CASA ON VA NÈIXER EL PALEÒGRAG, PEDAGOG i ANTIQUARI
ESTEVE PALUZIE i CANTALOZELLA
OLOT - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.jpg)
Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 26 de gener de
1806 – Barcelona, 9 de juliol de 1873 fou un palèograf, pedagog i antiquari
liberal català.
Biografia
Fill d'Esteve Paluzie i Bellapart, fabricant de mitges
nascut a Calella, i de Sabina Cantalozella i Masmitjà, natural d'Olot i
net d'Esteve Paluzie i Rovaud, fabricant de mitges de cotó, natural de Clarmont
d’Erau, i de Teresa Bellapart i Noguer. Després de cursar estudis de
mestre a València, Esteve Paluzie obrí el seu primer col·legi a Barberà
del Vallès, des d'on passà a Sabadell i posteriorment a València,
on s'hagué de refugiar a causa de la persecució a què era sotmès per raó dels
seus ideals liberals.
El 1840 tornà a Barcelona, on obrí una escola que
comptà amb els millors mètodes d'ensenyament. Quatre anys després fundà el
diari El Pregonero (que canvià després el nom pel de El Avisador
Barcelonès i més tard pel de El Barcelonés).
El 1845 començà a publicar El Instructor de la
Juventud i fundà després una editorial destinada a la impressió de llibres
per a un ensenyament primari, tasca que el va fer decidir a tancar l'escola. Va
regalar, l'any 1856, una col·lecció de quadres paleogràfics a l'Escola de
Diplomàtica, li fou concedida la Creu de Carles III i el nomenaren
membre corresponent de l'Acadèmia de la Història.
Era membre de diverses entitats científiques nacionals,
estatals i estrangeres, i exercí el càrrec d'inspector d'antiguitats de València,
Aragó i Catalunya..
De les nombroses obres que va publicar, cal
citar-ne: Elementos de aritmètica mercantil (1832); Tratado de
Urbanidad (1839) –que es va reeditar diverses vegades–; La
taquigrafía al alcance de todos (1844); Silabario Intuitivo (1867);
i Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes (1860), i Blasones
españoles y apuntes históricos de las 49 capitales de provincia (1869). El
seu gran èxit editorial fou l'obra Paleografías españolas, que constitueix
una aportació impressora important, pels difícils procediments de reproducció
de què s'hagué de valer.
Hom li reconeix la reinstauració de la Festa Major olotina,
a mitjan segle xix, amb unes característiques semblants a les d'avui dia.
La família Paluzie
Fou pare de Faustí Paluzie i Tallé (1833-1901), editor de Barcelona molt rellevant en el camp dels llibres educatius i material d'ensenyament per a infants, i avi de Josep Paluzie i Lucena (1860-1938), enginyer, esperantista i destacat escriptor i problemista d’escacs, i d'Alfred Paluzie i Lucena, arquitecte modernista, i besavi d'Antoni Paluzie i Borrell (Barcelona, 1899-1984), astrònom i divulgador científic en temes astronòmics, de Jesús Plauzie i Borrell farmacèutic, químic i impulsor del georgisme i l'esperanto a Barcelona, i de Mercedes Paluzie i Borrell, pintora i escriptora de llibres infantils i nenes adolescents sota el pseudònim Florencia de Arquer. També és descendent seva l'economista Elisenda Paluzie i Hernández.
****************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada