MONUMENT AL CARDENAL VIVES i TUTÓ
SANT ANDREU DE LLAVANERES - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Situat dins el Parc del Monument, a l’entrada de Sant
Andreu de Llavaneres, el monument honora la figura del seu fill predilecte, el
cardenal Vives i Tutó.
El monument, acabat i inaugurat l’any 1950, va ser
projectat per Josep Maria Pericas l’any 1927 i l’escultura és de Josep M. Camps
Arnau.
Una escalinata de pedra ens enfila fins a la base del
monument que es troba envoltada d’una balustrada. Una alta columna de pedra
rectangular presenta al seu cim la figura seient del cardenal.
Josep de Calassanç Vives i Tutó va néixer l’any 1854 a
Sant Andreu de Llavaneres. Sacerdot i membre de l’orde dels caputxins, va ser
elevat a cardenal l’any 1899 i va ser un dels més influents consellers del papa
Pius X. D’ell se’n valora el seu compromís amb Cartalunya i l’església
catalana.
Vives i Tutó va morir a Roma el 1913 i les seves resten estan enterrades a l’església parroquial de Llavaneres.
P.D. No hi ha imatges de davant del monument donat que a
algun il·luminat no se li va acudir altra cosa que penjar-hi una gran pancarta
reivindicativa (22/10/2024)
Any del projecte: 1927
Josep de Calassanç Vives i Tutó fou un frare caputxí
i cardenal català que estigué molt a prop dels papes Lleó XIII i Pius
X.
Estudiant
Va fer els primers estudis a l'Escola Pia de Mataró,
i el 1869 ingressà al noviciat dels framenors caputxins d'Antigua, Guatemala,
on l'any següent professà. El 1872 feu els vots perpetus i seguidament tingué
breus estades als monestirs de Fontenay-le-Comte (França) i Ibarra (Equador).
El 1874 es llicencià en teologia i en dret canònic a la
University of Santa Clara (Califòrnia). El 1877 fou ordenat sacerdot
a la catedral de Tolosa de Llenguadoc de mans de l'arquebisbe Florian
Jules Félix Desprez, cardenal del títol de Ss.Marcellino e Pietro. Tot
seguit Vives i Tutó fou nomenat rector del Col·legi Seràfic de Perpinyà,
on romangué fins al 1880.
Junt amb la seva comunitat, va arribar a Igualada el
2 de febrer de 1880 per restaurar-hi el convent dels Caputxins. Entre
el 1880 i el 1887 regí el Col·legi Seràfic d'Igualada
ubicat en dependències del convent. Tanmateix el 1884 havia estat nomenat
comissari dels Caputxins a Espanya i havia deixat la ciutat. El
1887 fou reclamat a Roma per a ocupar els càrrecs de secretari del
procurador general de l'Orde Caputxí i de consultor de la Suprema Congregació
del Sant Ofici. Més tard el nomenaren consultor de les Congregacions
de Propaganda Fide (1889), del Concili (1894) i d'Afers Eclesiàstics
Extraordinaris (1895). Fou el secretari de la comissió papal per a l'estudi de
la validesa de les ordenacions sacerdotals de l'Església Anglicana (1895-1896).
Cardenal
El 1896 fou nomenat
definidor general de l'Orde Caputxí, d'una banda, i de l'altra president
honorari del I Concili Plenari de l'Església Llatinoamericana, que se celebrà
el 1889. En el consistori del 19 de juny de 1899, quan
tenia 45 anys, fou creat cardenal diaca de Sant'Adriano al
Foro. També presidí a Roma el Congrés Internacional d'Ordes
Seculars (1900) i aconseguí la unificació dels diversos corrents d'observança
franciscana. Assistí el papa Lleó XIII en el seu llit de mort (1903)
i participà en el conclave que elegí el successor d'aquest,
sant Pius X, el qual nomenà Vives i Tutó el seu confessor particular i,
el 1908, prefecte de la Sagrada Congregació dels Religiosos.
Hom considera Vives l'autor
material de lencíclica Pascendi Dominici Gregis (1907) de Pius X, raó
per la qual Vives fou objecte d'encesos atacs per part del corrent modernista francès
i alemany. Ocupà llocs de direcció en l'organització secreta antimodernista
Sodalitium. Des de l'any 1908 fins a la seva mort, fou l'únic
membre no italià de la comissió de sis cardenals encarregada de la redacció
del Codi de Dret Canònic endegat per sant Pius X el 1907 i
proclamat per Benet XV el 1917, que continuà vigent fins a
l'any 1983.
Intervingué directament en la
lluita contra l'integrisme clerical a l'estat espanyol. El 1902 treballà
per impedir la remodelació de les diòcesis de Catalunya quan es volien eliminar
les que no coincidien amb una capital de província i per evitar l'execució del
decret del comte de Romanones que volia obligar les escoles catalanes a
ensenyar el catecisme en castellà. Fou l'impulsor dins la Cúria vaticana de
la consagració episcopal de Josep Torras i Bages (1899) i el principal
sostenidor de mossèn Jacint Verdaguer en les dificultats d'aquest amb
la jerarquia eclesiàstica.
Publicà un centenar de llibres
de patrística, dret canònic i hagiografies de frares franciscans de
tots els temps.
Mort
Els darrers mesos de la seva vida presentà símptomes de
malaltia mental, per la qual cosa es reclogué en un convent caputxí de Frascati.
Morí de les seqüeles d'una operació d'apendicitis i fou sebollit al
mausoleu caputxí del cementiri de Campo Verano de Roma. L'any 2003 les
seves restes foren traslladades a la parròquia de Sant Andreu de Llavaneres, el
seu poble natal, que ja li havia erigit un monument. També havia estat nomenat
fill adoptiu d'Igualada, ciutat que posà el seu nom a un carrer. Igualment
en té un de dedicat a la ciutat de Barcelona.
Des del cardenal Francesc de Remolins (1462-1518),
Vives i Tutó ha estat l'únic cardenal català d'influència determinant en la
Cúria Romana i en el govern de l'Església universal.
*******************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada