CAN ROVIRA
SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX
Autor: Miquel Pallàs Sala (Sant Julià de Vilatorta 5 de novembre de 1876 - Barcelona 5 de novembre de 1943)
Descripció:
Edifici de planta rectangular, amb cossos annexos a
ambdós laterals. L'edificació principal presenta planta baixa i dues plantes
pis. A la part superior que dona a sud hi ha un gran badalot d'estil
modernista. Les parets exteriors són arrebossades imitant carreus. Hi ha dues
grans portes dovellades que donen accés a l'interior. Els elements ornamentals
del badalot i la sanefa superior són fets amb peces ceràmiques vidriades de
diferents colors.
Notícies històriques:
L'edificació actual és el fruit d'una important reforma del mas, realitzada el 1916 pel mestre d'obres Miquel Pallàs Sala.
Primeres
referències
Les primeres referències
històriques que es on comença la genealogia de Mas Rovira son del 1182 o el
1186 (data confosa). El primer document que ens parla de la casa data de l’any
1182 o 1186, tot i això, el primer document que parla d’un Rovira, data de
l’any 1218 i com que parla d’un pare i un fill i el fill està en edat de
casar-se es creu que la família Rovira es remunta d’anys anteriors. El document
original no se sap ni quan es va perdre, però tenim informació de tot el que
deia gràcies al llibre dels canalars escrit per Joan Rovira el 1660 on anota
tots els documents anterior que hi ha a la casa. L’escrit deia el següent:
|
En lo acte autèntic de pergamí que és recondit en lo
armari de la escriptures de dita casa Rovira, fet a 2 de kalendes de nouembre
de 1218, consta la donació que Arnaldo de Terrat feu a Pera Rouira de son mas
Terrats, la qual acta fou firmada per Ramon de Rouira i Arnaldo, son fill,
junt amb la firma de Deodato de Terradas, ardiaca de Besalú. Referent històric i avantpassats Justament la coberta d’un dels llibres de comptes que
s’ha conservat, era un pergamí del segle xiii. Ningú no sabia que aquella
coberta era també una pagina reaprofitada d’una Passio Georgii desconeguda. És
el document es la pagina 17 d'un llibre que parla de la llegenda de Sant Jordi,
fina aquest moment es el mes antic que s’ha trobat fins avui a Catalunya on es
parla de Sant Jordi. Sí, el més antic. El guarden a Banyoles, a l’Arxiu
Comarcal del Pla de l’Estany, juntament amb tots els altres documents. A l'interior de l'església de Sant Miquel s'hi conserva
la tomba familiar i l'escut dels Rovira. Com a nota curiosa la família de
Plana-Rovira aconsegueix mantenir el cognom a fins a principis del
segle xx, es la 26ena generació en que la pubilla Joaquima Rovira Aurich
hereva d'uns importants patrimonis: Rovira i Sagnari (Sant Miquel de
Campmajor) Morgat (Porqueres) Casademont (Mieres) Palau i Coll (Banyoles) es
casà amb Esteve Plana Collellmir (fill de el Serrat de la Pinya, formant
part dels patrimonis Serrat de la Pinya, Rovira de Sant Esteve den Bas,
Casademont de Sant Aniol de Finestres, Plana de Begudá, el Guell de Besalu i El
Carbonell de Sant Gregori) descendent directe de les famílies nobles amb
infinitat de títols nobiliaris com: Aragó-Barcelona (reis de Catalunya)
Urgell (Jaume II d’Urgell “el dissortat”), Castella, Montpelier,
Cardona, Queralt, Cervelló, Pequera, Tord, França, Claris, Montcada,
Vila-Ombert, Prat de Sant Julià, Rocabertí, Cartellà, Cruïlles de
Peratallada etc. La família adoptar el cognom de Plana-Rovira de Sant
Miquel, que continua sent la propietària del mas 29 generacions després. Llibre patrimonial El llibre de família del casa de Rovira conserva el
record de les posicions, honors etc. També de les cases on entraren les dones
filles del Mas Rovira,. Perquè eren sobretot les dones de la casa les que
enllaçaven la pairalia del Mas Rovira amb la resta de cases ja que els homes,
excepte el primogènit, en la major part es dedicaven a la carrera sacerdotal o
la militar. La família Rovira havia aconseguit teixir tot un seguit de
connexions familiars que l'enllaçaven amb algunes de les principals pairalies
de la comarca banyolina, la Garrotxa i l'Empordà, d'on alguns dels seus vàstags
proporcionarien l'oficialitat que secundaria Rovira en el seu exèrcit, creat de
bell nou, a partir de 1808: els germans Frigola de Mata, els Morgat de Santa
Maria de Porqueres, els Campolier de Miànigues. Des del s. XlII, figuren dones casades al mas Terrats,
Prats de Sant Miquel, pubilla Esparragueras del Sallent, pubilla Casademont
d'Usall, pubilla de la Vila de Vianya, pubilla Anglada de Vilert, Batlle
del Torn, Plantés de Falgons, Bosch i Pararols de Mieres, Pirot de Santa Pau,
Ginabreda de Porqueres, Estanyol de Canet d'adri, Gimbernau de Martís, Feliu de
Fallines, Obrador de Mieres, Calvell de Navata, Prat de Matamós, Sot de Vilert,
Gelada de Pujarnol, Teixidor de Corts, i ja en segle XVII els masos Riera de
Mieres, Costa d'Espinavessa, Compte d'Orfes, Pujolar de Torre de Santa Pau, can
Figueras I Puig d'Amer, can Saguer de Crespià, ;. Les últimes germanes de
Rovira, es casaran una, Àgata, amb : Benet Fàbrega de Mieres (ja hi
tenien una tia filla de la Sala de Granollers), Rosa amb Jofra de
Campmajor i la Paula amb Josep Sagols de Crespià. Francesc Rovira i Sala Francesc Rovira i Sala nasqué el de desembre de 1769 a
Sant Miquel de Campmajor. Era el tercer fill –sense comptar una germana morta
poc abans que nasqués-, del matrimoni format per l’hisendat i Familiar del Sant
Ofici Josep Rovira Planaferrana i Margarida Sala Verdaguer, filla de la Sala de
Granollers de Rocacorba. Y es que "de casta le vino al galgo". Es
dona la casualitat que de la Sala de Granollers procedeix uns segles abans, el
gran cabdill de la segona guerra remença, Pere Joan Sala que fou el
líder de l'últim gran aixecament dels pagesos contra els mals usos i la
servitud, havia estat executat a Barcelona el 1485. Tan sols dos anys més tard
de les aparicions del Collell. Per part de mare, Margarida procedia també dels
Verdaguer de Sant Gregori, amb privilegi militar. Va prendre el comandament
dels miquelets que van resistir l'ocupació francesa de Catalunya, amb
alguns milers de partidaris. El febrer de 1810, els seus homes van participar
en la batalla de Vic, i la seva acció més destacada va ser la captura
per sorpresa del castell de Sant Ferran l'abril de 1811. El
pare, Josep Rovira, a més de pagès era «familiar del Sant Ofici». S'ha escrit
molt entorn de la crisi de la Inquisició durant el segle XVIII, i la falta
d'atractius que podia tenir una familiatura en mancar-li la remuneració i
retallar-se progressivament els seus privilegis al llarg de la centúria. En
aquest cas, el primer és una qüestió accessòria i el segon és una valoració
històrica resultant d'un anàlisi a llarg termini. De fet, durant el segle XVIII
el número de familiars del Sant Ofici, -una mena de col·laboradors locals
d'aquest organisme mig eclesiàstic i mig governamental que esdevingué un dels
símbols de l'Antic Règim- en el Bisbat de Girona no deixà d'incrementar-se.
Prova, doncs, que la condició de familiar no havia perdut prestigi. Aquest
honor era un complement perfecte per la seva situació social. Per un hisendat
amb un important patrimoni, ser familiar de la Inquisició suposava l'exempció
del cadastre personal i de les càrregues edilícies en el territori de la
familiatura. Però en la seva situació hi ha una sèrie d'elements que fan que
els privilegis econòmics, que comencen a ser qüestionats en aquest moment,
siguin d'una importància secundària. La neteja de sang acreditada, el lluïment
del blasó amb la flor de lis típica del Sant Ofici i el dret a portar armes
havien de donar als Rovira una dignitat nobiliària entre els veïns. Fins no fa gaire s'havia donat per bona la data de
naixement de Rovira el 7 de març de 1764, fruit de la confusió amb el nom del
seu germà Tomàs, que havia estat batejat com a "Francesch Jaume
Thomás". El llibre familiar, que encara avui es troba a Mas Rovira, ha
ajudat a aclarir la qüestió. El tercer fill, doncs, va ser batejat l'endemà del
seu naixement, el 7 de desembre de 1769, a la pila baptismal de l'església de
Sant Miquel. Oficià la cerimònia el Rvnt. Joan Baptista Masgallart, vicari del
rector de Sant Miquel, Joseph Simon, i li posaren el nom de "Francisco
Joseph Jaume". Prenia el nom del seu oncle, i padrí, Francesc, que també
era clergue com ho seria el seu nebot. La seva padrina era Maria Fàbrega Sala,
(germana de la seva mare.. originària, com la mare, de Granollers de Rocacorba,
i casada amb el propietari del mas). En total serien 8 germans, 3 homes i la
resta dones. Dos dels seus germans, Tomàs, més gran que ell, i Bonaventura, nat
el 1777, seguiran carrera eclesiàstica, com havien fet successivament el seus
oncles, i els oncles d'aquests. L'hereu i germà de Dr Rovira, Miquel (també
hisendat i familiar del Sant Ofici), es casarà el 1788 amb Rosa de Casabó i
Dou, filla del Cavalller d'Olot Miquel Casabó de Bassols i Peronella Dou
Vila-Cavaller. Família La família conservarà, en el llibre familiar, el record
dels vàstags que aconseguiran el títol de doctor universitari, ja des del s.
XVII, com un tresor ben preuat. En el fons, era tot un rècord. El primer
d'honrar la família amb aquest títol va ser el Canonge Climent, nascut el 1643
i graduat el 1663, "qui per sa bondat, literatura y grandíssim afecta a
casa Rovira posà el fonament per la honorífica descendència de tants
eclesiàstics" va escriure un seu descendent Per això, el llibre de família
deixava constància que "tots lo tingan en perpètua memòria, veneració i
agraïment". El següent a doctorar-se va ser dues generacions posteriors.
Un altre Climent, ja nascut en segle xviii, estudià gramàtica a Olot, habitant
a "los Closells", i la Filosofia en el col·legi de Sobreportes de
Girona: "Nota la casualitat de haver estudiat en la Escola Suarística ell
i tots los demés fins que foren expulsats los jesuïtes" A Girona, el col·legi de Sobreportes actuava de Seminari
fins l'expulsió dels jesuïtes, el 1767, quan passaren a ocupar-ne l'edifici. El
Seminari -anomenat "tridentí" per seguir les directrius del concili
de Trento- cobria la demanda d'estudis superiors tant per laics com pels futurs
eclesiàstics que havia deixat buida la supressió de l'Estudi General, o antiga
universitat, pel primer rei borbònic. Llavors estudià teologia a la universitat
de Cervera, on es graduà de Doctor. La Reial i Pontíficia Universitat de
Cervera era l' Alma Mater catalana del moment i el centre més proper que
atorgava els graus acadèmics. El segon Climent pogué tonsurar-se a títol del
benefici que havia fundat el seu antecessor, i besoncle, una anys abans. Això
li permetria també continuar amb les ordenacions i, finalment, se li atorgà
"les llicències amplíssimes de confessar i predicar". Ell mateix
comprà la sepultura on fou enterrat, a l'església de Sant Miquel, el 1784. A la
conferència moral del col·legi de Sobreportes de Girona hi estudià també el seu
germà Francesc, el primer dels doctors Francesc Rovira. De fet, la generació
del segon Climent oferí, almenys, 5 eclesiàstics. Tots ells aconseguiren el
grau de doctor. El segon, el Doctor Joan va ser "home de centúries per sa literatura
i bons costums", segons escriviren d'ell els successors Va iniciar els seus estudis a casa d'un capellà del
Collell, i, a Girona, d'un oncle seu rector de Sant Daniel. De fet, la
possibilitat de residir en cases on els Rovira tenien algun parent capellà era
un dels incentius per poder estudiar. De fet, a casa d'aquest oncle rector hi
residí durant els estudis de gramàtica, a banda de Joan, el seu germà Tomàs.
Joan, el segons dels germans eclesiàstics d'aquella generació. Va ser
catedràtic de Filosofia abans de doctorar-se en teologia, el 1734. Durant vint
anys, de 1740 a 1760, regentà la càtedra de teologia moral de Cervera. Un cop
jubilat, passà a viure a Olot amb el seu germà Clement A casa de Climent, i posteriorment de Joan, hi residirien
els seus successius germans durant els primers estudis olotins. El primer
"Doctor Francesc" (el petit), va ser el primer de residir-hi. Per
allà hi passà també els nebots Climent (el segon), Francesc, Ramon (aquest
retòrica), Lluís. En els estudis de Cervera residiren a casa del doctor Joan
durant el temps que aquest va ser catedràtic. Adquirí una fabulosa biblioteca i
era consultat des de dins i fora del país. A casa del Dr. Joan, a Cervera,
residiren el germà Josep i Tomàs. Josep va ser fins i tot alumne seu de
filosofia. Graduat el 1743, s'ordenà tot seguit "a títol de
patrimoni" que era la figura que permetia el dret canònic antic ... i va
ser president de la conferència de moral "novament posada en Olot".
En efecte, les "conferències mensuals", 57 en tota la diòcesi, eren
centres on els clergues aprofundien en els temes de moral general, deures de
l'estat parroquial, litúrgia i constitució sinodal, per estimular la cultura
del clergat. Entrades en decaïment durant un temps, el bisbe Bastero
les reactivà seriosament, el mateix que el posà més tard mestre del col·legi de
Sobreportes. Finalment, Josep accedí a la carrera parroquial, essent rector de
Santa Eugènia i, després, claver de la seu. Altra vegada, la possibilitat de
residir a Girona facilità els seus nebots també els estudis a Girona. Tomàs es graduà el 1744, va ser president de la
conferència de teologia moral d'Olot, on també estudià, habitant a casa del
germà Climent. Més tard va ser rector de la seva parròquia materna, "que
prengué a personat", el mateix any que era ordenat de sacerdot, el 1786.
Fou president de la conferència del Collell fins que, el 1777, prengué
possessió d'un canonicat diaconil de la catedral de girona. Va ser comissari,
més tard qualificador, de la Santa Inquisició, per la qual cosa prestà jurament
el 1777. El dotzè dels germans Rovira -comptant que no tots arribaren a l'edat
adulta- va ser el primer dels Doctors Francesc,. Es graduà el 1756 i el bisbe
el destinà de mestre de "Parges", abans de conferir-li la rectoria de
Sant Pere de Pineda. A Girona residí a casa del dr. Pau Ros La següent
generació, va ser la del pare del nostre Dr. Rovira, i fills de Bonaventura
Rovira Guixeras (Batlle i Jurat de Sant Miquel) i Àgata Planaferrana. Climent,
després d'estudiar i doctorar-se a Cervera el 1765, prengué l'hàbit de carmelita
del convent d'Olot. D'aquí passà a Vic, on s'ordenà, i a Girona, on morí poc
després. Un germà, Fra Ramon, el seguí en l'orde però no en el doctorat. Un
altre germà, nascut el 1740, serià el padrí de Francesc. El segon doctor
Francisco es graduà de batxiller a Olot, on estudià moral, i de doctor a Gandia
(!) el 1764. Entrà llavors al seminari de Girona per ordenar-se, el 1771. Per
això, malgrat ser ja clergue, no va poder oficiar la cerimònia de bateig del
seu fillol. Vicari de Sant Miquel, prengué després possessió d'un benefici de
la seu, presentat pel rei Carles III. Un altre germà, Ramon, hagué de pagar
despesa per residir "en una casa particular" durant els estudis a
Girona. Coincidí que no havia cap parent capellà a Girona en
aquell moment. Un altre germà, Lluís, li coincidí l'expulsió dels jesuïtes,
estudiant després "ab un mestra de racó" a casa de l'oncle canonge.
Estudià filosofia al convent de Sant Francesc de Girona i es doctorà el 1776.
Tot i que més gran, el germà Miquel es doctorà el 1776, seguint els mateixos
passos que l'anterior El memorialista familiar, que s'atura en aquesta generació, també s'ocupa d'anotar les cases on entraren membres de la família. |
.png)
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-can-rovira-sant-miquel-de.html
https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/miquel-pallas-sala
*******************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada