ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE RUÏTLLES
MIERES - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església de Sant Andreu de Ruïtlles és un senzill
edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular que s’hi obre
directament. La nau és coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular,
reforçada per dos arcs torals, de molt poc relleu. Tot l’interior és enguixat i
pintat, la qual cosa fa difícil d’escatir si la volta correspon a l’obra
original, o si és una volta de rajol fruit d’una reforma posterior, com ho
podrien indicar els dos tímids arcs torals, que semblen aplaçats, més que no pas
uns elements estructurals. L’absis és cobert amb una volta lleugerament
apuntada que arrenca d’una grossa motllura de guix, corresponent a l’obra de
redecoració que es féu a l’església, i que també modificà profundament la
façana de ponent, fins a fer-la quadrada, i amb l’afegitó d’un campanar
La porta s’obre a la façana de ponent, on hi ha sengles
finestres que, com la porta, responen a l’etapa de reformes. Al fons de
l’absis, cegada interiorment, hi ha una finestra original d’una sola
esqueixada. Cal assenyalar que al mur de migjorn, sota els arrebossats, és
visible una cantonera, que pot indicar la situació de la porta original o una
ampliació de l’edifici, l’abast del qual hom no pot escatir.
L’aparell és de petits carreus sense polir, a penes
escairats, disposats en filades uniformes i sense cap mena d’ornamentació,
llevat d’un senzill sòcol a l’exterior de l’absis.
L’estat actual de l’església no permet una filiació clara
de molts dels seus elements, però per detalls com la volta i el parament hom
pot suggerir-ne la inclusió dins el grup d’esglésies rurals, construïdes al
segle XII, encara fidels a les formes constructives del segle anterior.
Història:
El lloc de Ruïtlles fou colonitzat en un moment
indeterminat de l’alta edat mitjana pels monjos del cenobi benedictí de Sant
Esteve de Banyoles, als quals pertangué a partir d’aleshores la seva
jurisdicció. La possessió de l’indret per part de l’esmentat monestir apareix
documentada ja al començament del segle XI en una butlla de confirmació de béns
expedida pel papa Benet VIII l’any 1017, a favor d’aquest cenobi, on apareix
esmentada per primera vegada la seva església, “…In valle Miliarias…Sancti
Andreae in Rovilias, cum decimas et primitias et oblaciones fidelium…”. Al
final de la mateixa centúria, concretament l’any 1097, una nova butlla papal,
ara d’Urbà II, torna a confirmar al monestir de Banyoles la propietat de “Sancti
Andreae de Riutulis”. Així mateix, dins la segona meitat del segle XII, encara
una altra butlla, signada l’any 1174 pel papa Alexandre III, ratifica de bell
nou com a possessió d’aquest cenobi l’església de “Sancti Andreae de Ramilis“.
Dissortadament no posseïm en l’actualitat cap dada
documental referent a la tretzena centúria que pugui donar informació sobre
aquest període; tanmateix, resta fora de dubte que tant la vila com el temple
continuaren depenent jurisdiccionalment del monestir de Sant Esteve de
Banyoles, ja que, segons s’extreu del llibre de capbrevacions d’aquest cenobi,
anomenat L’avi i datat el 1320, són nombroses les escriptures de
reconeixement efectuades pels veïns de la parrochia de “Sancti Andree
de Roviliis” a favor dels abats de Banyoles, on es fa recognició de les
diverses prestacions, censos, tasques, etc., que havia de percebre per dret el
susdit monestir.
L’antiga vila de Ruïtlles ha esdevingut en l’actualitat
un petit poblat disseminat, i la seva església, que havia estat parròquia
sufragània de la de Sant Pere de Mieres, resta ara desafectada de culte i
abandonada.
El temple de Sant Andreu de Ruïtlles és un edifici
d’origen romànic d’una nau coberta amb volta de canó, arcs torals i absis
semicircular, que sofrí algunes transformacions en èpoques posteriors. La
reforma més important és la que correspon a la façana de ponent, on s’obre la
portalada, en al llinda de la qual figura la data de 1798; al seu damunt és
visible un ull de bou, segurament de la mateixa època. Al mur lateral de migdia
fou afegida també la sagristia. Al costat sud-oest de l’església és situat el campanar,
una torre d’estructura octogonal coronada amb una cúpula feta de rajols, que
data de temps moderns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada