Llocs de Catalunya

ANTIC AJUNTAMENT i ESCOLES DE VILADAMAT

VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

**********************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39711

Època: inici segle XX

Descripció:

Situat dins del nucli urbà de la població de Viladamat, a la banda de migdia del barri antic, a la plaça Catalunya. Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars i presenten un ample emmarcament en relleu arrebossat. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals d'accés centrals d'aquestes característiques i un altre de lateral sense cap classe d'emmarcament. Al pis hi ha dues finestres balconeres amb una senzilla barana de ferro i l'emmarcament en relleu arrebossat. A l'extrem de llevant del parament destaca un rellotge de sol circular, arrebossat i acolorit. La façana lateral presenta una finestra a la planta baixa i una altra de tapiada al pis. Ambdues façanes estan rematades per un fris arrebossat de les mateixes característiques que les obertures anteriors. La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada irregularment i lligada amb morter.

Notícies històriques:

Construcció de principi del segle XX. En la sessió ordinària del dia 3 de desembre de 2004, l'Ajuntament de Viladamat va acordar remodelar l'antic Ajuntament durant l'any 2005 per destinar-lo a altres serveis.

**********************************

A la publicació de Josep Casas i Genover - Viladamat, Quaderns de la Revista de Girona diu de les escoles i de l'antic ajuntament:

ESCOLES

No es troba documentació que indiqui quan es va posar en funcionament un local destinat expressament a l'ensenyament. Tot sembla assenyalar que ja existien a començament del segle XIX.

Consta, per exemple, que Jaume Palahí era mestre de Viladamat quan va reclutar mitja dotzena de nois l'any 1827 per formar una partida de malcontents, o quan va demanar el repartiment de terres comunals entre els pobres.

L'octubre de 1865 se cita un altre mestre, Pere Sabat Bach, que apareix en el cens d'electors d'aquell any. Per al mateix mes hi havia programada una visita de l'inspector provincial a les escoles del poble. Aquestes visites periòdiques se solien fer cada any o cada dos anys.

Del funcionament de l'escola se'n sap poca cosa. Cal suposar, no obstant, que es complia de manera estricta el que preveia l'article 254.1 del Reglamento de lnstrucción Primaria publicat en el Butlletí Oficial de la Província el dia 8.7.68, on s'especifica que la primera obligació del mestre és la de donar exemple de respecte i subordinació a les autoritats locals i fer que els alumnes donin les mateixes mostres de respecte i submissió.

Conscients, sens dubte, del que significava l'ensenyament, els successius alcaldes varen vetllar per al seu bon funcionament, a vegades malgrat les dificultats econòmiques que sovint feien difícil o impossible pagar el sou del mestre, especialment durant la segona meitat del segle XIX.

A partir del segle XX es fan petites millores en els locals que ocupaven l'escola de nens i la de nenes, llogats a particulars, igual que la casa del mestre. Així, veiem que Francesc Llorens, propietari de la casa del mestre, vol que se li augmenti el lloguer fins a 110 pessetes anuals, en lloc de les 80 pessetes que cobrava, i el 22 de juny de 1912 l'Ajuntament acorda aquest augment. Llàstima que el 1915 aquest propietari necessita la casa per a ell i l'Ajuntament n'ha de llogar una altra, propietat de Jaume Sala Arnay, per 100 pessetes l'any.

L'escola de nenes, que ocupava un edifici de Pere Borràs, també es trobava en unes condicions poc adequades. Segons informe de l'inspector, no té prou llum, per la qual cosa el dia 3 de desembre de 19161'Ajuntament acorda obrir una finestra a la façana que dóna a casa del veí Josep M. Destor. Més tard, durant la Guerra Civil, fou traslladada a Can Frígola, fins l'any 1939.

En canvi, durant la primera meitat del segle, l'escola dels nens s'havia instal·lat al pis superior de l'Ajuntament, a l'actual Plaça de Catalunya, on va romandre fins que es va construir l'actual edifici.

La construcció d'aquest edifici va seguir un procés molt llarg. El 7 de juliol de 1935 es va aprovar el projecte redactat per l'arquitecte Isidre Bosch Bataller per construir una escola unitària de nens i nenes, amb un pressupost de 62.813 pessetes dotada d'una subvenció per part del Ministeri de 26.000 pessetes. Com que el pressupost municipal d'aquell any, de 14.829 pessetes, era insuficient per finançar l'obra, l'Ajuntament va acordar contractar un préstec. Inicialment havia de ser pel total del cost de l'obra i, poc després, per la part no subvencionada. Varen passar els mesos i ben aviat es va arribar al18 de juliol de 1936, i aquest projecte va passar a segon terme i fou oblidat. No va ser fins als anys 50 que es va poder inaugurar el nou edifici, seu de les actuals escoles públiques.

AJUNTAMENT

Era un local antic i petit, però suficient per dur a terme les poques activitats que estaven a càrrec dels ajuntaments rurals del segle XIX i primera meitat del s. XX. S'hi encabia l'escola, el jutjat de pau i registre civil, el propi Ajuntament i l'arxiu comú de les dues administracions i, en els seus darrers anys, l'oficina local de la Cambra Agrària, l'arxiu de la qual també ha estat heretat per l'actual Corporació. Però a mitjan anys seixanta del segle passat es va produir un canvi sobtat.

Eren els primers anys de l'arribada massiva del turisme i els pobles no estaven preparats ni en condicions de donar una imatge com cal als nous visitants (encara que només fossin de pas). Segurament per aquest motiu -entre altres- a la Jefatura Provincial del Movimiento se li va acudir instaurar la Campaña de embel/ecimiento de pueb/os rura/es, amb l'objectiu primordial de estimular la acción del vecindario de los pueblos para que se mantenga en el/os la limpieza y el adecentamiento convenientes y pongan en su aspecto externa las notas de a/egría propias de una comunidad que trabaja en paz por su engrandecimiento, ja que, segons sembla, una dejadez muy extendida ... ... hace que nuestros pueblos aparezcan con aspectos desagradables que no reflejan su verdadera rea/idad", i aquesta realitat Eren els primers anys de l'arribada massiva del turisme i els pobles no estaven preparats ni en condicions de donar una imatge com cal als nous visitants (encara que només fossin de pas). Segurament per aquest motiu -entre altres- a la Jefatura Provincial del Movimiento se li va acudir instaurar la Campaña de embel/ecimiento de pueb/os rura/es, amb l'objectiu primordial de estimular la acción del vecindario de los pueblos para que se mantenga en el/os la limpieza y el adecentamiento convenientes y pongan en su aspecto externa las notas de a/egría propias de una comunidad que trabaja en paz por su engrandecimiento, ja que, segons sembla, una hauria de ser /a condición cívica del ciudadano, su prosperidad económica y, en suma, su preocupación por mejorar el nivel de vida y el de su educación. El poble de Viladamat es va presentar a la tercera d'aquestes campanyes i, seguint les instruccions de les autoritats, només calia emblanquinar les cases i posar alguns testos amb flors pels carrers, i el premi ja estava garantit. I així va ser. Viladamat es va repartir el primer premi amb Sant Llorenç de la Muga:

125.000 pessetes per a cadascun d'ells, segons consta a l'acta d'atorgament dels premis del dia 22 de desembre de 1963. Dos veïns significats també van tenir un premi de 1.500 pessetes per la restauració de la façana del seu domicili.

Cent vint-i-cinc mil pessetes eren molts diners en aquella època, i calia invertir-los en obres per a la comunitat o de verdadera interès local, segons l'acta d'atorgament del premi. Per això, després d'uns mesos es va encarregar la redacció d'un projecte per a la construcció d'una nova Casa Consistorial. Aprofitant que s'havien de fer obres a les escoles, canviar els cairats corcats i la coberta, amb un cost d'unes 95.000 pta., en sessió del dia 26 d'abril de 1964 el Ple va acordar destinar l'import del premi a la construcció d'una nova seu damunt l'edifici escolar, amb un pressupost de quasi cent vint mil pessetes. I així va ser com es va poder aixecar l'actual ajuntament, al qual s'accedia amb una escala construïda a l'exterior, davant la porta actual.

Després de 35 anys aquell edifici s'ha anat fent petit per a les cada vegada més nombroses activitats i serveis que ha de dur a terme un ajuntament. La manca d'espai per a l'arxiu, la inexistència d'una sala d'actes digna i que pugui donar cabuda a més de vuit persones, la necessitat i conveniència d'agrupar les diverses dependències i serveis públics (consultori mèdic, local d'exposicions i per a la gent gran, correus, despatxos i oficines, jutjat de pau, etc.), va fer plantejar al darrer equip de govern l'oportunitat de construir un nou edifici que donés resposta a aquestes mancances.