Ermita de Sant Sebastià de Pení - Cadaqués
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segle XVII.
Situada al sud-oest del nucli urbà de la població, a
la vessant de llevant del Pení. S'hi accedeix mitjançant el camí que porta de
Cadaqués fins a la cala Jòncols de Roses. A l'alçada del mas d'en Baltre
s'agafa un trencall a mà dreta que condueix directament a l'ermita.
Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb planta de creu llatina i absis semicircular. La coberta, a dues vessants de teula, es troba bastida a dos nivells de diferent alçada, mentre que la de l'absis és a tres vessants. Presenta un petit campanar d'espadanya, amb la testera motllurada. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un gran portal d'arc rebaixat bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb un petit escut de pedra al centre i rossassa superior. A la façana est de l'ermita se li adossa l'edifici destinat a habitatge. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula, que consta de planta baixa i dos pisos d'alçada. L'accés a l'interior es fa mitjançant una porta d'arc de mig punt situada a la façana oest. La resta d'obertures són rectangulars i força estretes. La façana sud, en canvi, presenta un gran finestral d'arc de mig punt al primer pis i dos finestrals amb barana de ferro a diferent nivell. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, amb els marcs i els porticons de les finestres de la tonalitat blavosa típica de la zona.
L'ermita està bastida amb pedra de diverses mides, sense desbastar, lligada amb abundant morter de calç. Tant la façana com el mur oest mantenen la pedra vista, mentre que l'absis es troba arrebossat i sense pintar, i la façana sud pintada de la mateixa manera que l'habitatge.
Es tracta d'una construcció d'una sola nau, amb planta de creu llatina i absis semicircular. La coberta, a dues vessants de teula, es troba bastida a dos nivells de diferent alçada, mentre que la de l'absis és a tres vessants. Presenta un petit campanar d'espadanya, amb la testera motllurada. La façana principal, orientada a l'oest, presenta un gran portal d'arc rebaixat bastit amb carreus de pedra ben escairats, amb un petit escut de pedra al centre i rossassa superior. A la façana est de l'ermita se li adossa l'edifici destinat a habitatge. Es tracta d'un cos de planta rectangular, amb la coberta a una vessant de teula, que consta de planta baixa i dos pisos d'alçada. L'accés a l'interior es fa mitjançant una porta d'arc de mig punt situada a la façana oest. La resta d'obertures són rectangulars i força estretes. La façana sud, en canvi, presenta un gran finestral d'arc de mig punt al primer pis i dos finestrals amb barana de ferro a diferent nivell. Tota la construcció es troba arrebossada i pintada de blanc, amb els marcs i els porticons de les finestres de la tonalitat blavosa típica de la zona.
L'ermita està bastida amb pedra de diverses mides, sense desbastar, lligada amb abundant morter de calç. Tant la façana com el mur oest mantenen la pedra vista, mentre que l'absis es troba arrebossat i sense pintar, i la façana sud pintada de la mateixa manera que l'habitatge.
Notícies històriques:
L'ermita de Sant Sebastià de
Pení es creu que va ser bastida sobre la vella església de Sant Tomàs de Pení,
encara que altres fonts la situen sobre una torre de guaita o de senyals.
Mitològicament, la seva construcció és relacionada a la troballa d'una imatge
de Sant Sebastià.
La primera menció data de 1637 amb motiu d'un litigi entre les universitats de Cadaqués i Roses. Posteriorment, el 1836 va ser afectada per la desamortització de Mendizábal, i anys després, al 1890, és subhastada per Hisenda i passa a ser propietat privada compartida per dos habitants de Cadaqués. Des de aquell moment ha passat per diferents propietaris fins a arribar a les mans de la família irlandesa Guiness, actual beneficiaria, utilitzant-la de segona residència.
L'interior de l'ermita només es pot visitar el 20 de gener durant la realització anual d'un aplec popular.
La primera menció data de 1637 amb motiu d'un litigi entre les universitats de Cadaqués i Roses. Posteriorment, el 1836 va ser afectada per la desamortització de Mendizábal, i anys després, al 1890, és subhastada per Hisenda i passa a ser propietat privada compartida per dos habitants de Cadaqués. Des de aquell moment ha passat per diferents propietaris fins a arribar a les mans de la família irlandesa Guiness, actual beneficiaria, utilitzant-la de segona residència.
L'interior de l'ermita només es pot visitar el 20 de gener durant la realització anual d'un aplec popular.
Altres enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada