PONT ROMÀ DE LA ROQUETA
SERRA DE DARÓ - FONTANILLES - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Tot i que alguns enllaços el pont el situan al terme de Fontanilles, segons el mapa de l'Institut Cartògrafic i Geològic de Catalunya està al terme de Serra de Daró, també esmentar que en aquest enllaç hi figuren dos ponts molt propers amb el mateix nom potser d'aquí el dubte de en quin terme està, faré consulta per confirmar a quin terme pertany.
El pont
El pont és d’un sol ull, amb una volta de perfil una mica
rebaixat, la qual arrenca de dos grossos reforços quadrangulars d’obra a cada
extrem, que formen els estreps.
L’estat actual és força precari. Hi resta només la volta,
totalment descarnada a l’extradós o esquena, en la qual no hi ha rastres del
paviment del sòl del pont ni de cap mur o element de protecció. Les pedres i el
morter hi sobresurten d’una manera irregular a causa de l’erosió.
L’aparell del pont és fet amb pedres de mides més aviat
petites, sense treballar, només trencades, lligades amb morter de gra molt
aspre. A l’intradós de la volta resten empremtes de l’encofrat de llates de
fusta emprat en construir-la. Els arcs dels dos costats d’aquesta volta són
fets amb lloses de mida mitjana, treballades sense gaire cura, col·locades en
ventall.
La llum o longitud total de l’ull del pont és de 5,05 m i
té una amplada de 3,10 m.
El petit pont salvava un dels recs de desguàs de l’estany
desaparegut d’Ullastret, la riba nord-est del qual era a poca distància
d’aquest lloc, a l’altra banda del pujol. L’origen antiquíssim del camí ha fet
suposar que el pont era d’època romana. Tanmateix, cap dels elements que
subsisteixen no sembla abonar aquesta suposició, si bé cal tenir en compte que
es tracta d’una construcció de factura eminentment popular. Per les seves
característiques, més aviat es devia tractar d’un pont bastit —o reconstruït— en
època medieval. Entenem que no hi ha possibilitats d’afinar més l’apreciació
cronològica.
Història
Aquest petit pont es relaciona amb un antic camí conegut encara, pels habitants dels blocs per on passa i en els documents de propietat, com el “Camí d’Empúries”.
El nom és aplicat també a branques laterals d’aquesta via, i es repeteix en altres rodalies de l’Empordà per designar vells camins. Hem pogut comprovar que en els estudis monogràfics recents sobre el camí, el seu traçat, en alguns trams considerables, és identificat només d’una manera molt aproximada. Es pot afirmar que devia ésser un dels camins importants de la xarxa viària de l’antiguitat en aquestes comarques; degué persistir llargament en l’època medieval i fins i tot més tard.
El camí portava d’Empúries a Girona, on enllaçava amb la
Via Augusta. El seu recorregut no era el més recte possible, ja que feia una
gran marrada per la plana de l’actual Baix Empordà per comunicar moltes de les
villes que s’hi escampaven.
El paratge, que incorpora tot l’allargassat pujol proper
al pont, és conegut en l’àmbit dels estudis arqueològics, sobretot des de fa
alguns anys. El 1982 s’hi descobriren les restes d’una necròpolis ibèrica del
gran poblat del puig de Sant Andreu d’Ullastret, el qual és situat a 1 km
aproximadament vers migdia. Ja d’abans, però, es coneixien en el mateix indret
algunes restes d’un hàbitat ibèric, el qual s’ha demostrat cronològicament
anterior a aquesta necròpolis. Però ens interessa destacar molt especialment
que també havien estat identificades en aquest paratge un conjunt de tombes de
lloses d’una necròpolis medieval.
En la bibliografia arqueològica l’indret ha estat
denominat puig de Serra, nom amb què el designen alguns dels habitants dels
pobles propers. Per respecte a la toponímia hem emprat ací el nom de puig de la
Roqueta, més genuí i més arrelat popularment, ja que és el que utilitzen des de
sempre els habitants del mateix terme de Serra de Daró.
**************************************************************************************************
A les rodalies es va trobar el jaciment anomenat Paratge de la Roqueta
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=25&consulta=MCU0KzE3MDcwOCU=&codi=7096
http://www.encos.cat/fonts/MostraFonts.php?IDprovi=1503
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9748
És bonic i encara sort que s'ha pogut mig conservar fins avui...
ResponEliminaMoltes gràcies Joan per aquestes descobertes!