DOLMEN DEL COLL DE MADÀS I
L'ALBERA - CANTALLOPS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
En aquest dolmen, descobert i excavat durant la dècada de 1980, s’hi trobaren eines i ceràmica prehistòriques que permeteren datar l’ús d’aquesta construcció. A la coberta del dolmen s’hi varen gravar un sèrie de cassoletes i reguerons, pròpies dels monuments megalítics i d’algunes roques properes a aquestes construccions.
Es
tracta d'un sepulcre de corredor, de la segona meitat del III mil·leni aC, fet
d'esquist. El domen era conegut d'antic pel pastor Leandre Genís, el qual en
donà notícia als membres de l' Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca, que
el localitzaren al mes de març de 1980. Va ser excavat per primer cop l'any
1981 per l'equip format per Josep Castells, Júlia Chinchilla, Josep Tarrús i
Roser Vilardell. Posteriorment, l'any 1988, es va realitzar una nova excavació
a càrrec de Sara Aliaga, Oriol Mercadal i Joan Martínez, i finalment, l'any
1996, es procedí a la restauració del megàlit a càrrec d'Enric Carreras, Pere
Gay i Josep Tarrús, membres del GESEART.
Pels materials arqueològics que s'hi va recuperar en les
excavacions, només es pot assegurar que fou bastit abans o durant el neolític
final/calcolític antic, és a dir, vers la primera meitat del III mil·lenni aC.
La cambra és rectangular curta, amb tres suports conservats
-els dos laterals i la capçalera- més la coberta. L'entrada és de parets
paral·leles i no es conserva cap resta de porta entre la cambra i el corredor.
Les dimensions internes de la cambra són 1,90 m de longitud, 1,20 m d'amplada i
1,40 m d'alçada.
La capçalera és única, arranada, de forma rectangular, ben
implantada a la roca i presenta senyals de desbastament intern, mentre que els
caires no semblen repicats. Els suports laterals de la cambra són rectangulars,
ben implantats a la roca, i presenten senyals de desbastament a la cara
interna. La coberta és rectangular, amb una secció també rectangular, i
presenta senyals de desbastament a la cara interna i els caires repicats.
L'accés a la cambra és un passadís curt, que segueix l'amplada de la cambra,
bastit amb lloses, de les quals se'n conserven dues. El túmul és de tendència
circular, format amb un reompliment de lloses d'esquist i terra. Damunt de la
llosa de coberta hi ha 30 cassoletes aïllades, petites i mitjanes, dues conques
més grans amb un regueró, i un regueró curvilini, arran de la seva vora
nord-oest.
Pel seu tipus arquitectònic i pels materials exhumats, Tarrús
(2002) el situa cronològicament a la quarta fase dels sepulcres de corredor de
l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, a la primera meitat del III mil·lenni aC.
El seu estat de conservació és bo atès que fou restaurat
l'any 1996.
*************************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://caminsdecantallops.wordpress.com/2015/02/21/dolmen-del-coll-de-madas-i/
http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/03/dolmen-del-coll-de-madas-alt-emporda.html
http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17041001.html
*************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada