CA LA BEYA - CA LA VELLA - CASA BADIA DONADEU
OSOR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII
Descripció:
Immoble de dues plantes, entre mitgeres, cobert amb una
teulada d'una sola aigua de vessant a façana. Pel que fa al seu emplaçament,
aquest el trobem ubicat al costat dret del carrer de França. La façana
principal és la que dona al carrer de França i està estructurada internament en
dues crugies. La planta baixa consta de dues obertures: per una banda, tenim el
gran portal adovellat d'arc de mig punt amb unes dovelles, de pedra sorrenca,
de gran format molt ben escairades i treballades. En la dovella central trobem
un petit rètol de ceràmica on es pot llegir el nom de l'edifici "CA LA
BEYA". Mentre que per l'altra, a l'extrem dret trobem un portal
quadrangular, que actua com a accés suplementari. Aquest portal consta de
llinda monolítica i muntants, ambdós de pedra sorrenca. Cal especificar que per
la factura relativament moderna que presenta el portal, aquest caldria
contextualitzar-lo en el si de les obres de restauració i rehabilitació
integrals que es van dur a terme en l'immoble, a principis d'aquest segle. En
el primer pis trobem dues obertures de similars característiques: rectangulars,
equipades amb llinda monolítica, muntants de pedra i ampit treballat. Ara bé
divergeixen en alguns aspectes puntuals. Així la de l'extrem esquerre, és de
majors proporcions, sota l'ampit - parcialment desfigurat- trobem la solució
arquetípica que consisteix a disposar dues o tres pedres com a mesura de reforç
en la sustentació de la pesant finestra. En la llinda es pot llegir una
inscripció molt interessant que diu així: "M I Q V E L IHS B A D I
A". Pel que fa al tema dels materials, prima per sobre de tot un material
com és la pedra. Ara bé una pedra que la trobem present en dos formats
diferents. Per una banda, tenim la pedra sorrenca localitzada en les dovelles
del portal d'accés, en la llinda i muntants del portal quadrangular i en les
llindes, muntants i ampits de les dues finestres del primer pis. Mentre que per
l'altra trobem la solució predominant que acapara i monopolitza tot l'espai
físic de la façana, i que consisteix en les pedres fragmentades i els còdols de
riu manipulats a cops de martell i lligades amb morter de calç.
Notícies històriques:
El carrer de França en època franquista era anomenat
carrer dels Màrtirs, i en proposta del 1978, Guilleries.
**************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada