MOLÍ FARINER DE CAN MARQUÈS
TORDERA - PINEDA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La vall de la riera de Pineda, rica en recursos naturals,
al llarg dels segles ha tingut l’aprofitament de l’aigua com una de les
principals empremtes de l’activitat humana. En són testimonis els nombrosos molins
(com a mínim se’n coneixen onze) i el de can Marquès n’és el millor conservat.
Conjunt modest, com la majoria de construccions preindustrials
d’aquest tipus, que consta d’un edifici de planta baixa rectangular, de petites
dimensions, amb teula d’un únic vessant. A la part posterior trobem la bassa,
amb alguns contraforts per reforçar l’estructura, i el cup (o pou) per on queia
l’aigua fins el carcabà, que era un espai soterrat. La força de l’aigua accionava
una roda hidràulica que, a través d’un eix, feia girar la mola volandera.
La fricció amb la sotana, fixa, molia el blat i la
farina, provinent de la tremuja, queia al farinal. El molí prenia l’aigua d’una
resclosa de la riera de Pineda; des d’allà, mitjançant un llarg canal, s’acumulava
a la bassa fins al moment de la mòlta. Segurament aquesta conducció d’aigua
coincideix amb el traçat de l’aqüeducte romà de Can Cua, aprofitat durant els
segles posteriors.
El molí es documenta per primera vegada en un capbreu de
la casa de Cabrera l’any 1505. Tot i això, és probable que sigui el mateix molí
de Montpalau, esmentat en l’acta de fundació del monestir de Sant Marçal del
Montseny feta pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, l’any 1066.
Es desconeix la data exacta en què el molí va perdre la
seva funcionalitat, i tampoc els motius de l’abandonament, malgrat que es creu
que això succeí cap a la segona meitat del segle XIX. L’any 1879 l’edifici
consta com a “molí de can Marquès” en la declaració de finques urbanes d’Hortsavinyà,
per la qual tributava amb una renda anual de 10 pessetes (6 cèntims d’euro).
Des de l’abandonament a la segona meitat del segle XIX fins
al 2002, moment de la seva restauració, l’edifici va patir un procés de
degradació progressiva. Va ensorrar-se la teulada, part de les parets i la
porta d’entrada. La vegetació va ensenyorir-se de l’edifici fins al punt que el
molí restà totalment ocult i esdevingué ruïna.
És una construcció del segle xiv i restaurada
darrerament per la plataforma "Salvem la Vall de la Riera de Pineda".
És un molí fariner que la funció principal era aprofitar l'aigua que baixava
per la riera per moldre el gra de blat que es conreava a la vall. Va ser
construït en el segle xi i ampliat al segle xiv. El molí fariner
ha estat un element essencial en l'economia tradicional; bona prova d'això han
estat les guerres i disputes entre senyors i propietaris per llur control i
possessió.
Funcionament
El molí fariner utilitzava l'aigua de la riera com a font
d'energia natural. L'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa que hi
ha al costat del molí.. La bassa que servia per emmagatzemar l'aigua aconseguia
regular–ne la pressió. La bassa del molí de can Marquès disposa d'un pou,
ubicat en un extrem i tocant a la paret del molí. El pou és un conducte
vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l'aigua surt a
pressió sobre el rodet.
L’obrador
És un recinte, generalment
petit, d'una sola planta situat a continuació de la bassa a la part oposada del
canal. El seu interior és ben simple: all fons de l'estança hi ha un pedrís
ample i alt que serveix de suport a les moles.
El
carcabà
Sota l'obrador s'obre un espai, el carcabà, on volta
una turbina rudimentària, el rodet, i on l'aigua té sortida cap a un altre molí
a través d'un canal.
El mecanisme
El mecanisme d'aquest molí era molt senzill. L'aigua del
pou queia amb força sobre la turbina fent-la girar; Aquí es produïa la
transformació de l'energia hidràulica en energia mecànica, la pressió de
l'aigua es convertia en moviment rotatori. Aquest moviment es transmetia a
través d'un eix a la mola superior que girava a sobre d'una altra de fixa.
Entremig de les dues moles hi havia el blat per a ser molt.
Les moles
Les moles potser són l'element més senzill del molí però,
tanmateix, són les que fan la feina més complexa. Una mola és una peça circular
de pedra d'uns set pams(1,40 m.) de diàmetre per un o dos de gruix. El centre
de la mola – l'ull de la mola – és foradat. El molí porta dues moles: la mola
inferior fixa o mola sotana i la mola superior, mòbil, o mola volandera. Un
element molt important de les moles és el ratllat: conjunt d'incisions en forma
de petits canals solquen les cares que molen. El ratllat de les moles és
destinat per treure i apartar el segó i per facilitar la molta de gra i ajudar
la circulació del gra mig molt del centre de la mola fins a l'extrem exterior.
*************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41552
https://www.visitpineda.com/experiencia/moli-fariner-can-marques/
https://cataleg.parcs.diba.cat/documents_diba/p05d080.pdf
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada