MONESTIR DE SANTA MARIA DE ROCA-ROSSA
TORDERA - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Durant el segle XII un descendent dels Vescomtes de
Cabrera fundà el monestir de Roca -Grossa (1145). Guerau III de Cabrera cedeix
l’alou de Fredena al monjo Bernat per
bastir-hi una església en honor a Santa Maria. Estava integrat per una
comunitat de 6 monjos de l’ordre dels agustins. El temps de màxima esplendor d’aquest
monestir el situen a finals del segle XII fins a la meitat del segle XIII. Els
habitants de Tordera, Alt Maresme i la Selva devien tenir una gran devoció per
la Marededéu, donat que es té constància de moltes donacions fetes al cenobi a
canvi de les pregàries dels monjos i repòs etern en el seu cementiri.
Hi havia nobles i pobles dels voltants que feien donacions al monestir, tal com consta en la documentació existent.
Al costat del monestir hi ha aquest edifici que podria haver estat l'allotjament dels monjos.
Al catàleg del patrimoni històric i arquitectònic de Tordera diu:
Època i estil:
Construcció de pedra picada amb estil de transició de les
acaballes del segle XII o inicis del XIII amb sobrietat arquitectònica similar
a la cistercenca, per tant el trobem dins l’època del Romànic de transició.
Descripció:
El monestir dels monjos de Sant Agustí de Santa Maria de
Roca Rossa estava format per un claustre, la sala capitular, casals de
canonges, refector i magatzems. Però, el que cal destacar és l’església o
cenobi i les cel·les adossades a l’església. El cenobi del monestir es troba en
el punt més alt respecte del conjunt, des d’on es pot veure tota la Vall Baixa
de la Tordera. Aquesta església és molt llarga en relació la seva amplària;
creiem que això és perquè en temps passats, i amb molta habilitat, fou
allargada per la part oposada a l’absis. D’una sola nau i un absis rodó, té
coberta ojival, que ens indica que és una construcció de principis del gòtic.
Es conserva la nau i l’absis del temple i algunes restes dels murs que formaven
el petit monestir. Fa bastants anys que part de la volta es desplomà,
arrossegant en llur caiguda el cor situat sobre l’entrada, deixant pràcticament
cegada la porta principal. En aquesta part hi havia l’arcada (feta de carreus)
que, juntament amb les capilleres d’unes finestres laterals, han estat robades,
degut a l’estat d’abandó. Malauradament s’han emportat els elements
arquitectònics de més interès.
Dades històriques:
En el llibre de fets d’armes de Catalunya del cronista
Bernat Boades ens diu que, en temps del comte Berenguer III fou trobada a la
muntanya de Roca Rossa una imatge de la Verge. Tot seguit s’hi edificà un
temple. El monestir fou consagrat pel Bisbe de Girona, Berenguer de Llers. El
fundador fou Guerau II de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell. El vescomte
donà al monjo Bernat el seu alou de “Fredena”, que confrontava per orient amb
la Roca Rossa, no lluny del torrent de la salvatge. S’ha escrit que Roca Rossa,
era una abadia en la qual es guardà la regla de Sant Benet fins el segle XIV en
què els monjos es feren canonges regulars de Sant Agustí, i així mateix en
J.Puig i Cadafalch, el senyala com a monestir benedictí; no sabem el fonament
d’aquestes afirmacions, però el fet que l’acte de fundació fos subscrita per
Berenguer, abat de Santa Maria de Vilabertran, i per Berenguer, abat de Sant
Feliu de Girona, els dos monestirs de l’ordre de Sant Agustí, creiem que deixa
fora de dubtes, que el priorat de Roca Rossa, ja des del començament fou
d’agustins. Així trobem que la carta de fundació de la Canònica Agustiniana és
del 1145. A partir de l’any 1177 es troben els primers documents que deixen
constància de donacions fetes a l’Església. Per exemple, el 14 d’octubre de
1279, el vescomte de Cabrera cedeix una octava part del delma que rep de la
parròquia de Sant Esteve de Tordera en favor del monestir. Però a partir del
segle XIV és quan comença el calvari del monestir que el portarà fins a l’estat
actual. El 1383 es fa la primera visita pastora, on es deixa clar que el
monestir passa per una situació molt precària. La situació del 1383 va portar
que a l’any 1391 es vengués la capella de Sant Corneli i les seves terres. Cap
a l’any 1400 s’accelerà la seva davallada en disminuir les donacions. Per
aquesta raó es redueix a quatre el nombre de canonges. En temps del cronista
Boades, al voltant de 1420, ja podem veure l’estat de deteriorament del
monestir; ell mateix es queixava dels seu estat. El punt culminat fou l’any
1431 quan un terratrèmol va saccejar les muntanyes d’Hortsavinyà, deixant
malmeses les parets del monestir. L’any 1514 deixen de residir-hi monjos de
forma habitual i el 1540 s’abandona. El monestir va decaure totalment l’any
1592. Aquest any el Papa Sant Climent VIII va suprimir tots els monjos de
l’ordre de Sant Agustí del comtat de Barcelona, Rosselló i Cerdanya i va passa
els beneficis d’abadies i monestirs al capítol de Solsona. Una prova d’aquesta
situació és el document de Gaspar Roig que diu: “ Han dejado caer toda aquella
casa, que no hay sinó paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la
iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra misa”.
Finalment, el 28 de gener de 1775 el propi monestir i la seva gleva de terra va
ser donat en règim d’emfitèusi a Mariana Camps i el seu fill Antoni Camps,
pagesos d’Hortsavinyà. Les terres de conreu i boscos restaren al Capítol de
Solsona. Fins l’any 1853 encara figurava com a patrimoni del Capítol de
Solsona.
*******************************************
Enllaços amb informació:
https://guimera.blog/coneixer/monestir-de-santa-maria-de-roca-rossa-alt-maresme/
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/465
https://www.monestirs.cat/monst/mares/ma28roca.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3284
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/79_SMariaRocaRossa/SMariaRocaRossa.htm
https://www.catalunyamedieval.es/monestir-de-roca-rossa-tordera-maresme/
https://joanboupla.blogspot.com/2012/09/recuperem-el-monestir-de-santa-maria-de.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada