TOMBA DE RAIMON PANIKKAR i ALEMANY
TAVERTET - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Raimon Panikkar i Alemany (Barcelona, 2 de novembre
de 1918 – Tavertet, 26 d’agost de 2010) fou un filòsof i teòleg català. Era
germà de Salvador Pànikker. Desenvolupà una filosofia interreligiosa i
intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb les tradicions
no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització
determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.
Raimon Panikkar fill de mare catalana i pare hindú que
va arribar el 1916 com a representant d'una empresa alemanya. És
germà del també filòsof i escriptor Salvador Pàniker i Alemany i de
l'empresària i activista social Mercè Pàniker i Alemany. Estudià
Batxillerat al col·legi dels jesuïtes de Sarrià. El 1941 es va llicenciar
en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i esquivà
la guerra civil espanyola a causa de la seva condició de ser fill
d'estranger. Se'n va anar a Alemanya, on va continuar els estudis de
ciències a la Universitat de Bonn. El 1942 va obtenir la
llicenciatura en Lletres, que combinava amb la de ciències, per la Universitat
de Madrid. A la mateixa universitat es va doctorar en Lletres el 1946. Va
cofundar revistes com Arbor.
La II Guerra Mundial el va fer tornar a
Espanya, on conegué Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus
Dei, institució de la qual seria membre fins al 1966. Va ser ordenat sacerdot
el 1946 a Roma i participà en les trobades anuals de filosofia que organitzava
el filòsof Enrico Castelli. Del 1942 al 1957 va ser membre del Consell
Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Del 1946 al 1950 va ser
capellà del Col·legi Major de la Moncloa (Madrid). Va romandre a Europa fins
al 1954, quan per primera vegada va anar a l'Índia, on començà la difusió
de doctrines ecumèniques i on travà amistat amb Henri Le Saux.
Allà també va ser investigador a les universitats de Mysore i Benarés.
El 1958 obté el doctorat en Química a la Universitat
de Madrid i el 1961 el de Teologia a la Universitat Pontífica
Lateranense (Roma). El 1966 va ser nomenat professor a la Universitat
Harvard i durant vint anys va repartir el temps entre l'Índia i els Estats
Units. El 1971-1978 va ser catedràtic d'Estudis Religiosos de la Universitat
de Califòrnia a Santa Bàrbara. També va ser professor de les universitats de
Roma i Madrid.
Els seus estudis han estat enfocats a la cultura índia,
la història i la filosofia de les religions. La seva vida ha estat constantment
marcada per múltiples polaritats: est i oest; cristianisme, hinduisme i
budisme, ; el món de la ciència i el domini de les lletres; l'àmbit dels
estudis i de les vivències religioses i el de la perspectiva secular de les
cultures. El 1984 es casa amb María González-Haba. Domiciliat a Tavertet
(Osona) des d'aquell any, continuà fent la seva obra intercultural. El 1988
funda, a Tavertet, Vivarium - Centre d'Estudis Interculturals
(posteriorment denominada Fundació Vivarium Raimon Panikkar). El 1989 va
impartir les Gifford Lectures a Edimburg. Va ser professor convidat en
nombroses universitats i institucions culturals en diversos països.
El 1997 va rebre el doctorat honoris causa per
la Universitat de les Illes Balears. L'any següent va rebre el
Memorial Joan XXIII per la Pau en reconeixement per la recerca personal en
favor del diàleg i la construcció d'una societat més lliure i convivencial. El
1999 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya. El 2008 va rebre el doctorat honoris causa per la Universitat
de Girona La seva Opera omnia (obra completa) està essent
publicada en català per Fragmenta Editorial (el primer volum va
sortir el 2009), així com en italià, en francès, en anglès i, des de 2015, en
castellà. Panikkar traspassà a Tavertet el 26 d’agost del 2010. Des
del mateix any, el fons bibliogràfic personal es conserva a la Biblioteca
de la Universitat de Girona i s'ha obert al públic el 2015.
Estudis
Ha sigut un destacat intel·lectual i comptava amb el
següent currículum:
Llicenciatura en Ciències Químiques per
la Universitat de Barcelona i en Filosofia per la
Universitat de Madrid, on el 1946 va obtenir el seu grau de doctor en
Filosofia, amb la tesi: El concepto de Naturaleza. Análisis histórico y
metafísico de un concepto.
El 1958 va obtenir el
doctorat en Química per la Universitat de Madrid, amb la tesi titulada: Ontonomía
de la ciencia: sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la Filosofía,
que fou publicada el 1961.
Finalment, la seva tesi doctoral en teologia va ser defensada a la Universitat Pontífica Lateranense el 1961, amb el títol: The unknown Christ of Hinduism.
Pensament
El seu pensament és un punt de trobada entre Orient
i Occident. A la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana
amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual
interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D'aquí ve la
importància que al seu pensament té el diàleg. Una de les exigències
fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge
ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius
i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l'expressió de la
realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l'arquetip mateix de la realitat
simbolitzada. No és cap vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès
i que expressa el seu propi significat.
Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable a l'evolució dels múltiples universos culturals.
Filosofia i teologia
La filosofia no és només "l'amor a la saviesa", sinó també "la saviesa de l'amor". Al seu pensament no hi ha cap contraposició entre filosofía i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l'exigència d'ajudar a descobrir el tot, és a dir a la salvació, l'alliberament, etc. No es tracta que tothom sigui cristià o hindú, o de qualsevol altra religió, sinó de buscar un diàleg obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l'un aprèn de l'altre.
Pluralisme
El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una
incompatibilitat de visions del món molt diverses i alhora es veuen forçades a
coexistir i a vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb
el reconeixement de l'altre; això implica la pròpia identitat. L'ésser humà és
un ésser de relació; per tant l'autèntic pluralisme es manifesta quan és
descobert l'altre. És a dir l'altre, com a font de comprensió i no només com a
terme d'intel·ligibilitat. El pluralisme no pot ser resolt pel manteniment
d'una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència,
uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes
maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes, que no podem reconèixer
com les úniques maneres d'obtenir un objectiu.
Diàleg
És important considerar que hi ha o pot haver més entitats a més d'aquelles que tractem. El "jo" no és el centre. És per això que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se a la seva pròpia autointerpretació. S'ha de ser capaç d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l'esquema hegemònic del "jo" com el posseïdor d'una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-lo no és que alguna de les parts tracti de convèncer a l'altra, sinó mitjançant el diàleg, és a dir que l'altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre per ell mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduïble a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap no controli. Per això l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. Cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent.
Filosofia comparativa
El terme comparar s'entén com aquella activitat de la
ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables. Tota
filosofia es considera una filosofia comparativa quan aquesta es compara ella
mateixa amb unes altres visions filosòfiques. És l'estudi filosòfic d'un o
alguns problemes a la llum de més d'una tradició. És una mena d'anàlisi
formalitzada dels models comuns presents als sistemes filosòfics.
Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, cal una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d'interpretació per a superar la comprensió no només de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l'entesa entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intel·ligibilitat, a més de les seves pròpies categories.
Llegat
Per mantenir viu el pensament de Panikkar hi ha diverses
iniciatives. La cura del llegat de Panikkar correspon a la Fundació Vivarium
Raimon Panikkar, creada per ell, amb seu a Tavertet. Des de 2007 ja
hi ha un Seminari Raimon Panikkar de Pensament Intercultural a la Universitat
de Girona. El novembre de 2011 van celebrar-se les I Jornades Raimon Panikkar a
la Universitat de Barcelona. Entre 2013 i 2014 van celebrar-se uns
"Diàlegs panikkarians" al palau Robert de Barcelona per parlar dels
volums publicats fins aleshores de la seva Opera omnia. El maig de
2015 va celebrar-se el Simposi internacional Raimon Panikkar: Intercultural
and Interreligious Dialogue a Tavertet i Girona, amb la participació de
destacats experts. També el 2015 se n'ha publicat una biografia en català i en
castellà.
El 29 d'agost del 2017 el Govern de la Generalitat de Catalunya va acordar incloure, entre les commemoracions oficials del 2018, la celebració del centenari del naixement de Raimon Panikkar.
Fons Raimon Panikkar
El 28 d'abril de 2008, en el transcurs de l'acte
d'investidura de Raimon Panikkar com a doctor honoris causa de la
Universitat de Girona, es va fer pública la seva voluntat de llegar a la Biblioteca
de la Universitat de Girona la seva biblioteca personal. El 2010,
després de la mort de Panikkar, el seu fons va arribar a la Universitat de
Girona. El 2011 va començar la tasca de catalogació, i al 2015 el fons va
ser presentat en el marc del Simposi Internacional de la Càtedra Ferrater Mora
de Pensament Contemporani “Raimon Panikkar Intercultural and Interreligious
Dialogue”. El fons està integrat per uns 13.000 volums i es pot consultar
a la Biblioteca del campus de Barri Vell de la Universitat de Girona.
*********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://dbe.rah.es/biografias/7949/raimon-panikkar-alemany
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/raimon-panikkar-i-alemany
*********************************************
