CASA CLAPÉS
GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XX, any 1906
Autor: Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Descripció:
Casa modernista que és una de les obres més destacades de
l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius
de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita
visual dins del conjunt.
L'edifici actual és el resultat de la reforma d'una
construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta
baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i
ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics
de l'estil de l'arquitecte Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics,
ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit,
ja que l'arquitecte combina les línies corves i rectes en tots els
materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures
i el coronament, fins a les sanefes de rajoles florals o les reixes i baranes
de ferro forjat treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.
L'edifici presenta una façana dividida verticalment en
tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona
plantes que arrenquen des del balcó corregut que hi fa de base i el coronament,
marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.
Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en
grafia modernista, gravat en baix relleu, en una pedra de la façana a la dreta
del balcó. Amb les mateixes característiques, també hi ha gravat el número 17.
A l'interior de l'edifici es conserven algunes restes de
la construcció anterior. A la planta baixa es troba un arc de mig punt amb
dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. La seva poca alçada, 1,9 m.,
pot indicar que el sòl ha estat elevat. L'arc té una amplada de 3,9 m.. Aquest
arc, perpendicular a la façana, indicaria que antigament aquesta casa
formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les
places granollerines que tenien relació amb el mercat.
Història:
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins
i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels
principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat
del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la
gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de
gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals
a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables
de la vila, especialment al costat de migdia.
Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi
de topografia històrica de Granollers s'hi poden distingir tres fases
constructives: la primera correspon a un arc d'època baix medieval que es
conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de
l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a
les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa
com a botiga.
La façana modernista constitueix una de les obres cabdals
de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, paradigma de la seva
primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista.
Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la
teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir
guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. Manuel Joaquim
Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte
modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i
Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més
endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de
les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.
Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la
casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos
havien treballat l'argent.
