Seguidors

divendres, 31 de gener del 2025

CASA CLAPÉS

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1906

Autor: Manuel Joaquim Raspall i Mayol

Descripció:

Casa modernista que és una de les obres més destacades de l'arquitecte Raspall i Mayol. És també un dels edificis més representatius de la plaça Porxada i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt.

L'edifici actual és el resultat de la reforma d'una construcció anterior. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius molt característics de l'estil de l'arquitecte Raspall: medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc. El treball de l'ornamentació de la façana és molt reeixit, ja que l'arquitecte combina les línies corves i rectes en tots els materials que posa en joc, des dels aplacats blancs que emmarquen les obertures i el coronament, fins a les sanefes de rajoles florals o les reixes i baranes de ferro forjat treballades a cop de fuet, formant motius vegetals.

L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta.

Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baix relleu, en una pedra de la façana a la dreta del balcó. Amb les mateixes característiques, també hi ha gravat el número 17.

A l'interior de l'edifici es conserven algunes restes de la construcció anterior. A la planta baixa es troba un arc de mig punt amb dovelles de mida mitjana, recentment restaurat. La seva poca alçada, 1,9 m., pot indicar que el sòl ha estat elevat. L'arc té una amplada de 3,9 m.. Aquest arc, perpendicular a la façana, indicaria que antigament aquesta casa formava part d’una zona porticada, igual com succeeix en altres espais de les places granollerines que tenien relació amb el mercat.

Història:

La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia.

Pel que fa a aquesta casa en particular, segons un estudi de topografia històrica de Granollers s'hi poden distingir tres fases constructives: la primera correspon a un arc d'època baix medieval que es conserva a l'interior, la segona ja correspon a la façana modernista, obra de l'arquitecte Raspall i Mayol de l’any 1906, la darrera fase correspon a les obres que es va realitzar a finals del segle XX per adaptar la planta baixa com a botiga. 

La façana modernista constitueix una de les obres cabdals de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol,  paradigma de la seva primera època artística, marcada per l'ús del llenguatge modernista. Originalment dividida en tres plantes i golfes, Raspall va substituir la teulada a dues aigües per un terrat pla i d'aquesta manera va aconseguir guanyar alçada per convertir les golfes en un pis més. Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.

Segons recull l'autor García-Pey (1990), antigament la casa es coneixia com a ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent.



(Barcelona 24 de maig de 1887 - la Garriga 15 de setembre de 1937)

************************************
Altres enllaços amb informació:





************************************





AJUNTAMENT DE GRANOLLERS

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/























**************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1902-04

Autor: Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep Maria Barnadas i Mestres (escultura)

Descripció:

L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat.

Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de  la composició.

A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta.  

A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge.

La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina.

Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos.

Història:

El nucli medieval de Granollers es formà entorn de la sagrera que hi havia al voltant de l’església i, sobretot, del mercat, que es va desenvolupar a la zona on ara hi ha la plaça Porxada. Sembla del tot probable que en aquesta època l’edifici del Consell municipal ja es trobava en aquesta plaça. Al llarg de l'època medieval Granollers va anar canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en què va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculats a la construcció de la muralla.

El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i, a partir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila. El segle XVI s’ha definit com el "segle d'or" de Granollers. La petita vila es va estendre més enllà de les muralles cap als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la gran obra de la Porxada, es van empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes, es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. L’augment de poder del Consell municipal derivava, sobretot, del control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat.

En aquest context de creixement es va portar a terme la construcció d’una nova casa de la Vila entre 1581-1582, situada en el mateix emplaçament que l’actual. Pocs anys després, entre 1586 i 1587, es va portar a terme una obra encara més significativa: la construcció de la Porxada. Era la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers.

Finalment, l’última reforma important de l’edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any 1902. La va impulsar l’alcalde Josep Barangé i Bachs, i va consistir en una reforma substancial de l’anterior edifici. L'obra, que fou encarregada a l'arquitecte d'Olot Simó Cordomí i Carrera, es culminaria dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l'alcalde Miquel Blanxart.

Durant la Guerra Civil, amb motiu dels fets d’octubre de 1934 es van fer certes destrosses a l’edifici, a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila. Llavors es va malmetre certa documentació de l'Arxiu i es van produir destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals. En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.

**************************************

Altres enllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/01/ajuntament-de-granollers-valles-oriental.html?fbclid=IwAR20QGcGipL9vFuoO2_wWLgNonNnGMBUHGRmbrgi8krmpktCAG7k4Q2zOz8

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28973

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16003



**************************************



 

CAN MEDALLA

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






*********************************************

Enllaç amb informació:

*********************************************

Altres enllaços amb informació:


*********************************************



CAN GUINEU

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





*****************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XX, any 1930

Autor: Manuel Joaquim Raspall i Mayol (arquitecte)

Descripció:

Casa unifamiliar construïda per l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol, una obra força reeixida i representativa de la seva etapa noucentista. Es tracta d'una edificació entre mitgeres, de planta baixa i pis.

La coberta és plana amb terrat a la catalana, limitat a la part de façana per una balustrada rematada per sengles cràters ceràmics als quatre pilars amb medalló i coronades amb capitell. La façana és plana i està composada simètricament segons tres eixos amb buits de proporcions verticals protegits amb persianes de llibret mòbil. Els de la planta baixa presenten una variant de l'arc deprimit convex.

Destaca la balconada correguda de la planta pis i l'entaulament - balustrada, els quals trenquen la verticalitat de la composició. En les reixes de ferro dels buits de la planta baixa i de la barana del balcó hi ha decoració vegetal d'estil noucentista.

També és interessant la porta d'entrada, que conserva la fusteria originària, combinada amb un reixat a joc amb el de les finestres.

Història:

La casa de can Guineu fou construïda l'any 1930, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i Mayol en la seva etapa noucentista. Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937) fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental.

L'autor García-Pey recull l'origen del sobrenom de can Guineu amb què es coneixia aquesta casa: en Joan Puig i Relats va venir de pagès i s'estatjà a la casa del carrer de Joan Prim número 128. La casa d'on procedia tenia una gran figuera sota la qual feien teulades per celebrar les seves festes, casaments, bateigs, etc. Una d'aquestes celebracions que arreplegà una bona colla sota la figuera cridà l'atenció d'uns caçadors que passaven. En veure-hi tanta gent reunida no se'ls va ocórrer altre cosa que dir "Guaita, quin cau de guineus!". La cosa devia fer gràcia i en endavant es conegué la casa com can Guineu i els que en sortiren, com veiem, en Guineu.

Les cases del carrer de Joan Prim 128 i la del carrer de Corró 32, també se les coneixia així. Alhora sembla que la persona que habitava aquesta casa, de cognom Creus, també se'l conegué amb aquest motiu.

Manuel Joaquin Raspall i Mayol (arquitecte)

(Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga 15 de setembre de 1937)

*****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28966

*****************************************






 






CONJUNT DE TRES CASES CAN CANUDES - CAL PINYONER

GRANOLLERS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de JoanDalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 











Inscripció 1566 Gari


*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Conjunt de tres cases del segle XVI que han conservat la tipologia originària, molt similar, i són representatives dels primers habitatges que es van construir en aquest carrer. Es tracta de cases unifamiliars, entre mitgeres, que consten de planta baixa, planta pis i golfes. Les cobertes són de teula a dues vessants. Les façanes, que formen un continu, són planes, de paredat arrebossat, amb ràfec sota la teulada.

Com a elements destacats cal remarcar els portals (de tipologia idèntica) i, al seu damunt, una finestra a cada casa. Estan emmarcats amb carreus de considerables dimensions, especialment a les llindes. En les núm. 69 i 71 hi ha un guardapols a la llinda. Els portals són de pedra d'arc pla.

La casa número 71 té un gravat a la llinda, amb una sanefa en forma semblant a una S, la data "1566" i la inscripció "Gari".

Història:

En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.

Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. No és el cas de les cases objecte d'aquesta fitxa, que han conservat molt bé i són representatives la tipologia originària del segle XVI. A més, a dues de les llindes de les portes d'aquestes cases hi posa el nom dels propietaris que les van fer: Garí, al 1566, i Nicolau Solà (sense data).

Referent a èpoques més recents, l'autor García-Pey recull algunes dades anecdòtiques de les persones que hi vivien: al número 67 hi vivia una dona que es deia Tàpies de cognom i era fosca de pell, d'aquí el renom de ca la Bruna El número 67 també s'ha dit can Canudes. El número 71 era cal Pinyoner. En Pere Canal Barnils l'anomenaven el Pinyoner perquè després d'anar a recollir pinyons i torrar-los es situava a la pedra de l'Encant per vendre'ls. Quant es torren queden una mica oberts, i ell els venia amb un clau aixafat de la punta que servia, si es ficava a l'escletxa del pinyó, per obrir-los. Era un home de bona mena i traçut. Va idear les gàbies per tancar els porcs a la coneguda plaça dels Porcs. La gent originària d'aquesta casa avui es troba en d'altres indrets, però com que tots en general disposen d'un bon nas es fa gresca anomenant-los "els nariguts de cal Pinyoner".

*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33387

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16067

*********************************************