Llocs de Catalunya

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE VILADELLOPS

VILADELLOPS - OLÈRDOLA - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Capella romànica de Sant Joan

Fou propietat dels monestirs de Sant Cugat del Vallès, Sant Pere de Puelles i dels hospitalers

L'any 992 aquesta capella romànica ja existía. Ha sobreviscut al llarg del temps i s'hi ha fet nombroses reformes i restauracions. Les últimes de meitat del segle XX.

L'edifici es senzill, d'una sola nau de planta rectangular, amb una porta d'entrada d'arc de mig punt i una finestra d'ull de bou. Corona el conjunt el campanar de cadireta. A la façana sud s'hi adossa la sagristia del segle XVII.

Davant de la façana destaca la primitiva ara de l'altar, amb forats per les relíquies.

A l'interior són d'interès les restes de pintures d'un arc lateral, una talla barroca de fusta dedicada a Sant Joan, i sobretot, un frontal d'altar de rajoles de colors del segle XVII dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort.

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-de-viladellops

Època: segle X

Estil: medieval romànic

Descripció:

Capella romànica. La nau és rectangular i la porta d'entrada presenta un arc de mig punt, a sobre de la porta hi ha un ull de bou i coronant la façana principal un campanar de cadireta amb una campana amb la inscripció: Margarita, 1981 Viladellops. A la façana N hi ha una antiga porta paredada de dovelles petites i arc de mig punt, a la S hi ha un cos afegit que fa les funcions de sagristia. Uns contraforts col·locats asimètricament als murs N i S donen solidesa a la construcció. L'aparell del que sembla és la part original és de carreus de pedra calcària, simplement escairats, disposades en filades uniformes i regulars. A l'exterior, una pedra en forma rectangular recuperada dels voltants de la capella, podria ser l'ara que s'hagués utilitzat com altar a l'interior originàriament. Les parets interiors estan arrebossades modernament, no es veu la pedra. De l'interior cal destacar unes restes de pintures als arcs laterals; una talla barroca de Sant Joan; una columna i un capitell que avui dia no fa cap funció arquitectònica i resta de guarniment al costat d'una paret; una pica que podria ser baptismal (molt petita i sustentada per una columneta), un quadre de Sant Isidre i un altre amb els goigs en llaor del Gloriós Sant Joan Baptista -expliquen quan i com va ser restaurada la capella i la vinculació dels marquesos d'Alfarràs amb la capella-, també destaca el document emmarcat, de l'any 1950, pel qual s'autoritza a la capella a fer missa, autorització que avui dia no es fa servir ja que no hi ha culte habitualment. Una peça destacada és el frontal de l'altar del s. XVII (obra de Fancehs Funtanal) dedicat a Sant Joan, la Mare de Déu i Sant Ramon de Penyafort. Les seves dimensions són 97 cm d'alçada i 177 cm de llargada, és policromat.

El frontal de l'altar va ser robat durant la guerra civil i retornat novament després de la seva finalització.

Història:

La primera menció al lloc de Viladellops és de l'any 976, quan els esposos Àlbar i Bonadona llegaren a Sant Cugat del Vallès una sèrie de propietats que afrontaven a migdia amb la "villa de Lobos". L'església de Viladellops es documenta poc després. L'any 992 Ènnyec Bonfill i Erovigi, marmessors de Teudiscle, jutge, donaren a l'esmentat cenobi i a Sant Pere de les Puelles l'alou o vila anomenada de Viladellops, amb tot els seus termes i adjacències, terres, vinyes, cases, corts i "cum ipsa ecclesia que infra est et altaria venerata". Aquesta darrera referència ha de relacionar-se necessàriament amb la capella de Sant Joan. Segons una visita pastoral de l'any 1414, la capella tenia en aquella època un altar dedicat a santa Cecília. Depenia de la parròquia de Sant Miquel d'Olèrdola i mai no passà d'ésser una simple capella del terme. L'edifici, en la seva forma actual, és el resultat dels processos de reconstrucció que s'efectuaren sobre l'edifici original, especialment al segle XVII, moment en què es construí la sagristia adossada al mur sud, se'n remodelà l'interior, i molt probablement es construí la forma actual de l'edifici, per al qual s'aprofità part del mur nord de l'església original.