CEMENTIRI MEDIEVAL DE SALITJA
SALITJA - VILOBÍ D'ONYAR - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
A la zona més propera a l’església les obres van deixar
al descobert una part del cementiri parroquial d’època medieval. Aquest
cementiri s’ubicava a la sagrera, una àrea de 30 passes entorn de l’església protegida
del poder dels senyors feudals.
Es van identificar 29 esquelets dels segles XI a XIII i fragments
d’altres enterraments malmesos per tombes posteriors o pels edificis de l’entorn.
L’orientació de la major part dels esquelets era oest-est, amb el cap mirant a
llevant com era costum a l’època, i la major part eren persones adultes de
diverses edats. També hi havia set enterraments infantils, tres dels quals eren
nadons o infants de pocs mesos, fet que respon a l’alta taxa de mortalitat
infantil pròpia de l’època.
Com a curiositat, un esquelet duia una petxina de pelegrí
i una altre tenia clavada a la clavícula una punta de ballesta que segurament
li degué causar la mort. També es van trobar diverses gerres, la major part
esclafades, que en aquell època se solien col·locar al costat dels difunts en
el moment del funeral i que contenien aigua beneïda.
Finalment, cal destacar l’aparició al mateix lloc de dues sitges també medievals, i és que a la sagrera -degut a la protecció que oferia- era habitual emmagatzemar-hi la collita, i per això també se la coneix amb el nom de la cellera.
Del segle IV aC al segle I aC
Les dimensions de les sitges de la Plaça Major de Salitja
són diverses. Les més grans tenen un diàmetre entorn els 2,5 m i una fondària
que s’apropa als 2 m, mentre que les més petites tenen un diàmetre i una
fondària aproximades de 1,5m.
Gràcies al material localitzat a l’interior de les sitges
podem establir que la seva cronologia s’estén entre el segle IV aC i mitjans
del segle I aC. N’hi ha vuit del segle IV aC, dues d’entre els segles III i II
aC i sis d’entre finals del segle II i mitjans del segle I aC. Les tres
restants, tot i ser clarament ibèriques, no s’han pogut datar amb precisió.
Dins de les sitges més antigues (segles IV-III aC) s’hi
ha recuperat ceràmiques ibèriques fetes a mà (urnes, gerres) i, en menor quantitat,
ceràmica feta a torn (gerres, vols, pàteres). També hem de destacar alguns
fragments d’àmfora ibèrica i cartaginesa, així com un petit exemplar de
ceràmica fina d’origen grec (àtica).
A les sitges dels segles II i I aC també s’hi ha trobat material de procedència itàlica (àmfores, ceràmica de taula) o teula romana, i hem de destacar, per la seva importància i qualitat, la troballa d’un fragment (una cama) d’una escultura de bronze del déu greco-romà Hermes/Mercuri.
L’any 2022, durant les obres de remodelació de la Plaça
Major de Salitja es va descobrir un jaciment arqueològic fins aleshores
totalment desconegut: un camp de sitges ibèric. S’hi van excavar un total de 19
sitges datades entre els segles IV i I aC, la major part de les quals s’han
conservat sota el paviment actual. Molt probablement n’hi hagi més, que no
coneixem, al voltant de la plaça. Onze de les sitges localitzades s’agrupaven a
la part central de la plaça, mentre que les altres vuit es distribuïen, més
disperses, als costats sud i oest.
Una sitja era un dipòsit globular excavat en el subsol on
s’emmagatzemava el cereal de la collita. Coberta la sitja, es generava una
atmosfera hermètica que permetia la conservació del gra durant molt temps, fins
que es reobria la sitja quan s’havia de consumir, replantar o vendre el cereal.
La descoberta d’aquest jaciment, de gran importància, ha permès documentar que l’entorn de Salitja era conreat, i molt probablement poblat, en època ibèrica. Sumat a altres camps de sitges propers, com els de Can Serra o la Carretera d’Aiguaviva, al mateix municipi de Vilobí d’Onyar, revela una gran activitat agrícola en tot aquest sector central de la plana de la Selva ara fa entre 2.500 i 2.000 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada