CASA ESTEVE CASADEVALL PARERAS, 'PÍO NONO'
PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX, any 1868
Autor: possiblement sigui Josep
Ferrer i Bataller, mestre d’obres
Descripció:
La casa Casadevall està situada al carrer de la Font número
31. Presenta les característiques de les cases senyorials bastides durant la
segona meitat d'aquella centúria. És un edifici de planta baixa i dos pisos,
amb tres obertures per planta, totes elles d'arc carpanell i emmarcades en
pedra; les del primer i segon pis són balcons amb mènsules figuratives i
vegetals respectivament. El coronament és amb barana de terrat calada, de
terracota.
Notícies històriques:
Sembla que l'edifici fou construït pel mestre d'obres
Josep Ferrer i Bataller. Data del 1868, segons la inscripció que hi figura a la
façana. El carrer de la Font on està situat és una de les zones d'eixample del
s. XIX on es van bastir diversos edificis de la mateixa tipologia.
**************************************************
A la Revista de Palafrugell número 371 del novembre del 2024 l'Anna Maria Cuesta i la Montse Miró van fer una publicació de l'Esteve Casadevall Pareras que diu:
Esteve Casadevall Pareras (Palafrugell, 1831-1895) és un
més dels personatges palafrugellencs que van fer fortuna fent les Amèriques a
mitjans del segle XIX, sense que puguem confirmar com i on es va fer ric. Fill
de Pere Casadevall Gallart (Palafrugell, 1809-1891), d'ofici ferrer, i de Rita
Pareras Salgàs (Palafrugell, 1812- 1874), va tenir dues germanes, la Teresa i
la Maria. El seu pare, en quedar vidu es va casar en segones núpcies, el maig
del 1875, amb Gràcia Llach Serra (Calonge, 1849-1895). Fruit d'aquest matrimoni
nasqué Maria Casadevall Llach (Palafrugell, 1876-1965), mare d'en Josep Pla. Segons
l'escriptor, el seu oncle emigrà a Cuba on feu fortuna amb el tabac. Consultats
diferents arxius, no hem trobat constància d'aquest fet. També l'escriptor i
investigador J. M. Torner, autor del llibre Molta terra catalana a l'Havana
(2018), ens ha assegurat que als arxius de I'Havana no consta enlloc. Per tant,
ens basem en les referències d'en Josep Pla, però no descartem que la fortuna
la fes en algun altre país americà i amb un altre tipus de negocі.
Pla el descrivia: “…portava levita, barret de copa,
sabates de xarol i un bastó negre brunyit amb un pom d'ivori com una boleta de
billar. Era alt, sec i anava una mica encorbat [...].» Una vegada a
Palafrugell, a més de fer de prestador hipotecari, invertí capital en diferents
negocis en alça. Així el trobem d'accionista en el sector del suro a l'empresa
Genís i Cia.; de la Caja de Ahorros de Palafrugell, de la qual fou director
(1881); de la companyia de ferrocarrils Tarragona-Barcelona-França, i d'altres
companyies espanyoles i franceses. També tenia accions de la borsa
internacional del Canal de Suez, Panamà, i a l'illa de Cuba; participà a les
empreses Fills de Gaspart Matas, de Palamós; Francisco Girbau i Girbal, de
Palafrugell, i a l'Espanya Industrial, de Barcelona. Fou president del Casino
de los Amigos l'any 1883, centre freqüentat per empresaris sobretot surers i
burgesos. També formà part de la Junta de Defensa, creada pels vilatans
palafrugellencs hisendats, per tal de plantar cara als carlins, ja que en
aquella època sovintejaven els atacs i segrestos i se sentien desprotegits per
les forces de l'ordre.
Es va casar l'any 1868 amb Beatriu Jofra Girbal i no
varen tenir fills. Beatriu era molt catòlica i l'Esteve que, a la tornada de
les Amèriques, va esdevenir un fervent feligrès, tant que, en època del papa
Pius IX, li va quedar el sobrenom de Pío Nono, i alguns palafrugellencs
l'anomenaven “el nunci de Sa Santedat”. Segons el seu nebot, a casa seva
conservava uns 40 kg de llibres religiosos i de missa.
Esteve Casadevallva ser un gran filantrop i participà en
la construcció de l'edifici de l'Asil i també de l'església de Calella.
Juntament amb altres industrials i hisendats de la vila, va promoure la
implantació de l'oficina de Salvamento de Náufragos a Palamós, amb sucursal a
Calella de Palafrugell. Així mateix, va treballar perquè la vila tingués el
servei de les monges vetlladores.
Quan va morir, posseïa una gran fortuna en metàl·lic i
moltes terres repartides per Regencós, Esclanyà, Begur i Palafrugell, a més de
cases al carrer de la Font, Sant Martí i Pedró Petit, casa d'estiueig al
Canadell, i masos a Sant Climent i Fitor.
La seva herència es va repartir entre la seva esposa, la
seva germanastra (mare d'en Josep Pla) i una bona part a la cúria diocesana.
Tenien la casa pairal al carrer de la Font número 31. Possiblement va ser obra de J. Ferrer i Bataller, mestre d'obres. Està catalogada, segons el Registre del Patrimoni, com una casa unifamiliar d'estil neoclàssic entre mitgeres, tres plantes i tres crugies. Actualment la porta d'accés està en un lateral seguida de dos finestrals; al pis hi ha tres grans balconades sobre mènsules decorades i baranes de forja. A l'obertura central -porta d'origen- hi figura E.C. 1868 («Esteve Casadevall»). Per la part de migdia, disposava d'un jardí d'estil vuitcentista. Actualment ha deixat de ser una casa senyorial per passar a ser un habitatge plurifamiliar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada