JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANTA MARIA DE PANISSARS
TROFEUS DE POMPEU - VIA DOMITIA - VIA AUGUSTA - VIL·LA ROMANA
EL PORTÚS - LA JONQUERA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Trofeu de Pompeu: una de les dues reconstruccions
proposades per l'equip de recerca.
Aquest trofeu commemorava les 876 victòries aconseguides
per les legions de Pompeu al sud de la Gàl·lia i Hispània entre el 77 i el 71
aC. Va ser erigit al final de la guerra a la frontera de les dues províncies, a
la cruïlla de la Via Augusta i la Via Domitia.
El trofeu mesurava (120 x 100 peus romans), o 35,70 m al davant i 29,74 m als costats. La seva alçada és desconeguda: podria haver arribat als 35,50 m (la reconstrucció de la base que es mostra aquí) o als 60,85 m (la reconstrucció de l'alçada).
Al jaciment, encara es pot veure:
- la calçada, de 5,15 m d'amplada, marcada amb solcs.
- les trinxeres perimetrals i interiors de fonamentació,
que permeten la reconstrucció de dos volums paral·lelepípedes imbricats.
- els blocs de fonamentació ("subestructures")
excavats a la roca mare de gneis o acabats amb morter de calç (opus
caementicium).
-i una trentena de blocs de fonamentació encara al seu lloc (grans blocs de gres).
Posteriorment, el monument en ruïnes va servir com a pedrera, primer per als forts romans tardans de Cluses (segles IV-V), després per a la construcció d'una església i més tard d'un priorat dedicat a Santa Maria (segles XI-XVII), i finalment per al fort de Bellegarde (finals del segle XVII).
Cronologies: Medieval (
800 / 1150 )
Romà República / Romà Alt Imperi ( -100 / 100 )
Tipus de jaciment:
Lloc d'habitació amb estructures peribles poblat
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
Edifici religiós monestir
Descripció:
El conjunt arqueològic està format per dues construccions d'època
i tipologia diferenciades, però superposades en l'espai. Les més antigues
corresponen al trofeu gegantí que va fer erigir el general Gneu Pompeu Magne
l'any 71 aC, en tornar victoriós de la campanya contra Sertori. Les
intervencions arqueològiques realitzades en aquest indret des de l'any 1989
fins a l'any 1999 han permès documentar una construcció imponent i molt
arrasada, però que ha conservat completament els fonaments oberts a la roca granítica
i, marginalment, part del parament exterior de grans carreus de gres conformant
un mur d'opus quadratum i, en altres llocs, l'opus caementicium, el nivellat de
la roca amb formigó o murets de pedra i morter per a reomplir espais massa
grans. L'estructura, just en el cim del coll, s'ordena a partir de la via
romana, que actua com a eix longitudinal. A banda i banda, es disposen sengles
basaments rectangulars i idèntics, que s'adapten o modifiquen el subsòl
granític que s'eleva considerablement en el costat occidental i, en canvi,
davalla cap a l'oriental. Les mides de cadascun d'aquests basaments són d'uns
31,50 m de nord a sud i 16,35 m d'est a oest, conformant en total un rectangle
de 31,50 m d'amplada per 37,70 m de llargada. El monument cobria la via, i la
façana principal mirava cap al sud. El seu estat de conservació és dolent, ja
que els Trofeus de Pompeu es van esfondrar a finals del segle I dC i els seus
carreus van ser reaprofitats per a construccions posteriors: al segle IV, les
clausurae que barraven, des de la Gàl·lia, el pas a Hispània, al segle XI el
monestir de Santa Maria, i al segle XVIII el castell de Bellaguarda, entre
d'altres. L'altre dels elements que conformen el conjunt és el ja citat
monestir de Santa Maria de Panissars, amb un poblat del seu redós, que foren
construïts al segle X sobre l'estructura de llevant dels Trofeus de Pompeu. L'alou
de Panissars és esmentat el 878 i 882 com a possessió del monestir d'Arles. Una
butlla del 1011 menciona que l'església havia estat construïda l'any 990 sota
Bernat Tallaferro. Ha estat objecte de diverses intervencions arqueològiques
des de 1989 fins a l'any 2004, que van posar al descobert el conjunt
d'edificacions. L'església té tres naus, més amples que llargues, un sol absis
semicircular ultrapassat amb pronaos, un pòrtic i tres entrades. Es conserven
els murs perimetrals i una cripta, situada sota l'absis, amb restes de pintures
murals romàniques. A migdia hi ha el petit claustre, avui destruït, i les
dependències annexes del monestir. L'aparell dels murs està fet de pedra de
granit, no massa gran, i als de llevant es documenta filades d'opus spicatum. A
la banda de ponent es troba el cementiri, on es van localitzar diverses tombes
en el decurs de les excavacions arqueològiques. L'any 1659, el Tractat dels
Pirineus deixà el monestir dividit per la frontera i, poc temps després, fou
destruït i les seves pedres reaprofitades per a bastir el fort de Bellaguarda.
Així doncs, l'estat de conservació del jaciment és regular, tot i que s'ha consolidat
part de les seves estructures.
****************************************************
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5841
Jaciment arqueològic Via Augusta
Cronologies: Romà
República / Romà Baix Imperi ( -218 / 476 )
Descripció:
Es tracta d'un tram de via romana que s'atribueix a
l'antiga Via Augusta, la qual connectava amb la Via Domitia al coll de
Panissars. Fa uns 5 m d'amplada, està retallat a la roca i conserva les marques
de les roderes. La Via Augusta és l'antic camí que unia Roma i Cadis, penetrava
a la Península Ibèrica pel Coll del Pertús, on es va aixecar els Trofeus de
Pompeu, i transcorria per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis.
Fou la calçada més llarga i l'eix principal de la xarxa viària de la Hispània
romana, amb una longitud aproximada de 1.500 km. Les intervencions
arqueològiques realitzades en aquest indret, des de l'any 1989 fins a l'any
2004, paral·lelament a la intervenció a Panissars, han permès documentar aquest
tram de la via. Tot i que es té una idea força aproximada del lloc per on
continuava en direcció sud, els sondeigs que s'han fet no han proporcionat un
resultat massa positiu. L'estat de conservació d'aquest tram de via és bo, atès
que està retallat a la roca mare.
****************************************************
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5852
Jaciment vil·la romana de Panissars
Cronologies: Romà
Alt Imperi ( 14 / 192 )
Tipus de jaciment: Lloc d'habitació amb estructures conservades altres
Descripció:
Es tracta d'una mansiò romana, que va ser descoberta
durant la campanya d'excavacions de 1993 a Santa Maria de Panissars. Es va
realitzar un sondeig a 100 m al sud-est del monument dels Trofeus d'en Pompeu,
en el lloc on aproximadament es calculava que havia de passar la Via Augusta
per comprovar si se'n podia localitzar alguna resta. En aquest sondeig es va
localitzar diverses estructures, construïdes amb pedres de dimensions petites i
mitjanes lligades amb morter de calç que, pel material recollit, correspondrien
a grans trets a l'època romana. Les fonts clàssiques mencionen el Summum
Pyrenaeum, una de les mansiones o mutationes (llocs de postes), que es trobaven
repartides pel traçat de la Via Augusta, i que es podria relacionar amb aquests
vestigis. L'estat de conservació del jaciment és dolent, atès que des del
moment en que es dugué a terme la intervenció arqueològica de l'any 1993, no
s'hi ha realitzat cap tasca de manteniment. Actualment els murs es troben força
malmesos i moltes de les estructures s'han destruït.
****************************************************
https://www.infojonquera.cat/noticia/42661/la-jonquera-a-lepoca-dels-romans-i
Des del pas pels Pirineus dels soldats cartaginesos d'Annibal cap
a Roma l'any 218 aC, que acampen a Il·liberis (Elna) i a causa de la
proximitat de l'Albera, és segur que una part del nombrós exèrcit cartaginès va
passar pel coll de Panissars, coll del Portús i possiblement també pels colls
de la Massana i de Banyuls. Aquest espai pirinenc occidental es va convertir en
època romana en una important zona de pas.
Ens ho confirma la construcció els anys 118-121 aC de la via Domítia-Via
Augusta, pel coll de Panissars, i la construcció l'any 71 aC dels Trofeus de
Pompeu, al mateix coll de Panissars. La importància que tenia pels romans
aquesta zona del sud de la Gàl·lia, la descriu Estrabó l'any 63 aC, fent
referència a les terres al voltant d'Empúries i les distingeix entre les
productives i les que solament produeixen espart i joncs. El topònimiounkarionpedion,
referit a aquestes darreres, s'ha conservat fins avui a la Jonquera (iounkarion).
L'àrea d'aiguamolls i de joncs ocupava bona part de la plana empordanesa i
arribava, seguint el Llobregat i la Via Augusta, sota el coll de Panissars i
els Trofeus de Pompeu.
Aquesta importància ve confirmada amb la construcció durant el segle I
dC. de la mansiosummumpuyrenaeum al vessant sud del coll de
Panissars, a pocs metres del coll. I possiblement també amb la construcció en
aquesta mateixa època de la mansio Deciana a la zona dels Palaus
d'Agullana, que molts historiadors descriuen com a primera població estable a
la zona dels entorns de la Jonquera.
La llargada de l'article ens obligarà a publicar-lo en dues parts. En la
primera part descriurem la construcció de la Via Augusta durant els anys
118-121 aC i Els Trofeus de Pompeu del Coll de Panissars, construïts l'any 71
aC.
En un proper article parlarem del jaciment del camí de Panissars, sota el coll,
denominat mansiosummumpyrenaeum, del mil·liari trobat als camps del Forn
del Vidre, i de les restes de Deciana descobertes recentment a la
zona dels Palaus amb motiu d'unes excavacions fetes pels arqueòlegs Marta Fàbregas Espadaler
i Francesc Busquets i Costa.
Via Domitia - Via Augusta
Entre els anys 118-121 aC. es construeix la Via Domítia-Via
Augusta, que passa pel coll de Panissars. Aquesta immensa obra que unia Roma
amb el sud de la península ibèrica, es coneix gràcies a les excavacions i
a les fonts escrites, que han permès resseguir el seu recorregut. Els vasos
de Vicarello i la taula de Peutinger, entre d'altres, precisen
els noms de les estacions i la distància entre elles. També els mil·liaris
descoberts a Panissars i sota el Forn del Vidre en unes darreres excavacions
ens confirmen el recorregut de la Via Augusta pel nostre terme.
Els arqueòlegs Lluís Palahí i Francesc Busquets varen realitzar l'any
1998 unes excavacions per consolidar algunes estructures malmeses dels Trofeus
de Pompeu i resseguir el traçat de la Via Augusta en direcció sud. La via té
una forta pendent i en tramades llargues i corbes de a indicar
ordinals, useu "180è" (sing.) .dent i en tramades llargues i corbes
de 180º arriba al pla on es troba la mansio sum... arriba al pla on es
troba la mansiosummumpyrenaeum, a uns 200 m. del coll, al costat
del camí de Panissars. Sembla que es va utilitzar entre els segles II aC. i la
baixa antiguitat, possiblement els segles IX-XI, que es convertí en una de les
entrades a la Península del camí de Sant Jaume, que utilitzava el Monestir de
Sta. Maria de Panissars com a lloc de repòs, segons ens ho confirmen els
enterraments localitzats de l'època al llarg de la Via.
Des de l'estació summumpyrenaeum, la Via travessa el terme fins a Deciana,
a 4 milles, que es trobava prop de l'actual Estrada, per continuar seguint el
curs del Llobregat, fins a Cabanes, Vilabertran i Iuncaria, l'actual
Figueres.
Els Trofeus de Pompeu al Coll de Panissars
A la Jonquera coneixíem fins a l'any 1984 el Coll de Panissars per l'existència
de les restes del Monestir de Sta. Maria, i per ser un dels colls més baixos
dels Pirineus, amb la fita fronterera establerta pels tractats dels Pirineus i
de Baiona, que separa l'Estat Espanyol del Francès i molt especialment el
Principat de la Catalunya Nord. També per la famosa Batalla del Coll de
Panissars del 1285, en què les tropes almogàvers de Pere el Gran
vencien el rei francès Felip l'Ardit.
Però a partir de 1984, amb el descobriment dels Trofeus de Pompeu, per part de
l'arqueòleg de Perpinyà Jordi Castellví, el Coll de Panissars es va convertir
en un dels espais amb més història del nostre municipi.
Es tenia notícia de l'existència d'aquests Trofeus en algun lloc dels Pirineus,
pels escrits de diferents autors de l'època. La Geografia d'Estrabó (63 aC-19dC), Sal·lustí (86-35
aC), Plini el Vell (23-79 dC), DionCassius (155-235 dC), entre
d'altres, però, fou a partir de les excavacions iniciades l'any 1984, a la part
nord del Coll, dirigides per l'arqueòleg de la Catalunya Nord Jordi Castellví,
que es descobrí que l'església de Sta. Maria de Panissars s'alçava damunt de
les restes d'un imponent monument Romà, de l'època baix-republicana, i que
després dels estudis efectuats s'ha determinat que corresponen al trofeu
gegantí que féu bastir el general Pompeu l'any 71 aC, en retornar vencedor
d'Hispània, dels exèrcits de Sertori.
A instàncies de Jordi Castellví, l'any 1989 s'incorporà un equip d'arqueòlegs
de Catalunya, amb la finalitat d'explorar el jaciment de manera completa, ja
que està situat al mig de la ratlla fronterera que el divideix per la meitat.
Des de llavors els dos equips van treballar conjuntament i van donar la
possibilitat de descobrir i estudiar el monument de manera completa. L'equip
del sud el dirigien els arqueòlegs Isabel Rodà, de la Universitat de
Barcelona, i J.M. Nolla, de la Universitat de Girona.
Les excavacions portades a terme al llarg dels anys 1989, 1990 i 1991, portaren
al descobriment i classificació d'un dels monuments romans més importants del
nostre país. Es classificaren i ordenaren les estructures del monestir romànic
de Sta. Maria i es determinaren les mesures impressionants dels Trofeus. Es va
descobrir i netejar la Via Domítia-Via Augusta que passava per sota
l'arcada del monument.
La construcció els segles IX-XI de l'església i el priorat va malmetre gran
part del monument romà, que ja es trobava espoliat i destruït, i encara varen
utilitzar part dels car-reus sorrencs que restaven en peus, per la construcció
de l'edifici medieval.
Del monument dels Trofeus pràcticament no en queda res, ni en queda res de les
pedres gravades amb el nom de les 876 ciutats conquerides pel cèlebre general
romà Pompeu, i es fa difícil determinar les mesures de l'espectacular monument.
El Trofeu va ser construït amb carreus de pedra sorrenca de gran aparell,
alguns d'ells miraculosament salvats del saqueig, que donen una idea de la
desmesura del monument. Els fonaments tallats a la roca viva, on se situaven
els grans carreus, disposats en dos rectangles simètrics a banda i banda de la
via Domitia-Augusta, que allí mesurava 5 m d'amplària, tenien 15,80 m. x
30,80 m. A l'interior del quadrilàter, una segona trinxera en forma de U
aguantava una elevació superior possiblement prismàtica i d'una elevació
considerable, encara que es desconeix l'alçada del monument. Tota l'estructura
disposava d'un arc central per on passava la Via. Segons comentaris escrits de
Plini el Vell, l'estàtua de Pompeu coronava la imponent estructura, que es
devia veure de tota la vall del Llobregat i de iounkarionPedion, plana
empordanesa, que descrivia Estrabó.
Els Trofeus de Pompeu foren molt castigats per la història i per la situació
del Coll de Panissars. A mitjans del segle IV, sota el comandament de
l'Emperador Constantí II, fou desmuntat sistemàticament per construir les
properes fortificacions romanes de Les Cluses. Posteriorment amb l'establiment de
la comunitat religiosa a Panissars es construeix el monestir i l'església de
Sta. Maria sobre el mateix monument, al costat de la via. Els Trofeus ja es
trobaven derruïts completament des de la construcció de Les Cluses, però encara
en el segle XVII devien restar algunes pedres, i el monument rendeix un últim
servei a l'arquitectura, amb la construcció per part de Vauban del
Castell de Bellaguarda, on encara són visibles en les seves muralles
part dels carreus de pedra sorrenca dels Trofeus de Pompeu.
Segons Isabel Rodà, directora de les excavacions, els Trofeus que erigien
patricis romans eren monuments excepcionals construïts per commemorar fets
extraordinaris i encarregats per eminents figures de l'Estat.
Existien altres monuments similars en l'imperi Romà, com el de la Turbie,
en els Alps Maritims, sobre Mònaco, encarregat per l'Emperador Agust,
que és actualment el millor conservat. I el Adainklissi (Romania)
encarregat per Trajano, que ha estat reconstruït de forma discutible,
segons els experts.
Isabel Rodà, arqueòloga, codirectora de les excavacions i actual Directora
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, manifesta que els Trofeus de
Pompeu eren un monument excepcional, de gran espectacularitat, segurament de
tipus Hel·lenístic, ja que Pompeu admirava profundament Alexandre Magne.
https://www.infojonquera.cat/noticia/42783/la-jonquera-a-lepoca-dels-romans-ii
Jaciment del camí de Panissars, sota el coll,
denominat Mansio summum pyrenaeum del segle II dC, del mil·liari
trobat als camps del forn del vidre, i de les restes de Deciana descobertes
recentment a la zona dels Palaus.
Jaciment del camí de Panissars. Mansio Summum pyrenaeum
Com a continuació de les excavacions descrites en l’anterior article efectuades
als Trofeus de Pompeu, al coll de Panissars, l’any 1998 es varen
reiniciar les tasques d’excavació sota la direcció dels arqueòlegs Lluís Palahí
i Francesc Busquets. El projecte, finançat per un programa d’investigació
interregional de la Comunitat Econòmica Europea i per l’Ajuntament de La
Jonquera, preveia resseguir la Via Augusta per la vessant sud, iniciar tasques
de consolidació de les excavacions dels Trofeus de Pompeu i descobrir la
funcionalitat d’unes estructures descobertes al camí que mena cap al coll, des
de la Jonquera, a uns dos-cents metres a migdia dels trofeus.
Després de consolidar algunes estructures malmeses dels trofeus, es va
treballar i excavar en uns 50 m. de via romana, cap al sud. La via té una forta
pendent i en trams llargs i corbes de 180º arriben al pla, on es troba la mansio a
uns 200 m. del coll. La via sembla que es va utilitzar entre els segles II aC i
la baixa antiguitat, possiblement fins els segles IX-XI, que es convertí en una
de les entrades a la Península del camí de Santiago, com ho confirmen els
enterraments localitzats de l’època, al llarg de la via, dalt del coll.
La importància de l’excavació es va consolidar amb la confirmació que les
restes romanes descobertes per mitjà d’uns murs d’opus caementicium i
fragments de ceràmica que existien al costat del camí de Panissars es
convertien en la mansio summum pyrenaeum, i no es tractava d’una simple
vila romana. Per les troballes de ceràmica i gran quantitat de monedes romanes
recuperades, inusual en una vila normal, els arqueòlegs confirmen que es tracta
d’un edifici molt freqüentat per viatgers, amb l’existència així mateix d’una
instal·lació termal. Les fonts històriques fan referència a l’existència en el
pas localitzat entre la Gàl·lia i Hispània d’una mansio, coneguda amb el
nom, en els diversos itineraria, de Summum Pyrenaeum .
Les mansios formaven part de l’estructura del servei públic
encarregat del transport de persones i mercaderies pertanyents a l’Estat. Eren
estacions de posta o d’etapa, que havien de disposar de cotxera, quadra i
graners, d’allotjament pels guardians, conductors i viatgers. Aquestes
estacions se situaven a la distància d’una jornada de marxa entre elles.
L’estructura dels edificis excavats corresponen exactament a les necessitats
d’una mansio, però encara queden dades per estudiar i analitzar, com
per exemple la relativa proximitat existent entre aquesta mansio del
summum pyrenaeum i la de Deciana, situada a les proximitats de la
Jonquera, a la zona dels Palaus, a l’Estrada.
Una possibilitat que comportaria l’existència de dues mansios tan properes
podria ser la creixent importància de l’ús del pas del Portús que,
posteriorment, en època medieval, substituirà en gran mesura el del
Panissars. En aquest cas els viatgers que travessessin pel Portús no tenien
accés a la mansio de Panissars, i d’aquí la importància de Deciana.
Altres hipòtesis dels arqueòlegs són que la mansio de Panissars,
degut al seu punt estratègic, va esdevenir un punt més de caire militar i la
ubicació a la plana de la mansio de Deciana va esdevenir
com un espai amb més seguretat pels viatgers i els materials emmagatzemats.
De la interpretació dels arqueòlegs del conjunt d’edificis que composen
la mansio summum pyrenaeum de Panissars podem convenir que es va
tractar de la primera estació de servei al viatger del nostre territori,
que procedents de Roma i de la Gal·lia, entraven a Hispania. Una
premonició del que seria el nostre futur?
1. DECIANA. VIA AUGUSTA.
Amb motiu dels treballs arqueològics endegats amb motiu del projecte d’impacte
ambiental del Parc Eòlic de l’Auleda, i de la línia elèctrica de 132 kv, en el
tram de La Jonquera i d’Agullana, els arqueòlegs Marta Fàbregas i
Espadaler i Francesc Busquets i Costa, donen unes informacions del
descobriment a la zona dels Palaus, d’algun tram que conserva encara restes
d’empedrat original de la calçada romana i dels murs perimetrals exteriors.
Igualment, a la zona dels Palaus descobreixen un jaciment arqueològic de
l’època romana, que identifiquen com la mansio de la via Augusta, coneguda amb
el nom de Deciana. Troben nombrós material de l’època romana,
-tègules, fragments d’opus signinum, ceràmica comuna i algun fragment d’ànfora,
a més de nombrosos blocs de pedres escairats i desbastats.
A manca d’una excavació mes sistemàtica i continuada, que per la importància
del jaciment seria molt interessant poder portar a terme, conclouen que, segons
la situació, es troben davant de les restes de la mansio Deciana.
2. MIL·LIARI ALS CAMPS DEL FORN DEL VIDRE.
Amb motiu de les prospeccions arqueològiques realitzades l’any 2004 a
l’entorn del Túnel del Tren de Gran Velocitat, els Arqueòlegs Daniel
Vazquez Alvarez i Emiliano Hinojo Garcia, a la zona sud dels camps
del Forn del Vidre, en un lloc molt proper al camí de Sant Julià que surt
de la Carretera Nacional II, van descobrir la base d’un Mil·liari, un
monòlit d’ 1,25 m. d’alt, amb un fragment d’inscripció epigràfica. Segons
les dades de la inscripció s’ha pogut datar com del període de l’Emperador
Marco Aureli Antonio Caracalla (211-217) de la dinastia dels Severs.
Els arqueòlegs han determinat que el lloc del monòlit no és l’original, i
que devia rodolar cap avall com a conseqüència de les pluges o d’altres
circumstàncies. Però el que queda clar és que la Via Augusta discorria en
un lloc molt proper, segurament per sota de l’actual carretera Nacional II, uns
50 metres a l’est de la troballa.
*************************************
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/14763
Jaciment Camps del Forn del Vidre
(aquest jaciment es troba molt a prop del de Panissars)
Cronologies: Neolític
/ Bronze ( -5500 / -650 ) Romà ( -218 / 476 )
Tipus de jaciment: Lloc d'habitació amb estructures
Descripció:
El jaciment fou localitzat l'any 2004 en el decurs de la
intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de la construcció de la boca
sud del túnel del Pertús de la L.A.V. Figueres-Perpinyà. L'any 2005, va ser
objecte d'una excavació arqueològica. Les restes exhumades corresponen a dues
tipologies i cronologies ben diferenciades: un assentament prehistòric i
estructures d'època romana. De l'establiment d'època prehistòrica, la
cronologia concreta del qual no ha estat determinada, es va documentar deu
estructures de combustió en forma de clots o cubetes ovalades excavades en el
subsòl geològic i un rebliment de pedres alterades pel foc i restes de matèria
orgànica carbonitzada. El sediment estratigràfic de les cubetes era format per
un nivell d'argiles amb graves de tonalitat negrosa i textura compacta amb
abundants fragments de pedra de diferents litologies i sediments deposicionals.
D'altra banda, es va documentar un petit paleocanal o torrentera amb dos
fragments ceràmics en el seu sediment, un d'ells amb l'aplicació plàstica en
cordó llis. Es tracta d'un material molt rodat, arrossegat del seu lloc
d'origen pels corrents o cursos d'aigua. La manca de materials arqueològics i
d'altres estructures domèstiques associades a les estructures de combustió, com
sitges o fons de cabana permeten interpretar el jaciment com un possible nucli
d'hàbitat prehistòric de caràcter temporal o esporàdic, d'una cronologia que no
s'ha pogut precisar. Pel que fa a les estructures romanes, corresponen a dues
peces corresponents a la base i el cos d'un mil·liari, que foren trobades
desplaçades de la seva ubicació original i separades entre elles uns 10 m. La
base és un monòlit de gres d'1,25 m d'alt que, morfològicament, es pot dividir
en dues parts ben diferenciades. La part superior, que serveix pròpiament de
suport al mil·liari, és un tambor circular d'uns 47 cm de diàmetre i uns 32 cm
d'alt, amb dos encaixos quadrangulars als laterals, cadascun d'ells de 5 cm de
costat. La part inferior és un bloc de forma rectangular, amb una altura d'uns
90 cm en la part central de cadascuna de les 4 cares, i una mica inferior, uns
83 cm, als vèrtexs d'aquestes. La part inferior del sòcol, que té una secció
totalment quadrangular, fa uns 67 cm de costat. Pel que fa al cos del
mil·liari, és un monòlit de gres amb forma cilíndrica, tot i que una mica
aplanat per dues parts, generant una superfície més plana per a la inscripció.
Fa un metre i mig de llarg, i té un diàmetre aproximat d'uns 48 cm. En una de
les cares conserva una inscripció columnària de caràcter epigràfic, en la qual
es poden distingir una correlació del que semblen números romans. Aquests dos
elements, tot i que desplaçats, estan sens dubte relacionats amb el traçat de
la Via Augusta, que discorre molt a prop del lloc. Per últim es documentaren
una sèrie d'estructures de tipus agrícola datades entre el s. XVIII-XIX Un cop
finalitzada la intervenció arqueològica, el jaciment prehistòric fou cobert
durant el mes de gener de l'any 2006, atès que quedava afectat per les obres de
la línia del Tren d'Alta Velocitat. Els dos fragments del mil·liari van ser
traslladats als magatzems de la Generalitat de Catalunya a Pedret. Durant
l'estudi d'impacte ambiental inclòs al projecte d' ”interconnexió elèctrica
Espanya - França L/MAT. Tram Santa Llogaia - Frontera francesa” es va realitzar
al 2009 la prospecció superficial de una sèrie de jaciments ja catalogats que
es veuran afectats per les obres. La zona on es situa el jaciment dels Camps
del Forn del Vidre, ja excavat prèviament, rebia les mesures correctores
corresponents al control arqueològic de la retirada del subsòl, la determinació
de l'existència de més nivells, estructures o materials arqueològics, així com
l'excavació de les restes arqueològiques aparegudes.
*************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-panissars-el-pertus
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/monument-roma-de-santa-maria-de-panissars
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8376
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae25pani.htm
https://lesderiesdeclio.blogspot.com/2014/07/els-trofeus-de-pompeu-panissars.html
https://www.historiesdeuropa.cat/2014/04/corredor-del-mediterrani-des-depoca-romana/sony-dsc-6/
*************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada