RUTA LITERÀRIA JOSEP VICENÇ FOIX i MAS
EL PORT DE LA SELVA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
(Sarrià, 28 de gener de 1893 - Barcelona, 29 de gener de 1987)
Josep Vicenç Foix és un dels escriptors més representatius de l'avantguarda catalana. Com a poeta i assagista va enriquir la llengua catalana amb un estil propi que combinava la tradició humanística catalana amb els corrents moderns. Ell mateix es declarava " investigador en poesia" i la seva actitud la resumia amb el vers "M'exalta el nou i m'enamora el vell".
La ruta Josep Vicenç Foix i el Port de la Selva, és una ruta literària, que transcorre en la seva totalitat dintre del nucli urbà del poble. Consta d'11 punts representatius del Port de la Selva, per la seva història i per la seva peculiaritat que són l'escenari o el punt de partida de textos del poeta català. Cada plafó consta d'una fotografia, un text referit al poeta o al lloc on hi ha el plafó i un fragment d'un text.
********************************************
El Passeig
Josep Vicenç Foix va fer moltes estades al Port de la Selva des de l'any 1924 fins a la data de la seva mort, el gener de 1987. Venia cap a finals de juny i s'estava aquí fins a primers de setembre. Feia passejades en barca i el captivava el paisatge de les roques del Cap de Creus i el mar. Aquest paisatge, la gent, els racons del poble, les cales i l'empremta que el pas del temps hi deixava van ser presents en el procés creatiu del poeta.
...pel passadís obscur que travessa la roca Teiera, que tanca, de cara a ponent, l'horitzó, avançava una terrible processó de monstres: pops amb potes de camell, gegants amb testa de cavall, mans hercúlies sostingudes per finíssimes potes d'estruç, ulls de còrnia fosforescent entre enormes pestanyes d'escata. Si la mar, transformada en una sola ona negra, cobrís tota la terra! Però la mar, en la seva transició vespertina, és una vasta llosa d'ònix, damunt la qual els estels reflecteixen llur roges artèries enceses i dibuixen misteriosos deltes immensos, inabordables.
********************************************
Monòlit de l'Avinguda de Josep Vicenç Foix
Antigament aquest carrer no era com ara. La platja i les roques arribaven pràcticament on avui hi ha les terrasses. La fisonomia actual és relativament moderna, dels anys 70. El carrer d'arran de mar, des del Passeig fins al moll, porta el nom del poeta de de l'any 1980.
Josep Vicenç Foix va coincidir al Port de la Selva amb altres intel·lectuals com Alexandre Plana, Joaquim Ventalló i Josep Maria de Sagarra, entre altres. De les trobades de l'estiu, van haber-hi algunes col·laboracions entre ells. El 1966 Foix va escriure un pròleg per a All i salobre de Sagarra, on descriu els canvis en l'entorn i en els valors de la gent que varen ser el punt de partida de la inspiració de Sagarra per als personatges del llibre.
El Port d'All i salobre no és pas ben bé el d'ara. L'home de motor substituït l'home de rems: com menys hom pesca, més barques hi ha; com menys veïns, més cases, i com menys ceps planta hom i més erm deixa el país, més val el terreny...
D'All i salobre, 1966
********************************************
Cafè de la Marina
Aquest cafè del poble va ser immortalitzat per Josep
Maria de Sagarra, quan va escriure la peça teatral el Cafè de la Marina, l’any 1933.
A més del Cafè de la Marina, hi havia el Cafè de “Los
Bienvenidos”, situat al cr. Illa, i destruït per una bomba durant la guerra
civil, l’any 1936.
L’altre cafè i centre d’esbargiment d’aquell temps va ser
el “Casino la Flor de Maig”, situat a l’actual Sala del Ball, on es diu que
Sagarra va escriure “All i salobre”.
El Cafè de la Marina també és l’escenari del text de J.V.
Foix quan parla del món meravellós d’en Luard.
********************************************
Hotel Comerç
Foix va fer les primeres estades a la Costa Brava el 1922. El 1924 Foix va venir per primera vegada al Port, arran d'un article de Josep Pla publicat a "La Publicitat" i del que explicaven del poble Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana. Des d'aquell moment fins que es va comprar una casa de pescadors el 1947, s'estava a l'Hotel Comerç.
La primera estada la va fer amb un company, en Josep Maria Planella, amb el qual va viuire una anècdota qua al poeta li agradava recordar: passant pel costat d'uns pescadors asseguts davant del Cafè de la Marina, van sentir com els deien "culs blancs". Els de ciutat anaven vestits com era moda entre els estiuejants, amb pantalons blancs, en canvi els pescadors tots portaven pantalons blaus, i amb aquest gest n'hi va haver prou per ser uns més a les tertúlies dels pescadors.
********************************************
Davant l'església
L'església de Nostra Senyora de les Neus és un edifici construït en diferents fases. La part més antiga es va construir entre el 1738 i el 1772. El creuer i l'absis són una ampliació dels anys 60.
Aquest lloc, d'esquena a l'església i mirant cap al carreró estret, és l'escenari de dos textos de Josep Vicenç Foix que tenen com a nexe la Maria Dolors i el pas del temps. El primer text és de l'any 20 i el segon de 1983.
Són les ales d'un corb! ¿Què hi fan tants de barrils de quitrà en aquest racó? A la Nit se li ha desprès una ala que ha deixat esteses per damunt els sorrals més deserts milions i milions de plomes negres, on els meus peus ofeguen llur plor. No, el cabell de la Maria Dolors, no.
...i ha aparegut una dama vella que, en veu alta, ha dit: "No, els cabellsde la Maria Dolors no". M'he parat, sorprès d'aquella aparcició, i he recordat que els mots de la dama pertanayien a uns versos meus d'una joventut en defallença. ...M'ha allargat els braços, blanca de cabell i aixuta la faç, ha repetit el vers i ha dit: "Teniaquinze anys". En feia, doncs, més de seixanta que l'havia vist. Jo no sabia què dir.
De "Crònica XIII" a Créniques de l'ultrason, 1985
********************************************
Moll de la Timba
El Moll de la Timba i el Moll d’en Balleu ocupen l’antiga
illa del Castellar, que apareix clarament dibuixada en els mapes del s. XVIII.
Aquesta illa va ser propietat del Sr. Felip Sastre Heres, conegut com a Balleu,
que anà construint diferents edificis en l’illa tot deixant un moll a cada
banda.
Posteriorment van passar a ser propietat de la Confraria
de pescadors. El moll del costat nord va dir-se Moll de la Timba i el del sud,
Moll d’en Balleu, noms que han perdurat fins avui.
El Moll de la Timba és l’escenari del text “Els quatre
pintors del moll de la Timba”, que tanca el llibre Tocant a mà, on
Foix reflexiona sobre la pintura i la subjectivitat de les representacions
artístiques de la realitat. Al text quatre pintors pinten el mateix paisatge
amb quatre resultats radicalment diferents.
Eren quatre pintors de bona jeia. Arribaren plegats, un migdia d'estiu, quan els banyants tornaven de les platges. ...de bona hora pintaven, gairebé de costat, al moll nou de la Timba. D'esquena al Sol i de cara als covals i als calancs de S'Arenella, on el ponent nodreix els sortillers. ...Puix que un cop enllestits, tots ells també alhora, les quatre vistes semblaven pintades en indrets oposats, sota cels distints. ...i tots plegats cridaven: Quin país és aquest que cossos i colors muden semblança en un cluc de parpella?
D' "Els quatre pintors del moll de la timba". a Tocant a mà, 1972
********************************************
Plaça Pol Nadal i Mallol
Aquesta es una plaça emblemàtica del poble. Va ser el centre de les transaccions econòmiques quan es feien exportacions marítimes de vi i salaons durant els segles XVIII i XIX. Ha tingut molts noms, canviants segons el moment polític: Plaça del Comerç, Plaça de la República, Plaza de los Caídos, Plaza de los Mártires del 7 de Mayo, Plaça Pol Nadal i Mallol i popularment en totes les èpoques ha estat coneguda com la plaça d'Aquí dessota.
Aquesta plaça és l'escenari on passa una narració inclosa a l'estrella d'en Perris. En un racó de la plaça arreglaven bicicletes i sempre n'hi havia d'amuntegades. Foix imagina una història com si fos un conte, un fragmebnt que diu així:
Amb urc senyorívol s'ha despampolat els pits, i m'ha allargat un flasó ple de trossets de vidre de totes colors, arrodonits per la fregadissa d'aigues i sorres al Rec d'Amont, i xifrats amb alfabet propi. He obert els braços per haver-la, però s'ha esvanit en el guspireig de l'escuma solar.
De L'estrella d'en Perris, 1963
********************************************
Carrer Unió,90
L’any 1947, Foix compra per 8.000 pessetes una casa
antiga de pescadors, al carrer de la Unió, 90?. La rehabilita i la decora al
seu gust.
El poeta arreplegava arrels i troncs portats a la platja
pel mal temps i pedres de la costa o de les rieres que li cridaven l’atenció i
els posava com si fossin escultures a llocs ben visibles de la casa. L’entrada
de la casa és una gran sala amb el sostre alt, on Foix rebia els amics.
Tenia uns prestatges amb obres de la literatura catalana,
col·leccions d’obres que es publicaven en aquell moment en català i les
primeres edicions de Josep Carner i Carles Riba.
També hi tenia quadres del components de Dau al Set:
Tàpies, Cuixart i Ponç. Al primer pis hi havia el menjador i una petita
galeria, la cuina i la seva habitació amb el bany.
Al segon pis, hi havia el dormitori de la serventa i els
dels convidats, amb un gran terrat. A la façana hi havia dues pintures de Pere
Tort i Roig, avui només n’hi ha una.
********************************************
Port de Reig
Port de Reig és conegut per les nombroses fotografies de gent tirant l'art per pescar les tonyines. Era una de cales que es sortejaven per pescar tonyines i segurament el lloc on es pescava amb l'Art Gros, una xarxa comunal, de grans dimensions feta de cànem, d'origen quasi mític. Es diu que la van encarregar els monjos de Sant Pere de Rodes. Donades les seves grans dimensions calia molta gent per utuilizar-la i l'ajuda de petits artets dels pescadors; només es feia servir quan hi havia moltes tonyines. Era del comú i es guardava a l'església. Durant la Guerra Civil es va destruir.
Port de Reig és un indret recurrent als textos de Foix. Era un lloc molt proper a casa seva i de pas per anar cap al centre del poble o cap a la Lloia i cap a la Tamariua. També és el lloc on Foix i Ribaes troben per darrera vegada, l'estiu de 1959. El novembre d'aquell any mor Carles Riba, escriptor de la mateixa generació que Foix. Foix va escriure un poema que parla d'aquest comiat on fa referència a un personatge femení, abstracte, que tant pot voler ser la Poesia, la Veritat, la Vida o la Mort.
********************************************
Enllaços amb informació:
********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada