CASA ON VA VIURE FRANCESCA BONNEMAISON FARRIOLS (VERDAGUER)
CANET DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Va ser una pedagoga promotora de l'educació femenina
popular catalana. Va ser mecenes i creadora el 1909 de la Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca pública femenina creada a Europa,
amb seu al barri de Sant
Pere de Barcelona, que seria el nucli del que després es coneixeria com
l'Institut
de cultura i Biblioteca Popular de la Dona,
col·loquialment anomenat "la Cultura". Actualment a l'edifici hi ha
un centre cultural amb el seu nom i una biblioteca de la Diputació de
Barcelona.
Biografia
Els pares van ser Gil Bonnemaison d'origen francès i
Agustina Farriols, filla dels propietaris d'un dels negocis més pròspers de la
ciutat, una botiga de roba situada a la Rambla de Catalunya. Va rebre una
estricta educació religiosa amb les Religioses Felipes i va aprendre idiomes,
dibuix, pintura i música. El 29 d'octubre del 1893 es va casar amb Narcís Verdaguer, un advocat de pocs recursos, una mica poc freqüent a la burgesia
catalana de llavors. A través d'ell va conèixer Francesc Cambó, antic
passant del seu marit, amb qui va mantenir una profunda amistat i relació
epistolar al llarg de tota la vida. En aquesta època es dedicava a adaptar i
traduir contes populars, treballs que publicava a La veu de Catalunya ,
el setmanari catalanista que havia fundat el seu marit, i en què signava amb el
pseudònim de Franar (Fra de Francesca i Nar de Narcís).
Dona emprenedora inspirada en el treball del feminisme
reformista amb arrels catòliques, va fundar juntament amb la Junta de Dames
Cooperadores la Biblioteca Popular de la Dona del barri de Sant Pere de
Barcelona.
El rector de la parròquia de Santa Anna, Ildefons
Gatell, li va proposar dirigir la biblioteca parroquial de caràcter caritatiu
anomenada Obra de Bones Lectures, fent a més un donatiu de 100 llibres i 500
pessetes per posar-la en funcionament. La biblioteca es va inaugurar el 28 de
març del 1909 i la propaganda emfatitzava molt especialment que es tractava
d'una biblioteca "d'entrada lliure per a totes les dones", deixant
ben clar que estava pensada per al públic femení, independentment de la seva
condició social.
Va ser la primera biblioteca per a dones de tot Europa
que oferia a les dones treballadores l'accés a la cultura, formació i
informació. Es feien classes de feminisme, tall i confecció, cuina, càlcul
mercantil, dactilografia, aritmètica, gramàtica en diverses llengües,
taquigrafia i educació física. La institució va ser creada, gestionada i
dirigida per dones.
En un primer moment, la biblioteca tenia un horari molt
reduït, només diumenges i festius dues hores i mitja, i les sòcies han de pagar
una quota de 0,10 pessetes al mes o 1 pesseta l'any. Així, a la sortida de
missa, dones de diferents condicions socials es trobaven en aquest espai únic,
lliures de la supervisió dels seus marits i conversaven entre elles. Aviat
aquesta biblioteca va tenir un èxit sense precedents i Francesca va decidir
transformar-la a l'Institut de cultura i Biblioteca Popular de la Dona enfocada
a l'educació i la promoció de la dona des del catalanisme i el catolicisme
social. Aquesta nova biblioteca, que es va traslladar de la parròquia de Santa
Anna al carrer d'Elisabets, 12,4 va destacar des dels seus inicis pel seu
dinamisme, sent la primera d'Europa d'aquestes característiques. De fet, es va
avançar vint anys a la fundació de la Fawcett Library (1926) de Londres i
la Biblioteque Marguerite Durand (1931) de París .
El fons de la biblioteca no va parar de créixer gràcies a
les donacions, subvencions i ajuts comptant, el 1911, amb 5.000 volums. Alhora
que augmentava el nombre de volums i de sòcies, va anar creixent l'oferta del
centre on dones de tota condició social podien llegir novel·les, assajos o
llibres especialitzats, estudiar de la mà dels millors experts, assistir a
conferències o fins i tot aprendre idiomes o matèries tècniques i científiques.
I tot això de manera gratuïta i en un moment en què les dones encara no tenien
un accés fàcil a la universitat. La institució va arribar a tenir bar i
restaurant, permetent a les dones gaudir d'una llibertat absolutament insòlita
a l'època.
El 1918 va morir el seu marit i ella va decidir
dedicar-se, en cos i ànima, al seu projecte. El 1922, el president de la
Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, va inaugurar, amb una cerimònia solemne
el nou edifici de l'Institut, situat al carrer de Sant Pere Més Baix, en una
antiga casa medieval que pertanyia a la família Bielsa. Francesca no s'hi va
aturar i va adquirir uns terrenys a Badalona , prop del mar, perquè
les dones poguessin dur a terme classes de natació, incorporant així l'esport a
les seves vides. A més, l'Institut disposava d'una borsa de treball que incloïa
moltes empreses i de mitjana aconseguia col·locar-hi unes 1.600 noies cada any.
Per tal de difondre la Institució, Francesca es va encarregar que dues
revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de ràdio
quinzenal emès per Ràdio Associació de Catalunya, expliquessin i comentessin
les diferents activitats que aquesta duia a terme.
Convidada per l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular
de la Dona l'11 de novembre de 1927 va pronunciar a Barcelona una conferència
que va titular Del temps present. El seu discurs adreçat a la dona descansava
en tres pilars fonamentals: la religió cristiana, el cultiu de la
intel·ligència i l'amor a la família.
Amb la proclamació de la República es va
implicar en la vida política participant en les campanyes a favor del vot
femení (1931), fent-se càrrec de l'organització femenina de la Lliga
Regionalista (1932)6 a petició del seu amic Francesc Cambó, essent una de les
primeres dones que es va presentar com a candidata en unes eleccions, 4, 1 de
les municipals. Entre 1935 i 1936 va tirar endavant la revista Claror ,
portaveu del reformisme feminista propugnat per l'Institut de Cultura i
Biblioteca Popular de la Dona, on signaven dones de gran prestigi com Rosa
Sensat, Lola Anglada, Aurora Bertrana o la pròpia Francesca
Bonnemaisson. Abans de la Guerra Civil el fons de l'Institut estava format per
23000 volums i per les seves aules havien passat alumnes tant destacades
com Concha Espina, Maria Domènech o Maria Montessori. El
curs 1934/35 comptava amb més de 6200 alumnes.
Quan va esclatar la guerra civil es va refugiar
a Territret-Montreux, Suissa, a prop del seu fillol Cambó, a qui li feia
de secretària, on va romandre durant tot el conflicte. Va tornar a Barcelona el
1941. Es va desvincular de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la
Dona, que va ser cedit a la Diputació de Barcelona en la seva absència i
transformat en un centre de la Falange Espanyola rebatejat llavors
com a Institució de Cultura per a la Dona de la Secció Femenina de FET i
de les JONS, i va centrar les seves activitats al nou règim
franquista. Va desenvolupar una gran amistat amb l'abat amb què va
col·laborar en diversos esdeveniments al monestir de Montserrat.
Fons personal
Actualment hi ha a Barcelona un espai cultural que porta
el seu nom, així com una de les biblioteques de la Diputació de
Barcelona.
El fons Narcís Verdaguer-Francesca Bonnemaison es
conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Inicialment es va conservar al
domicili particular dels productors fins a l'esclat de la guerra civil en què
va ser salvat del saqueig per diversos membres de la família i finalment
rescatat per Ramon Rucabado , marit de Clara Verdaguer, neboda del
productor. Les germanes Roser, Montserrat i Mariàngela Rucabado i Verdaguer,
hereves i propietàries del llegat dels seus pares Ramón Rucabado i Clara
Verdaguer, van conservar la documentació fins a l'ingrés a l'ANC.
Entre el material de Narcís Verdaguer hi ha
documentació personal i familiar; obra creativa (destaca especialment la
documentació relacionada amb la traducció al català de l'obra de Dante, La
Divina Comedia; correspondència amb nombroses personalitats de l'àmbit polític
i cultural del moment; documentació de projecció social i política relacionada
amb el Centre Escolar Catalanista, la Lliga de Catalunya, la Diputació
Provincial de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment del Treball
Nacional i altres entitats, que inclou manifestos, discursos, projectes,
correspondència, etc.
El material de Francesca Bonnemaison inclou documentació
acadèmica i altra documentació personal; obra creativa (poemes); biblioteca i
hemeroteca que aplega un conjunt de monografies i publicacions periòdiques de
temàtica cultural general; escrits sobre la productora. Però en aquest apartat
destaca especialment la documentació generada i rebuda per l'Institut de
Cultura i Biblioteca Popular de la Dona que inclou estatuts, memòries, actes de
juntes i consells, programes i publicacions diverses.
*******************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada