PERE EL GRAN i LA BATALLA DEL COLL DE PANISSARS
EL PERTÚS - LA JONQUERA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Pere el Gran (València, 1240 (Gregorià) – Vilafranca
del Penedès, 11 de novembre de 1285), anomenat també Pere III
d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó, fou sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de rei d’Aragó, de València, comte
de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de
Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà
9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de
la Corona d’Aragó que no ha estat mai profanada.
BATALLA DEL COLL DE PANISSARS
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre
el dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285, va donar per finalitzada
la Croada contra la Corona d’Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una
severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Antecedents
Article principal: Croada
contra la Corona d’Aragó
El papa Martí IV, que havia
succeït Climent IV, va declarar el rei Pere el Gran privat dels
seus regnes, i donà la investidura del Regne de Sicília a Carles I d’Anjou.
Els francesos ocuparen la Vall
d’Aran, però no pogueren continuar avançant en territori català. L'any següent
ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, però també
fracassaren, i en el contraatac aragonès de l'any 1284 assetjaren Tudela.
El 1285 els francesos entraren pel territori rossellonès de Jaume II de Mallorca amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i
17.000 ballesters comandat pel rei de França mateix, Felip l’Ardit, i
acamparen a Elna i Perpinyà, creuant pel Pas de la Maçana el juny.
Els catalans van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castelló
d’Empúries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, i Peralada
fou destruïda sense aconseguir rendir-la.
L'estol de la corona d'Aragó,
provinent de Sicília comandat per Roger de Llúria havia
derrotat la flota francesa a la batalla naval de les Formigues, recuperant
el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengué
entre els francesos, que envoltats, sense proveïments i malalts, hagueren de
retirar-se, però es trobaren la retirada tallada al Coll de Panissars (L'actual El Pertús) i a La Massana i pel camí de Besalú, on foren
derrotats. Els exèrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar
passar per Agullana. Una part de l'exèrcit francès volgué igualment creuar
pel Coll de Panissars, a la Jonquera.
Batalla
L'exèrcit reial s'avançà a l'exèrcit croat, que s'havia
concentrat a Castelló d’Empúries per retirar-se al nord dels
Pirineus, i esperà l'exèrcit francès a la Jonquera.
Prometent deixar al pas al rei Felip i a la seva
família, els reials van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es
batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, Ramon de Montcada i els seus almogàvers van massacrar els fugitius, mentre
es respectava l'angoixat rei francès i els membres de la seva família, entre
els quals hi havia Carles I de Valois, en la línia successòria de la Corona
d’Aragó per la seva mare, Elisabet d’Aragó, germana de Pere el
Gran.
Quan va acabar el primer atac, la columna francesa va ser
novament atacada per les tropes de Roger de Llúria, que havien desembarcat
després de la seva victòria naval davant les costes de l'Empordà, a la batalla
naval de les Formigues.
Ramon Muntaner relata en la seva Crònica que els
festivals per celebrar la victòria a Barcelona van durar vuit dies.
Conseqüències
Incapaços de mantenir-les per manca de subministraments,
els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empordà i Eustaqui de Beaumarchais va rendir de nou Girona, però els francesos encara
controlaven el Rosselló.
El mateix 1285 Pere el Gran envià una flota
contra el seu germà Jaume II de Mallorca, al qual li confiscà el
regne, però no pogué veure els resultats de l'expedició en morir pocs dies
després a Vilafranca. La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen,
quatre anys més tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Sicília, car Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d’Aragó i delegà
el regne de Sicília en el seu germà petit, Frederic II.
Pere el Gran al coll de Panissars (pintura Mariano Barbasán)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada