FORT DE BELLAGUARDA
EL PORTÚS - CATALUNYA NORD
El puig de Bellaguarda (423 m) domina els colls del
Portús (271 m) i de Panissars (335 m), els més baixos de la serralada del
Pirineu. Situat en el centre d'aquests dos colls, Bellaguarda ha jugat un gran
paper estratègic en el transcurs dels segles.
És probable que una torre de senyals haguès estat la primera obra militar
construïda dalt d’aquest pujol. En efecte, la paraula «guarda» és un topònim
que evoca les famoses torres d’on sorgien, segons un codi establert, uns
senyals d’alerta que eren de foc a la nit o de fum durant el dia.
És així com es comunicaven les poblacions i el castell dels Reis de Mallorca a
Perpinyà que centralitzava la visió de les torres de Madeloc, de la Massana i
de Sant Cristau. Ja des del començament del regnat de Jaume II s’havia previst
la necessitat d’una fortalesa en aquest lloc per la importància estratègica
capital per a un regne massa fràgil. La primera menció d’un fort medieval a
Bellaguarda data de 1324 i es tracta d’un salari ingressat als servents del
castell de «Bellaguàrdia.»
El castell medieval
L’atles del cavaller de Beaulieu es troba un gravat representant aquest castell
abans de ser destruït i reemplaçat per la fortalesa actual. Es tracta d’una
torrassa rectangular de diversos pisos envoltada d’un recinte.
Primera ocupació francesa
L’ any 1462 el rei d’Aragó Joan II, que tenia alguns conflictes interns,
sol·licita al rei de França Louis XI ajuda financera i militar. Aquest últim la
hi concedeix però amb uns condicionants que tindran conseqüències sobre el
Rosselló i la Cerdanya. Com que Joan II triga a complir amb el seu deute, Louis
XI s’apodera de Perpinyà. Bellaguarda és ocupat. Caldrà esperar a l’any 1493
perquè el fort sigui retornat a la corona catalanoaragonesa.
No serà fins a l’any 1659 quan el fort medieval passarà a dependre del rei de
França, conseqüència del Tractat dels Pirineus que lligarà el Rosselló, el
Conflent i part de la Cerdanya al regne de França.
A partir d’aquest moment s’obre un període de guerres ininterrompudes entre
França i l’Espanya. Diversos conflictes van posant al descobert la importància
estratègica del fort de Bellaguarda i això fa que els francesos es decideixin a
fer la construcció d’un fort més modern.
Són els enginyers militars Sant Hilaire i Vauban els arquitectes de la nova
fortalesa prevista per acollir 1.200 homes i fins a 150 cavalls, i a més serà
equipada amb una poderosa artilleria. Els treballs de construcció s’allargaran
en un termini llarg, concretament entre 1670 i 1688.
La construcció del gran pou
El fort de Bellaguarda és situat al cim d’un pujol granític i per tant no es
pot beneficiar de cap font natural. Per aquest motiu s’havien previst cinc
cisternes destinades a recollir les aigües pluvials per resoldre aquest
problema. L’any 1683 l'arquietecte Vauban donava una estimació de la capacitat
de les cisternes les quals, un cop plenes, haurien de proveir d’aigua a uns
1.200 homes per un període de quatre mesos amb la hipotesi que en aquest
termini no hi caigués ni una sola gota d’aigua. Tanmateix les cisternes es van
revelar insuficients i es van haver d’iniciar els treballs per a la construcció
d’un pou al bastió de “Saint André”. Aquest pou, excavat a la roca, té una
profunditat de 63 metres amb un diàmetre de gairebé 6 metres. L’alçada mitja de
l’aigua varia entre els 27 i 30 metres, el que representa un volum d’entre 750
a 850 metres cúbics. Així doncs, entre les cisternes i el pou, a la fortalesa
mai no li hauria de faltar aigua.
Estructura
El fort de Bellaguarda té una extensió de 14 hectàrees i fins a 8.000 m2 en
edificis. Hi ha tot un fossar cavat a la roca i un primer recinte format per
cinc bastions batejats com del Perthus, de Sant André, d’Espanya i del
Precipici. Entre el bastió del Perthus i el de Sant André s’hi obre la porta de
França, la més gran, proveïda d’un pont llevadís. Entre el bastió d’Espanya i
el del Precipici s’hi troba la porta d’Espanya igualment dotada d’un pont
llevadís. Davant la porta de França s’estén una mitja lluna tancada per un
tercer pont llevadís.
El segon recinte s’eleva sobre els terraplens dels bastions. Desproveït de
fossat, el recinte es compon d’una torre rodona i de quatre petits bastions
superposats als del primer recinte.
El recinte protegeix una plaça d’armes tancada al nord per la capella i
l’estància del governador, mentre que sobre als laterals s’hi troben els
aquarteraments. Totes aquestes construccions s’han proveït de magatzems a prova
de bombes.
Armament de la fortalesa
En un inventari de l’any 1705 es comptabilitzen 24 peces d’artilleria
preparades per a tots els calibres i municions (32.000 bales de canó, 2
morters, 858 mosquets, 38 fusells, 20 arcabusos, 35 alabardes, 35 pertuisanes,
25 bombes, mig-bombes i granades, 59.843 lliures esterlines de pólvora i 78.680
lliures esterlines de plom. Poderosament armat el fort era protegit per entre
500 i 600 homes en temps de pau. En temps de guerra en podia contenir el doble.
El fort i els reductes
L’any 1674, en un assalt a la fortalesa s’havien aconseguit col·locar quatre
canons a alguns centenars de metres al sud del castell on s’hi s’elevava una
feble fortificació encerclada. Aquesta artilleria havia causat destrosses
importants. Però a partir de la recuperació del fort, els francesos van decidir
construir un fortí sobre aquest emplaçament estratègic. Es tractava d’una
fortificació composta de dos mig-bastions. Al nord es troba un angle destacat i
agut en forma de mitja lluna defensada per un petit reducte. Un fossat cavat al
peu de la muralla oest i d’una part del front sud el feia inaccessible. Un camí
cobert envolta aquesta obra i el comunica amb la resta del fort. L’entrada
d’aquest fortí era defensada per un pont llevadís que avui ha desaparegut. A
més dels aquarteraments per a un centenar de soldats, quadres i un polvorí
situat sobre el front nord, el fortí està equipat amb una capella i un pou al
sud de la seva plaça d’armes.
Per tal de complementar la defensa de Bellaguarda i la vigilància dels colls,
es van construir els reductes del Precipici (1668), de Panissars (1678) i del
Perthus (1693).
Bellaguarda, del segle XVIII fins als nostres dies
Des d’aleshores Bellaguarda compleix amb el seu paper de seguretat, però també
de reserva de tropes i de municions durant totes les campanyes portades per
Louis XIV a Catalunya: la guerra de la Lliga d’Augsbourg (1689-1697) i la
guerra de successió a Espanya (1701-1715). Després de la mort del monarca
francès i la consolidació del seu nét Philippe V al tron d’Espanya, s’obre per
a Bellaguarda un llarg període de pau. La fortalesa havia de conèixer de nou la
guerra gairebé un segle més tard, durant la Revolució francesa. El 1793 el
general espanyol Ricardos envaeix el Rosselló i posa a setge Bellaguarda.
Privada de tot contacte i bombardejada sense treva durant dos mesos la
guarnició es veu obligada a capitular. L’any següent el general Dugommier,
després d’haver obligat l’exèrcit espanyol a retrocedir fins a la Catalunya
sud, organitza el setge del fort de Bellaguarda però en prohibeix tot
bombardeig ja que el vol tornar a França en bon estat. Quatre mesos i mig més
tard, són els espanyols els qui capitulen. El fort ja no coneixerà cap altra
guerra i només servirà per a les tropes de Napoléo, durant les campanyes a
Catalunya (1808- 1813). L’exèrcit hi mantindrà un regiment fins a la primera guerra
mundial. Servirà d’hospital l’any 1939 durant la Retirada dels republicans fins
que de 1943 a 1945 hi albergarà militars alemanys. Finalment serà desafectat
per l’exèrcit i serà recomprat pel municipi nordcatalà del Portús (Le Perthus).
Actualment, el fort de Bellaguarda s’ha reconvertit en un destí ben pacífic. Es
pot visitar des de finals de maig fins als mes de setembre.
Guarnició
Diàmetre: 5,85 m , Profunditat: 62 m .
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Cementiri
militar de Panissars
El coll de Panissars és un indret dels Pirineus molt
especial perquè és un dels passos amb menys alçada d’aquesta serralada. Aquest
fet li ha donat, ja des d’època romana, una importància estratègica molt
notable. Un exemple d’això és que aquest punt és on s’acaba la Via Domitia i
comença la coneguda Via Augusta, que, passant per Tarraco, finalitza a Cadis,
vorejant el Mediterrani. S’hi han trobat restes d’una mansio romana i de
diversos monuments commemoratius erigits per Pompeu, anomenats Trofeus de
Pompeu, que algunes fonts comparen amb l’arc triomfal de Medinaceli.
D’època medieval queden restes del priorat de Santa Maria
de Panissars i la crònica Bernat Desclot d’una significativa batalla entre Pere
el Gran i Felip III de França i una torre dels burots, per cobrar impostos i
drets duaners, d’època posterior.
El coll està protegit per una fortalesa, el fort de
Bellaguarda, construït per l’enginyer militar Vauban, autor de les més
importants construccions militars de França. Bellaguarda, per la seva posició
estratègica, va intervenir en nombrosos conflictes, és per això que estava
protegida per uns 1.200 homes. Al peu del turó, i al costat de les restes
romanes i medievals, s’hi va construir un cementiri militar el segle XVII. És
un recinte molt senzill i sense decoracions però té dos trets distintius que el
fan molt especial : tot i que molts tenen un origen anterior, la majoria de
cementiris que podem visitar actualment daten del segle XIX o XX; el cementiri
de Panissars és dos segles anterior; l’altre tret distintiu i únic és que la
frontera actual el creua longitudinalment.
El recinte està envoltat per murs perimetrals de carreus
de mitja alçada i té planta irregular. La porta d’accés, sense llinda, és de
ferro sense decoracions. Fins fa un parell d’anys, la porta era de fusta. En
entrar hi trobarem unes 40 tombes, la majoria d’elles marcades amb una creu
llatina de ferro pintades de blanc i sense identificar. Al centre del recinte
un vell màstil sense bandera i un xiprer sec acompanyen una creu llatina de
ferro.
La majoria de tombes estan assenyalades amb els
distintiu Souvenir Français, que és un organisme format per voluntaris que
des de la guerra franco-alemanya de 1870 es dedica a renovar, restaurar i
adornar amb flors les tombes i els monuments de les persones mort pour la
France. Actualment cuiden més de 130.000 tombes i més de 200 monuments. Les
creus blanques del cementiri de Panissars van ser posades per aquesta
associació i, per tant, no són les originals.
Les úniques tombes identificades amb inscripcions són les
següents :
Ci-git / Celine Petrucci / decedeé le 30 / de Decembre
1898 / Agee de 3 ans
És la tomba d’una nena, possiblement filla d’algun dels
militars de la fortalesa.
Ici repose / Joseph Guépratte / Chevaliére de la Légion /
d’Honneur décoré de la / Médaille Militaire / Né le 14 juillet 1814 /
Malzeville / Décédé au fort de Belegarde le 12 fevrier / 1870 / Regrets
Eternels.
La llosa més gran correspon a Alphonese Ely Moureau
(1831-1837), que era fill del comandant de Bellaguarda. No conté cap ornament.
Al centre, hi trobarem la tomba d’un cavaller d’honor, el nom del qual és
difícil de llegir ja que la pedra està molt malmesa. Té forma de disc amb una
sèrie d’ornaments florals. I, per últim, molt a prop, trobarem una petita pedra
tombal amb inscripció però sense decoracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada