Llocs de Catalunya

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

RETIRADA i CAMINS DE L'EXILI DE LLERS - LA VOLADURA DEL POBLE

LLERS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Retirada i camins de l'exili de Llers, la voladura del poble

En aquest llooc s'erigeix un panell del Memorial Democràtic. Al costat, un mur amb una placa rememora la destrucció de cases del nucli antic que es produí el 8 de febrer de 1939, quan les tropes republicanes van fer esclatar l'arsenal de material explosiu guardat a l'església parroquial de Sant Julià.

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Les tropes republicanes, perseguides per les franquistes en el marc de la Retirada, havien acumulat 200 tones d'explosius a l'església del poble i, davant la impossibilitat de treure-les, les van fer esclatar el 8 de febrer de 1939. En qüestió de segons, el nucli del poble de Llers es va convertir en un descampat de ruïnes i pedres.

La brutal explosió, les c icatrius de la qual encara avui son visibles, van tenir dramàtiques conseqüències, provocant la mort d'una desena de persones, la destrucció completa de 160 edificis i destrosses parcials parcials a més de 200. Només 29 edificis van quedar intactes. El poble va quedar devastat i, malgrat que molts habitants s van dedicar a desenrunar i fer rehabilitacions d'urgència per viure entre les ruïnes, una gran majoria de famílies van haver de buscar altres cases on viure i moltes van haver de marxar del poble sense poder-hi tornar mai més.

Pocv després, el desembre del 39, el poble de Llers era adoptat per Franco i Regiones Devastadas disposava que les ruïnes fossin conservades com a "Monumento Nacional de la Barbarie Roja", alhora que començava el projecte per a la construcció d'una nova barriada, el Poble Nou. La Dirección General de Regiones Devastadas va ser un ens creat el 1938 per a la reconstrucció de les localitats, edificis i infraestructures molt danyades per la guerra, tasca per a la qual molt sovint va recórrer als treballs forçats de presoners polítics republicans integrats als anomenats Batallones de Trabajadores.

No va ser fins l'arribada dels nous ajuntaments democrátics que es va poder iniciar la reurbanització oficial de la zona de l'explosió per tornar-la a fer habitable.

L'any 2021, l'Ajuntament de Llers va impulsar el projecte audiovisual Llers, el poble que va esclatar en mil bocins. Els dos documentals produïts i la trentena d'entrevistes realitzades a testimonis, familiars, veïns i historiadors es poden consultar a través dels QR.

Àrea arrasada per l'explosió, amb els noms indicatius de les diferents cases

Adaptació d'Antoni Egea del dibuix original de pere Beya publicat a Al terraprim de l'Alt Empordà, Llers. El passat en la vida local l'Ajuntamdent de Llers, 1992)