LES CLOSES BOUES o L'ESTANY DE BOADA
PALAU SATOR - SANT JULIÀ DE BOADA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Les closes Boues es localitzen al municipi de
Palau-Sator, a tocar de Can Bac, prop del nucli de Sant Julià de Boada, i pertanyen
a la subconca hidrogràfica del Daró. En anys plujosos la inundació hi sol ser
permanent i la zona és aprofitada com a prats de pastura humits. En anys de
sequera, però, la zona és conreada (per fer-hi blat de moro i arròs). Les
closes Boues o closes Fondes representen les restes de l’antic estany de Boada
que fou dessecat a mitjans del segle XVIII. Fins fa pocs anys aquest espai
abastava fins a 14 hectàrees de superfície, degut al fet de que el rec de
drenatge s’havia obturat. Tanmateix, d’uns any ençà la zona ha estat
reconvertida en arrossars, i la zona humida s’ha vist molt reduïda pel que fa a
la seva extensió. Antigament aquest estany limitava amb l’estany de Pals,
situat a l’est de Can Bac. Les zones d’inundació més permanents estan colonitzades
pel canyissar. La comunitat de Potamogeton pectinatus (hàbitat d’interès
comunitari, codi 3150) entapissa el fons de les closes Boues. En un petit
sector de l’espai, i resseguint el camí que travessa l’espai s’hi fa un petit
tamarigar (hàbitat d’interès comunitari, codi 92D0). El principal interès
ecològic o conservacionista d’aquest espai rau en el fet de ser una zona molt
important per al descans d’ocells aquàtics i fins i tot s’hi han observat
intents de cria de l’agró roig (Ardea purpurea) i l’arpella (Circus
aeruginosus). El camí peatonal que delimita l’espai disposa de dues plataformes
d’observació. La principal amenaça per l’espai és la extensió dels cultius,
encara que avui la llacuna principal és troba força consolidada. Cal però
mantenir els elements d’ interès i potenciar el restabliment d’aquells altres
susceptibles de recuperació.
El perquè de tot plegat
Ara ja fa una colla d’anys que vàrem descobrir un petit
sector de la plana del Baix Ter on l’aigua s’hi acumulava en determinades
èpoques de l’any, els lliris hi senyorejaven i els ocells campaven a la seva.
Més tard sabríem que eren les restes de l’antic estany de Boada, dessecat
al s. XVIII, quan les zones humides i pantanoses no eren gens ben vistes per la
gent.
El lloc ens va agradar tant que en vàrem comprar una de
les parts que més s’anegaven. De llavors ençà hem cuidat tant com hem pogut
aquestes terres, recuperant part de l’antic estany i afavorint la flora i la
fauna que els hi són pròpies.
Que és ara l’estany? … un espai de llibertat, una casa
pels ocells, un llibre viu i obert, un bon lloc pel repòs, una capsa per obrir,
una camí per fer plegats o una bonica història. És tantes coses…
Una mica d’història. Els antecedents
D’acord amb les nostres inquietuds i il·lusió per
preservar les zones humides baix-empordaneses, i immersos de ple en la batalla
mediàtica i jurídica que ens va tocar encapçalar a partir de l’any 1983 a
l’entorn dels aiguamolls de Pals –i que portaria a la seva resolució definitiva
el 1996 amb una històrica sentència del Tribunal Suprem que declarava la zona
com a sòl no urbanitzable sotmesa a protecció especial–, l’any 1991
vàrem uns terrenys al municipi de Palau-sator (Baix Empordà), els
quals formaven part de l’antic estany de Boada.
De quan els
pobles de la plana empordanesa es bastien dalt dels turons estalvis de les
aigües
Aquest estany, parcialment dessecat a mitjans dels s.
XVIII –de llavors ençà s’inundava encara de manera regular entre els mesos
d’hivern i les darreries de la primavera– apareix documentat al llibre “Els
estanys eixuts” de l’historiador empordanès Josep Matas, publicat l’any 1986
dins la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona (núm. 7), editada
per la Diputació de Girona i l’aleshores Caixa d’Estalvis Provincial.Així
doncs, Matas escriu en el seu llibre referint-se a l‘estany de Boada dient que
“ … ocupava el paratge de les Closes Fondes o Closes Boues. L’any 1745 un
important propietari de terres d’aquella zona, Pouplana, de la Bisbal,
sol·licità autorització per procedir a dessecar-lo. En aquella època l’estany
ja havia disminuït per diverses obres de drenatge, i es limitava pràcticament a
dos estanyols que sumaven un total de 90 vessanes de superfície. El desguàs
definitiu s’aconseguí fent el rec del Traient, per donar sortida al qual va
caldre excavar molts metres cúbics de roca, just en un punt on poc després es
construiria el mas de la Barraca, encara avui existent.”
La descoberta de l’antic estany
Val a dir que abans d’efectuar la compra de les dues
primeres parcel·les de la part d’estany avui recuperat, ja havíem tingut ocasió
d’anar sovint a la zona per fer-hi observacions d’ocells. Qui ens el va
ensenyar per primer cop va ser l’ornitòleg Eric Streich, el qual recordo ens
feu saber també de la presència de l’arpella (Circus aeruginosus) en tant que
espècie nidificant als canyissos d’uns arrossars abandonats. De fet aquest
emblemàtic rapinyaire de les zones humides, durant molts anys només nidificà
regularment a la comarca del Baix Empordà al sector de l’antic estany de Boada.
En el moment d’adquirir les dues finques –amb una
superfície total de 18.000 m2–, la de més a ponent restava abandonada i
convertida en un canyissar. Tanmateix la de llevant s’havia intentat cultivar
no feia pas massa, tot i que sense gaire fortuna per raó del seu caràcter
inundable. Els antics propietaris ens feren saber de la idoneïtat d’aquests
camps per fer-hi arròs, malgrat que ja feia anys que no se n’hi plantava degut
a la poca rendibilitat que aquest cultiu tenia en aquella època.
Una vegada comprades les terres, la nostra fórmula
de gestió consistí en mantenir l’espai el més inundat possible, sovint per
sistemes força rudimentaris i poc efectius. Els primers anys, el canyissar hi
senyorejava en tot temps i dificultava la percepció de l’aigua acumulada. Més
endavant, regularment en arribar el mes d’octubre fèiem que un tractor ens
tallés el canyís i, si més no fins la primavera següent quan tornava a créixer
la vegetació palustre, es podia tenir una perspectiva poc o molt clara de l’indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada