MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
ELS FETS DEL BARRANC DE CAN TRETZE
I EL MEMORIAL FRANQUISTA DEDICAT ALS MÁRTIRES DE TERUEL
PONT DE MOLINS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
BARRANC DE CAN GTRETZE
El barranc de Can Tretze és una torrentera curta que
desemboca a la Muga. Aquí va tenir lloc, el matí del 7 de febrer de 1939,
l’assassinat d’un grup de quaranta presos, entre els que s’hi trobaven
eclesiàstics, guàrdia civils, policies i militars. Les víctimes havien estat
capturades per l’exèrcit republicà, en els fronts de guerra de Terol i
Guadalajara, principalment, i anaven camí de la retirada cap a França, amb
l’exèrcit republicà,.
Era l’última etapa d’un llarg periple que havia arrencat a Terol i havia passat
per València, Barcelona, Santa Perpètua de la Mogoda, Campdevànol, Ripoll i
Sant Joan de les Abadesses. Els presoners havien arribat el 31 de gener a Pont
de Molins, i van ser reclosos a Can Figueras Buach.
Aquell 7 de febrer, però, es va presentar un contingent d’uns quaranta militars
republicans, que van fer-se càrrec dels presoners per dur-los a Roses, enlloc
de cap a França. En comptes d’aquest destí els van conduir, en dos viatges,
fins aquest barranc, on els van afusellar.
Aquestes morts s’enquadren en el darrer capítol de la violència de la
rereguarda republicana, centrada amb presoners franquistes, i amb episodis com
el que va passar en el centre de detenció que s’havia habilitat al Collell
(Sant Ferriol i Sant Miquel de Campmajor), amb detinguts procedents del Vapor
Uruguai, o bé a l’Hospital de Sang de Banyoles, amb detinguts que van ser
assassinats a Vila-sacra, o bé a la Tallada, amb víctimes que procedien de la
presó de Girona.
Tot just acabada la Guerra Civil, la dictadura va començar a construir un
memorial, dedicat als Mártires de Teruel, perquè entre les víctimes
hi havia personalitats com el Bisbe de Terol Anselmo Polanco, el Coronel d’Artilleria Domingo Rey D’Hancourt o el sergent de la Legió Còndor Gerhard Imping. També hi havia guàrdia civils, policies i oficials i soldats de la
Itàlia de Mussolini. El memorial va ser construït amb treballs forçats, amb
presoners republicans del Batallón de Trabajadores nº136 i dels soldats del
Regimiento de Fortificación número 3 de Figueres. A Pont de Molins hi havia
testimonis que recordaven les dures condicions de vida i de treball dels
presoners republicans. Com es pot veure a les imatges i a l’entorn, el memorial
va requerir aixecar marges de pedra per fer el camí d’accés a la plaça i a
l’altar.
El memorial es va inaugurar l’any 1940. Des de llavors, van començar-se a
celebrar misses i actes memorials per part de les autoritats franquistes i amb
la participació de l’Església. Primer, anualment, i després de forma menys
regular. A partir de la recuperació democràtica, aqueells actes van ser
substituïts per commemoracions a càrrec d’organitzacions catòliques i amb la
presència de familiars de les persones assassinades.
El memorial ha estat vandalitzat en múltiples ocasions, en els darrers trenta
anys. Les insígnies, creus, escuts i elements de forja van desaparèixer i
l’estat ruïnós del que en queda, té poc a veure amb les imatges del memorial
original, que podeu veure a les imatges. Aquest memorial està inclòs en el Cens
de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya, ID
3699 i).
Al cementiri de Pont de Molins hi ha un altre element inclòs al Cens, (Generalitat de Catalunya, ID 3885)
Estela funerària de pedra de forma rectangular, situada
en posició vertical i clavada a terra.
A la part superior, centrada i gravada a la pedra, conté la Creu de Ferro, una
condecoració militar de l’Alemanya Nazi. Sota la creu, conté una inscripció en
alemany gravada en lletres majúscules, en memòria de l’aviador de la legió
Còndor Gerhard Imping.
Transcripció:
"Hier starb am 7.2.1939 fuer eim freies nationales
spanien Gerhard Imping den heldentod. f. 88- IC/A.O"
("Aquí va morir heroicament per una Espanya lliure Gerhard Imping, el 7 de
febrer de 1939. f. 88- IC/A.O")
Descripció del
context històric:
El símbol fa referència a
l'assassinat de Gerhard Imping, de 23 anys, membre de les Juventuts Hitlerianes
i aviador de la Legió Còndor. Va ser detingut la primavera de 1938 al Pirineu
aragonès i empresonat a la presó de Girona fins pràcticament el final de la
Guerra Civil.
El 7 de febrer de 1939, en plena retirada de l'exèrcit republicà, va ser
assassinat al barranc de Can Tretze, a Pont de Molins, juntament amb altres 41
presoners de guerra del bàndol franquista que havien estat detinguts a
Terol i Guadalajara per l’exèrcit republicà. En concret, es
tractava de 17 oficials de l’exèrcit rebel, 21 militars
italians i 3 eclesiàstics, a més de l'aviador nazi. Cal destacar que,
entre aquestes víctimes, hi havia el bisbe de Terol, Anselmo Polanco,
i el coronel Domingo Rey d’Harcourt, encarregat de la defensa de
Terol durant l’hivern de 1937-1938.
Els presoners havien arribat a Pont de Molins el 31 de gener de 1939,
en el marc de l’operació de retirada cap a França de l’exèrcit
republicà. Van passar quatre nits al mas de Can Bosch, custodiats per
soldats de la 1a Brigada Mixta (també anomenada Brigada Líster),
que el 6 de febrer van rebre una ordre del Negociat de Presoners
i Evadits, signada pel cap de l’exèrcit republicà, el general Vicente
Rojo, en la qual s’ordenava entregar a les forces aèries “les persones de
relleu, així com el bisbe de Terol i els italians”, per tal de conduir-los a la
zona central de la Península, encara sota control de la República.
No obstant, per circumstàncies que encara no s’han aclarit, cap a les
10.30 hores del matí del 7 de febrer de 1939, uns trenta combatents republicans
sota les ordres de Pedró Díaz van arribar en camió al nucli de
Molins. Desobeint les ordres del general Rojo de no executar presoners i
lliurar el bisbe a l'autoritat franquista, i després d'una discussió amb els
soldats que els custodiaven, van traslladar els presoners fins
al barranc de Can Tretze. Allà foren afusellats i cremats. Dos dies
després, un pastor de la zona en va localitzar els
cadàvers.
Finalitzada la guerra, les restes de Gerhard Imping van ser traslladades a
Alemanya, on van ser enterrades al cementiri de Friedhofsweg, el 8 de maig
de 1939.
L'estela funerària forma part de l'espai memorial que el franquisme va
construir al sector de Can Tretze.
Observacions:
L'estela va quedar coberta per la vegetació al llarg dels anys, i no va ser fins l'incendi forestal de l'any 2012 que va quedar al descobert. Poc després va ser robada i se'n desconeix la seva ubicació actual.
*****************************************************
CEMENTIRI
Descripció:
Creu de pedra suportada sobre un petit pedestal. Inclou,
per les dues cares, una inscripció gravada. A més, a la part inferior de la
cara principal, conté una placa metàl·lica afegida amb posterioritat.
Transcripció:
A la làpida, a la cara: "A la memoria de D. Ignacio
Gasca Laguna, coronel de Infantería; S. Bartolomé Sansaloni Gaza, comandante de
Infantería; D. José M. Pereda fernández, comandante de Caballería; D. Damiñan
Adalid Vázquez, alférez de Infantería. Caídos por Dios y por España el día
7-2-1939. ¡Presentes!"
A la làpida, al dors: "D. Javier García Blasco, canónigo; D. Joaquín
Rodrigo Giner, alférez de la G. Civil".
A la placa metàl·lica: "Aquí estuvieron enterrados los beatos Anselmo
Polanco y Felipe Ripoll, mártires con D. Javier García Blasco, canónigo, y sus
40 compañeros de cautiverio, militares, del 19-II al 3-III-1939".
Descripció del context històric:
Aquest símbol fa referència a
algunes de les víctimes dels assassinats del barranc de Can Tretze, on el
7 de febrer de 1939 van ser afusellats i cremats 42 presoners de guerra del
bàndol franquista que havien estat detinguts a Terol i
Guadalajara per l’exèrcit republicà. En concret, es tractava
de 17 oficials de l’exèrcit rebel, 21 militars italians, 1
aviador alemany i 3 eclesiàstics. Entre aquestes víctimes, hi havia
el bisbe de Terol, Anselmo Polanco, i el coronel
Domingo Rey d’Harcourt, encarregat de la defensa de Terol durant
l’hivern de 1937-1938.
Els presoners havien arribat a Pont de Molins el 31 de gener de 1939,
en el marc de l’operació de retirada cap a França de l’exèrcit
republicà. Van passar quatre nits al mas de Can Bosch, custodiats per
soldats de la 1a Brigada Mixta (també anomenada Brigada Líster),
que el 6 de febrer van rebre una ordre del Negociat de Presoners
i Evadits, signada pel cap de l’exèrcit republicà, el general Vicente
Rojo, en la qual s’ordenava entregar a les forces aèries “les persones de
relleu, així com el bisbe de Terol i els italians”, per tal de conduir-los a la
zona central de la Península, encara sota control de la República.
No obstant, per circumstàncies que encara no s’han aclarit, cap a les
10.30 hores del matí del 7 de febrer de 1939, uns trenta combatents republicans
sota les ordres de Pedró Díaz van arribar en camió al nucli de
Molins. Desobeint les ordres del general Rojo de no executar presoners i
lliurar el bisbe a l'autoritat franquista, i després d'una discussió amb els
soldats que els custodiaven, van traslladar els presoners fins
al barranc de Can Tretze. Allà foren afusellats i cremats. Dos dies
després, un pastor de la zona en va localitzar els
cadàvers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada