MONÒLIT A FERRÀN AGULLÓ i VIDAL
SANT FELIU DE GUÍXOLS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Des d'aquesta trona de Sant-Elm Ferran Agulló intuí la
idea de batejar
la Costa Brava
Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de
1863 – Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) era un
periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya. Fou un dels inventors del terme Costa Brava.
Biografia
Fill de Ferran Agulló i Calzada natural de Sant
Feliu de Guíxols i Isabel Vidal i Moner natural de Girona. Casat
a Sant Feliu de Guíxols el 2 d’abril de 1888 amb Joana Civils i
Forest natural de Sant Feliu de Guíxols.
L’activitat literària
Ferran Agulló va ser estudiant de l'IES Ramon Muntaner.
Fou premiat diversos cops als Jocs Florals; i el 1893 va ser
proclamat mestre en Gai Saber en guanyar de cop l'Englantina d’or per Lo
somni de Fivaller i la Flor Natural per L'eixut. Fou
present en diversos jurats dels Jocs Florals així com alguns consistoris.
Després en va ser mantenidor els anys 1906, 1908 i 1915, i posteriorment
el 1932 va ser nomenat president de l'esdeveniment. Va escriure molts llibres
de poesia, i algunes obres menors de teatre (fins i tot actuar a l'escenari
algun cop).
Tot i que s'havia llicenciat en dret no va exercir mai
d'advocat, ja que sempre treballà en el periodisme. Visqué durant un temps a l'Uruguai on
va fundar les publicacions El exportador español i La voz de
España, i en va dirigir dues més. Quan va tornar a Catalunya va dirigir la
revista L'Atlàntida conjuntament amb Manuel Folch i Torres des
del 1898, i el Diario del Comercio des del 1900. Quan es va
fundar la Lliga Regionalista el 1901 va esdevenir-ne el secretari
general i a dirigir La Veu de Catalunya, que n'era la tribuna pública: en
aquest diari Agulló hi publicava les cròniques parlamentàries del Congrés i les
seves dures valoracions sota el pseudònim de "Pol".
De totes maneres col·laborava amb la resta de la premsa
catalana en general, com ara Las Noticias, La Reinaxença, L’Esquella de laTorratxa, La Campana de Gràcia, Revista de Gerona, Lo Somatent de
Reus, La Il·lustració Catalana, Lo Rossinyol del Ter i Lo
Gay Saber. També escrivia a la premsa madrilenya, sobretot al Nuevo
Mundo dirigit per José del Perojo on feia les "Crónicas
catalanas" amb el pseudònim de "Roger" o articles econòmics amb
el de "X. Y. Z.".
Als anys 30 va escriure el Llibre de lacuina catalana, lligada a la cuina dels Països Catalans i on per
primera vegada la planteja "de forma decidida" com una cuina
nacional. Va definir rigorosament les bases de la cuina catalana i la va
relacionar per primer cop amb l'occitana, situant-les en els mateixos contexts
culturals.
L’activitat política
El 1899 s'inicià en política fent de secretari
de la Junta Organizadora de las Adhesiones al Programa del General Polavieja,
esdevenint després la Unió Regionalista. Quan aquesta es fusionà amb
el Centre Nacional Català va néixer la Lliga Regionalista i
Ferran Agulló en fou designat secretari general. Com a tal encapçalà dures
campanyes contra el caciquisme i a favor del sufragi universal.
A nivell empresarial, va associar-se amb Emili
Cuatrecasas i Buquet (1902-1965), fundador del despatx d'advocats Cuatrecasas
Abogados.
L’anècdota del terme “Costa Brava”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada