Llocs de Catalunya

ERMITA DE SANT AMANÇ

SANT FELIU DE GUÍXOLS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7330

Època: segle XVII

Estil: barroc

Descripció:

Edifici religiós. Capella de reduïdes dimensions als afores de Sant Feliu, amb una sola nau de planta rectangular i absis poligonal d'alçada més baixa. Les gruixudes parets estan aguantades per contraforts laterals. L'entrada es troba emmarcada per un arc de mig punt adovellat, i a banda i banda de la porta hi ha una finestra rectangular de pedra (actualment només en queda la del costat esquerre). Sobre la porta es troba un rosetó de petites dimensions. També hi ha un campanar de paret o d'espadanya d'arc de mig punt amb frontó triangular. La capella està feta de pedres regulars, i les cantonades es troben reforçades per pedres escairades. Algunes parts de l'edifici conserven l'arrebossat, tot i que la coberta s'ha perdut totalment.

Notícies històriques:

El santuari ja existia en època medieval, tot i que l'edifici actual fou beneït l'any 1649.

****************************************************

Article de Joan Vicens i Tarré publicat a la Revista del Baix Empordà diu:

L’ermita de Sant Amanç és una ermita de reduïdes dimensions aixecada el segle XVII en una zona d’hortes i vinyes en el bell paratge de la vall de Sant Amanç, a tocar del bosc d’en Rabell 5. Havia format part de les propietats del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, moment en què va ser erigida per enterrar els abats de la seva comunitat. Fou beneïda l’any 1649, en temps de l’abat Tarrats6. Durant molts anys aquesta ermita fou lloc de trobada i d’aplecs pels habitants de Sant Feliu de Guíxols cada 4 de novembre, diada de Sant Amanç7. Es tracta d’una petita construcció d’una sola nau amb planta rectangular i absis poligonal de més baixa alçada. Les parets gruixudes estan aguantades per contraforts laterals, no havent-hi cap obertura exceptuant les de la façana, que té l’entrada emmarcada per un arc de mig punt adovellat amb una finestra rectangular de pedra a cada banda (tot i que actualment només queda la del costat esquerre). Sobre la porta hi ha un rosetó de petites dimensions en forma circular i més amunt un campanar de paret o d’espadanya (on hi hauria d’haver la campana) d’arc de mig punt amb frontó triangular. Està feta amb pedres regulars, no gaire polides, les cantonades reforçades amb pedres escairades molt més polides. Algunes parts de l’edifici conserven l’arrebossat.

Fins fa pocs anys l’ermita es trobava sense coberta i en estat ruïnós, i un dels contraforts s’havia desprès, tot i que encara es mantenien les parets perimetrals.

Projecte de recuperació de l’ermita de Sant Amanç

Per poder iniciar actuacions en aquest edifici, propietat del Bisbat de Girona, es va arribar a un acord entre el mateix Bisbat, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Associació Ardenya: Patrimoni i Natura8, signant aquestes tres entitats un conveni segons el qual el Bisbat cedia l’ús de l’ermita durant 30 anys, prorrogables. Ardenya: Patrimoni i Natura és una associació sense afany de lucre creada el 1999, que vetlla per la conservació, la divulgació i el gaudi del patrimoni cultural i natural que integra el corredor de la Vall d’Aro i el massís de l’Ardenya. Es començaren les obres de restauració a finals de l’any 2005 i van finalitzar el mes de novembre del 2009. Els treballs de rehabilitació es portaren a terme en quatre fases: la primera de consolidació de fonaments, murs i contraforts, la segona de cobriment de l’edifici, i la tercera i quarta de tancament d’obertures i interiors, mercès als recursos procedents d’una col·lecta popular i de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. Actualment l’edifici torna a estar consolidat i és punt de referència per la citada associació, que hi porta a terme exposicions i xerrades a l’entorn de l’Ardenya. Per la seva banda l’administració local va donar-li la categoria de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), que ha de permetre la seva preservació. Cal destacar que les dues ermites guixolenques han estat dinamitzades per col·lectius de la societat civil que, de forma voluntària i amb un interès de conservació i difusió, han treballat llargament per tal que els edificis es mantinguessin i per donar difusió dels mateixos. Hem d’esperar que aquestes accions associatives continuïn per tal de preservar el llegat patrimonial del municipi per a generacions futures.

Vista general de l’ermita de Sant Amanç. (1919-1926). Foto: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Josep Rabell Massoni. A baix, vista de la façana de l’ermita de Sant Amanç. l’any 1990. Foto: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. Jaume Cervera Bosch.

****************************************************

Article de Jordi Reixach i Masachs publicat a la Revista del Baix Empordà sobre la restauració de l'ermta i que diu:

A Sant Feliu de Guíxols, a tocar de la serralada de l’Ardenya, en un baixant de la vall de les comes i enmig d’una urbanització sorgida per l’afany desmesurat de gaudir de natura i comoditat, podem trobar la petita ermita de sant Amanç. Ara ja no només un munt de ruïnes d’un passat sinó que gràcies a l’esforç, i també cal dir-ho, a la tossuderia d’un grup de gent s’ha restaurat amb molt d’encert. I el 9 de maig de 2009 es va fer la inauguració oficial de les obres. El grup Ardenya, Patrimoni i Natura, va emprendre, a finals del 2005, la tasca de rehabilitació de l’ermita, la qual s’ha portat a terme en diferents etapes, depenent dels recursos econòmics que podien aconseguir. S’ha reconstruït tota la coberta, els murs que estaven ja en molt mal estat i un contrafort que havia desaparegut, a més d’enrajolar tot el terra i de portar-hi llum i aigua. També s’ha netejat tot l’entorn per poder gaudir d’aquell racó encara mig erm de natura. L’actual edifici és d’estil neoclàssic construït dins la primera meitat del segle XVIII, però hi ha documentació que assegura l’existència d’una molt més antiga capella en aquest mateix indret. L’ermita formava part del domini del monestir benedictí de Sant Feliu, i segurament fou construïda perquè la gent de les masies d’aquelles contades pogués oir missa. Després de l’exclaustració dels monjos el 1835, va començar el declivi de l’ermita. El Bisbat de Girona, que en tingué la titularitat, no es preocupà del seu manteniment, i el pas del temps -amb el progressiu abandonament de les terres i de les masies de la zona- afegit a les inclemències feren la seva feina, deixant en un estat lamentables aquest edifici. Sant Amanç, a qui esta dedicada l’ermita, va viure al s. V, i segons es creu fou el primer bisbe de la diòcesi de Rodez a França. Aquí va entrar per la influència carolíngia, ja que a partir del s. IX i X van anar portant sants i devocions franques a aquestes terres, substituint a voltes els sants pròpis i autòctons. En aquesta època entra amb molta força sant Martí, que té moltes esglésies i parròquies dedicades; i a Girona és substitueix sant Feliu, per sant Narcís com a patró. Aquesta és una més de la gran tasca que resta per mantenir el nostre patrimoni, el qual no són només els grans monuments, sinó els que com l’ermita de sant Amanç ens parlen de la vida quotidiana i la fe de moltes generacions; les quals han assegurat l’equilibri entre la conservació de la natura i els recursos que ella ens dóna.