MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA PERSECUSIÓ RELIGIOSA. EL PATRIMONI ARTÍSTIC DESTRUÏT

i SALVAGUARDAT DURANT LA GUERRA CIVIL

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El juliol de 1936, amb el fracàs del cop d'estat d'inspiració feixista, s'obria un procés revolucionari amb predominança anarquitzant. La identificació de l'Església catòlica amb l'ordre burgés i conservador que els revolucionaris volien enderrocar va desencadenar el despertar d'un anticlericalisme molt arrelat. I en un context en què les institucions republicanes havien perdut el domini del control públic això portarà a una persecusió religiosa d'una virulència senses precedents.

En el cas del Pla de l'Estany van ser assassinats 33 sacerdots, religiosos i religioses nascuts o exercint a la comarca i 13 més provinents d'altres contrades hi van trobar una mort violenta. Les 9 comunitats existents van ser clausurades i dissoltes. Tots els eclesiàstics van ser perseguits simplement per la seva condició religiosa i els que no van ser morts o empresonats es van salvar fugint o amagant-se esn cases de familiars i amics, amb el risc que això suposava pels qui els acollien.

En una assamblea revolucionària celebrada el 20 de juliol al Cine Modern es va decidir la confiscació dels temples i convents de Banyoles. El monestir de Sant Esteve, les esglésies de Santa Maria dels Turers, la Sagrada Família (plaça de les Rodes) i el Remei (Sant Pere de Guèmol), els convents de les clarisses (Divina Providència), Sagrat Cor i carmelites i fins i tot la petita capella-oratori del Sant Hospital (carrer de la Pia Almoina) varen ser atacats i saquejats. Van ser destruïts retaules i altars, ornaments sagrats i imatges, sovint d'un valor històric i artístic incalculable, cremats en pires davant dels propis temples i en places properes. Elements escultòrics com el conjunt dels "sants de sobreporta" del timpà de la portalada del Monestir o les diverses creus de terme, pedrons i oratoris foren esmicolats.

Un element especialment assenyalat per la seva càrrega simbòlica foren les campanes, que marcaven el ritme de la vida quotidiana i eren per tant una afirmació sonora de la influència de l'Església en el dia a dia de la gent. S'estimbaren 5 de les 7 campanes de Santa Maria dels Turers, començant per les majors, i conservant només la de les hores i la dels quarts pel fet de ser municipals. Al Monestir fou estimbada la gran campana Martiriana, fosa el 1633 i molt estimada pels banyolins. Havia sobreviscut a un bombardeig el 1655 durant la Guerra dels Segadors i al desballestament del carilló d 9 campanes durant la desamortització de 1835. Aquest faristol s'ha col·locat precisament al costat d'un tros de cornisa que es va despendre del cupulí, arrossegat per la caiguda de la campana major.

A diferència de molt municipis catalans, però, cap dels edificis va ser incendiat ni enderrocat i es varen reaprofitar per a ús civil. Així, per exemple, el Comité de Guerra local va decidir en un primer moment reconvertir l'església de Santa Maria dels Turers en un "Museu", però finalment s'hi va ubicar la Cooperativa de Fusters.

La destrucció dels símbolsno es va limitar als conservats als convents i esglésies, ja que el Comité va ordenar entregar també els guardats a les cases particulars. Els dies 23 i 24 de setembre de 1936 diversos carros van passar pels carrers per aplegar tot tipus d'imatges, quadres, estampes, llibres i objectes religiosos que les famílies entregaven a contracor i que van acabar cremats en una foguera al Cap de Bou, a la Draga.

La devastació del patrimoni moble va ser quasi total, però se'n van salvar alguns exemples destacats gràcies a l'actuació espontània i valenta d'algunes persones. En el cas del Monestir, la intervenció de l'arquitecte municipal Francesc Figueras i de Ametller va permetre preservar les relíquies, l'arqueta  i el bust de Sant Martirià, amagades al seu propi despatx. També es va ocultar desmuntant en una dependència de l'Ajuntament el retaule de la Mare de Dèu de l'Escala, que ja havia estat prèviament "afusellat". L'orgue es va salvar in extremis per l'acció dels germans músics Josep i Manuel Saderra i Puigferrer quan els milicians de la CNT ja n'havien arrencat la carassa o cap de moro i es disposaven a estimbar l'instrument. En la salvaguarda d'aquest patrimoni i altres elements preuats com la biblioteca i l'arxiu de Casa Missió hi van participar també l'alcalde Jacint Masgrau i Butinyà, el metge Joan Gussinyé i Mas, el comerciant Francesc Boixó i Geli i el pagès Benet Dilmé i Oller, que fou el primer alcalde anarquista de Banyoles.

Forat deixat per l'estimbada de dels campanes de Santa Maria dels Turers. Darrera desena de juliol de 1936. 

Autor: Manuel Pigem i Rosset. Arxiu Comarcal de l Pla de l'Estany. Col·lecció de Josep M.Mateu i Tarafa.

La campana Martiriana reposa als peus del campanar de l'església de Sant Esteve de l'antic monestir benedictí. Darrera desena de juliol de 1936.

Autor: desconengut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Arxiu de Complement de l'Arxiu Municipal de Banyoles.

Detall de retaule de la Mare de Déu de l'Escala tirotejat. 1946

Autor: J.M.Gudiol. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Fons del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.

Monestir de Sant Esteve

************************************