CAN TRAVÉ
CUBELLES - EL GARRAF
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX – XX – any 1880
Autor: Bonaventura Pollés Vivó
Descripció:
Can Travé s'emplaça a l'est del nucli
històric, en una gran parcel·la entre el carrer Sant Antoni i l'avinguda de
Catalunya, amb afrontació també passatge Ramon Vinader. Es tracta d'un conjunt
d'edificis entre mitgeres de planta i pis alineats en la seva major part al
carrer Sant Antoni, on hi trobem la façana principal. La façana posterior
d'aquestes edificacions, orientada a migdia, s'obre a un gran jardí privat que
s'estén fins a l'avinguda de Catalunya. El conjunt de Can Travé estava format
originalment per una construcció principal destinada a habitatge i gabinet
d'història natural, un pavelló annex bastit per a la biblioteca i un gran
jardí. A l'extrem oest del conjunt s'hi ubica una altra edificació destinada
originalment a habitatge, construïda amb posterioritat i amb sortida al
passatge Ramon Vinader.
Estilísticament, l'edifici ha rebut la influència del llenguatge clàssic. La
llarga façana del carrer Sant Antoni, de gairebé 150 metres de longitud, està
presidida pel cos central, emmarcat entre dues torratxes. Aquest edifici està
constituït per tres cossos amb una marcada simetria. Al cos central hi trobem
dos portals en arc de mig punt amb sengles finestres a banda i banda. Sobre els
portals, a la planta pis hi trobem dos balcons amb barana de balustrada a la
que hi desemboquen les obertures d'aquest espai. Aquestes portes estan
rematades per timpans i a banda i banda de les portes hi trobem tres fornícules
on s'hi emplacen bustos d'inspiració clàssica. A la coberta d'aquest cos hi
trobem una terrassa amb barana de balustrada sobre la façana principal. Els dos
cossos laterals són iguals entre ells, mantenint la simetria del conjunt, amb
una finestra rectangular a la planta baixa i un balcó sense volada de
morfologia composta que combina una obertura central més alta en mig punt amb
dues rectangulars, amb una barana de balustrada. Rematen aquests cossos unes
torratxes de planta rectangular amb obertures a les quatre façanes. La coberta
de les torres és de teula àrab a quatre vents amb els careners de teula
majòlica i estan rematades per una bola del mateix material. Tota la fusteria
de les obertures és de llibret pintada de color verd.
A banda i banda d'aquest edifici principal els altres cossos repeteixen aquests
esquemes, trobant en la decoració exterior timpans, columnes dòriques,
fornícules, balustres, gerros, medallons, etc.
La biblioteca està formada per una galeria de 45,30
metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de
mig punt que donen al jardí , i per dues petites sales als extrems.
El conjunt de la biblioteca estava formada per tres sales, la d'Apol·lo, la
galeria de les Muses, i la de Psique i Cupido. La galeria de les Muses té nou
departaments destinats al mateix nombre de muses. El gabinet de ciències
naturals està format per diverses sales destinades a volums que versaven sobre
temes relacionats amb la col·lecció. La decoració d'aquesta biblioteca de
mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. Cal destacar
també l'interior, que conserva mobiliari i elements ornamentals d'estils
diversos, principalment del segle XIX.
El jardí de factura clàssic-romàntic i rodejat d'una tanca de paredat de pedra,
obra de fàbrica i reixes de ferro. S'hi accedeix per dues portalades de ferro a
l'avinguda de Catalunya i al passatge Ramon Vinader. El jardí es distribueix a
partir d'una sèrie de corredors principals, pavimentats, amb una sèrie de
rampes i escales que en salven els desnivells. Conté a més de magnífiques
escultures d'inspiració clàssica, algunes espècies botàniques exòtiques. Hi
destaca un conjunt escultòric de tipus nimfeu, dedicat a Neptú. Hi ha algun
espai d'aigua com fonts i estanys així com un petit cementiri per les mascotes
de la família Travé.
Història:
A finals del segle XVII la
família Escardó, avantpassats materns de les futures generacions Travé, era
propietària d'un extens patrimoni que comptava amb quatre cases contigües del
carrer de Sant Antoni comunicades entre sí i nombrosos terrens agrícoles. A
partir del segle XVIII, es van realitzar successives reformes i ampliacions. A
la segona meitat del segle XIX l'hereva de la finca, Rosa Escardó, es casà amb
Magí Travé i Ballart. La parella s'instal·là a Barcelona on tingueren dos
fills: Frederic i Enric. Vers el 1880 decidiren convertir la finca en una torre
d'estiueig aprofitant les cases antigues. La construcció de l'estació del
ferrocarril de Cubelles (1883) i la de la carretera de Barcelona a Santa Creu
de Calafell, convidava a anar a la casa amb major comoditat. La reforma es va
fer de la mà l'arquitecte vilanoví Bonaventura Pollés Vivó i es va transformar
radicalment la casa. Es va complementar la finca amb una torre rodona -per la
banda de mar-, una altra d'allargada, terrasses, jardins vuitcentistes i
accessos a la nova carretera mitjançant amples camins i escales que ajudaven a
salvar el desnivell del terreny. La finca va quedar tancada per una tanca de
ferro amb dues portes que donaven a la carretera i que convertien aquesta
façana en la principal de la casa.
Però les reformes no van poder ser completes
perquè entre les propietats dels Travé hi havia la casa de Francesca Solé i
Piqué, que no va accedir a vendre-la fins l'any 1936. Entremig, dues reformes
de menor envergadura van tenir a principis del segle XX. La primera, cap al
1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la
nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa
d'estiueig. La segona, el 1920, quan es van construir dos nous edificis per a
magatzems i es van ampliar els galliners i els espais per als animals.
Després de la mort del seu germà Enric, en
Federico Travé Escardó va reobrir les negociacions amb Francesca Solé, per tal
de poder unificar tota la façana de la casa pel carrer de Sant Antoni. La
compra es aparaular per 3.000 pessetes a principis del mes de juliol de 1936,
però l'esclat de la Guerra Civil espanyola va posposar la signatura del
contracte fins l'any 1939.
En Federico Travé Escardó era un conegut senador
conservador de l'època, va haver de fugir amb l'ajuda de l'alcalde del moment,
Ramon Estalella, masover de la finca en aquella època. La casa va ser assaltada
el 28 de juliol de 1936. En acabar la Guerra Civil, els Travé van poder
recuperar la casa que havia estat en mans del comitè de defensa local i havia
estat seu de l'escola municipal.
El conflicte bèl·lic va afectar greument la casa.
Però en Frederic, com a hereu, ja tenia el cap ple d'idees per reformar la casa
i les obres gairebé ja no van abandonar el dia a dia de la finca fins a la seva
mort (1982). Un cop concretada la compra de la casa de la Sra. Solé, en
Frederic, que tenia llavors 20 anys, va dirigir personalment les obres de
remodelació de la casa i dels seus jardins, d'estil neoclàssic italià, i fins i
tot va fer l'encarregat de dibuixar els plànols i aportar les solucions més
harmòniques amb el conjunt arquitectòniques. Per tal d'unificar la façana, va haver-se
de reformar aquesta completament fins deixar-la en l'estat actual. Va anar
transformant la casa, els jardins, va construir la Biblioteca de Mitologia
Clàssica, el Gabinet d'Història Natural i l'hemicicle on es van portar a terme
innumerables debats -sobretot sobre ornitologia-, la façana, les biblioteques...
Per poder anar mantenint la propietat, a finals
dels anys 90 del segle XX la família va veure's obligada a vendre la Biblioteca
de Mitologia Grecollatina, que reposa actualment a la Biblioteca Nacional de
Catalunya i el Gabinet d'Història Natural.
Després del traspàs de Maria Antònia Maristany,
vídua d'en Frederic Travé Alfonso des de 1982, l'Ajuntament de Cubelles i els
seus propietaris el 2014 acordaren el traspàs de la propietat i el seu important
fons artístic per un import proper als 1,5 milions d'euros.
***************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada