Seguidors

dissabte, 6 de novembre del 2021

POBLAT IBÈRIC i CASTELLUM FRACTUM

SANT JULIÀ DE RAMIS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


La construcció de les cases de "Kerunta" s'adapta al relleu de la muntanya
El poblat ibèric de "Kerunta" es construeix al cim de la muntanya de Sant Julià de Ramis. Per tant, la forma, l'orientació i disposicií de les seves cases i carrers està molt condicionada pels forts pendents. Per solucionar aquest problema, els habitants de "Kerunta" disposen els carrers de manera paral·lela a la carena de la muntanya, fet que els permet crear terrasses  on construir les seves cases.
Kerunta: nom emprat actualment per denominar el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. Gerunda (Girona) és una possible derivació d'aquest nom.
    Restes del poblat ibèric de "Kerunta" i del Castellum romà i visigòtic 
Com que la construcció del segon es va efectuar sobre les restes d el primer, els murs i àmbits d'un i altre queden superposats. Les excavacions aruquològiques d'aquest indret varen començar l'any 1996 i finalitzaren el 2010.
 Baluard construit entorn el 125 a.C.

Restitució de la primera fase constructiva del Castellum (any 350 a.C. aproximadament)

Restitució de la segona fase constructiva del Castellum (any 500 a.C. aproximadament)

Una casa o taller de fa 2.150 anys
La porta ja ha estat construida. Adossada a la muralladel poblat es construeix una casa o taller. Els petits espais circulars o semicirculars són les restes de forns.  Desconeixem què hi feien, tot i que molt probablement es tracti d'acivitats vinculades amb la metal·lúrgia. Es poden veure les bases de dos pilars que servien per aguantar una petita porxada i, més enllà, un espai que quedava obert, com una mena de pati. Hi ha una successió d'ahbitacions, la funció de les quals és desconeguda.
A una alçada superiora la resta del ocnjunt, es pot veure les restes d'una torre i d'un forn circular de pa. Aquesta torre i aquest forn de pa són d'un moment molt posterior a la construcció d'aquesta casa o taller. De fet, es construïren sobre les seves ruïnes i pertanyen al moment en qué aquesta zona de la munytanya fou ocupada pel Castellum. Quan varen construir aquesta torre i aquest forn de pa, la casa o taller ja feia uns 400 anys que havia estat abandonada.
Restitució de la casa o taller del segle II abans de Crist







Una nova porta per a un vell poblat
La porta e va construir entorn l'any 125 abans de Crist. En aquell moment, els romans realitzen moltes reformes al poblat ibèric, i aquesta porta n'és una. Possiblement en aquest punt ja hi havia una petita porta que els romans fortifiquen, folrant els seus brancals i construint un llarg passadís que dificulta l'accés a l'interior del poblat per part d'un hipotètic enemic.
A banda i banda de la porta, el mur queda com trencat, aixó es consequència de les reformes fetes.
Restitució de la porta del poblat ibèric construida pels voltants de l'any 125 abans de Crist.



Les muralles del poblat ibèric s'esfondren i s'en construeixen de noves
Els habitants de "Kerunta" construeixen una muralla que encercla el poblat ibèric. Però al cap de poc temps s'esllavissa perquè està situada en una zona de forts pendents, i també perquè està construida sobre un subsòl  pissarrós poc estable.  Aquest fet obliga periòdicament a construir noves muralles. Com que no disposen de gaire espai, les construeixen unes sobre les altres.
Les reformes de les muralles alteren la situació i disposició de la porta principal del poblat. Cada vegada es més complexa. Finalment, es clausura entorn del 125 abans de Crist i,un xic més enrere, la que es va construir en el segle quart, també abans de Crist, després que les anteriors s'esfondressin.
Restitució del tram de la muralla ibèrica construïda pels voltants de l'any 500 abans de Crist
Restitució del tram de la muralla pels voltants de l'any 425 abans de Crist
Restitució del tram de la muralla pels voltants de l'any 350 abans de Crist
Restitució del tram de la muralla pels voltants de l'any 125 abans de Crist


Sinde i la revolta de Paulus
Una història del segle VII al Castellum de Sant Julià de Ramis






El camí explica l'ocupació humana de la muntanya al llarg de la història
Si alguna cosa defineix la història de la ocupació humana de la muntanya de Sant Julià de Ramis és el domini sobre un camí excepcional que la voreja i que, a través del Congost del Ter, comunica el pla de Girona amb l'Empordà. Existent des de la prehistòria, el romà Octavi August el va refer i millorar substencialment. D'aquí prové el nom de Via Augusta.
La Via Augusta és la calçada més emprada d'Hispania i el vial més còmode, anant per terra, per comunicar Roma amb la Península Ibèrica.
Mapa del traçat de la Via Augusta per les terres gironines en època baix imperial. Al marge de Girona i el Castellum de Sant Julià de Ramis, hi ha indicats dos llocs més: les Clausurae i Panissars.
Al coll de Panissars, al damunt de la carena que ha esdevingut frontera d'ençà del Tractat dels Pirineus (1659), es localitzen les restes d'un gran edifici monumental que manà construir el romà Gneu Pompeu Magne l'any 71 abans de Crist, i que se situa en la fontera de les províncies romanes d'Hispania Citerior i de la Narbonense, allà per on circulava el gran camí que connectava una província amb l'altra.
Les Clausurae són dos castells romans situats en terres rossellonenses, obrats de tal manera que controlen la via romana en aquel punt. Documenten el paper estel·lar del camí  i la necessitat de controlalar-lo físicament i militarment.
Els romans construeixen una fortificació a Sant Julià de Ramis
Els pobles que els romans anomenen bàrbars penetren d'ins l'imperi. Per vèncer-los necessiten controlar les principals vies de comunicació, com la Via Augusta. Entre altres accions i per assolir aquest objectiu, els romans construeixen una fortificació al cim de la muntanya pels vols de l'any 350 i per sobre de les ruïnes del poblat ibèric de "Kerunta", que ja feia uns 400 anys que havia estat abandonat.
El gran espai era una gran nau coberta. Les habitacions que la flanquegen eren de planta baixa, excepte dues de reduïdes dimensions disposaven d'un primer pis. Estaven pavimentades amb morter de calç.
En aquestes habitacions es guardava i s'emmagatzemava menjar, armes, equipament... per a les tropes romanes que es desplaçaven arreu de l'Imperi amb l'objectiu d'aturar les incurcions dels seus enemics.
Els visifots reformen la fortificació romana
És l'any 476. L'Imperi Romà d'Ocident ha caigut. En el seu lloc es construeixen diversos regnes. Un d'aquests és el visigòtic, que ocipa tota la Península Ibèrica i una part del territori situat al sud de l'actual França.
Atents als perills que vénen del nord, els visigots inicien cap a l'any 500 una important reforma de la vella fortificació romana. La nau central de la fase anterior es reconverteix en un pati interior, a sobre de les estances que l'envolten es construeix un primer pis i s'edifiquen dues grans torres a banda i banda de la porta principal d'accés a la fortificació.
Dins de les habitacions es poden veure les bases originals dels pìlars que sustentaven el primer pis.
La fortificació esdevé una ruïna: Castellum Fractum
Els visigots han rendit Gerunda als àrabs. Som als anys 715-717. Els àrabs estructuren el control i la defensa d'aquestes terres d'una manea diferent. S'abandona la vella fortificació romana que després havia estat aprofitada pels visigots. Com a consequència del seu abandonament, els edificis comencen a degradar-se poc a poc. La conquesta per part dels francs de la ciutat de Girona l'any 785 no comporta la reocupació de l'edifici. D'aquesta manera, s'acaba convertint en una ruïna o castellum fractum.
A l'interior del gran espai rectangular hi ha algun mur que el compartimenta. I en una de les habitacions que queden es pot veure un mur que sembla subdividir una habitació. Aquests murs són les restes d'una puntual ocupació del Castellum, un cop ja havia estat abandonat per part dels visigots.
Francesc Riuró i Llapart ( Girona 1 de desembre de 1910 - 6 de gener de 2008) descobreix les ruïnes del Castellum

















Un gran baluard per defensar "Kerunta"
És el segle segon abans de Crist. La república romana ha conquerit bona part de la Península Ibèrica però tracta de manera difernet els pobles que sotmet. A alguns els oprimeix de manera violenta i contundent i a d'altres els afavoreix i concedeix privilegis. és la política del divide  et impera.
El poblat ibèric de "Kerunta" forma part d'aquest darrer grup. La posició que ocupla el poblat, molt a prop d'un dels principals camins de l'Imperi, pot explicar qaquesta elecció, la construcció d'un gran baluard i una nova i poderosa muralla pels vols de l'any 125 abans de Crist.
Planta per fases de les construccions d'aquest sector del jaciment
Legionari romà (època republicana)




























L'Església dels Sants Metges o de Sant Julià es construeix per sobre de la capella del Castellum
Per sota l'església, cap al segle setè, es construeix una capella que està vinculada al Castellum. D'aquest edifici s'en conserven molt poques restes. Posteriorment s'enderroca  i en el mateix lloc  es construeix una església coneguda documentalment d'ençà el 1019 i dedicada a Sant Julià. D'estil romànic, és un edificide tres naus cobertes amb volta de punt rodó, absis central i dues absidioles, decorades amb arcs llombards. Disposa d'un campanar al costat de tramuntana que posteriormentés enderrocat.
En el segle XVI, l'església és redormada. S'hi obre una nova porta al costat de migdia, utilitzada actualment , i es pareden les portes i finestres antigues. Cap al 1736 s'amplia el temple cap a ponent amb la construcció d'una sagristia i un nou campanar que acaben de donar a l'edifici el seu aspecte actual.

Els noms de Sant Julià de Ramis
En origen va ser "Kerunta" fins que el desplaçament de la ciutat cap a Girona s'endugué, també, el nom. A partir del segle IV, que s'edifica la fortalesa romana, esdevé Castellum, fins que, en ser abandonat a principis del segle VIII, el lloc passa a ser Castellum fractum, Castellfreit en cataalà antic. Finalment, com a consequència de l'advocació a Sant Julià de l'església parroquial sorgida de la capella del vell Castellum i potser de la cessió de la muntanya durant el domini àrab a un tal Abderraman, aquest territori s'acaba dient com ara: Sant Julià de Ramis.
Restitució de l'església romànica.
Restitució d'una tomba medieval com les que es troben al costat de l'església.

Església actual dels Sants Metges, a la dreta el cementiri al qual no vaig poder accedir per estar el pas barrat.














Enllaç amb informació:

El jaciment se situa en el punt d'unió de la Serralada de l'Interior i les Gavarres, sobre el Congost per on passa el camí natural que uneix l'Empordà i la Selva. El Puig té la plataforma superior en forma d'espigó allargassat protegit de manera natural per tres costats (nord, est i sud). Es troba a 150 m per sobre el nivell de la plana i 200 m per sobre el nivell del mar. Quant a les dimensions aproximades, l'eix gran amida entre 200 i 300 m. i l'eix petit entre 60 i 80 m. El turó de Sant Julià és un punt estratègic amb control sobre les planes empordanesa i gironina i sobre el pas que les uneix.
Fins a 1943, s'havien excavat 3 habitatges. Una tenia dues dependències i era possible veure, sota un nivell de farciment, el sostre i les parets enfonsades i, per sota, un nivell de cendres amb molta ceràmica. En la campanya de 1964, Joan Maluquer excavà una zona d'habitatges situada a prop de la part més alta del jaciment i dividida pel camí que porta a la capella. El grup d'habitatges excavats correspon a un dels tres barris localitzats del poblat. El segon agrupament es troba en el mateix vessant, però en un nivell inferior. S'ha comprovat que els habitatges del poblat s'agrupen en barris allargats, escalonats de manera que les portes de les cases del barri superior es troben pràcticament al mateix nivell de les cobertes del barri inferior. Els diferents nivells estan comunicats per escales tallades a la roca natural. El tercer agrupament de cabanes està enclavat en el vessant del darrer turó que forma el cim de Sant Julià i presenta un urbanisme molt rudimentari a causa de les condicions topogràfiques. En la campanya del 1971 s'excaven les cabanes del tercer agrupament, a la part nord del turó, a nivell i per davant de l'església dels Sants Metges. En aquesta zona, les cabanes són més petites i els materials més moderns.
A partir de 1993 s'han succeït, de manera més o menys regular, diverses campanyes arqueològiques que han permès determinar tres grans períodes crono-culturals:
-POBLAT IBÈRIC: Es tracta d'un assentament fundat cap al segle VI aC. Malauradament, la conservació de l'estructura urbana ibèrica és molt fragmentària a causa del posterior establiment d'una caserna baix imperial. S'endevina un carrer principal que des del sud-est es dirigeix cap al nord-oest, on hi havia el portal d'accés al recinte. Dins l'ocupació ibèrica és possible diferenciar diverses fases. El període més antic documentat, del segle VI aC, es determina per un mur identificat com a muralla, estructura que anirà experimentant successives reformes i ampliacions amb el transcurs dels anys. Així, per exemple, en un moment posterior, al segle V aC (presència de ceràmiques àtiques de vernís negre) es refan les muralles, fet que va tenir com a conseqüència immediata la reestructuració del barri adjacent a la muralla nord, amb la voluntat de suavitzar els desnivells naturals. Més endavant, al voltant dels anys en què s'està produint la sufocació de la revolta indígena del 195 aC, es va aixecar una nova estructura defensiva situada uns 3 m al nord de la primera muralla, dins els límits del poblat. També durant el segle II aC es va aixecar un gran temple de tipus itàlic a la zona ocupada per la capella dels Sants Metges i, a més, és el moment en què es detecta l'estratigrafia arqueològica més rica del jaciment. Certament, el segle II aC és un període de gran activitat en el poblat a diferència d'altres oppida que s'abandonen. En canvi, durant els primers decennis del segle I aC l'oppidum finalment sí que es va abandonar, fenomen que s'ha posat en relació amb la fundació de Gerunda. De totes maneres, es detecten algunes freqüentacions en l'indret que s'expliquen per la presència del temple abans esmentat.
Durant l'any 2009 es porta a terme una intervenció en aquesta zona, emmarcada dins el programa de recerca on participava la Universitat de Girona i l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis. En aquesta campanya es van documentar una sèrie d'estructures: tres fosses i dues muralles. Una de les muralles estava construïda amb grans blocs de calcària situats en el parament exterior i petits fragments de pissarra units amb argila depurada i estava fonamentada sobre una banqueta feta de carreus calcaris. D'altra banda, s'hi relaciona un paviment fet amb còdols de riu. L'altra muralla, estava construïda amb doble parament farcit de pedres calcàries i pissarres de petites dimensions. Per sota d'aquestes, ja apareixia la roca natural. No es disposa de dades suficients per establir una cronologia d'aquestes estructures.
Durant el mes de desembre de l'any 2009 es va portar a terme una intervenció arqueològica al nord-est del poblat ibèric amb motiu del projecte de construcció del Centre de Telecomunicacions de Sant Julià de Ramis. Es va excavar una cala de 5 metres per 5 metres on es va documentar una sitja amb ceràmica comuna oxidada ibèrica i tegula romana a l'interior (s. II aC), un forat de pal i restes d'una possible estructura d'hàbitat. Aquesta última estava molt arrasada a causa de les continuades obres d'anivellament d'aquesta zona per tal d'emplaçar-hi un aparcament.
-CASTELLUM TARDOANTIC: La zona occidental de l'antic poblat ibèric (Sector 2) va ser ocupada des d'època baiximperial per una caserna militar que va arrasar gran part del sector on anteriorment s'ubicava barri més occidental del poblat. Aquesta ocupació, que es va perllongar durant aproximadament 400 anys, va seguir en ús almenys fins finals del segle VII o principis del VIII dC i va condicionar en gran mesura l'aspecte que actualment ofereix la zona. La nova caserna tardorromana es va articular al voltant d'una torre de guaita, bastida a la part superior d'un turó artificial, construïda en els darrers anys d'existència del poblat ibèric (inicis del segle I aC). A l'oest de la torre de vigilància, que controla visualment gran part de la plana de l'Empordà, al nord, i de la de Girona, al sud, s'estén un conjunt d'edificis. El més important i ben conservat se situa immediatament a ponent de la torre i adapta la seva planta a les restes encara visibles de les muralles de l'antic poblat ibèric. L'edifici s'articula al voltant d'una gran nau central est-oest, amb tot un seguit de cambres disposades de forma perfectament simètrica al nord i sud de la mateixa nau. A llevant de la porta republicana de la muralla de l'oppidum, es van documentar les restes d'una cabana d'època ibèrica disposada contra la muralla aprofitant els murs existents. A partir dels materials localitzats es considera que és del segon quart del s. I aC, de la mateixa manera que els retalls situats al sud d'aquesta estança. Sembla que es tractaria d'una ocupació puntual perquè no es documenten més estructures d'aquest moment. El moment d'abandonament se situa vers les primeries d'aquest segle, fet que indica el final d'una fase iniciada el tercer quart del segle II aC, moment en què es construeix el portal. En aquest moment s'haurien produït canvis en la fesomia urbana i es documenta una estructura d'hàbitat que s'hauria afegit a la resta, per la banda de llevant. A principis del segle II aC aquestes funcionarien com a part d'un obrador de forn. Contemporànies a aquesta estructura, s'hi documenten dues habitacions, situades immediatament al nord i que es recolzaven contra la muralla. S'hi van localitzar les pavimentacions, amb argila compactada i es conserven les llars fetes a terra amb una solera d'argila cremada. Aquesta distribució es va mantenir, amb algunes modificacions, fins al segle IV aC.
Sota l'estança, situada a l'est del portal republicà, es va documentar una estructura de pedra que semblaria la base d'una plataforma o d'una torre relacionada amb la muralla. En les excavacions del 2009 es va considerar que va ser construïda cap a finals del segle V a.C. D'aquest moment, o anterior, es documenten les restes d'una cabana ibèrica situada a tocar de la muralla, al límit est de l'àmbit 40.
En un moment imprecís, versemblantment ja sota el domini visigot, la caserna va patir una important reforma que va comportar la conversió de l'antiga nau central en un pati interior. Les estructures baiximperials es van construir amb pedres locals lligades amb morter, emprant la tècnica de l'encofrat i sempre reaprofitant la base i els materials del poblat ibèric anterior, mentre que per a les reformes d'època visigoda es va emprar un travertí local. Adossat a la torre es localitzà un forn en bon estat de conservació del qual es troben paral·lels en altres construccions defensives d'època baix imperial. La documentació d'època carolíngia constata l'abandonament d'aquesta fortificació, perquè s'utilitzava el topònim "Castellum Fractum" per fer referència al lloc. Dins el context del castellum s'han localitzat abundants elements metàl·lics de caràcter eminentment bèl·lic i una gerreta litúrgica amb antropònims visigots inscrits.
L'any 2012 es va esfondrar part de la muralla romana baixmedieval fet que va motivar una campanya de consolidació de les estructures més afectades. Aquestes van ser, sobretot, les pertanyents al llenç de muralla de la zona 2 que tancava el jaciment ibèric per la banda nord-oest i un conjunt d'edificis baiximperials que formaven la caserna militar.
-ESGLÉSIA DELS SANTS METGES: L'edifici, de fàbrica romànica, s'ubica a la part més estreta de la superfície del turó. Es tracta de l'antiga església parroquial de Sant Julià, avui capella dedicada als Sants Metges Cosme i Damià. Durant la realització de la Carta Arqueològica del Gironès, a uns pocs metres al sud d'aquesta església, al final d'un pla embardissat que antigament havia estat condicionat com a aparcament i al marge de sota de la capella, es van localitzar les restes seccionades d'un total de cinc enterraments en cista de lloses, tipologia que, sense una excavació arqueològica, s'ha de situar de manera molt laxa entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Les tombes devien haver quedat afectades durant les obres de l'aparcament. Per altra banda, del cementiri de l'església procedeix un sarcòfag monolític datat entre els segles XII i XIII, avui conservat dins l'actual església parroquial. Amb tots aquests antecedents, durant les campanyes de 1995 i 1996 que van afectar la capella es van localitzar una sèrie de tombes tardoantigues associades a una estructura datada també en l'Antiguitat Tardana, fet que ha portat a pensar en la presència d'una església paleocristiana en el lloc precedent de l'actual.
En resum, el domini geogràfic del lloc va motivar l'establiment d'un poblat ibèric amb successives muralles i un gran temple. Després d'un temps d'abandonament del lloc, en època baix imperial es va instal·lar una caserna militar sobre l'extrem nord-occidental de l'antic poblat ibèric. Pel que fa a les muralles del jaciment, s'ha de mencionar que es documenten fins a sis fases constructives diferents: quatre d'època ibèrica, una de republicana i una de l'Antiguitat Tardana.
Finalment, en un moment no precís de l'Antiguitat Tardana, es va construir la primera versió de l'església avui coneguda com a Sant Julià o dels Sants Metges, de la que se n'ha localitzat una necròpolis d'origen tardoantic en el seu subsòl. Tot plegat, doncs, sembla apuntar a una ocupació ininterrompuda de l'espai des del segle VI aC fins a l'actualitat.
Entre el 2011 i el 2013 s'excaven les fases recents del cementiri, o sigui, del segle XIX i XX, per obrir l'accés a les estratigrafies inferiors corresponents al període ibèric. S'utilitza una màquina excavadora per enderrocar els nínxols i perforar el paviment. El cementiri és la part que queda a ponent de l'església romànica dels Sants Metges i estava cobert de nínxols construïts entre la dècada dels 40 del segle XX i els anys 90 però també per enterraments en fosses a 70 cm de la superfície. Sota les tombes van aparèixer les parets d'un edifici rectangular d'uns quinze metres de llarg per sis d'ample amb un apèndix semicircular i tot plegat reblert d'enderroc de pedres i teules que permet datar aquest edifici aproximadament del segle XVIII. Durant les campanyes del 2012 i 2013 es desmunta aquest edifici a més de la tanca contemporània que envoltava el cementiri per motius de seguretat i per deixar lloc a l'excavació de les fosses.
En les campanyes del 2011 al 2013 s'excavà tot l'espai funerari utilitzat des del s. IX arranjades amb lloses però sobretot amb dos centenars i mig d'inhumacions recents amb tombes individuals, la majoria d'enterraments amb taüt de fusta i osseres comunes. Tot aquest espai funerari estava organitzat en columnes arrenglerades disposades amb el cap a ponent. L'aixovar localitzat consta de rosaris i crucifixos a més de les restes de vestits i joies dels difunts. Posteriorment es va realitzar un estudi antropològic de les restes humanes exhumades.
L'any 2013 es va realitzar una prospecció geofísica multisistema al jaciment dins del projecte de la Universitat de Girona per planificar futures fases d'intervenció.
Les tres intervencions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2014 i 2016 van aportar nous coneixements sobre el jaciment:
Pel que fa a la necròpolis, en aquesta campanya gairebé es va exhaurir l'excavació de la necròpolis medieval, deixant una petita zona al límit de les meitats nord i sud per excavar l'any 2017. Els resultats d'aquesta actuació van permetre documentar enterraments datables d'entre els segles VIII i XIII que van ser sotmesos a anàlisis de carboni 14 i isòtops estables, de manera que es van obtenir dades molt importants pel que fa al coneixement de la població, sobretot pel que fa a paleopatologies i alimentació.
Pel que fa a la plataforma republicana i poblat íber, amb l'excavació de la necròpolis es va poder comprovar que durant l'Antiguitat tardana es van realitzar moltes transformacions a l'espai que van alterar profundament l'estratigrafia anterior. Els resultats de l'excavació van demostrar que en època visigòtica es van bastir edificis senzills, però que van ser fermament fonamentats en la roca natural, que podrien haver estat ocupats per familiars de soldats i/o del servei de la fortificació. Aquesta datació va permetre vincular aquesta zona amb el castellum visigot.
ADEQUACIÓ DE L'ESPAI PER A LA VISITA:
Entre 2006 i 2007, per tal d'evitar el deteriorament del jaciment, l'ajuntament de Sant Julià de Ramis el va restaurar i adequar per a la seva visita, sobretot pel que fa referència al sector del jaciment ocupat pel castellum tardoantic.
Durant el desembre de 2014 es va adequar per a la seva visita una part de l'àrea excavada del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. Com a resultat d'aquesta intervenció, i exceptuant el cas concret de la muralla en què no s'ha seguit el criteri general, en aquesta àrea del jaciment han quedat visibles únicament les restes d'època republicana.

Altres enllaços amb informació:

https://www.costabravas.com/ca/sant_julia_de_ramis/castellum_fractum

https://es.paperblog.com/castellum-fractum-sant-julia-de-ramis-girona-3234336/

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/197323-els-tresors-de-la-muntanya-de-sant-julia.html

http://www.pedresdegirona.com/girones/castellum_fractum.htm

https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-girones/arqueo-girones-sjuliaramis/2687-arqueo-sjuliaramis-puigsjulia

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/03/in-memoriam-del-castellum-fractum-de.html

https://www.turismegirones.cat/punt_visita/jaciment-del-castellum-fractum/



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada