Seguidors

dimecres, 3 de novembre de 2021

POBLAT IBÈRIC TURÓ RODÓ

LLORET DE MAR - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Poblat ibèric del Turó Rodó

Segles II i I a.C.

Les investigacions arqueològiques situen la fundació del poblat  ibèric del Turó Rodó el 200 a.C. El jaciment està format per quatre zones diferenciades: el sistema defensiu i d’accés al recinte, l’àrea oberta central, les set cases adossades a la part de dins de la muralla nord i les petites estances de la banda sud. Va ser descobert el 1925 pel lloretenc Enric Botet i Sisó. A partir de les excavacions dels anys 2000-2003 el jaciment es coneix en la seva totalitat.


Els íbers

Coneixem com a íbers el conjunt de pobles establerts a la zona més oriental de la península ibèrica a partir del segle VI a.C. Es tractava d’un mosaic heterogeni de pobles amb certs patrons comuns. Factors con l’arquitectura, l’urbanisme o la ceràmica denoten que progressivament aquests pobles van anar adoptant els elements que acabarien conformant una ‘cultura ibèrica’.

Aquest procés d’iberització  es va deure tant a l’evolució interna com a la influència d’altres cultures mediterrànies, com la grega o la fenícia. Concretament, la tribu ibèrica característica d’aquesta zona de la Selva eren els indigets. Ja a partir del segle II a.C., aquests pobles es veuen absorbits pel procés de romanització que pateix gran part de la península.

El Turó Rodó és un poblat costaner del tipus “barrera”, abocat al penyasegat en una bona part del seu perímetre i defensat per una muralla a l’únic sector accessible. Els set habitatges principals d’aquest poblant s’adossen a la part interna del llarg llenç de la muralla i restes oberts per migdia a una plaça. Ens trobem, per tant, davant del típic poblament ibèric enturonat i encastellat, on priva per damunt un bon domini visual de l’entorn i una bona defensa, que en el cas del Turó Rodó trobem refermada per un elaborat sistema de protecció de l’accés a l’interior del poblat. El poblat va estar en funcionament entre principis del segle II a.C. i mitjans del segle I a.C., i fou abandonat a conseqüència de l’avanç de la romanització.



L’accés al poblat

Per entrar al poblat calia fer un recorregut que començava als peus de la muralla i que continuava, després de travessar una petita porta i de fer un gir de 90 graus, per un passadís defensat en tres dels seus costats per sengles llenços de muralla. Finalment, calia travessar una segona porta, situada a l’extrem oposat d’aquest corredor.




Les sitges

Al Turó Rodó hi ha aparegut diverses sitges, generalment situades dins les cases i excavades al subsòl natural. De forma més o menys globular, servien per emmagatzemar gra i funcionaven, sobretot, en el darrer moment del poblat, al segle I a.C.


La reconstrucció d’una casa ibèrica

La casa ibèrica està inscrita en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets i el sostre, que estan fets amb fang i elements vegetals barrejats. Al Turó Rodó hem reconstruït una de les cases adossades a la muralla. A partir de les dades obtingudes a les excavacions, la reconstrucció s’ha fet emprant tècniques i materials propis de la construcció ibèrica: pedra local en el sòcol, tovots (rajols) de fang cru a les parets i elements vegetals a la coberta. A l’interior de la casa podem distingir al fons l’estança principal o sala, on hi trobem la llar i diferents elements relacionats amb la cuina, així com un conjunt de recipients ceràmics d’usos diversos. A la part de davant hi ha una estança més petita que habitualment servia de taller.








Les cases

En els poblats ibèrics les cases s’estructuraven dins d’una trama urbana, amb carrers i places, condicionada pel terreny i per les muralles. Les cases tenien planta rectangular i podien constar de diverses habitacions, que responien a usos diferents (sala, magatzem, taller...). Les 10 cases del Turó Rodó són petites, d’una o dues habitacions, i estan articulades a l’entorn d’una plaça. La majoria (7) es recolzen a la muralla i les altres tres es troben prop del penya-segat.









Enllaç amb informació:

Es tracta d'un assentament costaner d'època ibèrica tardana, del tipus "barrera", que està situat en un esperó sobresortint de la línia de costa i abocat en un penya-segat en bona part del seu perímetre. Es troba defensat per una muralla a tramuntana i al nord-est, els únics sectors accessibles. Consta d'una sèrie d'habitatges que s'adossen a la part interna de la muralla nord i que resten oberts a migdia sobre una plaça. S'hi han identificat també un total de 12 sitges que foren totes obliterades a mitjans del segle I a.C.
Cronològicament el Turó Rodó va estar en funcionament des de la primera meitat del segle II a.C. fins a mitjans del segle I d.C. No obstant, també han aparegut alguns materials arqueològics que es poden datar a l'entorn del canvi d'era i que semblen posteriors a l'abandó del poblat.
L'estat de conservació del jaciment fins a la realització de les excavacions arqueològiques era molt deficient ja que es trobava en una zona molt freqüentada i havia estat objecte d'excavacions clandestines en diverses ocasions ja que alguna de les estructures del jaciment eren ben visibles.
Les estructures restaurades durant la campanya de consolidació de les estructures de cara a la seva conservació i museïtzació, han estat: UE 1048, UE 1014, UE 1015, UE 1002.
La intervenció al poblat ibèric tardà de Turó Rodó l'any 2009 va consistir en el seguiment i control de les obres d'adequació dels accessos i entorns del jaciment. Concretament, s'ha efectuat el control dels treballs de construcció de la plataforma-mirador, del WC, de la rampa-escala d'accés a l'interior del recinte i de la reparació de la tanca exterior. En cap d'aquests treballs va aparèixer cap resta arqueològica ni es va afectar de manera directa cap estructura del jaciment.
****************************************************

Al costat del poblat hi ha el Castell d'en Plaja.






****************************************************



****************************************************
Altres enllaços amb informació:









****************************************************












 





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada