CASTELL DE BRUNYOLA
BRUNYOLA - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Castell
gòtic de planta quadrada que data del segle XIV-XV, construït a sobre d’un
anterior que va quedar malmès a causa del terratrèmol de 1427. La primera
notícia escrita data del 1106 quan el Compte Ramon Berenguer II el donà a Guerau
Ponç de Cabrera.
La
funció del Castellera de fortalesa militar, i va tenir un paper molt important
sobretot en les Guerres Remences (segle XV) i la Guerra del Francès (segle
XIX)..
El 1922, els veïns varen sufragar la compra del Castell per acollir l’Ajuntament i les escoles. Actualment acull les oficines municipals i diverses sales d’actes.
El
castell de Brunyola es tracta d'una gran construcció de planta quadrangular.
Tota la muralla s'assenta sobre una base atalussada,
conservada en la seva major part. El cementiri adossat al sector de la muralla
orientat a ponent tapa totalment la base, però cal pensar que també està, o
havia estat, atalussada. Si considerem, a més, que havia existit una quarta
torre, es pot estimar que el perímetre exterior de la fortalesa havia estat
d'uns 168 metres.
De les quatre torres cantoneres, rodones i atalussades,
construïdes en origen, la que està orientada a sud-est ha desaparegut. En resten
dues al castell - la que està orientada a nord-est és utilitzada com a mirador
i la que està orientada a nord-oest es troba immersa en plenes obres de
restauració-. La quarta, orientada a sud-oest, és emprada com a campanar de
l'església parroquial de Sant Fruitós (Vegeu fitxa de l'església de Sant
Fruitós).
De les quatre façanes, la que es conserva en més bon estat i
que a més a més permet observar millor la imatge original i primigènia del
castell és la façana nord. La llargada del mur és de 23,12 metres, l'alçada
fins a la base dels merlets té 11,92 metres i el talús en té 3,12. El seu
gruix, mesurat a nivell dels merlets, és de 45 cm.
L'accés a l'interior del gran casal es practica mitjançant un
portal d'arc de mig punt, el qual no se situa en el centre sinó més a prop de
la torre de l'angle nord-est, el qual està equipat amb unes robustes i
poderoses dovelles, de pedra nummulítica o pedra calcària de Girona, molt ben
escairades i treballades. Al costat d'aquest portal trobem una cartel·la
metàl·lica en la qual es pot llegir el següent:
"A J U N T A M E N T D E B R U N Y O L A
Sigui notificat a tots els homes futurs i presents que
Jo, Ramon Berenguer, comte de Barcelona
per la gràcia de Déu, per propi desig i de bon grat
segrego i dono a tu, Guerau Ponç, vescomte,
per a propi alou teu, etc. El castell anomenat Brunyola, etc.
17 de febrer de 1106 - 22 de gener de 2006"
Sobre el portal trobem tres finestres rectangulars amb llinda
monolítica i muntants laterals de pedra. La més grossa es tracta d'una finestra
d'arc depressiu convex, mentre que les altres dues, de mida més respectable,
presenten les impostes retallades en forma de quart de cercle.
En el pis superior trobem dues obertures, a destacar
especialment la finestra gòtica d'arc conopial amb arquets trevolats.
Tanca la façana en la part superior uns sòlids i robustos
merlets.
La torreta orientada a nord-oest es troba bastant malmesa, ja
que ha perdut el terç superior del coronament. Actualment es troba immersa en
plenes obres de restauració. Conserva dues espitlleres per a armes de foc a la
part atalussada i s'hi pot accedir des de l'interior del casal a través d'una
obertura situada arran del sòl.
La torreta orientada a nord-est es troba en bon estat de
conservació i és emprada com a magnífic mirador, tot i no estar dotada amb els
típics i característics merlets. El seu perímetre exterior, a la part superior,
és d'uns 20 metres. Gràcies a la restauració, practicada a finals del segle
passat, la torre va recuperar el seu aspecte original, ja que es va retirar un
afegit de maons, així com altres elements.
La façana est ha resultat sensiblement modificada i alterada,
com així ho demostra el mur perimetral el qual ha desaparegut quasi en la seva
totalitat en aquesta zona. Per no desaprofitar la zona, l'espai físic del que
havia set l'antiga façana ha set reciclat i se l'hi ha donat una nova
funcionalitat, com és el d'accés posterior al castell el qual desemboca a
l'antic pati d'armes del castell. Tanmateix a la part que serveix de façana del
casal s'hi han recuperat tres merlets i la resta va ser rebaixada en una data
indeterminada, fins a gairebé tocar el talús, i també va ser enderrocat un tram
de l'església per construir-hi una rampa per tal d'accedir directament a la
plataforma del recinte.
La façana sud és on millor s'observa l'empremta de les
restauracions. Antigament era el portal a través del qual hom podia accedir a
l'interior del recinte murat, i a l'església, sense necessitat d'entrar al
casal. En aquesta façana sud s'experimenta l'aflorament de fins a 7
contraforts, els quals tenen com a missió apuntalar i reforçar l'estructura. És
en aquesta ala on trobem inscrit el cementiri de petites dimensions el qual
sembla estar ubicat sobre una plataforma aterressada. Al cementiri s'hi accedeix
per mitjà d'un portal d'arc de mig punt ubicat al costat de l'església. Es
tracta això si d'un petit cementiri que acull les despulles, dipositades en
nínxols, d'algunes dels veïns de la parròquia. La torre orientada a sud-est
és la que ha desaparegut. Mentre que la que està orientada a sud-oest ha estat
reciclada com a torre-campanar per a l'església parroquial de Sant Fruitós. Es
tracta d'una gran torre vertical d'una alçada aproximada d'uns 25 metres. La
planta d'aquesta torre és rodona, excepte el coronament el qual es transforma
en un octògon complementat amb la disposició de quatre estretes obertures d'arc
de mig punt. Remata la torre-campanar una teulada piramidal. Una
torre-campanar, assentada sobre una robusta estructura atalussada, que té com a
matèria primera les pedres fragmentades i els còdols irregulars, lligats amb
morter de calç i tot arrebossat. L'erosió, motivada pel pas inexorable del
temps, ha provocat el despreniment de part de l'arrebossat en zones puntuals de
la superfície física de la torre, originant clapes en les quals queda al
descobert la composició interna de la construcció. En ella s'hi veuen restes
enquistades del tram de muralla que l'unia amb el casal i orientat vers ponent.
La torre-campanar està unida amb l'església per un llenç de muralla de 8 metres
de llargada.
En la façana oest manca el pany o mur perimetral de tancament que convertia el castell en un clos emmurallat completament tancat i fortificat. Igual que la seva homònima - façana est- aquesta també ha estat reciclada o reconvertida en accés directe a l'antic pati d'armes del castell. Un accés que es practica per mitjà d'una gran escalinata. D'aquesta manera els dos accessos estan ubicats en el mateix eix de simetria, permetent una circulació interna per l'antic pati d'armes del castell. Un recorregut que es complementa amb la circumval·lació per tot el perímetre del castell a través d'un petit camí de ronda. Aquesta façana oest uneix el casal amb el campanar. També s'hi conserva tota la base atalussada excepte el tram que permet el pas de l'escala que comunica la plaça amb la plataforma de l'església. En total té una llargada de 24,69 metres. Davant la façana oest, situada al peu dels murs del castell, trobem la plaça empedrada coneguda popularment com la plaça de Brunyola.
El material emprat en la construcció en tot el conjunt de la fortalesa és a base de pedres d'esquist i sense treballar, extretes, en el seu temps, de pedreres de la rodalia. També hi ha rierencs i, en menor quantitat, algunes pedres volcàniques, provinents del volcà de la Crosa de Sant Dalmai. Totes aquestes pedres són de colors foscos i per això el castell ofereix un aspecte marronós. Pel que fa a la seva distribució, prima per sobre de tot l'arbitrarietat. Tanmateix en la façana nord és on més s'aprecia un ordre racional i aleatori en la distribució de l'aparell, ja que aquest, ara bé en zones puntuals, apareix disposat en format de filades. Aquesta modalitat constructiva s'anomena "opus spicatum". Les pedres es presenten poc treballades i hi ha alguna filada de còdols més petits. Tot plegat està disposat en forma d'espina de peix o d'espiga de blat.
Per la seva banda els dos portals del castell, les portes interiors, els pilars, les dues arcades del pati interior, les finestres, les cartel·les que aguantaven els cairats, així com els batiports i les espitlleres estan fets de pedra nummulítica o pedra calcària de Girona. Aquest tipus de material de construcció ofereix un color gris clar i contrasta vivament amb el de la resta de l'edifici.
A l'interior de l'antic pati d'armes del castell trobem dos elements interessants: per una banda tenim l'església parroquial de Sant Fruitós (Vegeu fitxa de l'església de Sant Fruitós). Mentre que per l'altra trobem el gran casal estructurat en dues construccions diferents, les quals estan adossades a la muralla en el sector orientat a tramuntana, la qual els serveix de façana principal.
En primer lloc tenim la construcció de planta quadrangular que consta de planta semisoterrada, primera planta, pis superior i golfes i que està coberta amb una teulada a quatre aigües.
L'accés al gran casal es practica mitjançant una
gran obertura improvisada excavada directament sobre la roca. Una porta que
originàriament no hi era i que se situa a uns dos metres del sòl; per això cal
pujar-hi per mitjà d'uns esglaons.
En la planta semisoterrada trobem l'accés a les instal·lacions
de l'Ajuntament i una gran cambra que es vol condicionar, entre mitjà i curt
termini, com a sala d'exposicions d'eines del camp, com així ho demostra el
gran nombre d'eines que en ella s'hi apleguen.
En la primera planta trobem les oficines de
l'Ajuntament i una gran cambra destinada a Sala de Plens.
El pis superior, de dimensions petites, està
ubicat entre el teulat i les oficines de l'Ajuntament i es destina a arxiu
municipal.
Resta finalment les golfes. Aquesta estança, de
grans dimensions, ocupa tot l'espai, sota teulat. Al mig del sòl s'alcen dos
pilars que sostenen les bigues principals del teulat de quatre vessants. Resta
totalment per definir, tant els seus espais interiors com la finalitat a què es
destinarà.
En els exteriors predominen les obertures
quadrangulars amb llinda monolítica i muntants de pedra, combinades amb
obertures rectangulars totalment irrellevants, ja que no acumulen cap mena de
treball a destacar, ja que la seva factura és relativament moderna.
L'altre edifici és més baix i més estret, si bé és
més llarg. És de planta rectangular i consta també d'una planta semisoterrada i
de dues més. En la restauració es va enderrocar part de l'afegit a la tercera
planta i es va substituir el teulat de dos vessants per un d'una sola aigua.
Notícies
històriques:
La primera notícia
documental del castell data del 17 de febrer del 1106. Del mateix segle
apareixen en documents els termes "Bruiola" i "Bruniola".
En un d'ells, el vescomte Gerald Ponç de Cabrera presta jurament de fidelitat
al comte Ramon Berenguer III. Li promet fidelitat a canvi d'una sèrie de
castells. L'altre document és la donació del comte dels castells de Barrés,
Brunyola i Torcafelló. Del castell de Brunyola n'especifica la situació: al
comtat de Girona i dins la parròquia de Sant Llorenç de Maçanet. El donant
afirma que tots tres li pertanyien per herència paterna així que ja existien,
com a mínim, en temps de Ramon Berenguer II, mort el 1082.
El 27 de gener 1116 el mateix Gerald Ponç
empenyora el castell, amb tots els honors i possessions però conservant la
propietat, a Pere Ramon de Vilademany per 400 morabatins. El vescomte concedeix
al seu vassall la potestat d'empenyorar el castell fins que no se li tornin els
diners.
El 1179 el castell és novament subinfeudat o
empenyorat. El 16 d'abril s'escriptura un acte de concòrdia entre els germans
Guillem, Pere i Arnau de Balanyà en el qual el primer fa donació als segons del
castell de Brunyola, entre altres possessions. El subfeu en mans dels Balanyà
dura fins al 1242, quan Bernat de Balanyà, net del primer dels tres germans
citats, el cedeix per testament a Pere de Viladegans.
Malgrat tot, els Cabrera continuen sent els
propietaris fins que el 3 d'agost del 1282 el venen al clergue Guillem de
Gaufredi. Aquest cop la venda és ferma i s'hi fa constar. Aquest deixa en
testament la propietat a la Pia Almoina de Girona que en serà propietària 488
anys fins que el 1776 la institució s'incorpora a l'hospici i amb ella totes
les seves propietats.
La forma del castell, planta quadrada amb quatre
torres és típica de la baixa edat mitjana, moment en què s'endegaren unes obres
de gran envergadura com indica el manual d'entrades i sortides entre el 1399 i
el 1401. L'Almoina també gastà una gran quantitat de diners en comprar
armament. Amb tot el castell perd el seu interès militar a mitjan segle XV.
Dos segles més tard s'enderroquen dos trams de
muralla i una torre. Mentre que una altra esdevé campanar de la parròquia.
Durant la guerra del francès el conjunt és usat
com a cavallerissa, cosa que va causar la pèrdua dels elements interiors de
mobiliari així com l'arxiu, que es cremà.
L'any 1834 l'Hospici ven el castell a Il·luminat
Font, del mateix poble, qui en modificà enormement la fesomia.
Alguns autors sostenen que aprofitant l'existència
del castell es va instal·lar una torre de telegrafia òptica, desapareguda,
pertanyent al ramal de la línia civil, encara que no està clar el lloc exacte.
Aquesta torre també es coneixia com la del Mirador, nom amb què també era
conegut el castell. La torre del ramal de la línia civil anterior era la de
Puigsardina (Riudarenes), a 11 km en línia recta, i la posterior era la del
Casalot (Bescanó), a 7,3 km de distància. El ramal de Barcelona a la Jonquera
va entrar en funcionament a partir de 1850 i derivava de la línia civil
principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de
Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a
l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la
Jonquera.
El 1922 els veïns sufraguen la compra del castell
per tal que es destini a acollir l'Ajuntament i l'escola.
El 1985 es van iniciar obres de restauració,
descobrint els paraments, voltes i forjats de la planta soterrada i restaurant
la sala gòtica del primer pis que es destinà a Sala de plens de l'Ajuntament.
En la segona fase es renovaren, principalment, les cobertes del castell. La
tercera fase es dedicà l'ala nord-est. Es partí de la idea de recuperar les
parts de la muralla original i la torre conservada.
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7175
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-brunyola-selva/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada