ESGLÉSIA DE SANT SADURNÍ
LA ROCA DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Segle: XVI
Descripció:
Edifici d'una sola nau
capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per
banda. La volta de la nau és de creueria i està dividida en tres trams separats
per arcs torals apuntats. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau
mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les
claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de
creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les quatre capelles
laterals estan obertes entre els contraforts que sostenen el temple i estan
cobertes amb voltes de creueria amb les claus decorades, exceptuant la segona
capella de tramuntana, la qual fou reformada al segle XVII construint una
cúpula. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes
a les dues capelles més pròximes a l'altar. A les més allunyades, en canvi, es
corresponen amb capitells sense figuració. Alhora, les capelles properes a
l'altar s'obren a la nau mitjançant arcs apuntats adovellats, amb els brancals
bastits amb carreus de pedra desbastats. Les altres dues, en canvi, s'obren
mitjançant arcs de mig punt adovellats. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc
rebaixat sostingut per una volta de creueria recolzada als murs laterals amb
clau central decorada. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una
petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. Presenta una fornícula
apetxinada oberta al mur i diverses restes de pintures murals conservades sota
els revestiments posteriors. Adossada a la banda de llevant del presbiteri hi
ha la capella del Santíssim, amb capçalera de planta semicircular i de factura
més tardana que la resta. Actualment, la nau del temple s'il·lumina mitjançant
una única finestra d'arc de mig punt arrebossat i emblanquinat. La façana
presenta un portal d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en
gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats.
L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals.
El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del
portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. El
portal està emmarcat per dos esvelts pinacles decorats, disposats a mode de
pilastres. Damunt del portal hi ha el rosetó circular adovellat. La façana està
rematada per una cornisa motllurada damunt la que s'obren cinc obertures
apuntades de perfil conopial. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar,
de planta quadrada i rematat per una espadanya que presenta dues esveltes
obertures d'arc de mig punt per les campanes. El coronament és emmerletat. A
l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge, amb la
coberta de quatre vessants de teula i l'aparell bastit amb maons. Tant la nau
com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. La
construcció és bastida, en general, en pedra treballada i sense treballar
lligada amb morter de calç. La façana principal presenta un revestiment
arrebossat que imita un aparell de carreus regulars.
Història:
L'església la va fundar
l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del
primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al
mur de tramuntana interior del temple. Entre els anys 1557 i 1581, el temple
fou engrandit i renovat, sota les ordres del mestre d'obres Bartomeu Roig. Vers
el 1558, Miquel Roig apareix com a mestre d'obres en el disseny i construcció
de la portalada. Posteriorment es documenta la realització de la teulada l'any
1604, i l'enrajolat el 1606, així com una reparació de la volta de la nau l'any
1636. En el transcurs d'aquest segle també es transformà la volta de la segona
capella de tramuntana en una cúpula. Durant la guerra de Successió, el temple
serví com a caserna de les tropes de Felip V.
***********************************************************
RETAULE
https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-sadurni
Segle: XVII – any 1616
Autor: Antoni Comes (escultor), Antoni Rovira
(pintor)
Descripció:
Retaule format per un
ampli sòcol de pedra, la predel·la i un pis, amb el coronament format només per
l'àtic central. Els muntants que separen els plafons estan formats per columnes
decorades amb motius florals, basaments integrats dins la predel·la, capitells
corintis i arquitrau superior amb decoració d'àngels. El sòcol de pedra
esculpit presenta sis bustos masculins assentats damunt pilastres decorades amb
motius florals, i dues portes de fusta situades als laterals i decorades amb
els relleus de sant Pere i sant Pau. Actualment, la localització d'aquestes
portes està invertida respecte el disseny original. La part més destacable del
sòcol són els dos escuts esculpits amb els símbols de la Roca i dels Àustries,
aquest últim del regnat de Felip III. La predel·la està formada pels sis
basaments de les columnes i quatre plafons intercalats entre ells. Cadascun
dels basaments presenta tres imatges esculpides, sumant un total de 18. Hi ha
les imatges de l'àngel Rafael amb Tobit, el rei David, els quatre pares de
l'església llatina (Agustí, Ambrós, Gregori i Jeroni) i els 12 apòstols amb
sant Pau en el lloc de Judes Iscariot. Els plafons, formats per petits alts relleus,
representen els quatre primers misteris de dolor del Rosari (Oració a l'hort,
la Flagel·lació, la Coronació d'espines i el Camí del Calvari). Al pis, destaca
la imatge central de sant Sadurní dins d'una fornícula apetxinada d'arc de mig
punt. Damunt seu, i integrada dins l'arquitrau, hi ha la data 1630, al·lusiva a
la data de finalització definitiva del retaule. Els quatre plafons del pis que
acompanyen la imatge de sant Sadurní representen el martiri d'aquest sant, la
seva detenció, la presentació de la verge Maria al temple i la fugida a Egipte.
L'àtic, dividit en dos compartiments, presenta les representacions de sant Marc
i sant Lluc amb els animals que els representen, el lleó i el brau.
Història:
El retaule major de
l'església de sant Sadurní de la Roca és obra de l'escultor Antoni Comes i es
va realitzar i instal·lar entre els anys 1615 i 1616. La policromia del retaule
és obra d'Antoni Rovira, entre els anys 1626 i 1630. L'any 1936, el retaule fou
mutilat destruint-ne totes les imatges exemptes. L'any 1938, amb la
reutilització de l'església com a fàbrica d'adob agrícola, tota la part de
fusta del retaule fou desmuntada i traslladada al Museu de Granollers per la
Junta de Salvaguarda de la Generalitat de Catalunya. Finalitzada la guerra, el
retaule fou retornat a l'església, tot i que amb diferents instal·lacions
efectuades als anys 1942, 1944, 1949 i 1967. Aquesta última, obra de l'escultor
Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta, i el decorador Pere Puntí, de Vic.
Els alts relleus de l'Oració a l'hort i del Camí del calvari es van quedar al
Museu de Granollers, sense indicar d'on provenien. No serà fins l'any 2002 que
des del museu identificaran aquests plafons com a integrants del retaule de la
Roca, i fins el 2008 que mossèn Rodolf Puigdollers en promogui el seu trasllat
a la parròquia. Actualment, el retaule està essent objecte d'una intervenció de
restauració subvencionada per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la
Generalitat de Catalunya.
Descripció:
Escut de pedra situat al
sòcol del retaule i format per una orla central ovalada i decorada amb una roca
de tres puntes policromada. L'orla presenta un emmarcament motllurat i daurat.
A banda i banda hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que sostenen l'orla
central amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que
l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes
de la part inferior. Tant els querubins com les volutes presenten restes de la
policromia original, de la mateixa manera que la resta de la peça.
Història:
Tenint en compte que el
retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els
anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que
l'escut fos col·locat posteriorment, la datació de la realització de la peça es
fixa en els mateixos anys que el retaule.
Descripció:
Escut de pedra situat al sòcol del retaule i format per una taula francesa acabada en punta, dividida en sis registres o quarters. El primer i el segon són de dimensions més grans que la resta. Al primer quarter hi ha representat un lleó, símbol de l'escut d'armes del regne de Lleó. El segon quarter fa referència al regne d'Aragó, amb les quatre barres, i al regne de Sicília, representat en aspa amb les armes d'Aragó i l'àliga negre, blasó de Sicília. Per sota d'aquests, el tercer quarter presenta les armes de la casa Àustria, amb dues franges vermelles que en flanquegen una altra de blanca o plata. Al seu costat, el quart registre probablement correspongui a les armes del Franc comtat, consistent en diverses flors de lis, en origen de color blau. Els dos últims quarters estan més degradats que la resta, però probablement corresponen a les armes de Borgonya, amb franges de color or i blau en origen, i a les armes de Brabant, amb un lleó rampant en el darrer quarter, tot i que no es pot apreciar amb precisió. A banda i banda de l'escut hi ha dos nens petits nus de cos sencer, que el sostenen amb una mà, mentre que amb l'altra s'agafen a les volutes que l'emmarquen per la part superior. Alhora recolzen els peus damunt les volutes de la part inferior. Penjant de la part inferior de l'escut hi ha la representació del Toisó d'or, ordre de cavalleria fundada pel duc de Borgonya. A la part superior de l'escut hi ha la corona imperial. Tot l'element conserva restes de la policromia original.
Història:
Tenint en compte que el
retaule major de sant Sadurní fou realitzat i col·locat a l'església entre els
anys 1615-1616, i que actualment no es coneix cap referència que indiqui que
l'escut fos col·locat posteriorment, aquest element podria correspondre al
regnat de Felip III de Castella, tercer rei de la dinastia dels Àustries, entre
els anys 1578 i 1621.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada