MONUMENT A MOSSÈN PERE DAUSÀ i ARXER
BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fou un capellà català format al Seminari
Diocesà de Girona i fortament influït per l'obra de Sants Boada a
Sant Feliu de Guíxols. Poc després de ser ordenat sacerdot ingressà a la Casa
Missió de Banyoles (1910) i ben aviat trobà l'oportunitat d'implicar-se en
una obra social, concretament en el Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles.
Quan entrà al Sindicat Agrícola Catòlic, aquest estava en
hores baixes, per aquesta raó Dausà dedica els primers mesos dins de l'entitat
per aconseguir suports i renovar la junta directiva. Tenia com a objectiu
trencar amb les típiques dinàmiques que es donaren també en altres sindicats
catòlics, on les juntes directives estaven «formades exclusivament per grans
propietaris; una opció (...) que acostumava a situar el Sindicat en la inacció
contínua i a limitar les seves possibilitats de progrés. (...) Pere Dausà
considerava que en “les obres destinades a les classes populars, s'ha de donar,
si es vol que tinguin èxit (...) als treballadors». Amb mesures inicials
com aquestes quedà palès que Dausà no s'acontentaria només en ser el consell
espiritual del Sindicat i, al cap de poc, el seu paper dins de l'entitac fou
gairebé omnipresent: «no només el trobem dirigint i redactant bona part dels
articles de collita pròpia que apareixen al Butlletí Sindical, sinó també
assumint funcions de representació en qualsevol mena d'acte públic, dirigint
reunions generals o negociant (...) Tasques, totes, que no es trobaven
recollides en els estatuts de l'entitat (...) i que corresponien, en la seva
major part, al president». A les veus que sorgiren criticant el paper que
desenvolupava el capellà dins del Sindicat, Dausà es defensava vinculant la
seva presència a l'èxit o fracàs de qualsevol iniciativa. «En la seva
particular concepció, considerava imprescindible que les obres socials
tinguessin una ànima, “un home, que enamorat de l'obra i fermament convençut de
la seva utilitat o necessitat, la impulsés, la dirigís i li donés vida (...)
deslligat tot lo possible de particulars interessos (...) sempre disposat al
sacrifici, ple de bona voluntat i ple d'entusiasme (...) no pot ser un altre,
per regla general, que el capellà”». L'objectiu, en primera instància, de
Dausà era «”acoblar” tots els seus socis,” unint-los i agermanant-los
cristianament», per aquesta raó articulà una sèrie d'activitats
paral·leles a l'activitat principal del Sindicar: escoles nocturnes, actes
religiosos col·lectius i representacions teatrals o de cinema.
Paral·lelament, entrà en contacte amb altres catòlics
socials i va intervenir en diversos intents per federar els sindicats agrícoles
de Catalunya i la diòcesi de Girona.
Finalment, decebut pels obstacles amb què topà la seva tasca i amb un estat de salut cada vegada més precari, el 1925 abandonà Banyoles i tota implicació amb el sindicalisme agrari catòlic. Després d'alguns mesos d'implicació en l'obra dels exercicis parroquials, el 1928 fou destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929, a Peralada, on morí el 1935.
Autor: Francesc Torres Monsó
Materials: Pedra, bronze
Dimensions: 200 cm
Descripció: Monument format per un conjunt de
cilindres de pedra artificial, de diverses alçades, a sobre d’un dels quals, el
situat més a la dreta, hi ha el bust clàssic de mossèn Pere Dausà, realitzat en
bronze.
Comentari: Mossèn Pere Dausà i Arxer (Arenys de Mar
1887- Peralada 1935) va ser nomenat consiliari del Sindicat Agrícola Catòlic de
Banyoles el 1913. Col·laborà amb la revista La Creu i el Butlletí
Sindical. Fou rector de Vilatenim (1928) i arxipreste de Peralada (1929), on
promogué la construcció de les escoles parroquials.
*********************************************************
