MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
MAÇANET DE CABRENYS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Segona República i Guerra Civil a Maçanet de Cabrenys
La proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 es rebé amb eufòria a Maçanet. L'Ajuntament, presidit per Mariano Mas, va organitzar una gran manifestació amb música i cants de la Marsellesa. S'homenatjà amb un monòlit els capitans Galán i García, morts per la causa republicana, i es van rebatejar carrers i places amb noms de destacats personatges republicans.
A les eleccions municipals de 1934 va guanyar la candidatura d'Agrupación Republicana "Luz" i s'elegí alcalde Manuel Morlius. La desfeta de la indústria surera local havia deixat cent treballadors sense feina i el consistori endegava diversos projectes per pal·liar la situació.
L'alçament militar del juliol de 1936 va motivar que el president del Comitè Antifeixista, Joaquim Bassó, es fes càrrec de l'Ajuntament. Els capellans, informats de la nova situació, decidiren marxar. Tot seguit els elements més extremistes van saquejar l'església i les capelles, van cremar imatges i retaules, i es van endur campanes. Es portà a terme l'ocupació de cases i la confiscació de tot tipus de béns dels fugitius per "necessitats de guerra", mentre els milicians i els carrabiners vigilaven la frontera.
El gener de 1937 fou elegit nou alcalde Miquel Barnadas (PSUC). El 15 de març va arribar a Maçanet un escamot anarquista per detenir les persones considerades de dretes. Barnadas s'hi enfrontà amb fermesa, motiu pel qual fou assassinat al local de La Pau.
A mitjans de 1938 hi havia uns 150 refugiats al poble, que van anar augmentant. D'entre els 220 allistats per anar al front, 40 van desertar. La guerra va acabar amb un balanç de 30 persones de Maçanet mortes al front, tres a la rereguarda i quatre víctimes de la repressió franquista, un cop acabada la guerra.
Camins de l'exili a Maçanet de Cabrenys
01 - Carretera de les Salines - 02 - Camí de les Salines - 03 - Camí del Castell de Cabrera
04 - Camí de la Vajor - 05 - Camí de Maçanet a Sant Llorenç de Cardans
06 - Camí de Maçanet a Costoja - 07 - Camí del Grau a la Vajol
08 - Camí de Maçanet a Darnius - 09 - Carretera de Darnius a la Vajol
Avinguda de Josep Canalejas
Vista general de Maçanet de Cabrenys
Tanc abandonat als afores del poble pel l'exèrcit republicà
L'exili republicà i el pas de refugiats de la Segona Guerra Mundial
Els fronts de guerra van evolucionar desfavorablement als interessos de la República. Acabada la batalla de l'Ebre, la ofensiva franquista a Catalunya a finals de 1938 va provocar un augment de trànsit de refugiats que, camí de França, van començar a arribar a Maçanet. Finalment, la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939 va generar un èxode republicà massiu.
Centenars de militars i civils travessaven diàriament el terme municipal i s'enfilaven muntanya amunt cap a França. La majoria anaven a peu, d'altres amb tota mena de vehicles, que abandonaven quan ja no podien avançar més o veien propera la frontera. Anaven carregats amb els béns més valuosos que havien pogut salvar, però que en molts casos, pel pes i les presses, haurien de deixar abandonats pel camí. Així, per tot arreu hi havia estris, armes, municions, roba, queviures... Diverses famílies de Maçanet i la major part dels gairebé 300 refugiats que es trobaven al poble van optar per marxar a l'exili. El 13 de febrer va arribar un destacament militar que va declarar el poble zona nacional. Un cop acabada la guerra, molts combatents republicans detinguts van ser empresonats als camp de concentració franquistes i almenys dotze maçanatencs van ser detinguts i encarcerats. L'escassetat alimentària i la crisi de postguerra van comportar l'establiment de cartilles de racionament durant més de deu anys.
L'exèrcit franquista va militaritzar la frontera des de 1939 i hi tingué presència destacada fins als anys 50. Malgrat aquest control militar, en plena Segona Guerra Mundial, sobretot a partir de 1942, amb el control alemany de tot França, Maçanet serà lloc de pas clandestí de voluntaris evadits de França, d'aviadors aliats caiguts en territori francès i també de civils, molts d'ells jueus, que fugien del terro nazi.
Rutes dels exilis
en color vermell - Coll de Lli
en color groc - Colladels Pous
en color lila - Coll de Ceret
en color verd - Puoig de les Salines
Refugiats republicans al pas fronterer del Pertús. Febrer de 1939
Fons Auguste Chauvin, Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, Perpinyà
Casa del guarda forestal. Família Figa
Carretera de les Salines, prop de la casa forestal
Vista del camí i del Santuari de les Salines
Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà
Espasi de memòria al voltant de Maçanet de Cabrenys
La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.
Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressióa les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.
Rutes dels exilis
El 26 de gener de 1939 les tropes rebels van entrar a Barcelona. A partir d'aquell dia, l'èxode republicà va prendre dimensions apocalíptiques, amb centenars de militars i civils que travessaven el terme i s'enfilaven muntanya amunt, cap a França. La majoria anaven a peu.
En aquesta zona, la ruta de l'exili més concorreguda fou la carretera forestal de les Salines, perquè era un vial que permitia el pas de vehicles i no tenia pèrdua, pels que podien recórrer amb vehicles els tretze quilòmetres de pista. Els que anaven a peu feien drecera passant per can Gallat, el mas Roger i el santuari de les Salines. Era un recorregut que en tres hores els duia a la frontera.
Muntanya de Frausa Pirineu Oriental i carretera de les Salines
*******************************************
Enllaç amb informació:
Maçanet de Cabrenys és un dels municipis que forma part
del projecte “Retirada i Camins de l’exili a l’Alt Empordà”, que aplega les
localitats i paratges de la comarca que van tenir més rellevància en el moment
del gran èxode republicà del febrer de 1939.
Es calcula que entre 40.000 i 70.000 persones, tant civils com militars, van
passar per Maçanet de Cabrenys el febrer de 1939 per emprendre la ruta de l’Alt
Empordà occidental pel pas de Costoja. Així, des de Maçanet sortia un camí de
carro cap a Tapis i el coll dels Horts, i que es transformava en un pas molt
estret abans d’arribar Costoja. Malgrat aquesta estretor, el pas de Costoja va
esdevenir una de les vies d’exili alternatives al camí principal i oficial per
creuar la frontera, pel coll de Portús. Des de Costoja s’arribava a Sant
Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i Banys d’Arles.
Tenint en compte la posició estratègica del municipi en context de retirada,
Maçanet de Cabrenys va ser també seu les Corts republicanes en desarticulació,
presidides per Diego Martínez Barrio.
Un plafó del Memorial Democràtic ubicat al costat de l’Oficina d’Informació i
Turisme explica i recorda el paper del municipi en la retirada republicana. El
municipi, a més, organitza visites guiades pels espais de la vila que hi van
tenir un rol més destacat.
*******************************************
