ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DE TARADELL

TARADELL - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

*************************************************

Enllaç amb informació de l'església:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis-de-taradell

Estil / època: Medieval Modern Contemporani barroc Romànic – segle XI

Descripció:

L'església de Sant Genís de Taradell està situada al nucli de la població. És un edifici d'estil barroc construït sobre una antiga església romànica, de la qual només en queda una part del campanar. Va ser reformada entre els segles XVI i XVII, tot i que bona part de l'estructura actual va ser feta de nou al segle XVIII. Al segle XIX s'hi va afegit la capella del Santíssim.
És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau coberta amb volta de canó, dividida en trams per arcs torals amb llunetes intercalades que descansen sobre pilastres. Als laterals hi ha les capelles, quatre a cada costat, que comuniquen entre sí. El presbiteri és ovalat i es troba elevat per mitjà d'uns graons, i està presidit per la imatge del Sant fixat a la paret amb pintures de motius neoclàssics. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia, que comunica amb la rectoria a través d'un pontet exterior, i a l'altre la capella neoclàssica del Santíssim. Aquesta està coberta amb volta de canó amb llunetes intercalades i una cúpula esfèrica, amb un petit altar i una fornícula. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat idelimitat per una barana metàl·lica. La il·luminació de la nau es fa mitjançant la rosassa, situada sobre el cor, així com les petites finestres sota les llunetes. L'accés a l'església es fa a través d'una portalada barrroca d'arc escarser, sobre la qual hi ha una orla on hi consta "PARROQUIAL DE SANT GENIS DE TARADELL". Presideix la portalada una fornícula amb la imatge del Sant, que enllaça amb la rossassa a través d'uns motius esgrafiats, presents també a les finestres d'arc escarser de pedra que hi ha als costats de la façana. El frontis està coronat amb un capcer sinuós als extrems i triangular a la part superior. A la part posterior, adossat a l'altar, hi trobem el campanar, de planta quadrangular. La part superior de les façanes laterals estan reforçades amb contraforts. A la façana de llevant s'hi va obrir un portal nou, amb una llinda reaprofitada, i s'hi va col·locar una clau de volta. L'acabat exterior és arrebossat, amb els carreus de les cantonades i el campanar de pedra vista.

Història:

L'església de Sant Genís està documentada des del segle X, tot i que al segle XI fou refeta i consagrada de nou. Va ser saquejada pels francesos durant la Guerra dels Segadors, motiu pel qual va ser refeta al segel XVIII. En la seva reconstrucció hi van contribuir els vigatans pagesos, i s'encarrregaren de l'obra els mestres d'obres Josep i Jacint Morató. L'any 1904 va patir un incendi, que va malmetre bona part de l'edifici i el retaule del taller dels Ral. Fou restaurada i consagrada de nou l'any 1910.

Enllaç amb informació de les campanes:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-genis-de-taradell

Època: segle XVIII

Descripció:

Al campanar de Sant Genís de Taradell s'hi conserva una campana del final del segle XVIII i una de mitjans del segle XX, passada la Guerra Civil. Són fetes de bronze una de petita i l'altra de mitjana. La més antiga va ser feta per Damià Ventula, campaner de Vic.

Història:

Les campanes que hi havia antigament varen ser destruïdes durant la Guerra Civil, com succeí en bona part de Catalunya amb l'objectiu de fondre-les per fer-ne munició. Acabada la Guerra se'n va col·locar una de nova i una de més antiga procedent d'un altre indret.

Enllaç amb informació del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/21486

Cronologies: Medieval (400 / 1492) Modern (1453 / 1789 )

Descripció:

L'església de Sant Genís es troba situada dins del nucli urbà de Taradell. La parròquia de Sant Genís es troba documentada els anys 959, 969 i 988 com a primeres referències. Posteriorment, el 1076, data la consagració de l'església que es dedica a Sant Genís, Sant Joan i Sant Pere. Es tractaria d'una basílica d'una sola nau amb absis i dues absidioles al creuer i un campanar exempt. Posteriorment, l'església es reformà amb la construcció de nous altars i capelles: el 1235 l'altar a Santa Maria; 1597 capella del Roser; 1609 capella a Sant Sebastià i 1630 la capella de Sant Isidre. La coberta del temple i el campanar es repararen el 1438 i arrebossar l'exterior del temple el 1522. el 1654 és saquejat per les tropes franceses. La nova església barroca va ser construïda pels mestres de cases, els germans Morató entre els anys 1755 i 1763. És probable que durant la construcció de l'església barroca s'utilitzés l'antiga església romànica que ocuparia en bona part l'actual capella del Santíssim. Degut a les dimensions del nou temple es decideix el 1799 afegir un nou pis al campanar. Finalment els anys 1949-50, es reformà afegint trets neo-romànics i s'incorporà un rellotge d'esfera al tram superior. El 1904 un incendi havia destruït el retaule i part de l'edifici. La intervenció arqueològica va ser motivada pel projecte de reforma de l'àrea situada entorn de l'actual església de Sant Genís (concretament en el sector est, on havia de trobar-se la necròpolis corresponent a l'església romànica) en previsió de la probable destrucció d'elements arqueològics. Els treballs arqueològics van consistir en l'obertura d'un seguit de sondejos entorn de l'església de Sant Genís de Taradell. A tots els sondejos s'ha documentat l'existència d'una necròpolis d'època medieval, amb inhumacions amb llosa i d'altres practicades a la terra argilosa i fosca, sense cap signe extern d'identificació. Es documentà una zona destinada a l'enterrament dels infants, on en un espai reduït es documenten 5 tombes infantils. En aquest mateix sector es troben dues tombes d'adults d'època moderna, que confirmen la perduració de l'espai cementirial. En un dels sectors es van documentar murs d'època moderna que tallaven la necròpolis medieval, destruint-la parcialment. Aquests murs podrien correspondre a estructures d'edificacions annexes a l'església romànica. Durant la construcció de l'edifici barroc es va destruir l'església romànica i les seves edificacions annexes, conservant només el campanar. Per tant l'interior de la nau actual de l'església pot contenir les restes de l'antiga església romànica i a la zona est, la resta de la necròpolis medieval.  

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24142

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1366_SGenisTaradell/SGenisTaradell.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-genis-de-taradell

*************************************************

 

  MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

RAMON BLASI, REGIDOR i ALCALDE REPUBLICÀ DE TARADELL (1894-1939)

TARADELL - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Ramon Blasi, regidor i alcalde republicà de Taradell (1894-1939)

Ramon Blasi Blasi va nèixer a Taradell el 4 de març de 1894, fill de l'Antonio Blasi i la Lluïsa Blasi. Es va dedicar a la pagesia i va participar també en politica local.

A partir de 1934 va ser regidor a l'oposició a l'Ajuntament. Aquell any, es va generar un conflicte amb l'aprovació de la llei de contracte de conreus de l`11 d'abril. La Llei de Contractes de Conreu volia garantir la durada i l'estabilitat dels contractes i la possibilitat de convetir els conreadors en propietaris de la terra. Els regidors de l'oposició, d'ERC i la Unió de Rabassaire, eren favorables a la llei, però no així l'equip de govern. Des de l'oposició, es va demanar també la retirada d'emblemes religiosos, que l'alcalde no va aceptar.

En les eleccions municipals de 1936 és elegit alcalde Adolf Roca Tuneu, afiliat a ERC, amb Jacint Sellés, Narcís Rovira i Ramon Blasi de regidors. Amb l'aixecament militar i l'inici de la Guerra, les milícies antifeixistes van prendre els ajuntaments. A l'octubre, en l'intent de la Generalitat de recuperar l'autoritat i el control de la situació arreu de Catalunya, Ramon Blasi serà nomenat alcalde, càrrec que mantindrà fins al final de la guerra.

Ramon Blasi Blasi. Fon: Marta i Elisenda Soler Blasi

Plaça de Taradell, a la dècada de 1920. La casa de Ramon Blasi és la del fons, a la dreta. Quan hi va viure Ramon Blasi s'anomenava Plaça de la República i va passar a dir-se Plaça Dos de Febrer, amb l'ocupació de l'exèrcit franquista.

Arxiu fotogràfic de Taradell. Cedida per Vicenç Autonell.

Acta de constitució de l'ajuntament de Taradell, amb el nomenament de Ramon Blasi com alcalde, el 15 d'octubre de 1936.

Arxiu Municipal. Plens 1933-1942. Caixa 443.

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/215

**************************************************

**************************************************

 MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA 

RUTA WALTER BENJAMIN A PORTBOU

PORTBOU - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Walter Bernjamin

(Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940)

Memorial Walter Benjamin

Les circumstàncies posteriors a la mort de Walter Benjamin han contribuït a una certa mitificació de la seva figura. El doctor Vila, que va certificar la seva mort, l'inscriu literalment com a "Benjamin  Walter", tot allunyant així qualsevol parentesc i relacií jueva. Benjamin va ser enterrat a corre-cuita al cementiri catòlic, al nínxol 563. Nínxol, que, durant 5 anys, va deixar pagat Henry Gurland. Passats aquests 5 anys  les restes de Walter Benjamin  van ser dipositades a la fossa comuna del cementiri de Portbou, honorant d'aquesta manera, des de la inconsciència, la memòria d'aquell que havia dit: "La història no és solament un a història dels triomfadors, dels dominadors, dels supervivents, és primàriament la història del sofriment del món". Són aquests  els éssers anònims, privats del nom i la memòria, els qui sustenten la història. El memorial "Passatges" de l'escultor Dani Karavan, invoca directament l'experiència del dolor i permet rememorar el profund sentit de la tragèdia que va associat a l'experiència de l'exili. El cementiri de Portbou va ser visitat l'octubre de 1940 per la filòsofa Hanna Arendt, amiga personal de Benjamin, que poc temps després va escriure: "el cementiri dóna a la badia, directament sobre el Mediterrani; està tallat en la pedra i llisca en el penya-segat. És un dels llocs més fantàstics i més bells que jo he vist mai a la meva vida".

Daararera imatge de Walter Benjamin

Mapa de la ruta Walter Benjamin a Portbou

Passatges

Després de set anys d'exili per diferents punts d'Europa, el darrer passatge de la vida de Walter Benjamin tingué lloc a Portbou. Pensador de frontera i una de les ments més lúcides de la modernitat, va demostrar una extraordinària capacitat per portar el pensament fins als seus propis límits. La seva claredat intel·lectual va rellegir la història cultural europea des d'una perspectiva trencadora amb el seu temps, avançant-se al que es desenvoluparia al llarg de la segona meitat del segle XX.

"Passatges" és el nom del Memorial que l'artista israelià Dani Karavan va realitzar a Portbou en homenatge a Walter Benjamin, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Seguint el model del pesament benjaminià, l'obra connecta els rastres de dolor del passat, la memòria i l'exili amb la possibilitat d'un futur renovat.

Ès una tasca més àrdua honorà la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria de les que no tenen nom.

Memorial Passatges a Walter Benjamin de Dani Karavan

Bé Cultural d'Interès Nacional BCIN 2018

Walter Benjamin filòsof alemany Berlín 1892 - Portbou 1940

"No hi cap documenet de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie"

Tesis de la filosofia de la història VII

Carta de Walter Benjamin a Henry Gurland i Theodor W.Adorno

"En una situació sense sortida, no tinc altre elecció que posar-hi terme. La meva vida finirà en un petit poble dels Pirineus on no en coneix ningú. Us prego que doneu expressions al meu amic Adorno i li expliqueu la situació a què m'he vist abocat. No tinc temps per escriure totes les cartes que hagues volgut".

Portbou, 25 de setembre de 1940

75è aniversari de la mort de Walter Benjamin. Ajuntament de Portbou 2015

La cultura es mesura sobre tot per les tombes i la profunditat de la cultura pels nostres cementiris. El dret a un enterrament digne després de la mort, és també un dels drets humans. Que així sigui en nom de totes les víctimes enterrades en fosses comunes.

Ajuntament de Portbou 1998.

**************************************************

Walter Benjamin vers la llibertat

El 25 de setembre de 1940, Walter Benjamin, juntament amb la fotògrafa Alemanya Henny Gurland, el seu fill Joseph i algunes persones més que havien trobat a la muntanya, arriben a Portbou.

Durant el trajecte, des de Banyuls de la Marenda fins al pic de Querroig, just a la líniade la frontera, els havia guiat Lisa Fittko, esposa d'un vell conegut seu, Hans Fittko, periodista alemany. Les condicions de la marxa havien estat molt dures. A les dificultats pròpies d'un sender de muntanya, cal afegir-hi la salut precària de Benjamin, a més de la terrible circumstància de saber que la Gestapo els podia detenir en qualsevol moment.

Vista de Portbou a mitjans del segle XX

Walter Benjamin i el Portbou de 1940

Al captard del deia 25 de setembre, després d'un camí que havia durat gairebé dotze hores, Benjamin entrava a Portbou, possiblement per la boca del mateix túnel que avui dóna al camí de la ribera. Portbou era un poble de frontera devastat i ruïnós després de l'acabament de la Guerra Civil espanyola, on la presència dels membres de la Gestapo era un fet habitual. Walter Benjamin i els seus acompanyants es varen dirigir a la comissariade policia, ubicada a l'estació.

Campanar i cases bombardejades. Portbou, any 1940

Portbou i l'estació internacional de ferrocarrils

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional  de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà

Cotxes desballestats al camí del Coll de les Belitres

Foto: Giménez Caballeros, E. (1939)

Hay Pirineos. Notas de un alférez de la IVa de Navarra sobre la conquista de Port-Bou. Barcelona, Editorial Nacional

Entre el gener i el febrer de 1939 gairebé mig milió de refugiats, entre civils i militars, va aconseguir territori francès travessant majoritàriament els passos fronterers de Porbou-Cervera, La Jonquera-Pertús, Camprodon-Coll d'Ares- Prats de Molló i Puigcerdà-Tor de Querol-Osseja. Havia començat la "La Retirada", fins al moment, el més important dels moviments migratoris que havien marcat la història contemporània espanyola. La quarta i més nombrosa de les sortides provocades per la guerra civil espanyola. La nostre Ruta 6.2 discorre precisament per un dels passos majoritàriament utilitzats per la població que fugia al començament de 1939, la qual té el seu punt de partida aquí al port marítim de Portbou. Pugem les escales que zigzaguegen i que ens condueixen a un petit carrer que acaba en una bifurcació, un pas per sota de la carretera i unes escales que pugen. Agafarem la primera opció i arribarem a altres escales amb força pendent que desemboquen al carrer Sant Jordi, el qual seguirem fins a arribar a una bifurcació on prendrem el camí de la dreta i continuarem avançant cap a Can Rossend. Arribats a aquest punt agafarem el sender que queda a la dreta de la casa i deixant Portbou seguirem ascendint fins el Coll de Belitres, on trobarem l'antiga duana. Allà el nostre sender creua la carretera, la qual haurem de seguir uns metres fins arribar a l'antic pas fronterer, i ja en territori francès, començarem a baixar cap a Cerbère alternant tramsde carretera i camí que finalment desemboquen en una petita carretera que passa per sota de les vies del tren i dóna accés al nucli urbà de Cerbère. Un cop allà, deixem a l'esquerra un túnel de pas pera cotxes i continuem per la Rue du Riberal fins al final del carrer on trobem l'Oficina de turisme, el final de la nostre ruta.

Coll de Belitres el febrer de 1939

Estació de Portbou

**********************************************************

Camins de frontera

Durant la Guerra Civil, el franquisme i la Segona Guerra Mundial, milers d'exiliats van creuar el Pirineu en ambdues direccions.

A la sortida de Portbou per la N-260 , en direcció a Cervera es troba l'antic edifici de la duana. Prop de 300.000 persones van fugir cap a l'exili per aquest punt al final de la Guerra Civil espanyola, entre ells el poeta Antonio Machado. Fugint del nazisme, jueus i intel·lectuals europeus van entrar a Espanya per aquest lloc o bé travessant la muntanya. Més endavant, el pas fronterer es va establir al Coll dels Belitres. Aquest doble sentit de l'exili el converteix en un escenari d'excepció de la lluita antifeixista a l'Europa contemporània.

El setembre de 1940, el filòsof alemany Walter Benjamin travessa la frontera francoespanyola fugint de la persecució antisemita. La ruta que va seguir porta el seu nom i transcorre entre les localitats de Banyuls i Portbou, a través del coll de Rumpisó, passant pel Castell de Querroig. Es troba arranjada i senyalitzada en la seva totalitat. També se la coneix com la ruta Líster, un antic camí de contrabandistes que va seguir la divisió del general republicà Enrique Líster en la seva retirada.

Walter Benjamin, filòsof alemany, de família jueva va nèixer a Berlín el 1892 i suposadament, es va suicidar amb una sobredosis de morfina a Portbouel 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, en assabentar-se que havia de ser repatriat.

Al costat del cementiri de Portbou, el 1994 es va inaugurar el memorial "Passatges" espai de calma i reflexió dedicat a Benjamim realitzat per l'escultor israelià Dani Karavan. Obra d'interès històric, artístic i social, és emblema de valors humans i model d'integració al paisatge únic al món. Una citació de Walter Benjamin homenatja als oblidats de la història.

Walter Benjamin s'ha convertit en un dels més grans pensadors del segle XX.

**********************************************************

Walter Benjamin és retingut

Walter Benjamin disposava d'un salconduit per poder travessar Espanya i dirigir-se a Lisboa, on pensava embarcar-se cap als Estats Units. El fet d'haver aconseguit fugir de la persecució nazi i de saber que era lliure el va portar a presentar-se a les autoritats per regularitzar la seva situació.

A la comissaria de policia, Benjamin rep la notícia de la denegació del permí d'entradaa Espanya. Li cal disposar d'una autorització per sortir de França. Excepcionalment i a causa del seu estat de salut se li permet quedar-se a fer nit a Portbou. La policia l'acompanya, juntament amb Henny Gurland i el seu fill Joseph, a la Fonda "Francia".

Andana de l'estació de Portbou, any 1940

**********************************************************

La Fonda "Francia", lloc de reclusió

Walter Benjamin i els seus acompanyants van entrar a la Fonda. Benjamin, molt fatigat, es va instal·lar a la seva habitació. Una cambra situada al segon pis, concretament ala número 4, que donava a la part posterior de l'edifici. Els fets que succeeixen durant les hores següentsil·lustren d'una forma colpidora tota la tragèdia de la barbàrie.

Benjamim mateix, citant Kafka, diu: "hi ha moltíssima esperança, perè no pas per a nosaltres".

**********************************************************

Enllaços amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/32

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45527

https://ca.wikipedia.org/wiki/Walter_Benjamin

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8684

**********************************************************