MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

RUTA DEL FRONT AL PENEDÈS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS - L'ALT PENEDÈS 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Basílica de Santa Maria utilitzada com a taller mecànic durant la Guerra Civil erntre 1936 i 1939

Per tot el territori es crearen o s'aprofitaren innstal·lacionso edificis per servir al front establint-se una reraguarda avançada. Els hospitals de sang com la Clínica nº10 del Molñi d'en Rovira a Vilafranca, s'omplien amb els ferits dels combats a l'Ebre. Els quadre aeròdroms establerts al Penedès i els tallers de muntatge d'avions bullien d'activitat. Les fàbriques varen reconvertir la seva producció per al món civil i produïen material de guerra. Una petita foneria del carrer Vidal esdevingué fabricant de peces per a armes curtes, s'establí un taller d'avions al carrer Mestre Recasens. Altres edificis com la fàbrica de tractors Cal Benach a Sant Sadurní d'Anoia passà a blindar camions i fer tanquetes amb el nom de "Fàbrica Z".

A Vilafranca, la basílica de Santa Maria, cremada al 6 d'0ctubre de 1934, es trobava molt malmesa i buida quan es va convertir en taller de camions i vehicles militars que tenien la seva entrada i sortida per la porta principal que s'havia fet accesible amb una rampa de terra.

La majoria d'instal·lacions que esdevingueren subministradors del front es varen dotar de refugis per als seus treballadors. Just al davant, al centre de la plaça de Jaume I; s'hi construí un refugi per a mecànics i veïns en forma de ziga zaga, que s'enrunà al 1964 durant la reforma de la plaça.

Espais de la ruta del Front al Penedès

Taller mecànic a Santa Maria, gener 1939

Imatge d'un blindat fet a Vilafranca

Refugi de la plaça Jaume I i enderroc 3-7-1964

Cartell: La prodecència és dde la Biblioteca del Pavelló de la República Universitat de Barcelona

Basílica de Santa Maria

*****************************************************************

Plaça de la Vila

El dia 21 de gener de 1939, a primera hora de la tarda la 5 Divisió de Navarra ocupa Vilafranca "sin resistencia alguna".

Els soldats anaven tan bruts, com els republicans en retirada i només s'hi distigien per la boina vermella, segons alguns testimonis. La població es va mantenir amagada a llurs cvases i refugis, i només al cap d'un temps van sortir a rebre als soldats franquistes. Un veí sortí amb una imatge de la mare Ràfols.

Es col·locà la bandera bicolor al balcó de l'Ajuntament i s'endarrerí el rellotge municipal dues hores, ja que a l'Espanya franquista el rellotge es regia pel sol. El pregoner anuncià per l'endemà missa a la Rambla. El nou alcalde, Joan Francesch canvià el nom de la plaça de la República  (la de l'estació) pel de Sagrat Cor de Jesús, atenent a una "aparició" que havia tingut. Es canvià la moneda, i s'aboliren els drets civils per sotmetre a tothom sota la llei marcial.

Un cop acabat el conflicte, la vida als pobles canvià radicalment, la repressió física, moral i social era asfixiant com explica Josep Milà Atset, nascut a Vilafranca el 8 de desembre de 1921:

"Tu saps el que és arribar a casa vençut, d'una guerra  i viure un clima que no és el teu...que cada diumenge hi ha una missa de Campanya al mig de la Rambla de Sant Francesc i després desfilada dels Falangistes; que cada dia ales 7 de la tarda quan arriaven bandera a la caserna tots els que passejaven per les rambles s'havien de posar "firmes" i fer la salutació feixista...no ha vaig poder aguantar".

Acte franquista a la plaça de la vila

Missa de camap a Vilafranca

Desfilada de les tropes franquistes

Bnad d'us d'idioma castellà

Es canvià la pesseta republicana per la pesseta franquista

Plaça de la Vila 

*****************************************************************

Teatre Cal Bolet

Aqest teatre construït per iniciativa privada l'any 1886, fou utilitzat com a presó provisional entre els dies 22, 23 i 24 de gener de 1939.

L'edifici consta de quatre espais: vestíbul, sala amb platea i dos pisos de llotges, escenari i camerinos. Més de mil presoners republicans convisqueren en aquest espai sense condicions higièniques i alimentàries, molts d'ells ferits.

Posteriorment foren traslladats a Valls i d'allà a Saragossa, anaren a altres presons, a camps de concentració i d'altres foren afusellats després de ser jutjats de manera sumària, sense garanties jurídiques.

S'utilitzaren altres edificis del Vendrell i Vilanova i la Geltrú com a presons provisionals els dies posteriors a l'entrada de les tropes franquiestes.

Altres llocs s'habilitaren com a llocs de confinament dels batallons de presoners que reparaven infraestructures destruïdes durant la guerra, com és el cas de l'edifici dels Trinitaris del carrer de la Font a Vilafranca del Penedès.

Presó a Sant Miquel de Reis (València) on molts penedesencs varen ser empresonats després d'haver estat confinats a Cal Bolet i jutjats sumaríssimament

Teatre Cal Bolet 

*****************************************************************

 MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

CEMENTIRI DE TORELLÓ

TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El 4 de febrer de 1939, un camió amb una dotzena de soldats republicans va marxar direcció Manlleu per volar els ponts d’accés a Torelló. El camió va ser metrallat per soldats franquistes, que van capturar dos oficials i els van conduir cap al Mas del Puig, convertit en lloc de comandament de l’avantguarda franquista. Aquella mateixa nit, una família de masovers pròxims al lloc va sentir ràfegues de metralladora. L’endemà, quan les tropes franquistes ja n’havien marxat, en Josep Bartina i el seu germà Agustí, de la família de masovers, van descobrir el cadàver d’un dels presoners a la part baixa de la casa. L’Alcaldia de Torelló els va ordenar enterrar-lo allí mateix. El van embolcallar amb una flassada i el van enterrar a prop d’un om. 

El desembre de 2014, l’Associació d’Estudis Torellonencs (ADET) va trobar un possible cas que encaixava i, el juliol de 2015, la Generalitat de Catalunya va realitzar una intervenció arqueològica a l’entorn del Mas del Puig – Puigdesalit, on es va excavar les restes òssies dipositades en una fossa simple, corresponents a un individu de sexe masculí de 25-30 anys d’edat i una estatura mitjana de 167,41 cm. La posició de l’esquelet suggeria un dipòsit intencionat de l’individu. També es van recuperar objectes vinculats amb les restes, com botons de diversos tipus, i restes de metall (destaquen sengles insígnies del Cos d’Enginyers), i teixits a la meitat superior del cos.

L’encreuament del perfil genètic de les restes del soldat de Torelló amb els perfils genètics dels familiars del possible cas del Cens de persones desaparegudes va resultar negatiu, així com també els posteriors encreuaments realitzats dins del Programa d’Identificació Genètica de la Generalitat de Catalunya.  

El 31 de març de 2016, les restes no identificades van ser inhumades al nínxol 643 del cementiri municipal de Torelló. El novembre de 2016, impulsat per l’ADET i veïns de Torelló, es va realitzar un acte públic de rebliment simbòlic de la fossa amb còdols.  

Intervenció arqueològica a la fossa de Mas del Puig, any 2015

Detall de l'insígnia del Cos d'Enginyers vinculada a les restes òssies recuperades

Intervenció arqueològica a la fossa de Mas del Puig, any 2015

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/121

***********************************************

   MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

RURTA DEL VESPER DE LA GLORIOSA

LOCAL i REFUGI DEL XIRINGUITO

SANTA MARGARIDA i ELS MONJOS - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Local i refugi del Xiringuito

En aquest espai on avui hi ha la pista poliesportiva municipal havia existit, des dels anys vint, el local de la Societat Cooperativa Agrícola, coneguda amb el nom del Xiringuito. El local es va reconvertir en un menjador social durant la guerra civil i, just al costat, s'hi construí un refugi antiaeri.

El nucli urbà dels Monjos va patir dos bombardeigs per part de l'aviació franquista. El primer bombardeig fou el matí del 6 d'agost de 1938, on hi moriren quatre persones. El segon va ser el migdia del 5 de novembre de 1938 quan un bombardeig de la 2ª Brigada Hispana ensorrà diverses cases del nucli urbà i també aquest edifici, causant la mort de vuit persones. Totes les víctimes eren veïnes del municipi.

Moltes persones que estaven al menjador social van poder protegir-se de les bombes en el refugi, que avui es conserva parcialment esfondrat, i no és accesible.

Cartell de propaganda del POUM denunciant qjue els infants i les dones eren les principals víctimes dels atacs aeris. L'escassetat de mitjans de defensa activa 8artilleria i aviació) a la rereguarda, va impulsar una important tasca de defensa passiva, i dins d'aquesta, la construcció de refugis antiaeris.

Dibuix del local del Xiringuito on caigué una bomba el 5 de novembre de 1938 i que el destrossà, i del refugi antiaeri que salvà moltes vides en aquest bombardeig. Dibuix de Joan Santacana Andreru. L'autor era un nen l'any 1938, i es va refugiar en aquest espai el dia del bombardeig. Ja de gran, va fer aquest dibuix tal i com va quedar permanent guardat de la seva memòria. 

Imatges de l'interior del refugi del Xiringuito, obtingudes a partir de la intervenció arqueològica realitzada el gener de 2018, que van permetre documentar el traçat i estructura de l'espai, el qual es trovaba parcialment enrunat.

Fotografia aèria dels Monjos els anys 50 del segle XX on encara es veu el local del Xiringuito afectat pel bombardeig del 5 de novembre.

Imatge aèria del bombardeig del 5 de novembre de 1938 captada per la mateixa aviació atacant. A la imatge es pot apreciar l'impacte de les bombes sobre el nucli dels Monjos.

************************************************************

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE COLERA

COLERA - L'ALTEMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19477

Època: mitjan segle XX

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Colera, a la banda de llevant del poble i delimitada pels carrers de l'Església i de Dalt. Església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta de canó amb arcs faixons i llunetes, les quals presenten petites finestres de mig punt per il·luminar l'interior del temple. L'absis presenta una volta de quart d'esfera i un arc triomfal de mig punt, les capelles laterals estan cobertes amb voltes rebaixades i la sagristia amb una volta de mirall. Als peus de la nau hi ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut per una gran volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, al que s'accedeix mitjançant una escala de cinc graons que salva el desnivell entre el carrer i l'interior del temple. Damunt seu hi ha una fornícula de mig punt sostingut per impostes i amb l'ampit motllurat, amb una imatge de bronze de sant Miquel arcàngel. A la part superior del parament hi ha un rosetó decorat amb vitralls. A l'extrem de ponent de la façana hi ha tres esveltes obertures de mig punt, tapiades i decorades amb creus llatines. A l'extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d'una torre de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre obertures de mig punt a la part superior de l'estructura. La campana presenta l'any 1951 gravat a la superfície. De l'interior del temple destaquen les imatges religioses de les capelles laterals i el retaule de l'altar principal. La construcció està arrebossada i emblanquinada, tant a l'interior com a l'exterior.

Notícies històriques:

El poble de Sant Miquel de Colera fou edificat de nova planta a finals del segle XVIII. Durant la guerra Civil (1936-39), tota la zona de l'església va quedar destruïda pels bombardeigs. Moltes de les cases que envoltaven el temple foren reconstruïdes, mentre que l'església calgué refer-la de nou.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/03/teniu-dades-de-lautor-de-lesglesia.html?fbclid=IwAR3zb0-vKe3IXbMvs8mLxNE4NOksEcMAR481PDxgtsqKZc_ZOCf49aSgn7Y

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/05/sant-miquel-de-colera.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8621

**********************************************

CA LA PAULINA

COLERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**********************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19479

Època: mitjan segle XIX, any 1840

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Colera, a la banda de llevant del poble, delimitada pels carrers Labrun i de l'Església. Actualment, l'edifici està segregat en dues finques diferents. Edifici de planta rectangular format per tres crugies, distribuït en planta baixa i pis, i cobert amb una teulada de dues vessants i una terrassa a l'extrem sud-est de la coberta. Les obertures de la construcció són rectangulars. A la façana principal hi ha un senzill portal d'accés i dues finestres als costats. Recentment, amb la segregació de la finca, s'ha obert una altra porta a l'extrem de ponent de la façana, al costat del portal original. Al pis hi ha tres finestrals amb sortida a tres balcons exempts, amb les baranes de ferro decorades. Destaca la presència duna fornícula d'arc apuntat, amb la imatge de la verge a l'interior. La façana de llevant és força interessant ja que està disposada seguint la pendent que marca el terreny. A la planta baixa hi ha quatre finestres rectangulars amb baranes de ferro i, al pis, un petit balcó central i dues finestres a banda i banda. Una motllura recorre la divisòria entre els dos pisos. Damunt del balcó hi ha un rellotge de sol i una obertura circular de ventilació per la coberta. La façana està rematada amb un coronament motllurat rematat amb un semicercle amb impostes. La construcció principal està arrebossada i pintada de color blau, amb les cantonades decorades de color blanc. L'altra finca està arrebossada, emblanquinada i pintada de color crema.

Notícies històriques:

El nucli que envoltava l'església fou greument malmès durant la guerra Civil. Tots els edificis d'aquesta zona varen ser reconstruïts després del conflicte bèl·lic.

**********************************************

  MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA VAJOL - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressióa les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Espais de memòra als voltants de la Vajol

Coll de Lli

Lluís Companys i Jover President de la Generalitat de Catalunya

(el Tarrós 21 de juny de 1892 - Castell de Montjuïc 15 d'octubre de 1940)

Ruta escollida per milers de refugiats, entre ells destacades autoritats republicanes, per fugir de la imminent conquesta revoltada de Catalunya. Tots ells van salvar, al començament de febrer de 1939, els 3,7 quilòmetres que separen la Vajol de la veïna localitat francesa de Les Illes, però també de la que havia realitzat amb anterioritat part del tresor artístic i econòmic  espanyol que hacia romàs custodiat a la Mina Canta i en localitats pròximes a la Vajol. 

Mina Canta, la Vajol 2015

Camions carregats amb obres dels museus de Barcelona en direcció a Olot, al seu pas pel Coll de Bas

Refugiats espanyols a la carretera de Le Boulou a Argelès-sur-Mer, febrer de 1939

***********************************************