MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

ITINERARI PER L'AERÒDROM REPUBLICÀ DE GARRIGUELLA-VILAJUÏGA

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El darrer combat aeri de la Guefrra Civil a Catalunya

Cap a finals del 1937 el gover de la República va obrir l'aeròdrom 314 a la part sud del terme de Garriguella, contigu als termes de Vilajuïga i Pedret i Marzà. L'objectiu d'aquest nou camp d'aviació, concebut com una ampliació del de Figueres nord, era la vigilància de costes i la defensa del litora, especialment l'arribada de material de guerra i d'aliments als ports de Roses i del Port de la Selva.

Tot i que el camp es trobava en més d'un 90% dins el terme de Garriguella, va ser més conegut amb el nom de Vilauïga, perquè es auesta població s'hi allotjaven els comandaments i els pilots (al desaparegut Gran HoteL Central) i hi havia l'estació de ferrocarril i un dipòsit de materials (a les antigues bodegues Riotton).

Durant la retirada, l'aeròdrom de Garriguella va ser objecte de diversos bombardejos i hi va tenir lloc el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya. El 6 de febrer del 1939, l'aviació republicana, que s'havia concentrat en aquest camp per sortir en formació cap a França, es va veure sorpresa per un atac dels Messerschmitt de la legió Cóndor. L'aviació alemanya va destruir una trentena d'avions republicans, però un dels seus pilots va ser abatut en l'atac i durant més de 80 anys una estela funerària l'ha recordat al costat de la carretera de Garriguella a Vilajuïga.

Acaada la guerra, l'aeròdrom es va inutilitzar, les terres foren retornades als seus propietaris ' s'hi van tornar a plantar vinyes.

Restes dels avions republicans després del bombardeig del 6 de febrer de 1939. Al fons, el campanar de l'església de Garriguella. Arxiu Angelo Emiliani.

Polikarpov I-16, avió republicà conegut amb el nom de "Chato", destrossat a la batalla del 6 de febrer de 1939. Arxiu Angelo Emiliani.

Marxa cap a l'exili d'infants, adults, vells i bestiar. 

A.Chauvin, Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales, Perpinyà

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/173

***********************************************

***********************************************

 MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

L'AERÒDROM REPUBLICÀ i L'ÚLTIM COMBAT AERI

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'aeròdrom republicà i l'últim combat aeri

L'atac de la legió Cóndor als últims efectius republicans

L'il·lulustrador austíac Theo Matejko (1893-1946) va publicar aquest dibuix a la revista Die Wehrmacht sobre el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya, que il·lustra un atac sorpresa de sis Messerschmitt Bf-109 de la legió Cóndor alemanya el 6 de febrer de 1939. Van destruir una trentena d'avions republicans.

Quan ja era inevitable que Catalunya caigués en mans de l'exércit franquista, el comandant Andrés García Lacalle, cap de l'aviació de caça de la República, va ordenar a les unitats que comandava que concentressin els seus avions a l'eròdrom de Garriguella-Vilajuïga per sortir cap a la base de Hrancasau (Tolosa de Llenguadoc).

El dia 5 de febrer els Fiat italians de l'Aviazione Legionaria van atacar l'aeròdrom i, la matinada del 6 de febrer, hi va haver un nou atac; aquesta vegada dels potents Messerschmitt  alemanys. Nomès uns pocs aparells republicans van poder enlairar-se, i un d'ells, pilotat per Josep Falcó Sanmartín (Barcelona, 1916 - Tolosa de Llenguadoc, 2014), va disparar contra un Me Bf-109, el 6-98 pilotat per Friedrich Windemuth, que es va estavellar.

Falcó assegura que també va abatre l'avió 6-96 pilotat per Hans Nirminger, però els alemanys  només van reconèixer una víctima de forma oficial. En aquest combat, els Messerschmitt van abatre un Grumman que també es va poder enlairar i on hi haurien mort el pilot republicà Diego Sánchez Calvo, el seu metrallador José Cremades Munerris i potser un tercer acompanyant, un mecànic. Els detalls d'aquest darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya són encara un enigma que ha generat molta literatura  i no es pot descartar que en el futur sorgeixi nova informació dels arxius.

A mitjans de 1937, el govern de la República va crear un nou aeròdrom a la part sud del terme de Garriguella, contigu als de Vilajuïga i Pedret i Marzà. L'objectiu d'aquest nou aeròdrom, concebut com una apmpliació del de Figueres nord (als termes de Cabanes i Vilabertran), era la vigilància de costes i la defensa del litoral, especialment l'arribada de material de guerra i d'aliments als ports de Roses i del Port de la Selva.

El camp, situat en direcció nord/sud, mesurava aproximadament 1.000 metres de llarg per uns 500 metres d'ample. Tot i que la seva extensió es trobava en més d'un 90% dins el terme de Garriguell, va ser més conegut amb el nom de Vilajuïga, perquè en aquesta població s'hi allotjaven els comandaments (a l'antic Hotel Central) i hi havia l'estació de ferrocarril i un dipòsit de material (a les antigues bodegues Riotton.

Durant la retirada, l'aeròdrom de Garriguella va tenir un protagonisme destacat, ja que va ser objecte de diversos bombardejos i hi va tenir lloc el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya. El 6 de febrer de 1939, l'aviació republicana s'havia concentrat en aquest camp per dortir en formació cap a França quena es va produir un atac dels Messerschmitt de la legiò Cóndor. L'aviació alemanya va destruir  una trentena d'avions republicans, però almenys un dels seus pilots va morir en l'atac.

Acabaa la guerra, l'aeròdrom es va inutilitzar, les terres foren retornades als sus propietaris  i s'hi van tornar a plantar vinyes. La ruta proposada ressegueix les edificacions conservades, com l'antic hospital de sang  i el refugi principal.

Avió Messersmichtt Bf 109E3 de la legió Cóndor, pilotat per Friedrich Windemuth i abatut al combat del 6 de febrer de 1939. Font: desconeguda.

Avió repulicà cremat i, al fons, el poble de Garriguella i les muntanyes de l'Albera (Puig d'Esquers la cota més alta). Arxiu Angelo Emiliani.

*************************************************

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/173

*************************************************

*************************************************

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

MEMORIAL A L'ÚLTIM COMBAT  AERI DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

 ESTELA FUNERÀRIA

ITINERARI PER L'ANTIC AERÒDROM REPUBLICÀ - CEMENTIRI GARRIGUELLA

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Itinerari per l'antic aeròdrom republicà

l'estela funerària de Friedrich Windemuth

A partir del final de la Guerra Civil es van col·locar, per iniciativa dels familiars i de l'exèrcit alemany, estela funeràries als llocs on havien mort pilots de la legió Còndor. A Garriguella, s'en va col·locar una dedicada a Friedrich Windemuth, que va ser abatut el 6 de febrer de 1939 a l'aeròdrom.

La seva existència va generar controversia. Uns, com el mateix Josep Falcó, el cap de l'escuadrilla republicana de vols nocturns que el va abatre i que durant anys hi portava flors, hi veien simplement la referència a un jove pilot mort en combat. Per altres, no deixava de ser l'homenatge a un membre de la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi va enviar per ajudar Franco i responsable dels bombardejos de Gernika, Figueres i altres ciutats.

L'estela havia estat objecte de pintades i , l'octubre de 2022, va ser trencada en diversos fragments. El que va restar, la meitat inferior, es va traslladar aqií un any després. Evoca el darrer combat aeri de l Guerra Civil a Catalunya però també recorda l'ajuda de la Luftwaffe a la causa franquista.

L'element està format per un únic bloc de gres, roca sedimetària detrílica, amb unes dimensions aproximades d'1 m d'alçada, 70 cm d'amplada i 22 cm de gruix. L'estela duia gravada la Creu de Ferro, símbol de l'exèrcit alemany  encara ara, i la inscripció : HIER DIEL AM 6.2.1939 / IM KAMPF FÜR EIN NATIONALES SPANIEN / FRIEDRICH WINDEMUTH / GEB 27.5.1915. IN LEIZPIG (aquí va caure el 6 de febrer del 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut l 27 de maig del 1915 a Leipzig).

El pilot Josep Falcó, cap de l'esuquadilla nocturna de caces, pilotant el seu Polikarpov  I-15, matrícula CA-058, avió conegut popularment  com a "Chato". Arxiu Josep Falcó.

Josep Falcó, amb l'estela funerària situada al costat de la carretera Garriguella-Vilajuïga, durant una de les seves visites als anys setanta. Arxiu Josep Falcó.

************************************************************

************************************************************

Enllaços amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/173

https://www.larazon.es/espana/historia-lapida-aviador-nazi-gerona-que-dejaba-rosas-rojas-piloto-republicano-que-derribo_2023121165762020d670370001a1f33a.html

https://elpais.com/espana/catalunya/2022-10-13/los-pilotos-republicanos-condenan-el-atentado-contra-la-estela-de-friedrich-windemuth-un-aviador-enemigo-caido.html

https://www.eldiario.es/catalunya/lapida-ultimo-aviador-nazi-abatido-catalunya-ponia-flores-rival-republicano_1_10546404.html

https://www.radiocable.com/guardian-condena-vandalismo-monumento-piloto-nazi862.html

************************************************************

MONUMENT A MOSSÈN PERE DAUSÀ i ARXER

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Mossèn Pere Dausà i Arxer (Arenys de Mar 1887 - Peralada 1935)

Enllaç amb informació del mossèn Pere Dausà i Arxer

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Daus%C3%A0_i_Arxer

Fou un capellà català format al Seminari Diocesà de Girona i fortament influït per l'obra de Sants Boada a Sant Feliu de Guíxols. Poc després de ser ordenat sacerdot ingressà a la Casa Missió de Banyoles (1910) i ben aviat trobà l'oportunitat d'implicar-se en una obra social, concretament en el Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles.

Quan entrà al Sindicat Agrícola Catòlic, aquest estava en hores baixes, per aquesta raó Dausà dedica els primers mesos dins de l'entitat per aconseguir suports i renovar la junta directiva. Tenia com a objectiu trencar amb les típiques dinàmiques que es donaren també en altres sindicats catòlics, on les juntes directives estaven «formades exclusivament per grans propietaris; una opció (...) que acostumava a situar el Sindicat en la inacció contínua i a limitar les seves possibilitats de progrés. (...) Pere Dausà considerava que en “les obres destinades a les classes populars, s'ha de donar, si es vol que tinguin èxit (...) als treballadors». Amb mesures inicials com aquestes quedà palès que Dausà no s'acontentaria només en ser el consell espiritual del Sindicat i, al cap de poc, el seu paper dins de l'entitac fou gairebé omnipresent: «no només el trobem dirigint i redactant bona part dels articles de collita pròpia que apareixen al Butlletí Sindical, sinó també assumint funcions de representació en qualsevol mena d'acte públic, dirigint reunions generals o negociant (...) Tasques, totes, que no es trobaven recollides en els estatuts de l'entitat (...) i que corresponien, en la seva major part, al president». A les veus que sorgiren criticant el paper que desenvolupava el capellà dins del Sindicat, Dausà es defensava vinculant la seva presència a l'èxit o fracàs de qualsevol iniciativa. «En la seva particular concepció, considerava imprescindible que les obres socials tinguessin una ànima, “un home, que enamorat de l'obra i fermament convençut de la seva utilitat o necessitat, la impulsés, la dirigís i li donés vida (...) deslligat tot lo possible de particulars interessos (...) sempre disposat al sacrifici, ple de bona voluntat i ple d'entusiasme (...) no pot ser un altre, per regla general, que el capellà”». L'objectiu, en primera instància, de Dausà era «”acoblar” tots els seus socis,” unint-los i agermanant-los cristianament», per aquesta raó articulà una sèrie d'activitats paral·leles a l'activitat principal del Sindicar: escoles nocturnes, actes religiosos col·lectius i representacions teatrals o de cinema.

Paral·lelament, entrà en contacte amb altres catòlics socials i va intervenir en diversos intents per federar els sindicats agrícoles de Catalunya i la diòcesi de Girona.

Finalment, decebut pels obstacles amb què topà la seva tasca i amb un estat de salut cada vegada més precari, el 1925 abandonà Banyoles i tota implicació amb el sindicalisme agrari catòlic. Després d'alguns mesos d'implicació en l'obra dels exercicis parroquials, el 1928 fou destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929, a Peralada, on morí el 1935.

**************************************************

Enllaç amb informació del monument:

https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=1223

Autor: Francesc Torres Monsó

Materials: Pedra, bronze
Dimensions: 200 cm

Descripció: Monument format per un conjunt de cilindres de pedra artificial, de diverses alçades, a sobre d’un dels quals, el situat més a la dreta, hi ha el bust clàssic de mossèn Pere Dausà, realitzat en bronze.

Comentari: Mossèn Pere Dausà i Arxer (Arenys de Mar 1887- Peralada 1935) va ser nomenat consiliari del Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles el 1913. Col·laborà amb la revista La Creu i el Butlletí Sindical. Fou rector de Vilatenim (1928) i arxipreste de Peralada (1929), on promogué la construcció de les escoles parroquials.

*********************************************************

*********************************************************