Època: segle
XVIII, any 1778
Descripció:
L'edifici és de construcció
senzilla, de planta rectangular, de nau única i absis semicircular amb teulada
a dues aigües, coronada per un campanar d'espadanya. La orientació de
l'església es fa en sentit N-S, trobant-se l'absis al nord de l'església. La façana
s'ha arrebossat deixant -a partir de la reforma del 1996- els angles i els
elements de relleu a pedra vista. Es tracta d'una façana orientada a migdia,
que s'obre amb un portal d'entrada format per un arc rebaixat i decorat als
extrems superiors per volutes a l'estil barroc, sobre el qual hi ha un escut
circular, i una fornícula amb la Mare de Déu de la Mercè. Es tracta d'una Mare
de Déu dreta amb l'infant. Sobre el portal i la fornícula s'obre un òcul.
Exteriorment destaca el conjunt visual format pel cos rectangular de
l'església, del qual sobresurt amb gran volum un absis semicircular més baix. A
ponent s'adossa un altre cos quadrangular amb coberta independent, que fa les
funcions de sagristia. El conjunt d'aquests tres cossos recau sobre un graó de
pedra, que salva el desnivell del terreny respecte al sector de migdia de
l'església. L'efecte visual del conjunt es ressalta pel fet de trobar-se els
tres cossos sobreelevats del nivell del carrer, Un dels elements que més
destaca de l'església de la Mercè és el campanar, que es converteix en un dels
elements identificatius del poble, i fita visual des de lluny. Es tracta d'un
campanar adossat al cantó S-E de l'església, i que es troba arrebossat
íntegrament com la façana de l'església. Compta amb una base quadrangular que
s'alça fins a la teulada de la nau. Aquesta base s'obre amb dos òculs a les
cares de llevant i ponent. D'aquí en amunt es transforma en un cos octogonal de
dos pisos. Exteriorment la diferència entre els pisos ve marcada per un fris exterior
que envolta la torre. A l'alçada del primer pis, a la cara de ponent, s'ubica
el rellotge del campanar. El segon pis s'obre amb quatre finestrals
rectangulars rematats a la part superior per un arc de mig punt que s'alternen
en les cares de l'octògon; pis on s'ubiquen les campanes. El coronament
superior es amb una barana feta amb balustres que recorre el perímetre
exterior. L'interior de l'església compta amb una coberta formada per un gran
arc de diafragma que cobreix la nau única. L'espai interior es distribueix de
la manera següent: cor a l'entrada, quatre capelles laterals de petites
dimensions i absis. A la dreta la capella dedicada a Sant Isidre i a una altra
capella , damunt de l'altar decorat amb estuc, s'ubica la imatge del Sagrat Cor
de Jesús, obra de Josep Maria Camps. Les capelles de l'esquerra estan dedicades
a la Immaculada Concepció i a la Puríssima. Tot l'interior es troba arrebossat
i pintat, amb decoracions vegetals d'estil barroc i neoclàssic. El bisbe
Hartalejo era un gran afeccionat a la pintura i va pintar de mà pròpia els
retaules de sant Ramon, sant Josep i sant Joaquim perquè decoressin l'església
de la Mercè. A finals del segle XIX els quadres es van transferir a l'església
de Sant Ramon d'Albió, on van ser cremats durant la Guerra Civil. Presideix
l'absis l'escut del bisbe Hartalejo, capçat per un barret de bisbe i decorat
interiorment amb una torre. A l'interior s'ubica un baldaquí de pedra molt
senzill que va ser col·locat després de la Guerra Civil, en substitució del
retaule neoclàssic que fou destruït. Al graó central del baldaquí s'hi troba la
Mare de Déu de la Mercè, i als dos laterals dues figures masculines de genolls,
que simbolitzen dos captius. Cal recordar que l'ordre dels mercedaris tenia com
a tasca principal al moment de la seva creació la redempció dels captius.
L'interior de la cúpula de l'absis es troba decorada amb figures de sants
mercedaris. L'església compta amb una capella fonda adossada al mur de ponent,
i al qual es té accés des de l'interior. Es tracta d'una capella de planta
rectangular, molt senzilla, amb decoració similar a la de l'església, i que es
troba presidida per la imatge del Sant Crist.
Observacions:
L'església ha estat repintada
recentment seguint l'estil original. Adossat a llevant de l'església es troba
l'actual casal parròquia, convertit parcialment en llar d'avis. Al cantó dret
de l'església, només entrar, sota el cor, es troba ubicada la figura del Sant
Crist. Era la imatge que tradicionalment es treia en processó fins a Sant Marc
quan s'havia de demanar pluja o el final d'alguna plaga. Es tracta d'una imatge
de fusta d'estil neoclàssic.
Història:
La primera petició d'edificar l'església data del 1757.
Divuit anys més tard, els veïns van tornar a insistir en la necessitat d'alçar
la capella i van tornar a enviar una carta a la Càmara Apostòlica sol·licitant
la construcció de l'edifici. A la petició, els veïns al·legaven que Sant Martí
de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta estaven massa lluny. Per una major
economia de l'edifici, sol·licitaven poder enderrocar l'edifici de Santa
Margarida del Camí per tal d'aprofitar els carreus. La construcció s'iniciava
el 1778. Com a edifici del nucli urbà, doncs, és un dels més antics que es
conserva. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de
Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació
dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment
a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la
ordre de la Mercè; a l'interior encara es conservaven pintures dedicades als
mercedaris, que a finals del segle XIX es van traslladar a la parròquia de Sant
Ramon d'Albió, i que foren destruïdes durant la Guerra Civil (1936-1939) Al
1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta, i el 1878
adquirí categoria de parròquia. L'altar, fins el 1936, constava amb un
retaule-baldaquí ornamentat amb columnes. Els primers mesos del conflicte
bèl·lic es va destruir l'interior de l'església i la imatgeria i ornaments que
albergava, de manera que es va haver de reconstruir bona part de l'ornamentació
interior. Una de les campanes de l'església duu el nom de Maria Isidra, i fou
donació de la família Pasqual, propietaris de la Torre Santa Margarida. En
aquests moments, s'està pendent de la restauració del campanar. Des de la
construcció de la Mercè s'hi han fet diverses modificacions. Una de les
reformes que més va variar la fesomia de l'edifici va ser la que s'hi va
realitzar el 1996. Aquest any, aprofitant que s'havia de refer l'arrebossat de
la façana, es va decidir deixar aquesta amb pedra vista.
***********************************************
Enllaç amb informació del Sagrat Cor de Jesús:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-del-sagrat-cor-de-jesus
Època: segle
XX
Descripció:
L'església parroquial conserva una imatge de bult rodó
"El sagrat Cor de Jesús" obra de Camps i Arnau. Aquesta imatge es
troba situada a la capella lateral dreta de l'església, damunt de l'altar
decorat amb estuc. Es tracta d'una imatge de fusta policromada que representa
la figura de Jesús amb la mà dreta aixecada en actitud de beneir. La figura es
troba pintada amb colors ocres i marrons. Com a característica singular cal fer
esment d'una clara dicotomia. Mentre que en el cos es detecta un cert
hieratisme, que ve donat bàsicament pels plecs del vestit amb un clar predomini
de la verticalitat, el rostre és certament expressiu.
Història:
Josep Maria Camps i Arnau, nascut a Sarrià (1879-1968)
fou escultor i imaginer. Va estudiar a l'escola de la Llotja, sota el mestratge
d'Agapit Vilamitjana, i va treballar a l'estudi de Pere Carbonell i Huget. Entre
les seves obres destaca el monument al cardenal Vives (Sant Andreu de
Llavaneres) i "Ruth" al Palau de la Virreina de Barcelona(1949).
L'església parroquial fou construïda a instàncies del bisbe de Vic, Manuel de
Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació
dels plànols per tirar l'obra endavant. La devoció al Sagrat Cor de Jesús prové
de l'antiga tradició nascuda al segle XIII. Malgrat tot, no va ser realment
impulsada per l'església fins el segle XVIII, estenent-se a partir del papat de
Pius IX per tota l'església. A la comarca d'Osona, el Dr. Torras i Bages
divulgà i impulsà la pietat a través de la publicació "Mes del Sagrat Cor
de Jesús". A partir d'aquell moment es crearen societats religioses, entre
les quals destaquen les Serves del Sagrat Cor de Jesús, fundades per Joan
Colell i Cuatrecases a Vic el 1881.
***********************************************
Enllaç amb informació de l'escut del bisbe Hartalejo:
Època: segle
XVIII
Descripció:
Element heràldic adherit al centre de l'arc presbiterial
de l'església de Nostra Senyora de la Mercè de Calldetenes, presidint l'ingrés
a l'absis de l'església, en la línia de les claus de volta de cadascun dels
trams de dita església, i en conjunció amb l'estil de la resta d'elements
decoratius de l'església. Es tracta d'un escut de guix amb forma angular,
esculpit amb un alt relleu i pintat, on s'aprecien els motius heràldics
pertanyents al bisbe Manuel de Hartalejo, benefactor i artífex de l'església
l'any 1778. Aquest és el motiu pel qual s'explica l'existència d'aquest escut
en aquest indret. Es tracta d'un escut caironat amb el rebord pintat en color
daurat i el camper, pintat en un fons blau, ocupat per una torre emmarcada en
un romb, format també per un rebord daurat. El romb es corona amb un rossetó
daurat. Als angles exteriors es situen quatre petits elements florals daurats
ocupant l'espai entre el romb del camper i el rebord exterior de l'escut. L'escut
es troba capçat per un barret cardenalici pintat en clor verd, envoltat d'una
borla anellada daurada.
Història:
La primera petició d'edificar l'església de Nostra
Senyora de la Mercè data del 1757. Divuit anys més tard, els veïns van tornar a
insistir en la necessitat d'alçar la capella i van tornar a enviar una carta a
la Cámara Apostólica sol·licitant la construcció de l'edifici. A la petició,
els veïns al·legaven que Sant Martí de Riudeperes o Sant Julià de Vilatorta
estaven massa lluny. Per una major economia de l'edifici, sol·licitaven poder
enderrocar l'edifici de Santa Margarida del Camí per tal d'aprofitar els
carreus. L'església la va idear i fer construir el bisbe de Vic, Manuel de
Hartalejo, que el 1778 va obtenir de l'Academia de San Fernando l'aprovació
dels plànols per tirar l'obra endavant. Fou dedicada a la Mercè com a agraïment
a l'interès que des de l'inici va tenir el bisbe de Vic, mestre general de la
ordre de la Mercè. Al 1855 fou reconeguda com a sufragània de Sant Julià de
Vilatorta, i el 1878 adquirí categoria de parròquia.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
***********************************************
