ESGLÉSIA DE SANTA PELLAIA
CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L'HEURA - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L'església de Santa Pellaia ja existia el 1064 quan en un document de Ponç, cabiscol de la seu de Girona, es cita el lloc in parrochia Sancte Pelagie. Devia tractar-se d'un temple romànic, del qual avui només es conserva un tram de nau cobert amb la volta de canó característica del segle XI. Les reformes de l'època moderna van ser molt importants: es va capgirar l'orientació del temple -ara l'absis es troba a ponent i la portalada a llevant- , es va examplar la resta de la nau i es van bastir dues capelles laterals. La torre del campanar, a l'extrem nord-est de l'edifici, té una planta quadrada i un pis amb arcs de mig punt. Correspon al període barroc, tot i que l'arrebossat exterior n'impediex comprovar la datació. L'any 1846, data que es veu a la llinda de la porta d'entrada des de l'antic cementiri, degueren concloure els darrers treballs de reforma de l'església de Sant Pellaia.
Els habitatnts de la parròquia
Aquesta parròquia estava constituïda, com la resta de parròquies de les Gavarres, per un conjunt de masos dispersos. Gràcies als arxius senyorials, coneixem prop de trenta noms de cases i famílies de la parròquia documentats entre la fi del segle XIII i l'inici del XIV: Aulina, Bonadona, Cabruja, Calvet, Canet, Comes, Dalmau, Església, Franc, Gombert, Imarts, Juliol, Lledó, Mascord, Poc, Puig, Puigdecals, Russes, Salavert, Sinou, Serra, Siquart, Sitges, Soler, Teula, Tort, Vall-llosera, Vila i Vilar. La crisi i la davallada demogràficaque va produir-se a partir de la pesta negra, el 1348 va fer que molts masos quedessin abandonats: el 1497 només quedaven vint cases a la parròquia. Per aquesta raó, l'any 1527 la parròquia veïna de Santa Àgata quedà integrada a la de Santa Pellaia. I a aquesta, li passà el mateix el 1840 amb la de Cruïlles.
Santa Àgata del Coll és una altra gran dedconeguda de les Gavarres. Anomenada també com Santa Àgata de Montnegre, era una parròquia veïna de la der Santa Pellaia i Sant Mateu de Montnegre. Documentada al segle XI, mai va ostentar un volum de població com les seves veïnes. Al segle XIV Sant Mateu reunia 40 masos; Santa Pellaia, 32 i Santa Àgata,9. Aquesta xifra minvà a 2 al segle XVI, quan va passar a dependre de Santa Pellaia i es va convertir en la primera parròquia que moria de les Gvarres.
***********************************************
Enllaç amb informació:
Època: segle
XI-XVII
Descripció:
Església d'una nau capçalera poligonal; la seva
orientació ha estat capgirada: l'absis actual és a l'extrem de ponent i el
frontis a llevant. L'interior ha estat enterament cobert d'arrebossat,
igualment que bona part del parament extern. A l'extrem de llevant de la nau hi
resta un tram del temple romànic: dues crugies amb volta de canó sobre dos arcs
torals de mig punt amb pilars adossats que han estat arranats a bona altura. En
aquest tram s'hi afegí un cor. El sector occidental de la nau, d'època molt posterior
a l'esmentat, és de més amplada i s'hi obren deus capelles laterals; les coltes
són de llunetes. La façana actual té una porta rectangular amb llinda i un
petit rosetó. Al NE de l'edifici s'hi dreça el cloquer, torre quadrangular amb
arcs de mig punt i coberta prominent. Només és visible en alguns espais el
parament de la part menys antiga, de grans rebles lligats amb morter.
Notícies històriques:
L'església de Santa Pellaia, parroquial de la població
d'aquest nom, de masies escampades per les Gavarres, és emplaçada en un replà
d'una alta carena d'aquesta serralada, en un punt albirador d'amplis panorames
sobre l'Empordà i el Gironès i la Selva. El lloc de "Sanctae
Pelagiae" surt esmentat l'any 1064 en el testament de Ponç, preceptor de
la Seu de Girona. A les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280 hi
figura l'"ecclesia de sancta Pelagia", la qual consta com a parroquial
als nomenclàtors diocesans del segle XIV i posteriors. L'any 1400 se signà una
concòrdia entre els Jurats de la ciutat de Girona i el rei Martí sobre la
jurisdicció d'aquesta parròquia. En el fogatjament de l'any 1359, diamant de
les Corts de Cervera, hi consta "Santa Pelaya" amb 17 focs, com a
possessió de Gilabert de Cruïlles. En un altre del 1365-70 consta també sota el
mateix domini la "Parròquia de sancta Palaya" amb 20 focs.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
***********************************************
