MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
REFUGI ANTIAERI
RETIRADA i CAMINS DE L'EXILI DE ROSES
ROSES - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Retirada i camins de l'exili
La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona República.
Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressióa les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.
La Guerra Civil a Roses va tenir un moment àlgid el 30 d'octubre de 1936 amb l'atac del creuer Canarias, el primer bombardeig sobre les comarques gironines. Roses va rebre també atacs de l'aviació italiana l'estiu del 1937, dues vegades el 1938 i durant la Retirada que van afectar el centre urbà i la zona del port pesquer. La Junta Local de Defensa Passiva, tot i les dificultats econòmiques, va habilitar almenys quatre refugis antiaeris.
Durant la Retirada, a Roses -que fou una base naval de guerra- es va establir la Delegación de la Sotssecretaria de Marina i de Justícia del Govern central de la República.
Plaça de la Pau
Entrada del refugi de l'actual Plaça de la Pau (1960)
Arxiu Municipal de Roses
Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà
Plaça de la Pau
****************************************************************
Altre enllaç amb informació:
Informació
Refugi antiaeri restaurat i condicionat que va servir a
la població civil per protegir-se dels bombardeigs de l'aviació feixista durant
la Guerra Civil. Amb l'entrada actual a la plaça de la Pau, amb una longitud
total de 100 m i una superfície aproximada d'uns 100 m2, el refugi constitueix
un dels diferents punts que conformen la retirada i els camins de l'exili, que
giren al voltant del Museu Memorial de l'Exili.
Contextualització
Durant la Guerra Civil, la població civil va ser
sistemàticament bombardejada des de l'aire –fins aleshores només es coneixien
els bombardeigs de terra i marítims– per l'aviació franquista, amb l'ajuda de
l'Aviazione Legionaria italiana i de la legió Còndor alemanya. Barcelona i
Tarragona van ser les ciutats més afectades pels bombardeigs. Lleida,
Granollers, Sant Feliu de Guíxols i l'Escala van patir fatídics atacs i moltes
altres viles i pobles de la geografia catalana van ser bombardejades esporàdicament.
Per protegir-se de l'efecte de les bombes es va ordenar la construcció de
nombrosos refugis per a la població civil i es va organitzar tot un sistema
d'alerta antiaèria per avisar la població dels atacs.
Entrada al refugi (foto publicada a Gencat Memorial democràtic)
Interior del refugi (foto publicada a Gencat Memorial democràtic)
***************************************************
Altre enllaç amb informació:
El Refugi antiaeri de la
Plaça de la Pau és una obra del municipi de Roses (Alt Empordà)
inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
Refugi antiaeri localitzat al
nucli urbà de la població, en el subsòl dels carrers Capità Ariza i Josep
Sabater, amb l'entrada principal a l'actual plaça de la Pau (antigament plaça
de la Pujada de l'Escorxador).
Es tracta d'un túnel excavat al
subsòl natural, a uns tres metres de profunditat respecte al nivell del carrer
i un recorregut sinuós. Sustentat per una volta de ceràmica, amb una
amplada d'un metre i una alçada mitjana de dos metres. Té una longitud total
aproximada d'uns cent metres distribuïts en tres ramals, dos dels quals
disposen d'accés, tot i que sabem que originàriament comptava amb tres entrades.
L'entrada principal està situada sota les escales que duen a la Pujada de
l'Escorxador, a la plaça de la Pau. Un altre accés es troba a la cantonada del
carrer Josep Sabater amb el carrer Capità Ariza i el tercer se situava al final
de la Pujada de l'Escorxador, abans d'arribar al carrer Girona. A més a més, al
terra de la cantonada del carrer Girona amb Josep Sabater hi havia un
respirador.
L'adequació del refugi per fer-lo
visitable i del seu entorn va propiciar una intervenció escultòrica instal·lada
als murs que delimiten la plaça de la Pau, amb la intenció de reforçar el
sentit simbòlic d'aquest espai. Formada per uns grans relleus de ferro de
foneria, altres relleus fosos en bronze i planxes de ferro i acer inoxidable.
La composició està distribuïda en tres espais: el Refugi (evoca la incertesa
del moment però també la protecció de l'espai), la Façana de la Guerra (mostra
els horrors de la guerra) i la Façana de la Pau (esperança i prosperitat).
Història
Se sap que el refugi antiaeri fou
construït durant la Guerra Civil (1936-39), que disposava de tres
entrades i un corredor subterrani amb una sortida a l'alçada del baluard de
Sant Jaume. Els atacs aeris durant la Guerra Civil foren nombrosos a la
població de Roses. Els primers bombardejos a la població corresponen a l'atac
del creuer Canarias del 30 d'octubre de l'any 1936, el qual efectuà
més quaranta trets de canó. Posteriorment, els bombardejos aeris protagonitzats
per l'Aviazone Legionaria italiana efectuaren sis atacs més a Roses, des
del mes d'agost de l'any 1937 fins al febrer del 1939, abans de l'entrada de
les tropes nacionals el dia nou. Dins del nucli urbà de la població es
coneix l'existència d'altres refugis, com per exemple el de la plaça de
l'Església i el de la plaça del General Prim. També n'hi havia d'altres situats
fora d'aquest nucli, com les muralles de la Ciutadella o el
localitzat al Camp de la Cortina, aquest últim no finalitzat.
Visitar
El refugi constitueix un dels
diferents punts que conformen la retirada i els camins de l'exili, que giren al
voltant del Museu Memorial de l'Exili. Durant la Guerra Civil, la població
civil va ser sistemàticament bombardejada des de l'aire –fins aleshores només
es coneixien els bombardeigs de terra i marítims– per l'aviació franquista, amb
l'ajuda de l'Aviazione Legionaria italiana i de la legió Còndor alemanya.
Barcelona i Tarragona van ser les ciutats més afectades pels bombardeigs;
Lleida, Granollers, Sant Feliu de Guíxols i l'Escala van patir fatídics atacs i
moltes altres viles i pobles de la geografia catalana van ser bombardejades
esporàdicament. Per protegir-se de l'efecte de les bombes es va ordenar la
construcció de nombrosos refugis per a la població civil i es va organitzar tot
un sistema d'alerta antiaèria per avisar la població dels atacs.
Roses disposa a més d'un ric
patrimoni cultural visitable, que va des de la Ciutadella fins al conjunt
megalític, passant pel castell de la Trinitat, el castrum visigòtic, el castell
de la Bufalaranya i altres elements històrics. La Xarxa d'Espais de Memòria ha
recuperat una sèrie de refugis antiaeris a Catalunya, molts dels quals avui es
troben oberts al públic i ofereixen visites guiades i diferents materials
interpretatius. En són una mostra els refugis de Santa Maria d'Agramunt, la
Garriga, Benissanet, Flix, Sant Adrià de Besòs i Granollers. Tots aquests
formen part de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic.
*********************************************
