Èpoques: Segles
inici XX - dates:1907 – 1915
Descripció:
Edifici entre mitgeres situat al nucli urbà dels Monjos,
seu de la societat coral La Margaridoia. Té una planta en forma de L, i és de
planta baixa i pis, amb una coberta de voltes i un cos adossat a ponent
destinat a local i sala d'actes, de planta rectangular amb teulada de dos
aiguavessos sobre encavallades. A l'espai lliure posterior hi ha un conjunt
d'edificacions de planta baixa. La façana principal, de composició simètrica,
presenta un cos central elevat a manera de frontó coronat amb una motllura esglaonada.
Té un rosetó cec emmarcat en maó i amb les sigles "SCM" en ferro
forjat. La façana principal té cinc eixos de composició vertical constituïts
per obertures d'arc rebaixat amb emmarcaments de maó. A la planta baixa, les
tres portes centrals tenen portes metàl·liques, mentre que les dues obertures
laterals compten amb finestres de fusta i una reixa metàl·lica. Al pis
superior, tres portes més donen a un mateix balcó corregut situat a la part
central de la façana i sostingut per mènsules de maó. Les altres dues obertures
laterals tenen un balcó individual cadascuna, amb baranes de ferro forjat i una
llosa de pedra, com el balcó central. El parament de la façana principal és
arrebossat i pintat.
Notícies històriques:
Aquest edifici va començar a ser edificat l'any 1907
-data de redacció dels estatuts-, i va ser finalitzat el 1915. El 1921 el local
es va engrandir per a poder encabir-hi el cafè. Durant la Guerra Civil va ser
utilitzat com a taller de fabricació d'avions i com a refugi antiaeri.
Altre enllaç amb informació i història de la societat que diu:
https://www.lamargaridoia.cat/historia.html
La història del nostre poble no es pot escriure sense
parlar de la Margaridoia, una història que comença a Mitjans del 1902 on al
poble dels Monjos hi vivien poc més de 500 habitants. Es tractava d'una
societat majoritàriament agrària que vivia del conreu de la vinya, tot i que a
partir d'aquest moment aniria adquirint uns trets industrials amb la instal·lació
de les fàbriques de ciment.
Abans de la fundació de la Margaridoia sobre l'any 1892
amb l'expansió del cant coral a Catalunya, es funda la Coral la Margaridense,
aquest cor cantava a l'església durant els oficis religiosos i en les
caramelles per Pasqua. Però no es fins l'any 1902 que es legalitza com a
Societat Coral, de aquí que agafem aquest com a data de fundació. Els socis
fundadors d'aquesta societat que tenia com a local social la sala del Marxant,
però val dir que els primers assaigs es varen fer a la sínia d'en Masià i
després va passar a la vella farmàcia del poble. Aquesta primera Societat
estava formada per 35 socis ordinaris i 96 de protectors que pagaven una quota
de 50 cèntims. Els presidents dels primers anys varen ser Federic Fàbregas,
Joan Gatell, Jeroni Bertran, Josep Mª Sunyol, Domenec Caralto i Jaume Calvo.
Corria l'any 1907 que es va fer un canvi de reglament
molt mes ambiciós que significava l'inici d'una nova etapa per la Margaridoia
en la qual esdevenia una Societat recreativa i cultural, tot i que el nucli
principal seguia sent el Cor, aquesta canvis van animar força als veïns a
fer-se socis de la Margaridoia de manera que va augmentar a la xifra de 140
socis, la qual cosa significava que hi havia un soci per casa del nucli dels
Monjos. L'ampliació dels objectius de la Margaridoia requeria un nou local que
fou enllestit l'any 1913 i fou inaugurat oficialment el 1914, aquella època la
Margaridoia arriba a 150 socis un centenar dels quals participava activament en
la vida de l'entitat, que no es conformaven hi volien participar-hi
directament, no es conformaven pas a esperar que els ho donessin tot fet,
volien dir-hi la seva. Els presidents d'aquesta època foren Ramon Bonet, Josep
Pairot, Joan Batlle, Josep Tort, Jeroni Bertran i Josep Alsina.
Durant les tres primeres dècades del segle XX Santa
Margarida i els Monjos experimentà un creixement molt gran, fins a 2100
habitats. Aquests anys foren els anys d'or de la Margaridoia, el Cor viatjava
arreu de Catalunya amb les seves cançons. Eren els anys de grans festes majors
i els carnavals, altres actes com teatre que representava un grup d'amateur,
l'any 1924 s'hi afegeix un altre fenomen: el Cinema, un cinema mut acompanyat
per gramola o piano.
Al llarg dels anys vint i trenta la Margaridoia
esdevingué una entitat de primer orde als Monjos pel que feia a la vida social
i política: intervingué en la lluita entre monàrquics i republicans, entre
esquirols i vaguistes de la fàbrica Freixa entre propietaris i pagesos, prenent
posició a favor dels darrers fins al punt que l'any 1931 coincidint amb la
proclamació de la Segona República passa a anomenar-se Societat Coral
Republicana La Margaridoia. Al repertori del Cor a part de les clàssiques Salut
cantors o les flor de maig s'hi afegiren la marsellesa i els segadors. Els
presidents d'aquesta etapa foren Josep Torrents, Jaume Soler, Vicenç Caraltó
Damiá Olivella, Pau Jané, Ramon Marcé i Josep Jané.
Tal com déiemm a la dècada dels vint i trenta aquesta
societat i el seu cafè es convertiren en el centre de la vida social al poble.
La gent desprès de les llargues jornades de treball de dilluns a dissabte,
anava al cafè el cap de setmana a fer petar la xerrada sobre el treball, la
política, el poble o el que convingués, o algunes nits d'entre setmana a
assajar el cor o al grup de teatre.
El fatal anunci de l'aixecament militar dels generals
colpistes tingués lloc durant un ball de la Societat de la festa major del
1936. La guerra civil trasbalsà la vida del país, i evidentment de la
Margaridoia, ja que a partir de finals del 1937 els seu local social va fer la
funció de taller per a la reparació i muntatge d'avions per tal d'abastir el
camp d'aviació. Al mes de gener del 39, les tropes franquistes entraren al
poble llençaren i destruïren el fons documental i els símbols de la Margaridoia
i intentaren esborrar de la memòria popular una societat que havia defensat la
República. Un cop finalitzada la guerra el 27 de març del 39, la Falange
Española y de la Jons incauta el local de la societat la Margaridoia, ho varen
fer de forma de cessió "legal", ja que els membres de la junta foren
obligats a firmar el seu acord amb punta de pistola. Cal recordar que el local
social del Conservadors, el Xiringuito, havia estat enfonsat per una de les
bombes en un dels bombardejos de la aviació franquista sobre el poble.
Tal i com va succeir a la Margaridoia, el cor es va veure
terriblement agredit per la guerra civil, però a Mitjans dels anys 40, en Jaume
Sendra va reunir a 15 o 16 dels antics cantaires i va formar un nou cor
tornaren a assajar en llocs diversos del poble, fins que el 1951 el cor es va
tornar a federar als Cors de Clavé i varen fer moltes sortides, les mes
importants va ser el maig del 53 quan una representació del Cor varen anar a
una concentració de Cors de Clavé a Madrid.
La gent del poble i en especial aquella que estava mes
arrelada a la Margaridoia no volien permetre que la Societat acabés
desapareixent. Per evitar-ho un grup de joves va proposar l'ant 1960 la
reorganització de la Societat demanda que tant l'ajuntament com la Junta vigent
va acceptar i el finals de juliol es va aprovar la independència i tallar els
vincles amb les juntes nomenades des del poder municipal. A finals del 1960 uns
socis varen retornar els antics estatuts, els estendards, el segell i varies
coses que varen protegir de la destrucció i van posar a disposició de la nova
junta
L'any 66 s'acordà adquirir els terrenys situats darrere
del escenari de la sala, corresponent al que actualment es la pista i la
terrassa.
L'any 1976 es va traslladar el cafè a un local de la
planta baixa on es troba actualment, que fins aleshores estava llogat al
Sindicato de Labradores. Els presidents d'aquesta nova etapa varen ser: Ramon
Vinyals, Domenec Carbonell, Joan Santacana, Isidre Mateu, Josep Alsina, Federic
Masdeu, Antoni Berné, Joan Tutusaus i Xavier Escribà.
Durant aquesta època cal destacar el Cinema que els anys
seixanta es va comprar una maquina cinematogràfica, i si projectaren
pel·lícules importats a l'època com: Tierras lejanas, el rey de Africa,
cleopatra, Sisi Emperatriz o Quo Vadis.
De la mateixa manera que el cor estava a l'origen de la
Margaridoia i era el seu element definidor abans de la guerra a partir dels
seixanta el cinema va ocupar el lloc de privilegi dins l'entitat amb les
seccions dobles amb No-Do inclòs.
La mort del dictador i el restabliment de la democràcia
al nostre país, acompanyats dels canvis socials i demogràfics que havien
experimentat el nostre país, acompanyats pels socials i demogràfics que havia
experimentat el nostre municipi durant la darreres dècades va transformar de
dant a baix el poble. La construcció de la autopista amb entrada i sortida al
municipi va fer que un gran nombre de industries si establiren de manera que
els Monjos, tot i preservar la seva activitat agrícola, va esdevenir en un
poble industrial, possiblement el mes industrial de la Comarca i això va fer un
gran creixement demogràfic en mes de 5000 habitants.
Els canvis socials, econòmics, polítics i culturals
esmentat tant a nivell de país com de municipi, van fer sorgir molts
interrogants sobre el paper de la Margaridoia. Per altre banda altres entitats
li prenien part del protagonisme, també els interessos de la gent i sobre tot
dels joves eren ben diferents als de dècades anteriors, juntament amb això i
problemes econòmics varen fer un gran esforç per redreçar la situació de
l'entitat durant aquest últims 30 anys varen presidir l'entitat Rafael
Esplugues, David Egea, Josep Palau, Fransec Sánchez, Josep-Joan Aullón, Josep
Mª Carbó, Lino Zapata, Ferran Rovira i l'any 2002 dintre del centenari de
l'entitat va presidir la junta de l'entitat la junta consultiva, els antics
presidents vius de l'entitat, desprès del centenari va presidir Josep Palau,
Jaume Mata, Josep Sendra i Josep-Joan Aullón.
**************************************
Altres enllaços amb informació:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/06/in-memoriam-de-la-societat-coral-obrera.html?fbclid=IwAR1F9ieY0wZEu1gVAFJliE9ze5XvlQbDNrsPlKTQTjePBq5Am-wP5x1qd58
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8193
**************************************
