JOAN DE GRASSOT i GRIVÉ
(Sant Gervasi de Cassoles 1909 - Gusen, camp de concentració de Mauthausen, 31 de març de 1941)
LLAMBORDA STOLPERSTEINE A LA RAMBLA FRANCESC MACIÀ,59
ARENYS DE MUNT - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Va ser un polític català, militant del PSUC i regidor de
l'Ajuntament d'Arenys de Munt durant la Guerra Civil. Va combatre amb l'Exèrcit
popular de la República i es va exiliar a França. El 1940 va ser detingut per
la Gestapo i enviat al Camp d’extermini de Mauthausen-Gusen on va morir.
Nascut a Sant Gervasi, era fill de Victor Grassot i
Clarà, membre d'una nissaga d'hisendats de Barcelona. A partir del 1924, amb la
família, estiuejava a Arenys de Munt, on va conèixer Esperança Roig, que anys
després seria la seva esposa. Als inicis dels anys trenta, es quedà al poble i
seduït pels ideals de llibertat, socialisme i catalanisme, es va afiliar a la
secció local de la Unió Socialista de Catalunya. Renunciant als seus orígens
burgesos, es va distanciar de la família, va acceptar una feina de jornaler a
les Destil·leries Enric Lladó i l'11 de juny de 1933 es va casar amb Esperança
Roig i Ordeig, amb la qual va tenir dues filles, Núria i Ramona.
A partir del 25 de juliol de 1936, ja iniciada la Guerra
Civil, va formar part del Consell Popular Antifeixista d'Arenys de Munt,
compost per tres representants del PSUC i tres de la CNT. El 2 de desembre,
quan es va constituïr el Ple Municipal, es va fer càrrec de la regidoria de
Transports i el gener de 1937 també de la de Cultura, inaugurant a l'abril un
nou Grup Escolar. El 17 de setembre, va ser mobilitzat i va haver
d'incorporar-se al front de guerra. Amb la derrota del Bàndol republicà, va
marxar a l'exili francès.
L'1 de setembre de1939, la invasió alemanya de Polònia va
marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial. El juny de 1940, França va ser
envaïda per les tropes nazis (Batalla de França). La firma de l'Armistici del
22 de juny pel Mariscal Pétain, va propiciar que molts exiliats espanyols (rotspanier),
qualificats com a presoners de guerra, o apàtrides, fossin detinguts per la
Gestapo i internats als Stalag. Grassot va ser enviat al I-B de Hohenstein
(Saxònia), d'on va sortir el 6 d'agost de 1940 en un comboi de deportats que va
arribar el 9 d'agost al Camp de Mauthausen on, fitxat amb el número 3582 , va
sobreviure quatre mesos. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat al sub camp
de Gusen. Enregistrat amb el número 9323, malalt i debilitat, va morir el 31 de
març de 1941.
El 16 de Març de 2024, la Institució del Memorial
Democràtic i l'Ajuntament d'Arenys de Munt, en el marc del projecte
internacional concebut per l'artista Günter Demnig com a homenatge a les
víctimes del nazisme, van col·locar devant de l' Ajuntament, en record de Joan
Grassot i Grivé, la llamborda Stolpersteine, amb la data del naixement, la deportació,
el nom del camp de concentració i la data de la mort.
************************************
A la publicació de Francesc Forn i Salvà - Ajuntament d'Arenys de Munt diu:
Joan Grassot i Grivé va néixer a Barcelona el 12 d’agost
de 1909 en el si d’una família benestant. L’any 1924 la família començà a
passar temporades a Arenys de Munt. A partir dels anys 30, Grassot entrà a la
secció local de la Unió Socialista de Catalunya seduït per les seves propostes
de llibertat, socialisme i catalanitat. Al mateix temps, trencant del tot amb
els seus orígens familiars, entrà a treballar com un jornaler més a l’empresa
Licors Lladó. L’11 de juny de 1933 va contraure matrimoni civil amb Esperança
Roig i Ordeig d’Arenys de Munt, amb la qual tingué dues filles, la Núria i la
Ramona. Joan Grassot formà part, com a representant del PSUC-UGT, del primer
Comitè Popular Antifeixista. Amb la constitució del Consell municipal, el
desembre de 1936, ocupà la Regidoria de Transports. Des del mes de gener de
1937 es féu càrrec, també, de la Regidoria de Cultura, inaugurant l’abril de
1937 el nou Grup Escolar. El mes de setembre de 1937 s’incorporà a l’Exèrcit
Popular. Un cop a l’exili francès, detingut per la Gestapo, fou traslladat al
camp de presoners I-B de Hohenstein (Saxònia). Sortí del camp el 6 d’agost de
1940 i arribà al camp d’extermini de Mauthausen tres dies més tard. Fou
internat a Mauthausen durant quatre mesos fins que fou traslladat al kommando
de Gusen, un dels camps d’extermini més sinistres, on, malalt i debilitat, morí
el 31 de març de 1941. Joan Grassot, regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Munt,
assassinat pel nazisme, fou un de tants catalans que lluitaren, primer contra
el feixisme espanyol i més tard contra el nazisme i el feixisme italià. Que el
seu record ens ajudi a no oblidar aquells episodis d’horror, dolor i sang d’una
història que no s’ha de repetir mai més.
************************************
Altre enllaç amb informació:
https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/informant/119592
Nom : Joan de Grassot i Grivé
Data de naixement : 17-08-1909
Lloc de naixement: Sant Gervasi (Barcelona)
Nom del pare: Víctor Grassot Clarà
Nom de la mare:
Concepció Grivé Miró
Últim veïnatge: Arenys de Munt
Dades de la mort: 31 de març de 1941 a Gusen, camp de
concentració de Mauthausen
************************************
Altres enllaços amb informació:
************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada