Seguidors

dilluns, 25 de març de 2019

CA L'OROMÍ
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALL'ES OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:

Descripció
Casa d’estiueig d’estil noucentista de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos.
Estructura
Es conserva l’estructura original de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. Cal destacar els cavallets dels quatre vessants del sostre, que van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l’època.
Coberta
La coberta és inclinada a quatre vessants, realitzada amb teula àrab, i embigat de fusta, deixant un generós ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques.
Façana
En totes les façanes el repartiment d’obertures es produeix totalment harmònica. Les finestres i balcons de les façanes es troben tots decorats amb la tècnica de l’esgrafiat. En la façana principal trobem la porta flanquejada per dues grans finestres d’arc rebaixat. La façana accentua la seva simetria, situant al centre la porta que segueix en eix vertical juntament amb l’esgrafiat de la planta primera i l’òcul del segon pis. Per sobre de la porta hi ha una motllura que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l’edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d’arc rebaixat i al centre una escena esgrafiada que representa un caçador i un pescador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes trobem un òcul flanquejat de dues finestres. Totes les obertures estan envoltades d’esgrafiats, amb motius vegetals i animals. En les cantoners la mateixa tècnica imita el disseny de pedres cantoneres. També podem trobar dibuixos en rectangle amb alternança d’elements romboïdals. En la façana de migdia, a la planta baixa, es pot veure la porta emmarcada per dos grans finestrals.
Al primer pis hi ha una obertura d’arc rebaixat que dona a una gran balconada que ocupa tot l’ample de la façana. En un costat, trobem un rellotge de sol esgrafiat i una Diana caçadora, representant a la Pilar, deessa romana de la naturalesa salvatge, que prové de l’Artemis grega. I finalment, al tercer pis, en eix amb l’obertura que dona a la balconada, es situa una finestra rectangular. En la façana nord les obertures segueixen el desnivell de l’escala interior. Cal destacar les cantonades de l’edifici, decorades també amb esgrafiats, en aquest cas geomètrics.
Interior
L’interior està realitzat amb fusta de melis. Es conserven els terres originals i l’escala de fusta. En la planta baixa, originalment, hi trobàvem en entrar, l’escala de fusta a mà dreta i tres portes que conduïen a la saleta, al menjador i a la cuina respectivament. Posteriorment es va tirar a terra la paret que dividia la saleta del menjador fent un sol espai. En el primer pis hi trobàvem tres dormitoris, l’oratori, que correspon a la finestra circular de la façana de ponent, i un bany. L’oratori es va destruir durant la guerra quan els obligaren a cremar el retaule que hi havia i eliminar qualsevol resta de la capella. En el seu lloc s’hi feu un altre dormitori. En el segon pis hi trobem cinc dormitoris més i un petit lavabo que té com a finestra la obertura circular que dóna a la façana principal.
Elements a destacar
L’aspecte global d’aquesta casa exemplifica la incidència dels gustos clàssics sota l’esperit nacionalista que dominava en el moviment noucentista. Tots els esgrafiats de la façana son d’una gran riquesa artística. Destacar el de la façana principal que mostra dues figures masculines (pescador i caçador) envoltades de vegetació, el de la façana de migdia que mostra la deessa Diana i un rellotge de sol, així com els diferents esgrafiats florals de figures d’animals,... Destacar en el pati la “peixera” (font aixecada de terra per columnes el·líptiques de maó) i la capelleta de la façana. També destacar l’interior de la casa que sembla que no hagi passat el temps, ja que es conserva segons el seu aspecte original.
Notícies històriques:
Edifici projectat per Francesc Folguera i Grassi a l’any 1926, com a casa d’estiueig. Anys més tard es van tancar les galeries per aïllar del fred a l’hivern. Francesc Folguera fou un dels arquitectes més importants de principis de segle XX, d’estil noucentista, segons Ràfols pertanyia al grup d’arquitectes que fusionaren el popular i el brunellesquià, imposant la tendència mediterrània. El disseny dels esgrafiats també és de la mà del mateix arquitecte, així com tot el jardí, amb la font aixecada sobre columnes de maó el·líptiques i la miranda, actualment quasi enderrocada. En el disseny i la construcció de la casa s’hi van emprar els mètodes més innovadors, per exemple les dobles parets com a mètode d’aïllament.











Enllaços amb informació:


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada