Seguidors

dilluns, 25 de març de 2019

CAN MAIOL
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Al catàleg de protecció del patrimoni publicat per l'ajuntament diu:

Època: segle XVI - XVII
Descripció:
Es tracta d’una masia d’ús agrícola que té els seus orígens en els segles XVI-XVII, que segueix la tipologia típica, de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. La masia forma part d’un conjunt de construccions i actualment mostra els resultats de les reformes realitzades en el segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d’entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts, el de l’esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d’arcuacions de mig punt obertes al pati de la masia que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d’encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torrelló de vigilància en l’angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt.
Estructura:
Originàriament, estructura de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d’entrebigat de fusta.
Coberta:
La coberta de l’edifici principal és d’escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular a la façana. En canvi la coberta de l’edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d’aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d’encavallades de fusta.
Façana:
La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central trobem la porta amb arc rebaixat, que segueix l’eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d’accés a la masia, trobem dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s’hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembla que l’edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l’edifici annex té actualment un acabat d’arrebossat i pintat de to vermellós. Es compon d’obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt a la part esquerra de l’edifici. La planta primera es compon d’una sèrie d’arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l’acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior apareixen petites obertures quadrades situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d’una torreta de vigilància a l’angle de l’edifici.
Interior:
Actualment, l’interior de l’edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L’edifici annex és buit, i a l’interior una bona part d’aquest es troba en estat força ruïnós.
Elements a destacar:
Cal destacar la presència volumètrica que té l’edifici principal, així com la seva façana principal d’una estètica- compositiva molt interessant, en la utilització singular dels elements constructius i recursos arquitectònics; el treball de maçoneria de pedra que encara queda visible a l’edifici original (nau); el petit torrelló rodó a una de les cantonades de la nau i l’embigat i les encavallades de fusta que cobreixen aquesta.
Notícies històriques:
Tal com ja s’ha comentat anteriorment, el conjunt ha sofert moltes modificacions al llarg del temps, i per tant l’edifici actual és el resultat de molts anys de història. Les parts més antigues que es conserven podrien ser dels segles XVI-XVII, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d’altres reformes posteriors considerables. Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.








Altres enllaços amb informació:















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada