CAL VÍCTOR o CAL SEGARRÉS
ALMOSTER - EL BAIX CAMP
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Casa amb portalada amb grans dovelles que forme un arc de punt rodó, amb escut i data 1576 a la dovella/llinda central. Va ser casa pairal del batlle de Reus. Cap el 1868, Josep Rosselló Martí, anomenat "Victo", va fer construir una sedera que no es va arribar a inaugurar a causa de la Revolució de Setembre del 1868 -anomenada La Gloriosa o Setembrina-, que va suposar el destronament d'Isabel II.
Al catàleg de béns publicat per l'Ajuntament d'Almoster diu:
Època:
any 1576
Estil:
renaixement
Descripció:
Edifici amb façana a tres carrers la segona planta ocupa
la meitat de superfície i esta reculada, terrat i coberta a una aigua de la
planta segona, de murs de pedra amb gran portalada de punt rodó de grans
dovelles, amb escut de 1576 a la dovella central.
Notícies històriques:
Va esser casa pairal de l’antic batlle de Reus (1868)
Josep Rosselló i Martí, anomenat Victo, de la qual família en descendeix el
poeta Gabriel Ferraté.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època:
segle XVIII-XX
Descripció:
Edifici situat a la
cantonada entre la Plaça de l'Església i el carrer de l'Abadia. És una
construcció de planta poligonal, fent xamfrà en una de les seves façanes.
Aquesta és la que conserva els elements arquitectònics més antics i
interessants. En la planta baixa es veu el parament de maçoneria i el portal
d'arc de mig punt adovellat. Les plantes superiors es presenten arrebossades, i
en el primer pis de la façana del xamfrà s'obre una galeria d'arcades.
************************************************************************************
Enllaç de Tribuna del Berguedà amb informació molt detallada de l'Antonio Mora Vergés:
que diu:
Va ser la casa pairal del
batlle de Reus, Víctor Josep Rosselló Martí (Reus, 1808 - Bordeus, una data
desconeguda posterior a 1885) fou un enòleg, terratinent i alcalde de Reus.
Consta batejat a la prioral de Sant Pere de Reus el 14 de febrer de 1808,
podria però , haver nascut a Almoster, que en aquell temps era terme reusenc.
Cap al 1868 va fer construir una sederia (fàbrica de filats o teixits de seda),
que no es va arribar a inaugurar a causa de la Revolució de Setembre del 1868,
coneguda com La Gloriosa o Setembrina, i que significà el destronament de la
reina Isabel II i l'inici del Sexenni democràtic. L'alcalde Rosselló va fugir
de manera rocambolesca de Reus conduint un tren fins a Lleida. Es va establir a
Bordeus i es va dedicar al negoci del vi. L’any 1870 va ser cridat a l'estat
espanyol per la família, però va refusar tornar i va assegurar que no tornaria
ni viu ni mort, cosa que va complir. La data de la mort és desconeguda existeix
però, una carta de 1885 en la que se li anuncia la mort d'un net, això fa
pensar que aquell any encara estava viu.
Sobre la porta d'entrada, a la dovella clau, hi ha un escut amb la inscripció "IHS/1576".
La qualitat d’enòleg de Víctor Josep Rosselló Martí, i el fet que la fama diu que obtenia una bona producció de les vinyes que posseïa, reforça la hipòtesis recollida a : http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm quan al topònim ; Almoster (Mosterio, 1164) Parece, en este caso, que la etimología del nombre apunta a una antigua producción del país: el vino. Según Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), se trata de un topónimo de etimologia arábiga, "sin descartar del todo que se sumara un poco de raiz mozárabe (...). Lo más probable, me parece, es que proceda de mustâr 'mosto del vino', 'miel del lagar' " (OnoCat, II, p. 162). En todo caso, y de acuerdo con los datos documentales que aporta Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011), hay que puntualizar que las grafias el Moster o Moster han sido históricamente predominantes; incluso a nivel oral es habitual la interpretación del topónimo como el Moster, al menos a escala local (Amigó, 1968, p. 67).
Sobre la porta d'entrada, a la dovella clau, hi ha un escut amb la inscripció "IHS/1576".
La qualitat d’enòleg de Víctor Josep Rosselló Martí, i el fet que la fama diu que obtenia una bona producció de les vinyes que posseïa, reforça la hipòtesis recollida a : http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm quan al topònim ; Almoster (Mosterio, 1164) Parece, en este caso, que la etimología del nombre apunta a una antigua producción del país: el vino. Según Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), se trata de un topónimo de etimologia arábiga, "sin descartar del todo que se sumara un poco de raiz mozárabe (...). Lo más probable, me parece, es que proceda de mustâr 'mosto del vino', 'miel del lagar' " (OnoCat, II, p. 162). En todo caso, y de acuerdo con los datos documentales que aporta Ramon Amigó Anglès (Reus, Baix Camp, 1925 - Reus, 16 de setembre de 2011), hay que puntualizar que las grafias el Moster o Moster han sido históricamente predominantes; incluso a nivel oral es habitual la interpretación del topónimo como el Moster, al menos a escala local (Amigó, 1968, p. 67).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada