Seguidors

dilluns, 18 de març de 2019

XEMENEIA DE LA FÀBRICA DE CAL FEYNER
TORELLÓ - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Al catàleg de l'inventari del patrimoni de Torelló publicat per l'ajuntament diu:

Autor: Manuel Puig i Janer, arquitecte
Descripció: Elements que tenen els seus orígens en un complex industrial desaparegut a finals del segle XX, anomenat cal Feyner. La fàbrica i el canal que la servia va desaparèixer i resta part de la casa senyorial i la xemeneia.
Es troba aïllada de les edificacions i integrada dins la trama urbana d’una urbanització de residències unifamiliars aïllades. Constitueix el centre d’una giravolta ubicada dins un dels carrers d’accés d’aquesta urbanització. Resta així com a testimoni de la fàbrica que es va emplaçar en aquest lloc. És força esvelta i sobrepassa els 20 metres d’altura. És feta de maó ceràmic massís deixat vist i tractament decoratiu d’aire noucentista. És de planta circular i la seva base fa aproximadament 1,5 de diàmetre. La secció disminueix progressivament en altura i en el cap es torna a eixamplar sensiblement per evacuar millor el fum. Tant el basament com la testa presenten unes motllures i uns dentats decoratius fets del mateix maó constituent.



Dades històriques:
És probable que el vell molí del Cup fos l’origen d’una nova filatura de cotó. Els establiments d’aigua del Ges i del desguàs del canal de can Bassas daten de 1797 i 1824. La primera data pot correspondre a l’obertura del canal per moure el molí i la segona seria un increment de l’aprofitament per ubicar-hi la filatura. Els germans Feyner, de Manlleu, s’establiren al molí del tram final del riu Ges durant la primera meitat del segle XIX. Segons la matrícula industrial de 1857 i 1858, la societat tenia treballant 10 homes, 12 dones i 6 nois. Disposava de 7 cardes i 1.450 fusos. No disposem de cap llicència d’obres d’aquesta fàbrica fins ben entrat el segle XX, per la qual cosa se’n fa difícil precisar els anys i els autors. L’any 1861, Domènech Feyner Corominas, propietari i resident a Barcelona, volia rectificar el canal de desguàs de la seva fàbrica amb l’objectiu d’augmentar 1 metre el seu salt d’aigua. Aquesta sol·licitud va ser denegada. La vídua Feyner i els seus fills, Josep i Miquel Feyner Portabella, gestionaren la filatura des de 1866. Aquells anys varen ser difícils atès que coincidien amb la fam de cotó provocada per la Guerra de Secessió que afectava els Estats Units d’Amèrica. L’empresa va reduir la maquinària a 5 cardes i 500 fusos. L’any 1874, l’empresa s’havia recuperat. Disposava de 2.550 pues de cotó, 500 de retort i 10 cardes. Al padró d’habitants de 1880, Josep Feyner Portabella, resident a Barcelona, tenia residència en un edifici de la fàbrica i era propietari del mas Pollancreda, tots dos edificis ubicats al costat de la nau fabril. El seu germà, Miquel, al padró de 1857, tenia residència a la casa de camp 65 (suposem que és la casa del molí). El seu nét, Manuel Font Feyner, hisendat, fou l’últim Feyner vinculat a la vila de Torelló. Segons l’historiador Fortià Solà, Manuel Colomer Vives va comprar per venda judicial la fàbrica a Josep Feyner Portabella l’any 1889. L’any següent, 5 de maig de 1890, s’incendià la fàbrica. Es destruïren la part vella, la part nova i la maquinària. Hem de suposar que després de l’incendi s’inicià la reconstrucció de les instal·lacions de la fàbrica. Al registre fiscal de principis del segle XX no s’especifica la data en què fou venuda la fàbrica i els dos habitatges que l’acompanyaven, però sabem que la fàbrica ocupava 756 m2, el mas Pollancreda tenia 418 m2 i la Villa Escolita, 345 m2. Els dos habitatges havien estat comprats a Josep Feyner. Del cas de la torre Villa Escolita, desconeixem l’any i l’autor de la reconstrucció. Sabem segur que el nom de la vil·la li va atorgar Manuel Colomer, atès que l’administradora de la fàbrica era Escolàstica, Escolita, Llopis. Va ser un edifici modernista de bella factura que va ser enderrocat entre 1948 i 1957. Manuel Colomer Vives va donar d’alta la fàbrica l’any 1901. Comptava amb 2.400 fusos i 3’03 Kw de potència hidroelèctrica. Joan Serrat va establir-se a la fàbrica l’any 1908. Hi tenia 8 telers moguts amb la força hidràulica. Hem de creure que era soci de Colomer. Per aquells anys, Colomer venia energia elèctrica al municipi (32 Kw/h i 20 Kw/h) i es reservava 2 Kw/h per a ús propi.
Segons el registre fiscal, l’any 1916, Colomer va vendre la fàbrica a Joan Estragués Raulet. Per una altra font, l’any 1924, Facundo Morral Roca era el propietari de la fàbrica amb 50 Cv de força hidràulica. Uns anys més tard, 1927, la fàbrica anava a nom de la vídua Torres. Aleshores, la fàbrica comptava amb 48 treballadors. Tornant al registre, Josep Valldeperas Figueras va adquirir la fàbrica l’any 1932. Jaume Valldeperas, directiu de l’empresa, va morir assassinat l’any 1936 enmig de l’onada revolucionària que va sacsejar Torelló durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939). La societat Valldeperas durà fins 1946. L’any següent, 1947, una nova societat dirigia l’empresa. Hilaturas del Ges S.A., dirigida per Gabriel Julià, canvià totalment la fesomia de l’antiga fàbrica. Aquell any es construí l’entrada d’accés al camí que menava a la fàbrica. Era una porta amb barbacana i el nom de l’empresa. L’any 1951, l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Nonell projectava un nou edifici per al director. L’any 1955, s’ampliaven les dependències fabrils amb la construcció d’uns magatzems generals, uns coberts, un garatge, una fusteria i dependències per a ús agrícola (galliners). Els anys 1957 i 1958 es construïa una nova torre per al director i uns habitatges per a obrers. Aquesta darrera obra va ser projectada per l’arquitecte Manuel Puig i Janer. Eren habitatges de Renda Limitada, per la qual cosa eren exemptes del 90 % dels arbitris municipals. L’any 1961 es construïa una nova nau industrial i, l’any 1966, es tornaven a ampliar seguint el projecte de l’arquitecte Jesús Marina Maroto i un pressupost de 3.126.350 pts. A partir de 1967, la zona esportiva del municipi de Torelló es va traslladar a les bardisses properes a la fàbrica Feyner. Es varen arranjar els carrers d’accés a aquesta zona. La societat es coneixia amb el nom de Hijos de Gabriel Julià. L’any 1985, quan l’empresa ja havia entrat en una fase de declivi irreversible, es va fer una cessió gratuïta de terrenys a l’Ajuntament de Torelló. 26.112 m2 i 8.435 m2 eren cedits a un cost relativament baix. Santiago Julià Sansalvador era el propietari aleshores. El canal de la fàbrica va ser anul·lat i tapat amb terra. A mitjans de la dècada de 1990, la fàbrica havia tancat les seves portes i estava en venda. Va ser enderrocada i el seu sòl va ser urbanitzat. Actualment hi ha edificats uns quants habitatges unifamiliars. La xemeneia, segurament construïda durant la dècada de 1890, i una de les torres, relativament nova, són els únics vestigis que queden de l’antiga fàbrica.

Al costat hi ha la torre de Cal Fayner i que al catàleg diu:

És l’antiga torre construïda per al director de la fàbrica l’any 1957- 1958. Residència unifamiliar aïllada de planta lineal corbada a mode de cos central i dues ales laterals formant la façana principal, orientada a sud, convexa. És de planta baixa i un pis i coberta única a quatre vessants amb ràfec inclinat a totes les quatre façanes. El cos central i principal és molt diferenciat a la façana principal pel seu tractament de materials i estilístic: és feta d’aparellat rústic de còdols vistos molt grossos i obertures traçades en un estil neogòtic. És, a més, la part que forma la corba de la façana. Presenta un eix central marcat per un portal adovellat de pedra i una finestra coronella tripartida al primer pis. Aquesta part central està emmarcada per unes cadenes verticals de pedra ben tallada. Tot aquest tractament, però, no està reflectit d’igual forma en la façana posterior, la qual apareix perfectament homogènia. La resta de l’edifici és arrebossada i pintada de color blanc; fileres de finestres rectangulars emmarcades de pedra natural vista i ben tallada i amb uns porticons de fusta abatibles que prenen molta presència. En la façana lateral oest destaca una xemeneia adossada de pedra vista que arrenca d’una construcció de servei subterrània aterrassada. La xemeneia, de secció quadrada, té el fust de forma tronco-piramidal. El seu entorn immediat és format per horts i un jardí amb plàtans.












Cap comentari:

Publica un comentari