ESGLÉSIA PALEOCRISTIANA DE SANTA CRISTINA D'ARO
SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
L'església de Santa Cristina d'Aro té el seu origen en un monument funerari d'època bai imperial. Aquest monument, destinat a acollir les restes d'un personatge important, va ser ràpidament adoptat com a església i va patir diverses ampliacions fins al segle VIII - IX.
El mausoleu original disposava d'una petita avantcambra i d'una sala en què es disposaren dues tombes de tegulae. Aquesta sala va esdevenir el nucli de l'església com a absis.
La construcció final era un edifici de nau única, amb una capçalera quadrangular molt poc remarcada.
El primer cementiri parroquial
Desde el moment de la reconversióde l'antic monument funerari en església, al seu entorn es va desenvolupar un cementiri emprat per la població veïna.
La majoria de les tombes conservades eren fosses excavades a terra emmarcades per pedres disposades verticalment.
Enllaç amb informació:
que diu:
L'església, conegut com el mausoleu de Malvet, té el seu origen en un monument funerari de l'època baix imperial (segles IV-VI), el qual acollia les restes d'una persona important i un familiar. El mausoleu original disposava d'una petita avantcambra i una sala en què es disposaven dues tombes de tegulae.
Aquest edifici romà es va convertir en centre de culte i, ja en època medieval, es va constituir en església, seguint la típica evolució dels monuments d'aquest tipus arreu de Catalunya. A més, va patir diverses ampliacions fins al segle IX. La construcció final era un edifici de nau única, amb una capçalera quadrangular molt poc remarcada.
A part de la base de l'edifici, a l'entorn hi ha vestigis d'una necròpolis dels segles IV-X amb diverses tombes disseminades. La majoria de les tombes conservades són fosses excavades a terra, emmarcades per pedres disposades verticalment i amb una coberta de tegulae.
L'església, amb absis cap Orient, es va abandonar en construir-se una de planta nova romànica a uns 300 metres, que és la base de l'actual església parroquial del municipi. El primer document que parla de la nova església és de l'any 1041.
L'església paleocristiana es va descobrir l'any 1962, durant l'obertura d'un vial de la urbanització de la zona. L'obertura va afectar part de l'estructura. Es va excavar parcialment i va quedar en l'oblit durant dècades. L'any 2007, un equip arqueològic de la Universitat de Girona, amb conveni amb l'Ajuntament, va excavar-ne l'entorn, el cementiri, que ja se sabia que existia, i es va senyalitzar.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Té una petita nau i absis carrat, envoltat per un mur rectangular. Segons l'historiador Joan Badia i Homs, té especial interès la disposició d'aquesta capçalera que inclou dos espais laterals, els quals recorden els pastoforia dels temples paleocristians d'influència nordafricana, però amb unes dimensions minúscules.
Es tracta, segurament, d'una capella sepulcral, o bé de la capella d'una villa de tradició romana que va perdurar com a església cementirial. Data, probablement, del segle VI.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada