Seguidors

diumenge, 19 de gener del 2020

MENHIR DE LA PEDRA LLARGA
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







La llegenda de la Pedra Llarga

Quan de matinada l'obra gairebé ja estaba acabada, el dimoni va decidir que l'última pedra la portaria ell per donar per acabada la feina.
Quan el diable, carregat amb la gran pedra, va passar per Palau-solità i Plegamans va fer un xivarri esfereïdor perquè la pedra qu portava pesava molt i estaba força cansat després de tota una nit d'angoixa; a més, la gran quantitat de picarols que duia a la seva capa feien molt soroll i no tenia res per atura l'aldarull.
Just en passar per davant de la Masia de Can Cortès, la masovera es va despertar de sobte pel gran enrenou que se sentia al voltant de la casa.

Conten els avis més vells del poble que, ja fa molts anys, en una masia allunyada i perduda enmig de les muntanyes de Martorell, hi vivia una noia que jugava sense parar per tota la casa i l'omplia de somriures, cada matí, amb dolçes cançons i engrescadores rialles.
Una de les coses més delicades que havia de fer era la d'anar a buscar aigua per tot el dia, però per anar-hi havia de creuar un rierol on hi havia un pas estret  i lliscadís fet amb pedres  petites i se les saltava amb destresa, podia creuar sense mullar-se els peus ni el vestit.
Una matinada , quan va anar a buscar l'aigua, es va trobar un gran bassal que omplia els marges del rierol, ja que durant tota la nit havia plogut a bots i barrals i l'aigua tapava totes les pedres del camí. A l'eshores, la noia, procupada pel contratemps, va eclamar: ! l'ànima donaria jo per un pont i poder creuar el riu sense mulla-me !
Llavors, el diable, que sempre està a l'guait, va sortir de la terra com una ombra embogida que prenia forma d'home i li digué: Jo et faré el pont, però quan estigui acabat la teva ànima serà meva.
A l'instant, la noia va adonar-se del disbarat que havia comès, però el diable no li va deixar desfer el tracte que havien pactat. Llavors, la noia li va posar una última condició: que el pont estigués fet en una sola nit.
A la nit següent, el diable es va posar mans a l'obra per fer el pont, ajudat per tota mena de dimoniets i banyetes que agafaven les pedres de la muntanya del Farell per portar-les fins a les rodalies de Martorell, passant pel mig del nostre poble, just per davant de la m¡Masia de Can Cortès.
Durant tota la nit, la colla de dimoniets feien viatges sense parar ni un moment, mentre el diable els dirigia.

Enllaç amb informació:

qu diu:

Monument megalític dins del tipus dels menhirs realitzats per a donar-li una funció religiosa dedicada al culte dels morts o als poders de les divinitats. També es podria utilitzar com a pedra fita per assenyalar límits territorials. 
El menhir té uns 2,5 metres d'alçada i es troba aixecat verticalment. Pedra no local, sembla roca de Montserrat.
La presència d'aquesta construcció no és un fet estrany, ja que tota la comarca del Vallès (Oriental, Occidental), és molt antiga, havent-hi moltes troballes de restes neolítics, poblats ibèrics i també molt material romà.
Existeix la "Llegenda de la Pedra Llarga", que la relaciona amb la construcció del Pont del Diable de Martorell, i d'aquesta relació se la coneix també com la "Pedra del Diable". 

que diu:

Diu la llegenda que fa molts anys, quan la gent vivia en masies i s’ocupava de les tasques de la vida al camp, existia a Martorell, molt a prop de la riba del Llobregat, un hostal. En aquest hi treballava una minyona que s’encarregava, entre altres tasques, d’anar a cercar l’aigua de molt lluny travessant el riu, carregada amb grossos i pesats càntirs.

Un dia de forta pluja, la noia, tota fatigada, no sabia com travessar el riu de tan ple com baixava. Davant del seu cansament, va expressar que donaria la seva ànima al diable si aquest era capaç d’alleugerar el seu treball. 

Tot seguit, el diable va presentar-se davant d’ella i li va prometre que si allò era veritat, construiria, en una nit, un pont. Ella, portada per la situació, va acceptar la proposta pensant que no ho aconseguiria mai.

Aquella mateixa nit, tota una colla de dimonis iniciaren la tasca constructiva. A la matinada, el pont estava gairebé enllestit i la noia va anar a explicar a la mestressa el seu problema. La senyora, tota preocupada, va rumiar solucions i va optar per una original idea. Va llançar una galleda d’aigua al gall que dormia amb la voluntat que es despertés. El cant d’aquest va impulsar el cant dels galls veïns, tot i que encara no era de dia. El cant del gall va anar propagant-se fins a arribar a un lloc pròxim a la riera de Caldes, on hi havia la Masia de Can Cortès.

El dimoni, carregant una enorme pedra, passava per aquells voltants i sentí el cant del gall. En sentir-ho va pensar que era de dia i v que havia perdut la partida. La seva ràbia el va impulsar a deixar caure la pedra amb tanta ira que quedà clavada a terra. D’aquesta manera quedà aixecat a Martorell un pont conegut com el Pont del Diable al qual li manca una pedra: la nostra Pedra Llarga.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

La Pedra Llarga es troba al peu del turó del Castell, en el carrer del Monòlit, en un creuament de carrers que forma una petita plaça. Està envoltat per un petit jardinet i senyalitzat des de la carretera.
Es tracta d'un monòlit de pedra no local (sembla la roca de la muntanya de Montserrat) que amida 1'80 metres aproximadament en la part que sobresurt. Segons Ll. Ventura fa molts anys van intentar trobar-ne el límit inferior aprofundint fins a 40 centímetres sense aconseguir-ho.

Altres enllaços amb informació:

















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada