Actualment desaparegut, estava situat on hi ha l'església
de Sant Feliu que va ser edificada amb les restes de l’antic castell.
Època: segles
XII - XIV
Descripció:
Les restes de l'antic
castell de Calabuig es troben integrades al mur sud de la nau de l'església de
Sant Feliu, construïda en època moderna. Del castell es conserven diverses espitlleres
disposades a dos nivells, bastides amb carreus desbastats i actualment
tapiades. També es localitza un dels portals del castell actualment cegat,
d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest del mur de la nau. Al
mig del parament hi ha una rosassa posterior i a l'extrem est, dues finestres
rectangulars disposades a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes també
en posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus ben
desbastats disposats en filades. La resta del parament és bastit amb pedra
sense treballar disposada irregularment, corresponent als murs de la nau del
temple.
Notícies
històriques:
En un document de l'any 1019
apareix citat Bernat de Calabuig, membre de la família propietària del castell.
La nissaga dels Calabuig tingué el domini del lloc i del castell. En el
testament de Bernat de Calabuig de l'any 1115 queda prou clara la genealogia de
la família, el seu poder econòmic i ltt'abast de les seves propietats.
L'any 1249, tant el castell com la baronia de Calabuig
passaren a formar part de la família Rocabertí per matrimoni d'Ermessenda
Desfar, baronessa de Navata, amb el vescomte Jofre de Rocabertí.
L'any 1275, el castell es destruït per ordre del rei Jaume I
a causa de la rebel·lió de Dalmau de Rocabertí, els comtes d'Empúries i
d'altres nobles. Tot i això, la fortalesa fou reconstruïda amb celeritat, ja
que l'any 1285, els Rocabertí tornen a tenir bones relacions amb els reis. El
1299, el castell ja estava reconstruït i comptava amb una capella dedicada a
Santa Maria.
Durant el segle XIV, el castell compta amb la figura del castlà,
iniciada l'any 1287, a perpetuïtat i amb caràcter hereditari, en favor de Ramon
de Galliners. Quant a la propietat, a partir de l'any 1340 el castell passà a
mans del cavaller Pere de Puigpardines, tot i que el 1363 els documents tornen
a relacionar la construcció amb els Rocabertí.
Sabem que l'any 1439, data del document en què es demana al
bisbe el trasllat de l'església parroquial de Sant Feliu al castell, el
vescomte és Dalmau V de Rocabertí i no pas Jofre III de Rocabertí, emissor del
document. Això pot indicar que la baronia de Calabuig havia passat a mans d'una
branca lateral de la família.
Durant el segle XV, els Rocabertí continuen perdent i
recuperant la titularitat de la baronia i del castell, fins l'any 1508 quan la
perden definitivament en favor de Narcís de Palol, senyor del castell d'Onyar.
A finals del segle XVII, l'any 1694, hi ha notícies de la
utilització del castell per a usos bèl·lics, durant la guerra dels Nou Anys
(1688-1697). Al segle XVIII, el castell pateix els efectes de la guerra Gran, i
al segle XIX, es produeix la pèrdua de l'edifici del castell abans de
l'abolició del règim senyorial al país.
L'any 2002 els entorns de l'església van ser objecte d'una
intervenció arqueològica amb motiu de la urbanització de la zona. Els treballs
van permetre confirmar l'existència de les restes del pati d'armes del castell,
tancat per un mur perimetral, amb una cronologia aproximada entre el segles
XII-XIV, i d'una cisterna del segle XVI ubicada a la part central del pati
d'armes.
El jaciment es localitza a l'entorn de l'església de Sant
Feliu, al nucli històric de Calabuig, agregat a Bàscara. El poble es troba
enlairat en un puig proper a la riba dreta del Fluvià, al sector de llevant del
terme, i presidit per l'església parroquial de Sant Feliu.
L'església és una construcció dels segles XIV-XV, que barreja característiques
d'arquitectura religiosa i civil ja que va ser bastida aprofitant les restes de
l'antic castell de Calabuig.
L'any 2002, els entorns de l'església van ser objecte d'una intervenció
arqueològica, amb l'objectiu d'esbrinar la presència i l'estat de conservació
de les restes arqueològiques de la pròpia església i del castell de Calabuig,
abans de la realització de les obres d'urbanització d'aquest sector. Es van
efectuar un total de vuit sondeigs, un d'ells a la façana sud i la resta en
diferents punts de la banda nord.
Els resultats de l'excavació van permetre confirmar l'existència de les restes
del pati d'armes del castell, tancat per un mur perimetral, amb una cronologia
aproximada entre el segles XII-XIV, i d'una cisterna del segle XVI ubicada a la
part central del pati d'armes.
Aquesta intervenció va posar de manifest la precarietat de l'estat de
conservació d'aquestes restes i l'estat de destrucció, gairebé complet, de
totes aquelles parts del castell de Calabuig que no foren aprofitades per a la
construcció de l'actual temple parroquial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada