Època: segles
XVI-XVII-XVIII
Descripció:
Edifici de grans dimensions
i de planta rectangular, amb un pati central i la coberta de teula a dues
vessants. Està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal,
orientada a ponent, presenta un gran portal d'accés de mig punt, bastit amb
grans dovelles i descentrat respecte el parament. Al seu costat hi ha una
espitllera allargada. Al pis destaquen quatre finestres rectangulars emmarcades
amb carreus de pedra desbastats i amb els ampits motllurats i sostinguts per
mènsules decorades. Damunt la llinda presenten guardapols de la mateixa
tipologia que els ampits i estan coronades amb frontons triangulars decorats
amb rostres esculpits en relleu. Destaca la finestra situada a l'extrem
nord-oest de la façana, d'obertura rectangular i emmarcada amb carreus de
pissarra. Sembla ser que aquesta part del parament era en origen una torre
exempta de planta quadrangular, posteriorment integrada a l'edifici modern. Les
finestres de les golfes també presenten el mateix emmarcament de carreus de
pissarra que l'anterior obertura. A l'extrem sud-oest del parament, a la part
superior, es conserva un cossi format per cercles de pedra en degradació,
corresponent a una garita desapareguda, que es repeteix a la cantonada nord-est
de l'edifici. La resta de façanes presenten les obertures rectangulars, amb els
brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Algunes tenen
ampits motllurats i d'altres han estat restituïdes. Com excepció cal destacar
dues obertures ovalades bastides en pedra i situades a la façana nord. A la
part superior dels paraments hi ha gàrgoles de pedra decorades.
L'interior de la construcció és força interessant. Totes les
estances estan articulades al voltant del pati central, de planta rectangular.
Presenta una terrassa al nivell del primer pis formada per una successió d'arcs
rebaixats de pedra, sostinguts per unes grans mènsules motllurades, de força
volada. Probablement aquesta terrassa havia estat coberta per una galeria
d'arcs de mig punt, dels quals sols es conserva l'arrencament d'un d'ells i el
capitell on es recolzava. Des del portal principal s'arriba a les escales
d'accés als pisos superiors, situades sota d'un gran arc rebaixat adovellat que
presenta un escut central gravat. De l'actual menjador, situat a la planta
baixa, destaquen les dues arcades d'arc apuntat bastides amb grans carreus de
pedra. Una altra estança destacable és la sala gran, presidida per un gran
pilar quadrat central bastit amb carreus escairats, que sosté les voltes de punt
rodó i d'arc rebaixat que cobreixen l'estança. Presenten llunetes d'obertura
rectangular per deixar entrar més llum. A la mateixa planta, el celler està
cobert amb una volta de canó bastida amb pedra sense treballar. Als pisos, les
estances presenten majoritàriament els sostres restituïts, però conserven
diversos paraments bastits amb carreus ben desbastats i disposats en filades
perfectament regulars. En una de les habitacions es conserva un festejador.
L'edifici fou ampliat per la banda de llevant afegint-li un
cos de planta rectangular, bastit amb maons i utilitzat com a zona de menjador
i terrassa.
En general, la construcció és bastida amb carreus de pedra
ben desbastats, disposats en filades regulars. A les cantonades hi ha carreus
de pedra calcària de tonalitat més blanquinosa que la resta dels paraments.
Notícies
històriques:
És documentat per primera
vegada l'any 1021 quan es parla de Temdar d'Urriols, possiblement senyor del
lloc i propietari del castell. Posteriorment, l'any 1242 també se'n té notícia,
quan Pere d'Orriols n'és el propietari. A finals d'aquest mateix segle hi ha
noticies que la fortalesa es troba en mal estat, potser per l'atac de l'exèrcit
de Jaume I el Conqueridor, en la seva campanya contra la noblesa rebel del
nord. Hi ha constància que va assetjar i prendre el veí castell de Calabuig.
Posteriorment, l'any 1381 Joan I, comte d'Empúries, anà amb les seves tropes
contra Bernat Alemany d'Orriols i bombardejà amb projectils de pedra el
castell, deixant-lo en molt mal estat.
L'actual palau deu la seva forma a la reconstrucció que
tingué lloc als segles XVI-XVIII com a gran casal fortificat, amb dues garites
i espitlleres per a armes de foc. Dins d'aquest període es poden distingir dos
moments constructius, entre els segles XVI-XVII que es concentra a la façana principal
a ponent, i la del segle XVIII a la façana de llevant.
La darrera utilització del castell varen ser de dues vivendes
agrícoles, la qual cosa fa que al primer pis no hi quedi cap resta dels espais
originals.És documentat per primera vegada
l'any 1021 quan es parla de Temdar d'Urriols, possiblement senyor del lloc i
propietari del castell. Posteriorment, l'any 1242 també se'n té notícia, quan
Pere d'Orriols n'és el propietari. A finals d'aquest mateix segle hi ha
noticies que la fortalesa es troba en mal estat, potser per l'atac de l'exèrcit
de Jaume I el Conqueridor, en la seva campanya contra la noblesa rebel del
nord. Hi ha constància que va assetjar i prendre el veí castell de Calabuig.
Posteriorment, l'any 1381 Joan I, comte d'Empúries, anà amb les seves tropes
contra Bernat Alemany d'Orriols i bombardejà amb projectils de pedra el
castell, deixant-lo en molt mal estat.
L'actual palau deu la seva forma a la reconstrucció que
tingué lloc als segles XVI-XVIII com a gran casal fortificat, amb dues garites
i espitlleres per a armes de foc. Dins d'aquest període es poden distingir dos
moments constructius, entre els segles XVI-XVII que es concentra a la façana
principal a ponent, i la del segle XVIII a la façana de llevant.
La darrera utilització del castell varen ser de dues vivendes
agrícoles, la qual cosa fa que al primer pis no hi quedi cap resta dels espais
originals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada