Lloc o centre de
producció i explotació agrícola camp de sitges
Descripció:
Es tracta d'un jaciment
d'època ibèrica, corresponent a un gran poblat fortificat que en els últims
moments desenvolupà un urbanisme de planta hipodàmica de clares influències
hel·lenístiques, degut segurament a la proximitat de les dues colònies
gregues: Emporion i Rhode.
Fou descobert per la família LLavanera, propietària del
mas, i les primeres excavacions arqueològiques les va dur a terme el Centre
d'Investigacions Arqueològiques de Girona (actual Museu d'Arqueologia de
Catalunya - Girona), entre els anys 1975 i 1978, i les reinicià l'any 1989,
amb nous mètodes de prospecció. A partir de l'any 1990 es van reempendre les
excavacions, que han continuat fins l'any 2009. Com a resultat de les
campanyes efectuades fins al moment, s'ha pogut documentar tres elements
importants:
- Un poblat fortificat d'època ibèrica plena (segles V al
IV aC), localitzat a la part meridional i central del Camp de Dalt.
- Un camp de sitges, amb diverses reutilitzacions en
diferents èpoques (segles VII al II aC).
- Un establiment rural de característiques ortogonals a la
zona oriental del jaciment, amb una ocupació entre l'any 225 al 175 aC.
EL POBLAT FORTIFICAT, localitzat a la part meridional i
central del Camp de Dalt, podria haver-se iniciat en un moment entre el
bronze final i principis de l'edat del ferro i estava especialitzat en les
tasques agrícoles i agropecuàries, com ho demostra l'existència de sitges
domèstiques en cadascuna de les cases.
Les estructures muràries de caràcter defensiu descobertes
defineixen un poblat de poca alçada, emmurallat parcialment en la zona més
vulnerable i amb estructures d'hàbitat extramurs i intramurs. El conjunt
localitzat posa al descobert l'entrada del poblat esmentat, que per la seva
situació i per la disposició de la fortificació es classifica dins del grup
de poblat de barrera.
El poblat fou desmantellat i abandonat voluntàriament per
canvis d'estratègia cap als voltants de l'any 400 aC, quan es passà d'una
població mitjana de famílies relacionades amb un clan a una residència de
famílies importants. La cronologia del seu abandonament està determinada per
la presència de ceràmiques àtiques de figures roges, entre el 425 i el 375 aC.
Abans de l'espoli de la muralla, el passadís d'entrada fou
obstruït i convertit en un abocador. Sobre les runes de la primera fase
d'ocupació i després d'un aplanament i elevació posterior de la zona situada
a l'oest, mitjançant l'aportació antròpica de material format per còdols,
graves i sorres, es va construir una torre circular, de la qual només s'ha
trobat els fonaments.
Amb la seva destrucció, Mas Castellar s'organitzà com una
petita aglomeració de cases, unes complexes i d'altres més senzilles,
destinada a la continuïtat dels treballs específicament agraris.
El CAMP DE SITGES, que ocupa una extensió aproximada de 2,5
ha repartides entre el camp de Dalt i el Camp de Baix, juntament amb altres
indicadors econòmics (canvis en l'organització estructural de l'hàbitat i en
la cultura material), posen de manifest el grau d'especialització econòmica
que assoleix l'assentament a partir de finals del segle V i sobretot al llarg
del segle IV aC, resultat de la reinserció de Mas Castellar dins la xarxa
d'intercanvis comercials establerta per la colònia grega d'Empúries. Al marge
de la seva primitiva funció com a estructures creades per a la conservació
del cereal, la funció secundària de les mateixes un cop aquestes van ser
amortitzades és la seva reutilització almenys en dos vessants: d'una banda la
seva colmatació, bé per higiene, bé per evitar accidents, i de l'altra, la
seva utilització com a dipòsits voluntaris de material de caire votiu,
relacionat amb el culte a Demèter.
L'amortització de les sitges ha donat diverses cronologies,
des de finals del segle VII fins a principis del segle II aC.
L'ESTABLIMENT RURAL, localitzat a l'est del Camp de Dalt,
és de característiques ortogonals amb un carrer ample que transcorre de nord
a sud, i separa a banda i banda els conjunts arquitectònics. S'ha documentat
diverses cases complexes amb varies estances i altres domesticofamiliars.
L'estructura urbanística coneguda com a edifici 1, supera
els 350 m2 de superfície i consta de 8 estances distribuïdes a l'entorn de
dos patis, un d'ells a l'entrada principal i l'altre que dóna a una entrada
lateral. Destaca una de les sales (sala3), que ocupa tota l'amplada de
l'estructura. S'ha considerat l'estança domèstica femnina, amb usos que van
des de la mòlta i preparació d'aliments fins a usos cultuals, com el
sacrifici de gossos o la celebració de cerimònies. Els murs d'aquest edifici
van ser objecte de restauració i consolidació durant el 2011.
La cronologia de l'ocupació de l'establiment rural té dues
fases, que se situen entre el 225 i el 175 aC i està determinada per la
presència alternant de ceràmiques de vernís negre del taller de Roses i del
taller de la ceràmica campaniana A. En aquesta àrea s'estima que hi ha
nivells arqueològics més antics, de diferent pla urbanístic, gràcies a unes
quantes estructures aparegudes per sota dels nivells d'ocupació de l'establiment.
El final de l'ocupació del Camp de Dalt es produí a
principis del segle II aC.
L'abandonament fou quasi total en l'establiment rural i en
l'amortització de les sitges, i això succeí en un moment en que la societat
ibèrica entrà en un procés de transformació cap a un canvi d'orientació
econòmica forçat pel domini romà. El sistema d'emmagatzematge en sitja dels
poblats ibèrics caigué en desús, i fou substituït poc a poc pel del doli, un
sistema d'emmagatzematge més adequat a l'explotació agrària de les vil·les.
L'última ocupació de l'assentament rural s'abandonà pacíficament; poc
després, es detecta moments d'ús puntual d'una de les cases principals, entre
el 185 i el 175 aC.
La continuïtat d'ocupació humana en aquest indret es perdé
definitivament fins a la instal·lació del mas, d'origen desconegut.
Probablement cal relacionar amb el mas el funcionament del forn d'època
moderna que hi ha uns 40 m al sud-oest del conjunt d'edificis. Es tracta d'un
forn descobert pel propietari del mas Narcís Llavanera, sense que avui dia
sigui possible precisar el context de la seva descoberta. L'any 1991 va ser
documentat durant l'excavació arqueològica programada dirigida per Enriqueta
Pons i Andrés Adroher del jaciment de Mas Castellar. El forn no va ser
excavat pel per la perillositat que comportava.
Se'n conserva parcialment la graella, que té uns 23 forats
de tiratge, amb unes mides aproximades d'un metre d'amplada i una fondària
d'1,2 m, i les parets de cambra de combustió, que està farcida de sediment,
fins a uns 0,5 m d'alçada. Estan fetes amb argila cuita, procedent,
possiblement, del mateix encaix fet en el marge per tal d'encabir-hi el forn.
Està en molt mal estat de conservació.
L'estat de conservació global del jaciment és bo, malgrat
els problemes d'erosió que pateixen les sitges excavades al sòl, fruit de la
seva pròpia naturalesa. Tot i això, en diversos casos s'ha optat per
consolidar-ne les obertures amb un revestiment durador.
Pel que fa al camp de baix, entre el 15 i el 21 de juny de
2004 es va portar a terme una intervenció arqueològica d'urgència en el marc
de la construcció d'una bassa circular d'aigua per a incendis sense un estudi
previ d'impacte ambiental. Dins del forat es va poder localitzar una
estructura de combustió. A partir d'aquesta intervenció, se'n derivà una
segona, la qual va documentar més nivells. Es va decidir obrir al nord de la
bassa circular, un espai rectangular. L'aparició de noves estructures i
estrats en aquesta nova zona va desestimar la construcció de la bassa en aquest
lloc. Les intervencions van permetre documentar estructures a la zona
inferior del poblat, fins al moment desconegudes. Els materials arqueològics
es situa entre finals del segle V i principis del III aC, cronologia amb
connexió amb el camp de dalt i de les sitges dels dos camps.
La campanya de 2009 ha suposat la reiniciació de les
excavacions després que aquestes estesin aturades des de l'any 2005. Amb la
represade les excavacions s'ha volgut prioritzar la posada en valor del
jaciment. A part de les tasques de neteja del material, enregistrament i
inventari, la present campanya ha permès conèixer millor el tram de la
muralla meridional del poblat, localitzada a més de mig metre de fondària; a
més, l'excavació de tres sitges han permès ampliar la forquilla cronològica
dels nivells d'ocupació del jaciment, que abarca del s. VII antic i principis
del II. Durant la campanya de restauració dels murs de l'Edifici 1 de
l'establiment rural, el 2011, es van realitzar un seguit de fotos aèries del
jaciment per ajudar a la difusió del mateix.
Durant els anys 2010, 2011 i 2012 es van realitzar un
seguit d'intervencions arqueològiques amb l'objectiu estudiar la torre de
defensa de la zona 30 per tal d'esbrinar el seu origen, arribar al seu nivell
de circulació extramurs i fer un estudi de paraments. El resultat d'aquesta
intervenció va ser la documentació d'un nivell d'incendi i la descoberta
d'estructures defensives prèvies a la torre. Aquestes estructures més
antigues estaven exemptes a la muralla.
Durant l'any 2013 es van realitzar un seguit
d'intervencions arqueològiques al poblat fortificat (zona 33, 32), a
l'establiment agrari (zona 1, 2) i a les sitges (zona 4). Al poblat
fortificat es van documentar unes plataformes de trànsit. També es va
documentar un edifici interpretat com a grec. Per últim es van continuar els
treballs de consolidació de l'establiment agrari iniciats els anys 2011-2012.
Just abans d'arribar al Mas Castellar a la vora de la carretera GIP 5126 hi ha una creu de terme de la qual no he trobat cap informació, si algú en té està convidat-convidada a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada