Època: segle
XII-XVI // XIX
Descripció:
Gran casal d'origen medieval
amb un annex tardà emmerletat, prop de l'església de Sant Jaume de Campdorà.
L'edifici està composat d'un nucli de planta quadrada amb
teulat a quatre vents i coronat de finestres, que podrien ser antics merlets de
defensa, als que s'ha afegit un cos en forma d' L més baix. El cos principal és
de planta baixa i dos pisos, amb diferents obertures de pedra polida, algunes
d'elles amb arc conopial i d'altres de llinda plana. Posteriorment se li van
afegir diversos cossos al sector nord, imitant una fortificació medieval, amb
materials i elements defensiu anàlegs als originals. Es conserven diverses
espitlleres en tot el perímetre de l'edifici. A l'angle sud-est del recinte
primitiu hi ha una torre de planta circular.
És probable que en el subsol es conservin restes de l'edifici
original.
Notícies
històriques:
Castell termenat, en el que
la primera notícia data del 1148.
Al segle X exercia drets senyorials el bisbe de Girona i els
senyors dels castells d'Hostoles i Puig-alder. Del 1148 al 1166 la família
Sitjar de Girona rebé el terme en sub-feu. L'any 1266 adquireix el castell en
Ramon Renal de Girona. L'any 1287 comprà a Pere de Palafolls els drets del
delme sobre el terme. Al 1493, Maria Sitjar el ven a Joan Capmany de Girona.
Posteriorment passà a Pere Miquel que el llegà a l'hospital de Santa Caterina
de Girona. Joan Baptista Muntada i Macau el comprà el 1950.
Altre enllaç a,mb informació:
que diu:
El castell de Campdorà o també anomenat la Força de Campdorà, es troba situat prop del curs del Teri en un lloc estratègic per la defensa de Girona en la seva part nord, i segons la llegenda, s'explica que va ser aquí, davant la porta principal, on Carlemany va eixecar el campament abans de conquerir Girona.
Entre els anys 922 i 1180 aquest castell, ha anat tenin diversos noms, entre ells Campo Taurane, Campdoran, Campo Taurani, Campodaurano i Campodorano.
El 1621, acabà el domini dels Capmany i la propietat passà a mans de Miquel Colomer. Després de dues generacions, la manca de descendència determinà el pas de la propietat a una neboda, Marianna Soler, casada amb Francesc de Miquel.
El 1742, Pere de Miquel, fill de Francesc, mor sense fills i la propietat passà a la seva esposa Ermerenciana qui es va casar en segones núpcies. Després de nombrosos plets amb els parents del primer marit, el 1757 Ermerenciana deixà el castell a l'Hospital de Santa Caterina.
Josep Muntada i Macau, advocat, llicenciat en Filosofía i Lletres, poeta apremiat als Jocs Florals, fundador del Partit Nacional Català, conegut de Companys, Carrasco i Formiguera i Francesc Macià, exjutge republicà, exiliat i lletrat influent. La seva militància catalanista l'obligà a exiliar-se i voltar pel sud de França, fent tots el oficis. Va comprar el castell pocs anys després de tornar de l'exili.
La restauracióp de la Força de Campdorà va ser per ell un repte, una petita revenja contra la intolerància i la dictadura militar: el naixement d'una mena de segona Reinaxença catalana. La nova Força de Campdorà va viure els seus millors moments a la dècada dels setanta, més tard, els problemas familiars i laborals van convertir el castell en un casal tancat durant la major part de l'any, com sembla que segueix actualment.
Altres enllaços amb informació:
https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-campdora-girones/
http://www.pedresdegirona.com/historia_campdora.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada