Època: segles
XIV-XV //XVIII
Descripció:
Església de planta
rectangular, formada per dos cossos adossats i bastida damunt les restes del
castell de Calabuig. La nau, amb la zona presbiteral integrada, és coberta amb
volta apuntada i està separada per dos arcs torals bastits amb dovelles ben
desbastades, que es recolzen als murs laterals. Als costats de l'altar
principal hi ha dos arcs de mig punt adovellats, bastits a la segona meitat del
segle XVI. El que està situat al nord presenta, a la dovella central, l'escut
de la família Senesterra, senyors del castell, gravat en relleu. Al mur nord
s'obre una capella de planta poligonal, coberta amb una volta molt rebaixada
separada amb esvelts arcs torals i decorada amb llunetes. Una petita finestra
circular amb vitralls il·lumina l'interior. Als peus del temple hi ha el cor,
sostingut amb una volta rebaixada amb llunetes. La pica beneitera de pedra
situada als peus de la nau presenta l'any 1797 gravat i tot l'interior està
arrebossat i emblanquinat. La façana principal, orientada a ponent, presenta
una porta d'accés rectangular, bastida amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha
una petita rosassa. A l'extrem de migdia s'eleva la torre quadrada del
campanar, amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior i la coberta
plana. L'extrem nord de la façana presenta un acabament esglaonat a la part
superior i un gran contrafort de reforç a l'inferior. Al sud hi ha dos petits
contraforts que reforcen el basament. Aquesta part del temple està arrebossat.
Les restes de l'antic castell es troben integrades al mur sud
de la nau de l'església. S'observen diverses espitlleres a dos nivells,
bastides amb carreus desbastats i actualment tapiades, i un dels portals del
castell també cegat, d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest
del mur. Al mig del parament hi ha una altra rosassa i a l'extrem est, dues
finestres rectangulars a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes en
posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus
desbastats disposats en filades, que corresponen al castell. La resta del
parament és bastit amb pedra sense treballar disposada irregularment.
Notícies
històriques:
La primitiva església
parroquial de Sant Feliu no es correspon amb l'emplaçament del temple actual.
Estava situada a la zona delimitada entre el mas Rafel, abans mas Font, i la
carretera a Vilaür, a l'indret que durant força temps es conegué com “Església
Vella”. A la zona s'han localitzat restes de ceràmica, óssos i pedres que
confirmen un poblament a la zona.
El primer document que fa referència a l'església parroquial
de Sant Feliu de Calabuig és el testament de Bernat de Calabuig datat l'any
1115. En aquest document llega les terres que treballava, i que eren per
Guillem Guanter, a l'església de Sant Feliu.
L'any 1130, en el testament d'una dama anomenada Ermessenda,
es torna a esmentar el temple. Durant els segles XIV i XV, les visites
pastorals fetes a l'església reflecteixen alguns aspectes referents a
l'arquitectura del temple i la seva administració. Tot i això, els terratrèmols
que afectaren la zona entre els anys 1427 i 1428 varen enrunar completament la
construcció. L'any 1439, Jofre de Rocabertí, senyor del lloc, demana permís al
bisbe per traslladar el temple a la cellera (barri, força o burg) del castell.
Tot indica que no s'aprofità l'antiga capella del castell per instal·lar el nou
temple. Segons Joan Badia, les restes actuals corresponen a una sala del castell
adaptada per a usos religiosos. El canvi d'ubicació de la parròquia es feu
efectiu l'any 1440.
En el segle XVI hi ha diverses visites pastorals que fan
referència a petites reparacions dutes a terme al temple. En la visita
efectuada l'any 1600 torna a aparèixer esmentada l'església vella. El bisbe
emet un manament pel qual els particulars no poden aprofitar-se dels elements
del temple antic, ja que han de servir per obres relacionades amb la
institució. A mitjans del segle XVII hi ha notícies referents a la construcció
de noves capelles i altars, dedicats a Sant Isidre (1632) i al Roser (1641).
Durant el segle XVIII, l'església continuà incorporant
altars. Hi ha un document de mitjans de segle redactat pel rector, on es
descriu el temple parroquial i els objectes litúrgics que hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada