Època: segle
XII-XIII
Descripció:
El Castell de Pontós es
troba situat a cinc-cents metres del poble, al cim d'un turó. El que en queda
avui en dia són vestigis que permeten endevinar la planta, rectangular, molt
allargada. L'aparell és de carreus mal escairats d'arenosa i conglomerat,
juntament amb còdols escapçats, que formen filades. Trobem un segment de la
muralla d'uns deu metres de llarg per vuit d'alt atalusssat. A la part superior
hi ha dos restes d'espitlleres petites. Del mur septentrional del recinte,
només se'n veuen sobresortir del sòl, escassos fragments constructius. El que
es conserva del llenç de ponent és degut a haver servit de paret d'una de les
cases del recinte murat, edifici actualment en ruïnes. A l'extrem nord de l'esplanada
hi ha una cisterna i un pou amb un brocal circular i fet amb pedres de calcària
allisades.
Documentat l’any 1087.
Enllaç sobre el jaciment del castell:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzE3MTM2NSU=&codi=8232
que diu:
Cronologia: des de Medieval (1150 – 1492)
Descripció:
Es tracta d'un castell
d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma
dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la
seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental
del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i
una alçada de 8 metres. A la part inferior hi ha uns quants carreus mal
escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites
espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha
una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.
A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen
algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsol; tot i que
en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6
metres.
Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt
a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de
fons, que acaba en una gran cambra.
El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha
estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part
superior hi ha restes d'espitlleres. El tram més ben conservat té una llargada
de 10 metres i una alçada de 7 metres.
A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus
d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part
inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i
carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans
trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es
documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.
A la part alta del planell, a l'interior del clos de
muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors. En les cases
d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.
Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la
zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del
pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre
documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que
cobrien directament al subsol geològic; és a dir, els resultats de la
intervenció arqueològica van ser negatius.
El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a
que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant
la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i
construir les noves escoles.
Es troba situat dalt d'un turó que domina la vall del Fluvià, al migdia del poble. Només en queda un pou cisterna amb un brocal circular fet de pedres allisades i unes poques pedres, la resta es va fer servir com a pedrera per a construccions del voltant. Juntament amb el Creixell varen ser les millors guaites que tenia la casa de Besalú per defensar-se dels comtes d'Empúries. La primera referència és del 1087, en que Guillem I de Creixell i n'Aimar de Pontós van ajudar el comte de Barcelona Berenguer en la lluita contra els sarraïns.
Al Castell hi havia una capella sota l'advocació de Maria. Es coneix el lloc, però no en queda res. L'Altar dit de la Sumpta fou traslladat a l'església parroquial segon consta en una consueta i l'Arxiu Diocesà el 6 de maig de 1374.
Al temple de Pontós hi ha una làpida sepulcral amb la inscripció: "ANO: DNI: M: CCC: PMO: II:IDUS: FEBRII: OBIIT. BN. DE: PONTONIBUS: CVIVS: AIA. REQUIESCAT: I: PAVE: AMEN" (L'any del Senyor 1301, el dia 2 dels idus de febrer [12 de febrer de 1302] va morir Bernat de Píntós, l'ànima del qual descansi en pau. Amen.). Enllaça en una altra làpida que es troba a la façana de l'església de Vilajoan en la que s deixa constància de la mort a l'any 1270 de Garsendis, vídua de Bernat de Pontós, amb la següent inscripció: "ANNO DOMINI M CC LXX-DIE NONO KALENDAS/JU/NII- OBIIT DOMINA GARSENDIS -DOMINA DE/ VILLA JOHANNE-QUONDAM UXOR BERN RDI DE PONTONIBUS DICTAM DOMINAM/IN HOC TUMULO ASSOCIATI QUORUM ANIME REQUIESCANT IN PACE AMEN" (L'any del Senyor 1270 el dia IX de les calendes de juny [23 de maig] va morir la senyora Garsendis, mestressa que fou [vídua] de Bernat de Pontós, associada a aquesta senyora en aquesta sepultura, les ànimes dels quals descansin en pau)(Traducció del Sr. Antoni Cobos).
La talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del Castell de Pontós es pot veure al Museu d'Art de Girona.
Fets i documents més importants:
El 1209, Dalmau de Creixell i la seva esposa Anglèsia van vendre per 2800 sous barcelonins al seu germà Arnau, bisbe de Girona, tots els drets del castell de Pontós.
El 1276, Blanca de Creixell, anomenada també d'Hostoles, va vendre el Castell de Pontós a l'Infant Pere. Segurament l’ampliació i fortificació del Castell va ser d’aquesta època.
El 1288, Dalmau de Creixell i Bruniselda de Cartellà pledegen contra la corona pels castells de Pontós i Creixell.
El 1364, es ven el castell a Francesc de Sagarriga per 4.000 florins.
El 7 de gener de 1368 es documenta la venda de la quarta
part integra del delme del castell i parròquia de Pontós, tant de pa, vi,
carnalatge com de qualsevol altre fruit dels quals s'acostuma a pagar de delme
en dit lloc, feta per Sibil·la (muller d'Arnau de Torroella i filla de Ramon de
Castellar i de Marquesa) a favor de Bernat Castellar, habitant en el castell de
Pontós. El preu de la venda és de 3.000 sous moneda barcelonesa de tern.
Escrivà: Guillem de Mallorques, notari públic de Castelló
d'Empúries
(Llibre de l'antiga arxivació de la casa i patrimoni dels Farners. núm 71.)
El 1808 hi ha al castell una acció de tempteig entre forces de Saint-Cyr i Àlvarez de Castro.
Informació extreta de:
"Els Farners: vassalls de senyors i senyors de
pagesos," de Pere Gifre i Santi Soler,
editat pel Centre d'Estudis Selvatans
"Pontós: Passat i present" de Pere Font i
Verdaguer. editat per l'Ajuntament de Pontós.
Altre enllaç amb informació:
https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html
que diu:
El castell de Pontós tingué una gran importància
estratègica i feudal, principalment des d’inicis del segle XIII. Pertanyia als
dominis dels senyors del veí castell de Creixell i formava part de la baronia
del mateix nom. L’any 1209 apareix ja en possessió de Dalmau de Creixell.
Trobem personatges d’aquest llinatge i altres cognominats «de Pontós»,
relacionats amb aquest lloc i castell durant els segles XIII i XIV. L’any 1374
el castell de Pontós fou venut a la família noble dels Sagarriga, els quals
s’apoderarien més tard de la resta de la baronia de Creixell: el lloc de
Creixell i la vila de Borrassà. Els Sagarriga figuren com a senyors de Pontós
durant tot el segle XVI. L’església de Sant Martí de Pontós surt documentada
els anys 1279 i 1280 i en diferents documents del s. XIV.
El castell de Pontós es troba al cim d’un turó, a uns 500 m. al sud del poble. Està voltat d’algunes cases dels segles XVII i XVIII que es construïren aprofitant les restes del castell. Aquest veïnat de cases rep el nom de Barri del Castell.
Del primitiu castell dels segles XI-XII, fet amb els
còdols escapçats, en resta molt poc; però de la reforma i ampliació del segle
XIII, amb carreus escairats de pedra sorrenca i conglomerat, encara en resten
importants fragments de muralla amb espitlleres contínues. La seva planta era
adaptada al terreny, allargada de nord a sud. A l’est es conserva part del
primer recinte emmurallat, però res dels volts. La porta principal es troba al
sud, franquejada per dues torres.
Altres enllaços amb informació:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7945
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada