Como público testimonio del reconocimiento y
gratitud que el pueblo de San Mori debe al excelentísimo señor don Diego de Moxó Cerdá (Barcelona 28 d’abril 1857 – 4 de juny de 1926) y al ilustrísimo señor
don Antonio Moxó Guell (Barcelona ¿ - 2 de
març de 1977) marqueses de Sant Mori, la corporación municipal en sesiones de
veintiseis de julio de mil novecientos ocho y veintiuno de agosto de mil
novecientos cuarenta y tres respectivamente se honró nombrándoles hijos adoptivos
de esta localidad.
Època:
segle XV-XVI
Descripció:
Edifici de planta
rectangular amb pati central, format per quatre cossos adossats coberts amb
teulades de diverses vessants. Està distribuït en planta baixa i tres pisos i
presenta dos grans contraforts a les cantonades sud-oest i sud-est. Davant la
façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran terrassa amb piscina de
construcció moderna, a la que s'accedeix des de la plaça de l'Església a través
d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra. A la planta baixa hi ha el
portal principal, d'arc de mig punt adovellat. Als pisos hi ha obertures
rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i finestres amb les llindes
sostingudes per mènsules incurvades, algunes restituïdes, de la mateixa manera
que la finestra geminada d'arcs trilobulats de l'extrem nord de la façana, feta
a imitació de les originals que conserva l'edifici en d'altres paraments.
Destaquen les espitlleres o troneres de la part superior de la façana. A la
façana sud es repeteix la mateixa tipologia d'obertures que a la principal,
destacant la finestra geminada d'arcs trilobulats del pis, que tot i que
presenta la part superior restituïda, a la inferior conserva una tronera
original. A la façana de llevant, les finestres de la planta baixa presenten
les llindes motllurades, al pis hi ha les rectangulars, una amb espitllera a la
part inferior, i als pisos superiors les que tenen la llinda sostinguda per
mènsules. D'aquestes últimes, les originals presenten un petit escut en relleu
a la part superior, tocant el ràfec de la coberta. Moltes d'aquestes obertures
han estat restituïdes íntegrament o en part. A la façana nord es conserven dues
finestres geminades d'arcs trilobulats, damunt una fina columneta amb capitell
decorat. Al mig dels dos arcs hi ha un escut decorat, i a la part inferior de
l'obertura, una tronera. Un dels escuts té una creu gravada mentre que l'altre
presenta l'escut d'armes de la família Cardona. A l'extrem superior del
parament, damunt la finestra de la cantonada, hi ha un altre escut en relleu
amb una creu gravada.
L'interior de l'edifici presenta grans voltes d'arc rebaixat,
bastides amb maons disposats a pla i voltes de canó, a la planta baixa. Al pis,
la sala principal està coberta amb un enteixinat de fusta restituït sostingut
per diversos arcs diafragma. Destaca la porta d'accés a la cambra reial,
d'estil gòtico - renaixentista.
La construcció és bastida, en alguns trams, damunt la roca de
la zona que aflora en aquest sector de la població. Està construïda amb pedra
desbastada de diverses mides, lligada amb morter. En alguna part del parament
s'observen carreus de pedra ben escairats, i a les cantonades també.
Notícies
històriques:
Castell documentat l'any
1149, al segle XIII pertanyia al comtat d'Empúries i fou propietat de Dalmau de
Creixell. Es creu que el castell pertanyia al convent de Sant Miquel de Fluvià,
sent aquest un monestir fortificat, que durant els anys de la Guerra Civil
Catalana o de Remença (1462-86), en temps de les lluïes entre Joan II i la
Generalitat de Catalunya, la reina Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic,
sol·licità a l'abat que li cedís per instal·lar-s'hi. Festa aquesta cessió, la
reina ràpidament realitzà diferents obres de fortificació i diferents reformes
per habitar-hi, donant-li la categoria de Seti reial. Fou durant aquest període
bèl·lic esmentat, quant habitant la reina, convocà a Parlament el 15 d'octubre
de 1466. Anys després Ferran el Catòlic concedí la propietat del castell a en Pere Rocabertí i d'Erill , esdevenint centre de la baronia de Sant Mori.
Altres notícies històriques no contemplen l'opció de que el
castell fos propietat del convent de Sant Miquel de Fluvià, donat que es té
documentada una relació de tots els senyors propietaris, des del segle XIII i
sense interrupció, fins als nostres dies. Això es podria explicar si el convent
posseís la senyoria directa i que, per contra, les primeres generacions
tinguessin la castlania o el senyoriu útil. Així, des del segle XV fins avui en
dia, el castell ha estat propietat de la mateixa família, descendents del
senyor feudal, fet poc habitual i que explicaria l'excel·lent estat en el que
es troba.
A començaments del segle XX fou restaurat per la senyora
Francesca Güell.
L'any 2013 l'empresa Sector Loan Properties, SL preveu
convertir el Castell en un alberg juvenil, per la qual cosa presenta a la
Comissió Territorial del Patrimoni Cultural un projecte d'adequació que,
sobretot, pretén donar compliment a les normatives de seguretat.
Altres enllaços amb informació:
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7841
https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_San_Mori
https://www.geni.com/people/Diego-de-Mox%C3%B3-y-Cerd%C3%A1/6000000018990062981
http://geneallity.com/gedcom/family.php?database=humo_&id=F4874
https://gw.geneanet.org/lmvillena?lang=es&n=antonio+moxo+y+guell&oc=0&p=x
https://www.enciclopedia.cat/ec-eec-8988.xml
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada