ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'OM - veïnat del Priorat
MASARAC - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XI
Descripció:
Situada a llevant del nucli
urbà de la població de Masarac, al veïnat del Priorat. L'església és una de les
poques restes conservades del que fou l'antic priorat del mateix nom.
Església de dues naus amb dos absis semicirculars
capçats a llevant. La nau principal està coberta amb volta de canó feta de
maons, amb llunetes i arcs faixons sostinguts per pilastres adossades als murs
laterals. Una motllura a mode de cornisa enllaça els capitells de les pilastres
i recorre el perímetre de la nau. L'absis està cobert amb volta de quart de
cercle decorada. La nau lateral, en canvi, presenta una volta en secció de
quart de cercle, amb l'arc triomfal de mig punt i l'absis amb volta de quart
d'esfera. Es comunica amb la nau principal a través de tres arcs de mig punt
adovellats amb les impostes motllurades. Les obertures de la nau principal
responen a tres finestres d'arc rebaixat situades a l'interior de les llunetes
de la coberta. Sota seu, i damunt dels arcs que comuniquen les dues naus, hi ha
les antigues finestres bastides al segle XI, d'arc de mig punt adovellat i
doble biaix, decorades amb dents de serra. Aquestes obertures quedaren
inutilitzades amb la construcció de la nau de migdia, edificada al segle XII.
En aquesta nau hi ha una finestra d'arc de mig punt amb l'obertura rectangular
reformada, situada a l'antiga zona absidal de la nau, i una altra finestra de
doble biaix i de mig punt, situada al mur de ponent de la nau. En aquest sentit
cal destacar dues finestres més d'aquesta tipologia i una porta, ubicades al
mur sud de la nau. Actualment les finestres es troben tapiades, mentre que la
porta comunica amb el pati d'una masia adossada al temple, la qual es correspon
amb les restes de les dependències de l'antic priorat. Als peus del temple hi
ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut amb un arc rebaixat. La
façana principal, orientada a ponent, fou reformada al segle XII. Presenta una
portalada formada per sis arquivoltes en gradació, llinda i timpà llisos. Als
brancals només es conserva una columneta amb capitell decorat amb motius
animals. Dues de les arquivoltes presenten decoració, una amb un cordó trenat i
l'altra amb semiesferes. Damunt de la porta hi ha una finestra de doble biaix
formada per tres arcs de mig punt en gradació, amb les impostes motllurades. La
façana està rematada amb un coronament ondulant, fruit de la reforma duta a
terme a finals del segle XVIII. La banda sud de la façana, corresponent amb la
nau lateral, presenta un campanar d'espadanya de dos arcs de mig punt afegit
també en època moderna.
De l'interior del temple cal destacar la decoració
mural de la conca absidal de la nau principal, pintada a mode de petxina. Una
llegenda recorda l'any de realització, que es podria correspondre amb les
reformes estructurals al temple: “AVEM 1783 PRIOR SENYOR CANONGE BRANDIA”.
La construcció romànica és bastida amb carreus de
pedra escairats, disposats formant filades regulars. S'observen tant a
l'interior del temple com a l'exterior. Per contra, les reformes d'època
moderna foren bastides amb pedra desbastada i maons, lligats amb abundant
morter de calç.
Actualment resta dedicada al culte únicament la
nau principal o antiga nau central de l'església.
Notícies
històriques:
L'any 1093, el bisbe de
Girona Berenguer Guifré, dóna l'església a Santa Maria de Vilabertran. L'any
1139 es funda el priorat dependent d'aquest cenobi i hi ha notícies dels priors
de l'Om des de l'any 1142 fins a mitjans del segle XIV.
Una butlla papal de l'any 1176, emesa per
Alexandre III, confirma la pertinença del temple de “Sanctae Mariae de Ulmis” a
la col·legiata de Vilabertran.
En el Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280
apareix esmentat com “el prioratu de Holmo” i en els nomenclàtors del segle XIV
hi figura el “Prioratus sancte Marie de Ulmo”.
El priorat fou suprimit l'any 1592 pel papa
Climent VII en secularitzar la comunitat de Vilabertran.
Inicialment al segle XI, el temple era de nau
única i, posteriorment al segle XII, se li afegiren dues naus laterals, que li
donaren planta basilical. També d'aquesta època és la reforma de la portalada.
En època moderna, probablement pels voltants de l'any 1783, amb l'enderrocament
de la nau septentrional, i la volta i tot el costat nord de la nau central, el
temple fou reformat. La nau nord no es tornà a aixecar. La nau central fou
reparada i la de migdia fou anul·lada i transformada en capelles laterals i
sagristia, quedant només la central pel culte. Actualment aquesta fragmentació
de la nau de migdia no existeix.
De l'obra romànica més primitiva en resta la
meitat meridional de l'absis major, decorat amb arcs llombards, i el mur
meridional de la seva nau, amb les finestres de doble biaix ornades amb dents
de serra. L'antiga nau central presenta aparell de carreus rectangulars de
pedra calcària, possiblement de finals del segle XI.
Actualment, el temple presenta dos elements
directament relacionats: el cementiri situat a l'extrem nord-est de l'absis
principal i les restes de l'antic priorat de l'Om, reconvertides en un mas amb
pati, adossat a l'absidiola de la nau de migdia del temple.
Es tracta de la troballa
superficial de ceràmica romana en els camps a l'entorn de l'església de Santa
Maria de l'Om. Les troballes foren realitzades per Joan Badia i publicades per
primera vegada l'any 1978. La tipologia de la ceràmica exhumada correspon a
material constructiu, bàsicament teules, però també a ceràmica comuna sense
determinar. No hi ha cap altre element documentat, ni ceràmic ni constructiu.
Tampoc s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica que permeti
precisar la tipologia o funcionalitat d'aquest jaciment. Per tant, la única
dada que es pot establir és una cronologia àmplia dins el món romà.
El seu estat de conservació tampoc es pot
determinar. La visita al lloc, permet observar la presència de ceràmica en
superfície de tipologia indeterminada i molt erosionada, sobretot material
constructiu.
****************************************************
Al llibre XI de la col·lecció Catalunya Romànica de l'Enciclopèdia Catalana diu:
L’església, dependent des del 1903 de Santa Maria de
Vilabertran, fou priorat canonical augustinià des del 1139 fins el 1592, quan
va esdevenir parròquia de Masarac en secularitzar-se la comunitat de Vilabertran.
Actualment és un temple sense culte i pràcticament abandonat des de fa alguns
anys.
L’església original, del segle XI, era d’una nau amb
absis semicircular. El temple va ser modificat al segle XII amb l’afegitó de
dues naus laterals més estretes, i es convertí així en un temple de planta
basilical. Al final del segle XVIII, quan la nau nord es va ensulsiar i va
arrossegar la volta i el mur nord de la nau central, l’edifici fou reconstruït
i va adoptar l’estructura actual de dues naus capçades a l’est per dos absis
semicirculars. L’element més antic de l’església és el mur que separa la nau
central de la nau lateral. De l’obra del segle XII ens queda la nau lateral i
la façana de tot l’edifici. La part nord de l’absis fou reconstruïda en època
barroca. La decoració llombarda original que tenia no s’ha conservat, llevat
d’algunes restes d’arcuacions a la part superior del mur primitiu. La portada,
que s’obre al frontis, consta de sis arquivoltes en gradació, llinda i timpà;
de les quatre columnes que hi havia només en queda una, amb el capitell decorat
amb monstres als angles. Dues de les arquivoltes són decorades, una amb
semiesferes i l’altra amb un relleu de cordó trenat. Sobre la porta hi ha una
finestra de doble esqueixada amb tres arcs de mig punt en gradació; una altra
de més senzilla s’obre a la part de la façana de la nau sud.
****************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6930
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/740_SMariaOm/SMariaOm.htm
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-lom-masarac
https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae30lom.htm
http://www.masarac.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-santa-maria-de-lom/
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada