TORRE BARTRA o VILLA IRENE o TORRE CASACUBERTA
TORELLÓ - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: Entre
1895 i 1902 es fa l’edifici. Molí de vent de 1901. L’any 1907 s’acaba la
construcció del mur de tanca. Reforma del 1921.
Autor: Antoni Vila Palmés (Barcelona 1858 - 22-2-1937), arquitecte, projectà la tanca (1907)
Promotor: Joaquim
Bartra i Irene Rovira Serradell
Descripció: Edifici senyorial aïllat d’estil neoclàssic, de planta quadrangular i coberta a quatre aigües. És de planta baixa, un pis noble i golfes. Gaudeix com moltes altres construccions del mateix caràcter d’un gran jardí; en aquest cas, però, la façana se situa a primera línia de carrer i el jardí ocupa les tres bandes restants. Al costat esquerre hi ha també un pavelló de servei d’una sola planta. Les quatre façanes de l’edifici tenen el mateix tractament. Estan arrebossades amb un tractament superficial imitant un aparellat de carreus, reforçant les cantoneres amb una cadena. Les obertures són verticals, tant els balcons com les finestres. La façana principal està composada per tres obertures a cada pis, situades de forma regular, marcant un eix central, on hi ha el portal principal, un balcó i, en la part superior, un frontó per damunt de la cornisa. Totes les obertures, inclòs el portal d’entrada, tenen les mateixes proporcions i els tractaments decoratius són similars. Tenen la llinda remarcada amb trencaaigües, que baixa per les rebranques fins a un cert nivell i que acaba amb una cartela decorada a banda i banda. En la façana principal aquestes llindes estan més decorades que les de les obertures de les façanes laterals i posterior i presenten sinuositats i relleus escultòrics. A nivell del primer pis, en la façana principal apareix un balcó central i balconeres als laterals, amb baranes de forja, amb brèndoles torçades i amb decoracions detallistes en la part inferior i superior. En la planta baixa, aquestes balconeres es converteixen en finestres per un ampit sinuós que forma part de la primera línia d’imposta, i té una reixa fixa de protecció. La porta presenta també una reixa prèvia de dos batents, amb brèndoles acabades en punxa. En el trencaaigües del portal apareix una clau de volta decorativa amb motius vegetals. Els enfosquiments es produeixen gràcies a unes persianes de llibret de fusta pintada de color verd, de doble abatiment i amb lames horitzontals regulables. A tot el vol de la part superior es remarca un fris que ocupen les obertures de les golfes, damunt del qual hi ha una potent cornisa motllurada. Aquesta part és la que està més treballada i decorada. Les obertures són petites i estan emmarcades per unes pilastres de decoració tornejada; el seu capitell es converteix en mènsula de la cornisa. En el pany que queda entre les obertures apareixen uns esgrafiats amb motius florals. Tot aquest anell superior conflueix en la façana principal en un frontó quadrangular que inclou un mosaic policrom on es veu la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i, al damunt, l’escut de Catalunya. Aquest frontó està datat del 1921. Al seu voltant hi ha una rica decoració en relleu: el flanquegen dues grosses volutes per la part superior i el coronament és ornat amb un acroteri en forma de fulla d’acant; la part inferior està emmarcada per sengles pilastres en alt relleu i per dues franges horitzontals amb flors. Com a element decoratiu horitzontal apareix també en tot l’anell de façana una línia d’imposta amb una sanefa encadenada vegetal que divideix el nivell de la planta baixa i el primer pis. En la part més baixa, un sòcol que coincideix amb l’ampit de les finestres i s’expandeix al llarg de la tanca que clou la parcel·la, passant també pel pavelló lateral. El mateix tractament de la façana principal gira cap a les façanes laterals i posterior. Aquesta última està orientada a sud: gaudeix de bones vistes del firal i està ben assolellada. Hi apareix una sortida al jardí de forma avançada en atri, convexitat que s’aprofita per formar una petita terrassa a nivell de la planta primera. Aquesta es protegeix amb una barana corbada i feta de pedra calada amb claustres decoratives. Cal fer esment d’un molí de vent antic que hi ha a la banda posterior de la parcel·la. És de ferro i està pintat de color blanc i vermell.
Dades històriques: Joaquim Bartra i Irene Rovira Serradell, veïns del barri de Gràcia (Barcelona), varen fer-se construir una torre al capdamunt del carrer de Balmes. Una llicència d’obres de 1907 ens indica l’any en què es va iniciar l’obra del mur de tanca. La finca tenia, l’any 1909, 1.353 metres quadrats, 263 dels quals eren edificats. Es conserva un molí de vent que els permetia treure aigua del pou des de 1901. Els Bartra varen escollir la vila de Torelló atrets per la colònia d’estiueig que s’hi anava establint (els Rauret-Draper, els Villamore, etc.) o pels contactes amb les famílies benestants de la vila que s’establien a Barcelona (els Espona, els Pujol i els Parés). La propietat la van conservar els Bartra fins a l’any 1921. L’enrajolat de la façana és de 1921, any en què la comprà Maria Casacuberta i Comella, de família d’industrials manlleuencs. Maria era accionista de la fàbrica de Manlleu i de la de Bonmatí a Girona. Aquesta maridà amb el seu cosí, Vicenç Casacuberta Andreu. Actualment és propietat de M. Casacuberta i Casacuberta. La família residia habitualment a Barcelona i passava els estius a la torre. L’estiu de 1936, la casa es considerà abandonada i fou expropiada pel Comitè Revolucionari Antifeixista. Durant els tres anys de guerra fou una dependència municipal destinada a oficines. Després de la Guerra Civil Espanyola, Maria Casacuberta en recuperà la propietat i actualment és de la seva filla M. Casacuberta Casacuberta. La família segueix residint a Barcelona i passa els estius i alguns cap de setmana a Torelló. Les reformes que ha sofert la casa són poques; l’any 1944 es van canviar vidrieres i diversos envans interiors; l’any 1957 es va fer una tanca exterior de pòrtland.
****************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada