POUS DE GLAÇ I FONT DE CAN SALOMÓ
Sant Pol - La Bisbal d'Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
No en trovaba molta informació d'aquests pous i font, si algú en té li agrairé ho notifiqui a aquesta pàgina,gràcies.
Al panell diu:
De mitjan segle XVI fins a mitjan segle XIX es constata
un augment dels rigors de l’hivern a la zona europea que permeten parla d’una
petita era glaciar. Aquest canvi meteorològic afavorí la comercialització de
glaç, que va esdevenir un negoci molt pròsper (aquests pous durant el segle
XVII eren els que contribuïen més en el cadastre de la Bisbal). El glaç era
sobretot un article de primer ordre en la medicina perquè servia per tallar
hemorràgies, tenia propietats antiinflamatories i feia més suportables les
febrades. Igualment es destinaven quantitats per a la conservació de queviures
i per al refradament de begudes, especialmente el vi.
El procés per obtenir gel començava emplenant unes basses
de l’aigua de les rieres esperant que el rigors de l’hivern la gelés. Un cop hi
havia el gruix desitjat es tallava i es traslladava al pou. El pou és una construcción
excavada parcialment en el sòl, de parets aixecades amb pedres i coberta amb
volta. Té una porta orientada al nord i situada a la part més alta, just a sota
d’on arrenca la volta. En el sòl hi havia una sortida per on s’escorrien les
aigües provinents de la fosa del gel emmagatzemat. Aquí el glaç podia mantenir les
condicions per conservar-se i quedar emmagatzemat fins que es portava a vendre
generalment a partir del mes de maig. Per transportar-lo als pobles es posava
el gel en sarrions o contenidors aïllants que es carregaven sobre la gropa de l’animal
o les carretes estirades per bous o cavalls.
Publicació al llibre Les Gavarres-50 indrets amb encant
de Dani Sabater Selrà i Jordi Vicens Perpinyà
Págines 60 i 61.
Durant els segles XVI i XVIII, coincidint amb el període
climatològicament més fred, es construeixen els anomenats “pous de glaç” per a
l’emmagatzematge del gel per tal que pogués ser distribuït durant tot l’any,
principalment per a usos medicinals i de conservació d’aliments, però també com
a un article de luxe per a refrescar begudes i fer gelats. Els pous de glaç s’excavaven
verticalment a la roca per conservar millor la temperatura i es cobrien amb una
cúpula de pedra. El pou només disposava de dues obertures: la porta d’empouar i
una petita finestreta per observar l’interior del pou. Durant els mesos més
freds, l’aigua glaçada de basses properes a la riera de la Marqueta es tallava
a mides regulars i s’empouava als pous, després d’haver-lo cobert amb fullaraca
per evitar que els blocs de gel es soldessin entre ells.
Altres enllaços amb informació:
