Seguidors

dissabte, 31 de març del 2018

ANTIGA ESTACIÓ DE FERROCARRIL DE CORÇA
Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

No en trobava informació d'aquesta estació de Corçà, si algú en té la pot aportar a aquest blogg, gràcies.



Altre enllaç amb informació i fotos:







VILLA LUZ
Corçà - Baix Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

No he trobat dades del constructor ni de l'edifici, si algú en té li agrairè pugui fer el seu comentari a aquesta pàgina,gràcies.








Enllaç amb informació:

que diu:

Els indians
Claudi Carbonell
Claudi Carbonell va néixer el 15 de gener de 1851 a can Sala, al carrer Major de Corçà. Fill, nét i besnét d’una família de metges, al poble se’l coneixia per haver emigrat a Amèrica i haver-hi fet fortuna. Francisco Carbonell i Josepa Nicolau varen tenir quatre fills: l’Eduard, la Celestina, en Claudi i la Dolors .De molt jove, en Claudi ajudava el pare afaitant la clientela els diumenges; sovint la quota pagada al metge incloïa aquest servei setmanal.
Quan tenia disset anys el 28 de febrer de 1868, va embarcar al port de Barcelona per anar cap a Amèrica; un mes i mig més tard, va arribava a Cienfuegos, a l’illa de Cuba. Amb l’ajuda d’una carta de recomanació, aviat va contactar amb Celestino Cazes, propietari d’un magatzem de teixits i merceria a l’engròs. Al negoci hi treballava de dependent i anava al port a descarregar la mercaderia arribada de Barcelona que, més tard, es venia a l’establiment. Sense recursos econòmics, els primers temps varen ser molt difícils. Fins i tot dormia sota el taulell de la botiga. Pocs mesos més tard es va allistar al cos de voluntaris de l’exèrcit espanyol per lluitar contra els independentistes cubans. Després del servei militar va tornar a la feina de dependent. Treballar i estalviar era el seu lema.
Quan el senyor Cazes es va jubilar, en Claudi Carbonell i en Joan Claret varen comprar el negoci. Ambdós havien emigrat des de Catalunya i portaven anys treballant a la mateixa empresa. Així va néixer Carbonell-Claret i Cia. El negoci va ser conegut a Cienfuegos com el magatzem de Cies i avui dia és un dels centres culturals de la ciutat.
El 13 de juny del 1878, en Claudi es va casar amb Luz Bastida i López a la vila de Rio de Ay, a la província de Las Villas. Del matrimoni Carbonell-Bastida en varen néixer tres fills: en Jaume, la Paquita i la Conxita. Aquells varen ser uns anys pròspers en tots sentits però l’inici de la revolta independentista l’any 1895 va capgirar la situació i la família , un any més tard, va decidir tornar a Catalunya per primera vegada.
Sabem que la senyora Luz s’estimava més anar a viure a Barcelona i passar temporades a una casa del passeig de La Bisbal o bé a la platja del Canadell de Calella però a en Claudi li agradava més el seu poble. Al final varen comprar un terreny per construir-hi una villa, a Corçà, perquè en Claudi hi tenia la família i alguns amics. L’any 1897, en Jaume, l’hereu, va marxar a França i els seus pares i germanes, en canvi, varen tornar a Cuba per vendre les propietats i traspassar la direcció del negoci a l’únic soci, en Joan Claret.
Un any més tard que Espanya perdés el domini de l’illa, el senyor Carbonell, la seva dona i la filla petita, la Conxita, es varen instal·lar definitivament a Barcelona llogant un pis a la Rambla Catalunya . Per a la noia gran van comprar una casa als peus del Guinardó, la Villa Pravia. A Corçà varen construir Villa Luz, una autèntica casa indiana envoltada d’un jardí molt gran que va ser inaugurada l’onze de setembre del 1900 .
A partir d’aquell moment, la vida de’ n Claudi Carbonell a Catalunya va ser molt reservada; no li agradava massa l’activitat social, gaudia de les estades a Corçà on era respectat tant per l’èxit obtingut a Cuba com pel seu tarannà senzill i afable. Vivia dels dividends que li proporcionaven les inversions de la fortuna en accions de la banca, de Tabacos de Filipinas, de Nitratos de Chile, i també cobrava algunes rendes del negoci que havia deixat a Cuba. Aviat, però, va vendre les participacions que tenia del magatzem de teixits i merceria deixant enrera l’etapa americana.
Luz Bastida va morir a Barcelona el 10 de gener del 1909. En Claudi es va instal·lar definitivament a Corçà on vivia amb la seva filla Conxita casada amb en Jaume Rosich, advocat i administrador d’un altre indià, en Pere Coll, de Pals.
Claudi Carbonell va morir a Corçà el 25 de novembre de 1941, a l’edat de noranta anys.

Altre enllaç amb informació i fotos:
Es molt interesant i aconsellable visitar aquest blog.

que diu:

L'any 1851 aquí va néixer en Claudi, el tercer fill del metge Carbonell. Als 17 anys va emigra a Cuba on, desprès d'uns primers anys d'estretor va aconseguir fer fortuna en un magatzem de teixits i merceria a l'engròs. Es va casar amb Luz Bastida i tingueren tres fills.
En esclatar la revolta per la independència de Cuba, l'any 1896 van tornar a Barcelona. En Claudi Carbonell es va fer construir una gran casa indiana, envoltada de jardí que anomenà Villa Luz. Es va inaugurar l'11 de setembre de 1900.
Del bon nombre de corçanencs que van emigrar a Amèrica, en Claudi Carbonell és el que ha deixat una més gran empremta en el seu poble natal.

Altre enllaç amb informació i foto:
http://www.revistadegirona.cat/recursos/2006/0235_024.pdf


Foto de l'enllaç:


Altre enllaç amb informació i fotos:










Altre enllaç amb informació i fotos:



































diumenge, 25 de març del 2018

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'HORTA D'AVINYÒ i RECTORIA
El Bages

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Al costat de l'església es troba la rectoria.



Antic cementiri civil.

Enllaç amb informació del cementiri:
que a la pàgina 30 diu:
Temps enrera al costat de l'església hi havia un cementiri civil amb una superfície aproximada de 1800 m2, on la majoria de tombes són ubicades a les parets perimetrals. Està força allunyat de l'església de Santa Maria d'Horta, i no hi ha gran quantitat de tombes. Té més importància popular que no pas històrica.

Enllaç amb informació i descripció de l'església:
que diu:

Estil: romànic
Època: segle XI // XVII // - XIX
Descripció:
Església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. A llevant i a tramuntana l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexa construïda al segle XVII (1640) i, el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691). 

Notícies històriques:
L'església de Santa Maria d'Horta es troba situada dins l'antic terme del castell d'Artés al lloc d'Horta; tant el lloc com l'església són esmentats ja al segle XII (1154) i l'església va tenir funcions parroquials que avui encara conserva. Al segle XVII fou totalment remodelada, es va ampliar afegint-hi capelles laterals (1686 i 1691), el campanar i ja al segle XIX la nova façana.

Altre enllaç amb informació:
que diu:
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal. El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la Riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès. El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII va créixer, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya; així, es van formar petits grups de cases o carrers molt separats entre si, com el carrer de Sant Jaume i el de Torcó (nom que prové d’un antiga vila rural documentada des del 889) i les cases fetes al peu de la carretera, prop d’una fàbrica tèxtil que s’hi construí. El 1986 hom hi censà 85 h, i 59 h el 2001.

Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:

Un exponent del romànic a Avinyó, es l’església de Santa Maria d’Horta, citada abans del 1154 com a parroquia d’Horta i el 1177 es troba ja esmentada com a Santa Maria d’Horta. El segle XVII el temple fou ampliat i modificat amb la construcción de capelles laterals i posteriorment al segle XIX, es va construir la façana actual.
El temple romànic constava d’una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant i per un absis semicircular amb arcuacions llombardfes, però degut a les transformacions que es fan fer posteriorment, només queden alguns fragments del mur de la nau i la capçalera que, actualmente, s’obre a l’interior de la rectoría, per lo que no es visible desde l’exterior llevat d’un petit fragment situat al cantó sud-oriental.
Aquesta església i la rectoría que té al costat constitueixen, junt amb el carrer de Dalt, el carrer de l’Hostal i el carrer Nou, el principal punt de referència d’Horta d’Avinyó, nucli agregat d’Avinyó des de l’any 1840.






En aquesta església fou enterrada Josefina Vilaseca i Alsina l’any 1952 que va morir assassinada al voler defensar la seva puresa. Actualment el seu cas està en procés de beatificació, impulsat des del Bisbat de Vic.






Enllaç amb informació i fotos:







Fotos de l'antic cementiri a l'enllaç: